DICTAMEN 10/2014, de 27 de febrer, sobre la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i l'índex de revalorització del sistema de pensions de la Seguretat Social.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES |
| Rango de Ley | Dictamen |
El Consell de Garanties Estatutàries, amb l’assistència del president Joan Egea Fernàndez, del vicepresident Pere Jover Presa, dels consellers Eliseo Aja, Marc Carrillo i Jaume Vernet Llobet, del conseller secretari Àlex Bas Vilafranca, i dels consellers Francesc de Paula Caminal Badia, Joan Ridao Martín i Carles Jaume Fernández, ha acordat emetre el següent
DICTAMEN
Sol·licitat per més d’una desena part dels diputats del Parlament de Catalunya, sobre la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració del sistema de pensions de la Seguretat Social (BOE núm. 309, de 26 de desembre de 2013).
ANTECEDENTS
-
El dia 30 de gener de 2014 va tenir entrada en el Registre del Consell de Garanties Estatutàries un escrit de la presidenta del Parlament de Catalunya (Reg. núm. 3801) en què es comunicava al Consell l’Acord de la Mesa del Parlament, del dia 28 de gener, en el qual, segons el que preveuen els articles 16.2. a i 23. f de la Llei 2/2009, de 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, es va admetre a tràmit la sol·licitud de dictamen presentada el 23 de gener de 2014 per més d’una desena part dels diputats, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, en relació amb l’adequació a la Constitució de la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració del sistema de pensions de la Seguretat Social.
L’òrgan sol·licitant demana d’aquest Consell el dictamen preceptiu, segons l’article 76.3 EAC, per al cas que s’acordés interposar un recurs d’inconstitucionalitat.
-
El Consell de Garanties Estatutàries, en la sessió del dia 31 de gener de 2014, després d’examinar la legitimació i el contingut de la sol·licitud, la va admetre a tràmit i es va declarar competent per emetre el dictamen corresponent, d’acord amb l’article 24.2 de la seva Llei reguladora. Se’n va designar ponent el conseller secretari senyor Àlex Bas i Vilafranca.
-
En la mateixa sessió, en aplicació de l’article 25, apartats 4 i 5, de la seva Llei reguladora, va acordar adreçar-se als sol·licitants, al Parlament, a tots els grups parlamentaris i també al Govern, a fi de sol·licitar-los la informació i la documentació complementàries de què disposessin amb relació a la norma sotmesa a dictamen.
-
Finalment, després de les corresponents sessions de deliberació, es va fixar com a data per a la votació i per a l’aprovació del Dictamen el dia 27 de febrer de 2014.
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. L’objecte del Dictamen
Com hem indicat en els antecedents, els diputats sol·licitants demanen el pronunciament del Consell sobre la Llei 23/2013, de 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració del sistema de pensions de la Seguretat Social (en endavant, Llei 23/2013), prèviament i amb caràcter preceptiu a l’eventual interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional per part del Parlament de Catalunya (art. 76.3 EAC i 16.2. a i 30 de la Llei 2/2009, de 12 de febrer).
En aquest primer fonament jurídic, delimitarem l’objecte del Dictamen, exposant, en primer lloc, el context normatiu en el qual s’insereix aquesta Llei, per tal de, seguidament, indicar les línies generals del seu contingut i les principals novetats que incorpora al sistema de pensions. Després, farem referència als preceptes que qüestionen els diputats sol·licitants i, finalment, indicarem l’objecte i l’estructura que tindrà el Dictamen a fi i efecte de donar resposta a la sol·licitud.
-
La Llei 23/2013 s’inscriu en un procés de reformes de la Seguretat Social destinat a assegurar que les seves despeses siguin assumibles pel sistema, en un context d’augment progressiu de l’esperança de vida de la població pensionista que provoca problemes de sostenibilitat, especialment en situacions de crisi econòmica. Per això, des del Pacte de Toledo de 1995, s’han adoptat diverses mesures adreçades a moderar l’increment de la despesa en pensions i a assegurar-ne el finançament. La regulació aprovada ha incidit, entre altres aspectes, en la fixació inicial de l’import de les pensions i en la seva actualització anual, àmbits precisament en els quals s’insereix també la Llei 23/2013 a través dels denominats factor de sostenibilitat i índex de revaloració, els quals passem a emmarcar en el seu context més recent.
Pel que fa al factor de sostenibilitat, ja la Llei 27/2011, d’1 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, mitjançant el seu article 8, va afegir una disposició addicional cinquanta-novena al Text refós de la Llei general de la Seguretat Social aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny (en endavant, TRLGSS), titulada precisament «Factor de sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social», que estableix:
Amb l’objectiu de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema i les prestacions que se n’esperen i garantir-ne la sostenibilitat, a partir de l’any 2027 els paràmetres fonamentals del sistema s’han de revisar per les diferències entre l’evolució de l’esperança de vida als 67 anys de la població l’any en què s’efectuï la revisió i l’esperança de vida als 67 anys el 2027. Les revisions s’han d’efectuar cada 5 anys, utilitzant a aquest fi les previsions realitzades pels organismes oficials competents.
Posteriorment, l’article 18.3 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en la redacció que ha tingut fins a la seva reforma per la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic, va preveure la possibilitat que el Govern de l’Estat, «en cas de projectar un dèficit en el llarg termini del sistema de pensions», avancés l’aplicació d’aquest factor de sostenibilitat, que ara es concreta en la Llei 23/2013, objecte d’aquest Dictamen, mitjançant l’establiment d’una fórmula aplicable a la determinació inicial de l’import de les pensions contributives de jubilació que es causin a partir de l’1 de gener de 2019, vuit anys abans del que preveia l’esmentada Llei 27/2011.
Amb referència a la revaloració de les pensions, el sistema anteriorment previst a l’article 48 TRLGSS, des de la seva modificació per la Llei 24/1997, de 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de Seguretat Social, era el de la seva actualització anual conforme a l’índex de preus de consum (IPC). Al començament de cada any, les pensions contributives s’incrementaven segons la inflació prevista i les possibles desviacions es corregien posteriorment (des de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, només a l’alça). Aquest sistema es va haver d’exceptuar per als anys 2011 a 2013, en què diverses disposicions legals van establir increments inferiors a la inflació per a la majoria de les pensions. En aquest àmbit, la Llei 23/2013 estableix la forma com s’haurà de calcular cada any l’índex de revaloració de les pensions contributives, el qual, d’altra banda, per efecte de l’article 52 TRLGSS, s’aplicarà com a límit mínim del percentatge d’actualització de les pensions no contributives que haurà de preveure la llei de pressupostos generals de l’Estat d’aquell any.
De la normativa internacional i de la Unió Europea aplicable a l’Estat espanyol en aquesta matèria, només un tractat conté regles mínimament precises sobre la determinació econòmica de les diferents prestacions (el Codi Europeu de la Seguretat Social, de 16 d’abril de 1964, la ratificació del qual es va publicar en el BOE núm. 65, de 17 de març de 1995), ja que els altres instruments vigents són de naturalesa eminentment principial o bé es limiten a tractar aspectes concrets com, per exemple, la mobilitat internacional. Finalment, hem de fer esment a la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, que té per finalitat incidir en l’eliminació de la discriminació per raó de gènere en els sistemes de cobertura socials.
-
A continuació exposarem el contingut de la norma. La Llei 23/2013 conté set articles, els sis primers dels quals estan agrupats en el capítol I («Factor de sostenibilitat de la pensió de jubilació»), i en queda a banda només el setè, que constitueix el capítol II («Índex de revaloració»). A més, s’incorporen quatre disposicions addicionals i cinc de finals, que estan relacionades amb el contingut d’un dels capítols, o dels dos alhora, i una disposició derogatòria que estableix una clàusula genèrica de derogació.
En el conjunt de la Llei trobem, per tant, dos blocs: el relatiu al factor de sostenibilitat i el referent a l’índex de revaloració. Pel que fa al primer bloc, l’article 1 defineix el factor de sostenibilitat com «un instrument que amb caràcter automàtic permet vincular l’import de les pensions de jubilació del sistema de la Seguretat Social a l’evolució de l’esperança de vida dels pensionistes». Aquesta modulació es du a terme a través d’una fórmula de càlcul establerta a l’article 4, amb la qual, com diu el preàmbul, s’ajusta «la pensió inicial de jubilació de manera que l’import total que percebi al llarg de la seva vida un pensionista que accedeixi al sistema de pensions dins d’un cert nombre d’anys, i que previsiblement tindrà una esperança de vida més gran, sigui equivalent al que percebi el que es jubili en un moment anterior».
Aquest factor, que es calcula a partir de «la variació interanual, en un període quinquennal, de l’esperança de vida als 67 anys, obtinguda segons les taules de mortalitat de la població pensionista de jubilació del sistema de la Seguretat Social» (art. 3 a 5), és introduït per la disposició final segona de la Llei a l’article 163.1 TRLGSS, de manera que, sens perjudici del complement per mínims establert a la llei de pressupostos generals de l’Estat de cada any...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba