DECRET 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.
| Fecha de Entrada en Vigor | 17 de Noviembre de 2009 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Medi Ambient i Habitatge |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya preveu, en l'article 144.1.h, la competència de la Generalitat de Catalunya per establir la regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d'aquest, inclosa, per tant, la contaminació acústica. En aquesta matèria conformen l'ordenament jurídic català la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de capacitat acústica, en el marc de la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.
Els trets més significatius de la Llei van ser la consideració de la contaminació acústica des del punt de vista de les immissions, la delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d'uns objectius de qualitat, la regulació d'un règim específic per a les infraestructures de transport i l'establiment de tot un seguit de mesures per minimitzar l'impacte acústic en les construccions existents afectades per sorolls i/o vibracions.
La promulgació de la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, del Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental i del Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, que la desplega pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, comporten la necessitat de procedir a la introducció d'aquells ajustos necessaris per restablir la interrelació i la coherència entre ambdós sistemes normatius.
Concretament, la nova legislació estatal implica que la zonificació acústica del territori, que d'acord amb la legislació catalana és en relació amb la seva capacitat acústica, tingui en compte l'ús predominant del sòl, alhora que s'augmenta el grau d'exigència dels objectius de qualitat acústica aplicables, principalment per als nous desenvolupaments urbanístics i a l'interior de les edificacions destinades a usos sensibles al soroll, com ara, residencials, hospitalaris, educatius o culturals. Aquests principis i objectius de qualitat acústica han de ser tinguts en compte pel planificador en l'exercici de la seva tasca.
Aquest Decret té com a principal finalitat el desenvolupament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i l'adaptació dels seus annexos, i alhora assolir l'adequació a aquells preceptes de caràcter bàsic de la normativa estatal que incideixen directament en la normativa catalana i evitar una indesitjada situació d'incertesa jurídica, sens perjudici del desenvolupament que les bases estatals requereixin en altres sectors de l'ordenament jurídic català. S'ha optat per reservar a les seves respectives normatives sectorials el desenvolupament d'aquells aspectes de la legislació bàsica amb incidència en el planejament territorial i urbanístic, per tal de garantir una regulació coherent, sistemàtica i completa en cada sector de l'ordenament jurídic català, i per simplicitat i seguretat jurídica tant per als operadors com per als ciutadans en general.
Aquesta adequació a la normativa bàsica comporta que la zonificació acústica, establerta en els mapes de capacitat acústica, hagi de tenir en compte els objectius de qualitat acústica i els diferents usos del sòl.
La normativa estatal defineix el concepte d'objectius de qualitat acústica com el conjunt de requisits que en relació amb la contaminació acústica han de complir-se en un moment donat i en un espai determinat, i sota aquest concepte el Decret integra els valors límit d'immissió i els valors d'atenció establerts a la Llei 16/2002, de 28 de juny.
Finalment, cal la coordinació entre les diferents administracions públiques que ostenten competències en matèria de contaminació acústica, així com la coordinació amb l'Estat per tal de donar compliment al deure d'informació que estableix la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, d'acord amb el principi recollit en l'article 103.1 de la Constitució.
El Decret s'estructura en dos articles: el primer aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, que s'inclou a continuació de les disposicions finals, i el segon procedeix a l'adaptació dels annexos de la Llei esmentada, que s'inclouen, numerats, a continuació dels annexos del Reglament, titulats amb lletres per tal de distingir-los adequadament dels annexos de la Llei.
Quant al Reglament, el seu capítol preliminar, titulat .Objecte i principis generals., estableix l'objecte i se centra en el desenvolupament dels principis generals que regeixen l'actuació pública en aquesta matèria, com són el de prevenció, correcció i protecció, el de gestió, el de conscienciació i el de publicitat.
El capítol I titulat .Disposicions generals. conté l'àmbit d'aplicació i les definicions de determinats conceptes que apareixen al llarg del text, per aconseguir un grau de precisió i seguretat jurídica que garanteixi l'aplicació correcta d'aquesta norma. Amb la introducció per la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del criteri de l'ús del sòl en la delimitació de les zones acústiques, i la seva vinculació amb l'urbanisme, s'han introduït els conceptes d'àrea urbanitzada i nou desenvolupament urbanístic, d'acord amb el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.
El capítol II, titulat .Competències sobre la contaminació acústica., conté les funcions pròpies de l'Administració acústica.
El capítol III, titulat .Zonificació acústica del territori., fixa els criteris per establir-la i el règim jurídic de les zones de soroll, de les zones d'especial protecció de la qualitat acústica i de les zones acústiques de règim especial.
El capítol IV, titulat .Gestió ambiental del soroll., regula dos instruments la finalitat dels quals és la millora progressiva de la qualitat acústica del territori. D'una banda, els mapes i, de l'altra, els plans.
Es preveuen dos tipus de mapes, els de capacitat acústica i els estratègics de soroll, i dos tipus de plans, els d'acció en matèria de contaminació acústica i els específics de mesures per minimitzar l'impacte acústic. Els mapes de capacitat acústica estableixen els objectius de qualitat acústica i els mapes estratègics de soroll realitzen una avaluació global d'una zona determinada i serveixen de base per adoptar aquelles mesures de prevenció i/o correcció de la qualitat acústica a través dels plans d'acció en matèria de contaminació acústica, per tal de prevenir i/o reduir el soroll ambiental sempre que sigui necessari i mantenir la qualitat acústica quan aquesta sigui satisfactòria. Els plans específics de mesures per minimitzar l'impacte acústic determinen les accions prioritàries a realitzar. En els articles 34, 35 i 36 i en l'annex C es regula el contingut dels plans.
El capítol V, titulat .Nivells d'avaluació., parteix de la diferenciació entre emissió i immissió a l'ambient exterior o interior i del tipus d'emissor acústic. Es regulen detalladament els objectius de qualitat acústica, els nivells d'emissió i d'immissió, i els valors límit de vibració aplicables als emissors acústics, mentre que els annexos corresponents fixen els valors límit i els objectius de qualitat, així com la seva determinació i avaluació. Es preveu l'emissió dels vehicles de motor i dels ciclomotors, dels vehicles de motor destinats a serveis d'urgència i de la maquinària d'ús a l'aire lliure. Pel que fa a la immissió, es regulen els valors límit de les infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri, i de les activitats.
A l'hora d'establir els objectius de qualitat acústica es diferencia entre la prevenció i la correcció. Aquesta distinció es trasllada a l'àmbit de les polítiques que s'han d'aplicar, diferenciant si es tracta dels nous desenvolupaments urbanístics on ha de prevaler la prevenció o la situació de les àrees urbanitzades existents on l'impacte acústic s'ha de corregir.
El capítol VI, titulat .Intervenció administrativa., està dedicat a l'acció preventiva de la contaminació acústica, concretament aquella acció destinada a cobrir els objectius de qualitat acústica. Així, cal destacar la integració de l'acció preventiva sobre els nous emissors acústics que s'integra en els procediments administratius ja existents, com l'avaluació d'impacte ambiental, l'atorgament de l'autorització o llicència ambiental o la concessió de llicències municipals. Dins d'aquests procediments es preveu la realització d'un estudi d'impacte acústic com un document més a presentar davant de l'Administració, amb un contingut mínim que es regula en els annexos 10 i 11.
Es crea l'Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica sota la dependència de l'òrgan competent en matèria de qualitat ambiental, que serà l'encarregada de vetllar per la protecció contra la contaminació acústica, així com de dur a terme la coordinació entre les diferents administracions intervinents.
Finalment, en el capítol VII, titulat .Acreditació d'entitats de prevenció de la contaminació acústica., es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba