DECRET 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Decret |
Tradicionalment, les actuacions de participació activa en polítiques públiques han estat regulades en els ordenaments jurídics anglosaxons. És paradigmàtic el cas nord-americà, que va dictar la seva primera llei dirigida a regular l’activitat dels lobbies l’any 1945 i llur normativa actual data de l’any 1995. A Europa, la voluntat de regular aquestes actuacions ha quedat plasmada en l’Acord del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, relatiu a l’establiment d’un registre de transparència per a les organitzacions i les persones que treballen per compte propi participant en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques de la Unió Europea. Així mateix, en informes recents, la Comissió Europea, reconeixent la necessitat de diàleg entre els poders públics i els actors privats, ha posat en relleu la importància que les administracions públiques estableixin un marc que determini les regles que han de respectar els lobbies o stakeholders , que contribueixi a incrementar la seguretat jurídica en aquest àmbit i actuï com a sistema de prevenció dels conflictes d’interessos i de la corrupció amb caràcter general.
En l’àmbit intern, Catalunya ha estat pionera en aquesta matèria i ha regulat, en l’àmbit de drets estatutaris i de principis rectors, la participació ciutadana en els afers públics en els articles 29 i 43 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. I, en correspondència, l’article 71 de la mateixa norma fonamental catalana també ha establert el principi rector de transparència de l’Administració de la Generalitat per tal que la ciutadania pugui avaluar-ne la gestió.
Entre les diverses formes de participació directa en les polítiques públiques, és una realitat social innegable que en els últims anys ha guanyat importància la participació que es du a terme, amb caràcter professional o no, i de manera regular i estable o no, amb la finalitat de defensar els interessos de determinats sectors, a través de l’acció directa o indirecta, davant dels actors que tenen capacitat d’intervenir, incidir o decidir en les polítiques públiques que elaboren i apliquen les administracions públiques.
En el marc descrit, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encomana a l’Administració de la Generalitat la creació d’un registre de grups d’interès que identifiquin les persones que actuen com a tals, conèixer les relacions que tenen amb l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i establir unes regles ètiques que han de respectar per poder exercir les seves activitats davant dels poders públics.
Portat a terme amb integritat i transparència, l’exercici de l’activitat d’influència en les polítiques públiques és una forma legítima i idònia de participació ciutadana en la presa de decisions públiques per aconseguir que s’ajustin als interessos defensats. I, en definitiva, constitueixen una expressió de la maduresa dels sistemes polítics ja que, en les democràcies modernes, les funcions del sistema polític i social escapen del model tradicional.
En aquest marc, el legislador català ha considerat que la regulació d’aquestes activitats d’influència minora els riscs de corrupció i millora la qualitat de la presa de decisions públiques, en benefici de tota la col·lectivitat. Per aquests motius, el model pel qual ha optat el legislador ha estat el més ampli possible: subjectar a un règim de transparència i d’ètica les activitats d’influència en defensa d’interessos propis, de tercers, o d’interessos generals.
Des d’aquesta perspectiva, el disseny que s’ha establert a Catalunya en aquesta matèria ha estat la d’un model que garanteixi conèixer qui influeix, sobre qui ho fa, amb quins mitjans, i amb quins resultats. I tot, des d’un marc que permeti saber i controlar la integritat d’actuació i la igualtat d’accés als poders públics.
El present decret, doncs, un cop que es complementi amb la norma reglamentària que ha de determinar les regles ètiques dels subjectes públics objecte d’influència, oferirà un marc regulatori complet, adequat i suficient de transparència de les activitats dels grups d’interès i dels servidors públics. I una eina eficaç per tal que la ciutadania pugui avaluar la gestió efectuada pels poders públics. En aquest context es podran considerar assolits els objectius fixats per la Generalitat de Catalunya en les cimeres de transparència i regeneració democràtica.
En el marc descrit i per tal de donar compliment als manaments continguts en l’article 53 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, el present decret crea i regula el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
El Decret s’estructura en un preàmbul, quatre capítols desenvolupats en un total de vint-i-sis articles, una disposició addicional, una disposició transitòria, quatre disposicions finals i un annex.
El capítol I, relatiu a les disposicions comunes, regula l’objecte del Decret.
El capítol II regula el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic. La secció primera estableix la naturalesa administrativa del Registre i el seu caràcter públic i gratuït amb la finalitat d’inscriure i controlar els grups d’interès, així com de donar publicitat a llurs actuacions. És de remarcar que la publicitat registral abasta tota la informació declarada al registre, llevat d’aquella que conté dades de caràcter personal i la derivada de les actuacions de control i fiscalització que, en el seu cas, pogués trobar-se compresa a determinades limitacions al dret d’accés. Amb finalitats de seguretat jurídica i per tal de facilitar l’adequat compliment i aplicació de la norma, l’article 7 regula les activitats incloses i les excloses de l’àmbit objectiu d’aplicació del Registre. Tant des d’una perspectiva de les activitats que, per raó del marc en què s’incardinen, no es poden considerar com a efectuades amb la voluntat d’influir; com d’aquelles altres que, per raó del rol de representació i defensa institucional legalment conferida als qui l’ostenten n’han de quedar excloses. Aquest és el cas de l’Administració corporativa i dels agents de diàleg social i econòmic, que només han de declarar al Registre les activitats privades que desenvolupen fora d’aquest marc.
Cal destacar que, amb finalitats d’eficàcia i eficiència, el Decret estableix la gestió i la tramitació electrònica del registre, inclosa la notificació d’actes, com a únic canal habilitat de relació entre l’òrgan gestor del Registre i les persones i organitzacions que s’hi inscriuen atesa la seva capacitat econòmica i tècnica. En la mateixa línia i amb idèntica voluntat, el present reglament disposa que la inscripció en el Registre es durà a terme mitjançant declaració responsable i es rebaixa el termini general que legalment està establert per defecte per a la resolució dels procediments fins a dos mesos.
El Registre que es crea en mèrits d’aquest Decret s’adscriu al departament amb competències en matèria d’entitats jurídiques i se n’atribueix llur gestió a la direcció general competent en matèria d’entitats jurídiques.
La secció segona del capítol II regula les categories del Registre i la classificació dels grups d’interès partint de les premisses que deriven de la Llei, en el sentit d’atendre als interessos que persegueixen i a la naturalesa de les persones i organitzacions. El reglament fixa cinc categories, organitzades per sectors d’activitats realitzades amb o sense ànim de lucre, en defensa d’interessos propis o de tercers, i de forma directa o indirecta. Aquestes categories, que s’han inspirat en el model europeu, s’han traslladat a la realitat interna de Catalunya.
La secció tercera regula la informació que s’ha d’acompanyar a la sol·licitud d’inscripció en el marc del que disposa l’article 49 de la Llei: les activitats, els àmbits d’interès i el finançament dels grups, els clients i les persones o organitzacions per a les quals treballen quan actuen per compte de tercers, i les quantitats percebudes per aquestes activitats.
La secció quarta regula el codi de conducta detallat que ha de ser comú a tots els registres. Des d’aquesta perspectiva, les regles ètiques que s’hi preveuen han estat definides atenent l’ampli ventall d’institucions, òrgans, ens i altres administracions a les quals serà aplicable, així com a llurs singulars i especials règims jurídics, derivats de les altes comeses que tenen definides legalment. D’acord amb la Llei, aquest codi comú es configura com a requisit d’accés al Registre, i com a obligatori en la pràctica de les activitats de participació activa en les polítiques públiques, o en els processos de presa de decisions.
La secció cinquena regula el sistema de control i fiscalització que es du a terme a través de les actuacions de verificació d’ofici, i els procediments d’alertes i de denúncies. Les primeres, com el mecanisme comú establert legalment per comprovar les dades i la informació necessària per exercir una activitat o pel reconeixement d’un dret, o una facultat i que ja és efectiva a través d’una declaració responsable, sense haver-se’n efectuat un control administratiu previ. Les segones, les alertes, concebudes per tal que qualssevol persona pugui contribuir a posar en coneixement de l’òrgan responsable del Registre l’existència d’eventuals dades i informació registral incorrecta o no actualitzada. Les denúncies, en canvi, tenen un objecte més ampli que les alertes, requereixen de requisits superiors per formular-les, alhora que confereixen drets superiors als qui les presenten fins al punt de poder ser part en el procediment si...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba