DECRET 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de Salut
Rango de LeyDecret

L’article 162.3.b) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que correspon a la Generalitat en tot cas la competència compartida pel que fa a l’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi, entre d’altres, la vigilància epidemiològica.

La vigilància epidemiològica en la salut pública consisteix en la recollida, l'anàlisi, la interpretació i la difusió de tota la informació relacionada amb l'aparició i l'extensió de malalties i els seus determinants, amb la finalitat d'aconseguir-ne el control efectiu i donar una resposta ràpida davant d’alertes i emergències en salut pública.

El Reial decret 2210/1995, de 28 de desembre, pel qual es crea la xarxa nacional de vigilància epidemiològica, va establir les bases del sistema de notificació de malalties per adequar-lo a les exigències de la Unió Europea.

La Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública, concep el Sistema d’Informació de Salut Pública com una part fonamental del sistema sanitari català, que s’integra en el sistema d’informació del departament competent en matèria de salut, i estableix com a funcions del Sistema d’Informació de Salut Pública, entre d’altres, promoure i controlar el compliment de l’obligació de notificar la sospita de malalties i brots epidèmics i problemes de salut i desenvolupar i utilitzar mecanismes d’anàlisi, assessorament, notificació, informació, avaluació i consulta sobre qüestions relacionades amb la salut en l’àmbit comunitari, especialment pel que fa a les activitats de promoció i protecció de la salut i de prevenció de la malaltia.

Posteriorment, mitjançant el Decret 67/2010, de 25 de maig, pel qual es regula el sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut, es van establir els procediments de notificació, les malalties subjectes a vigilància i les responsabilitats de control sanitari de les distintes unitats de vigilància epidemiològica intervinents.

L’exposició de motius del Decret 67/2010, de 25 de maig, ja va palesar que l’evolució del sistema de malalties de declaració obligatòria ha evidenciat que es tracta d’un àmbit d’actuació molt canviant, atès que depèn de la situació epidemiològica i de la capacitat de resposta existents en cada moment. Així mateix, s’estableix que l’objectiu final d’adopció de les mesures de control sanitari tan aviat com sigui possible aconsella dotar el Departament de Salut de capacitat per poder determinar la inclusió o l’exclusió d’una o més malalties en el sistema de malalties de declaració obligatòria en benefici de l’eficiència del sistema, així com introduir modificacions en les dades a comunicar.

En els darrers anys l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Comissió Europea i els organismes internacionals han elaborat normativa per prevenir i controlar la propagació internacional de malalties transmissibles i per fer front a l’emergència o reemergència de malalties que són conseqüència de la globalització del món, l’augment dels viatges i el comerç internacional.

La Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, estableix que la vigilància en salut pública requereix disposar d’uns sistemes d’alerta precoç i resposta ràpida per a la detecció i avaluació d’incidents, riscos, síndromes, malalties i altres situacions que poden suposar una amenaça per a la salut de la població, i les comunitats autònomes han d’assegurar en l’àmbit de les seves competències que els sistemes respectius de vigilància en salut pública compleixen les previsions de la Llei esmentada.

La Decisió 1082/2013/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2013, sobre les amenaces transfrontereres greus per a la salut i per la qual es deroga la Decisió 2119/98/CE, subratlla l’existència d’altres fonts de perill per a la salut a banda de les malalties transmissibles, relacionades en particular amb altres agents biològics o químics o incidents ambientals, inclosos els riscos relacionats amb el canvi climàtic, i estableix normes sobre la vigilància epidemiològica i el seguiment de les amenaces transfrontereres greus per a la salut, l’alerta precoç i la lluita en contra, amb inclusió de la planificació en la preparació i resposta de les activitats per tal de coordinar i complementar les polítiques nacionals.

L’adaptació a la normativa internacional en matèria de vigilància de malalties transmissibles ha obligat a ampliar el llistat de les malalties de declaració obligatòria a l’àmbit estatal per tal d’adaptar-se a les exigències que aquests organismes requereixen als estats membres, mitjançant l’aprovació de l’Ordre SSI/445/2015, de 9 de març, per la qual es modifiquen els annexos I, II i III del Reial decret 2210/1995, de 28 de desembre. L’entrada en vigor d’aquesta Ordre obliga a adequar el sistema de notificació de malalties i a ampliar les actuacions de vigilància a altres malalties addicionals susceptibles de controls.

Addicionalment, per les seves característiques, és necessari que algunes de les malalties que s’incorporen al nou llistat de malalties de declaració obligatòria es notifiquin amb confirmació microbiològica dels laboratoris dels diferents centres sanitaris, la qual cosa justifica la implementació d’un sistema de notificació microbiològica, per regular el procediment de notificació de les malalties infeccioses confirmades pels laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris de Catalunya.

D’altra banda, per tal de millorar els sistemes de comunicació de les malalties de declaració obligatòries actuals, tant des del punt de vista de renovació tecnològica com de la seva cobertura funcional i viabilitat d’anàlisi, gestió i explotació de la informació recollida, és convenient incorporar, com a mitjà de notificació preferent, la notificació telemàtica entre els centres sanitaris de Catalunya i els diferents serveis de vigilància epidemiològica intervinents a través de l’aplicació Repositori epidemiològic de Catalunya (REC), i la comunicació de les malalties mitjançant els formularis de notificació passa a tenir un caràcter subsidiari. El Repositori epidemiològic de Catalunya (REC) és el lloc centralitzat on s’emmagatzemen i mantenen bases de dades o arxius informàtics amb dades de vigilància epidemiològica de Catalunya, i permet integrar, analitzar, gestionar i explotar fonts de dades amb informació epidemiològica en un entorn segur.

Tant la millora de les eines d’anàlisi i gestió de les dades, com l’experiència adquirida i el marc normatiu actual, fan palesa la necessitat de crear la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya com un sistema d’organització de les relacions d’intercanvi d’informació sanitària i vigilància epidemiològica basades en la comunicació que s’estableix entre els diferents serveis de vigilància epidemiològica intervinents i la xarxa assistencial de Catalunya.

Altrament, amb l’objectiu de detectar precoçment i donar resposta d’una forma immediata i oportuna a les malalties de declaració obligatòria subjectes al sistema de notificació urgent, els brots epidèmics de qualsevol etiologia i altres alertes epidemiològiques que es produeixin a Catalunya fora de l’horari laboral, així com les que es produeixin en altres comunitats de l’Estat espanyol i a Europa que afecten el territori de Catalunya, per adoptar tan ràpidament como sigui possible mesures de control adequades per protegir la salut dels ciutadans i evitar que les alertes sobre problemes de salut esdevinguin problemes d’alarma social, escau establir el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC).

Finalment, es fa necessària la creació de la Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, com a òrgan que es constitueix amb l’objectiu de millorar l’homogeneïtzació de les actuacions de vigilància i control epidemiològic.

De conformitat amb el que estableix l’article 39.1, en relació amb el 40.1, ambdós de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern;

Per tot això, a proposta del conseller de Salut, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquest Decret té per objecte crear la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya i establir els sistemes de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al departament competent en matèria de salut, i les responsabilitats de control sanitari dels serveis de vigilància epidemiològica intervinents, així com establir el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya i crear la Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

Article 2

Àmbit d’aplicació

2.1 Els metges que realitzen tasques assistencials a Catalunya, en centres de caràcter públic o privat, i els professionals dels laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris de Catalunya, de caràcter públic o privat, han de notificar les malalties de declaració obligatòria i els brots epidèmics de què tinguin coneixement, de conformitat amb el que preveu aquest Decret.

2.2 La notificació de les malalties i els brots epidèmics de declaració obligatòria inicialment s’ha de fer per sospita, amb la finalitat d’avançar tan com sigui possible les activitats de control.

Capítol 2

La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya

Article 3

Creació i naturalesa de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya

3.1 Es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, sota la dependència de la Subdirecció...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR