DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici.

Fecha de Entrada en Vigor27 de Mayo de 2015
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de Territori i Sostenibilitat
Rango de LeyDecret

Preàmbul

L’apartat 1 de l’article 137 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’habitatge. En efecte, la lletra a) li atribueix la planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial; la lletra b), l’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat; la lletra f) li atribueix les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges, i la lletra h), la normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.

El dret a un habitatge digne i adequat requereix la voluntat de conservar els edificis d’habitatges, i l’aplicació dels coneixements tècnics de què disposen els professionals per a aquesta finalitat. La intervenció de l’Administració no pot substituir l’activitat dels propietaris dels immobles que, segons el que prescriu l’article 30 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, han de conservar i rehabilitar els habitatges de manera que estiguin en condicions d’ús efectiu i adequat.

Amb aquesta finalitat, la Llei del dret a l’habitatge regula la inspecció tècnica dels edificis d’habitatge i el llibre de l’edifici.

En relació amb la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges, la Llei preveu que els informes d’inspecció s’han de lliurar a l’Administració per acreditar el compliment del deure d’haver passat la inspecció tècnica obligatòria i determinar si l’edifici és apte per a l’ús d’habitatge, i estableix l’obligació de lliurar als compradors el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici hagi de passar la inspecció tècnica. A més, la Llei considera com a infracció greu el fet de no disposar de l’informe tècnic quan aquest sigui exigible.

La Llei defineix el llibre de l’edifici com l’instrument d’informació de la vida de l’edifici que incorpora les característiques tècniques de les instal·lacions, dels serveis comuns, les qualitats i garanties, a més de les instruccions necessàries per a la conservació i el manteniment, i també les actuacions de rehabilitació o millora que cal tenir en compte per adaptar l’edifici i els habitatges a la normativa. D’acord amb la disposició addicional novena d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el Reglament del llibre de l’edifici.

Aquest Decret té com a principal objectiu fomentar la cultura del manteniment dels edificis d’habitatges i facilitar el coneixement de l’estat en què es troben, per tal que les persones propietàries i, en el seu cas, les comunitats de propietaris, puguin programar les actuacions i acordar l’aportació dels fons necessaris que cal adoptar, a curt i mitjà termini, per a la rehabilitació, la conservació i l’adequació dels habitatges als requeriments tècnics que regula la normativa vigent.

El Decret pren en consideració el que estableix el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i el seu desplegament reglamentari, en relació amb el deure de les persones propietàries de la conservació i la rehabilitació de les edificacions, i amb la competència dels ajuntaments per dictar ordres d’execució per fer complir el deure legal de conservació i rehabilitació.

El Decret també té en compte les disposicions de la Llei de l’Estat 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, sense per això oblidar que el marc competencial estatutari atorga aquestes competències a la Generalitat. És per això que alguns dels requisits del Decret són més exigents que el marc estatal, com per exemple, la caducitat de les inspeccions, o contràriament, tenen més flexibilitat, per no exigir en el moment de fer la inspecció tècnica de l’edifici la certificació energètica.

Una altra de les novetats del Decret és la inclusió dels habitatges unifamiliars, atès que s’ha evidenciat que aquesta tipologia d’habitatges té un nivell d’incidències alt en els nuclis antics.

Amb aquest Decret, l’Administració posa a disposició de les persones que tenen l’obligació de mantenir els edificis d’habitatges els instruments que n’han de facilitar el manteniment adequat. En concret, es regula la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges i la programació d’aquestes inspeccions. També es regula el llibre de l’edifici, que s’inicia amb els documents de què disposa l’edifici quan finalitza l’obra de construcció dels habitatges i que es va ampliant, al llarg de la vida de l’edifici, amb la informació que s’obté de les diverses intervencions o actuacions per al manteniment i la millora de l’habitabilitat.

La derogació del Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges, i del Decret 206/1992, d’1 de setembre, que regula el contingut del llibre de l’edifici per als habitatges de nova construcció, es justifica per la necessitat d’actualitzar ambdues normatives, adaptar-les a les darreres modificacions de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i per desplegar les actuals exigències que requereix la conservació dels edificis d’habitatges, amb la col·laboració de les diverses administracions públiques que han de sumar esforços per a una mateixa finalitat, la de vetllar pel parc d’habitatges amb mesures que ajudin els propietaris individuals i les comunitats de propietaris a complir el deure de conservació i manteniment dels habitatges.

Aquest Decret s’estructura en cinc capítols, vint-i-set articles, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, cinc disposicions finals i dos annexos.

El primer capítol conté les disposicions generals relatives a l’objecte, les definicions i l’àmbit d’aplicació.

El segon capítol regula la inspecció tècnica obligatòria dels edificis d’habitatges, els supòsits d’obligatorietat de la inspecció tècnica, les persones subjectes al deure de realitzar la inspecció tècnica, les conseqüències de l’incompliment del deure d’inspecció, la inspecció tècnica i el personal inspector, l’informe de la inspecció tècnica, la qualificació de les deficiències, les obligacions de la propietat posteriors a la recepció de l’informe de la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges i la presentació a l’Administració de l’informe i de la sol·licitud d’emissió del certificat d’aptitud.

El tercer capítol regula el certificat d’aptitud, l’emissió, la competència per a l’atorgament, la vigència i el lliurament a les persones adquirents.

El quart capítol regula la col·laboració i coordinació interadministrativa i amb les corporacions professionals de dret públic.

El cinquè capítol regula el llibre de l’edifici i s’estructura en dues seccions. La primera, regula el llibre de l’edifici dels habitatges de nova construcció que també s’aplica als edificis d’habitatges que són el resultat d’una gran rehabilitació. La segona, regula el llibre de l’edifici dels habitatges existents, que s’inicia amb el document de la inspecció tècnica de l’edifici (ITE) que regula aquest Decret.

El Decret conté quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria dels decrets anteriors relatius a les inspeccions tècniques dels edificis i al llibre de l’edifici, cinc disposicions finals que estableixen la relació entre la cèdula d’habitabilitat i la inspecció tècnica dels edificis; la relació entre la cèdula d’habitabilitat dels habitatges i la inspecció tècnica dels edificis; la relació entre l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici (IITE) i altres informes normatius equivalents; l’actualització del llibre de l’edifici dels edificis que ja en disposen; facultats de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i competències dels ens locals per a la declaració de zones d’atenció especial.

Finalment, incorpora l’annex 1, que conté el Programa d’inspeccions tècniques dels edificis plurifamiliars i unifamiliars, i l’annex 2, que recull les prescripcions tècniques i l’estructura del llibre de l’edifici.

Vist el dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya;

Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquest Decret té per objecte fomentar la conservació, el manteniment i la rehabilitació i l’adequació funcional dels edificis d’habitatges mitjançant la regulació de la inspecció tècnica, l’aprovació del Programa d’inspeccions obligatòries i l’establiment del contingut del llibre de l’edifici, per als edificis d’habitatges d’obra nova o resultants d’una gran rehabilitació i per als edificis d’habitatges existents.

Article 2

Definicions

  1. Inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE): Acció d’examinar l’edifici, que duen a terme els professionals tècnics competents a qui els ha estat encarregada per la propietat de l’immoble, i que dóna lloc a l’informe de la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges.

  2. Informe de la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (IITE): document que descriu les característiques generals de l’edifici, on s’ha de fer constar el seu estat de conservació, i les possibles deficiències aparents constructives o funcionals que poden afectar els elements comuns que s’indiquen en el model normalitzat d’informe, tot i que s’hi hagi d’accedir per zones d’ús privatiu, i la seva...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR