DECRET LLEI 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials.

Objecte del Decret llei

L'objecte d'aquest Decret llei és establir el marc jurídic al qual s'han d'adequar els establiments comercials dels municipis de Catalunya.

Finalitat

Aquest Decret llei té per finalitat regular l'ordenació dels equipaments comercials a Catalunya i simplificar-ne els procediments d'acord amb la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, amb la normativa d'accés electrònic de la ciutadania als serveis públics, d'eliminació de tràmits i simplificació administrativa, i d'impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics a l'Administració de la Generalitat.

Àmbit d'aplicació

Queden sotmesos a aquest Decret llei els establiments en què de manera regular es realitza una activitat comercial.

Principis rectors del Decret llei

4.1 Aquest Decret llei es fonamenta en els principis següents:

a) El principi general de llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat, dins d'una lliure i lleial competència, modulada per les condicions i disposicions específiques que regulen l'activitat comercial, les quals en tot cas s'han de basar en les premisses següents:

No-discriminació.

Respondre a necessitats justificades per raons imperioses d'interès general.

Proporcionalitat de les mesures adoptades per les raons imperioses d'interès general que les motiven.

objectivitat, claredat i transparència.

Publicitat i accessibilitat.

b) El principi de cooperació, coordinació i interoperabilitat entre les administracions, per tal d'assolir el màxim nivell de simplificació en els tràmits administratius, mitjançant la implantació de fórmules com la .finestreta única. i els mitjans electrònics que permetin la formalització dels diferents tràmits previstos en aquest Decret llei a través de la xarxa de les oficines de gestió empresarial (OGE).

c) En la planificació dels equipaments comercials s'han de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluar-ne la possibilitat de desplaçament, així com la perspectiva de gènere per valorar aspectes i condicionaments específics que afecten de manera diferent dones i homes.

4.2 Sota aquests principis es persegueixen els objectius següents:

a) L'afavoriment de la cohesió social, entesa com un dels elements que, juntament amb la cohesió ecològica, econòmica i institucional, conformen de manera conjunta i indissoluble la sostenibilitat pretesa, la qual implica necessàriament la prossecució d'equilibris econòmics en lloc del tradicional creixement lineal i acumulatiu; per garantir, en aquest context, l'aprovisionament, la diversitat d'oferta i la multiplicitat d'operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutadanes i tots els sectors socials, incloent en aquest objectiu la integració de les situacions de dependència.

b) La consecució de l'equilibri territorial que garanteixi l'accés de tots els ciutadans i ciutadanes a la xarxa de serveis comercials que s'adapti a les seves necessitats i exigències.

c) La potenciació d'un model de ciutat compacta en què l'ús residencial s'harmonitza amb les activitats comercials i de serveis, per enfortir les estructures comercials com a valors de la cultura mediterrània.

d) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que congestionen les infraestructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.

e) Assegurar l'adequada protecció dels entorns, inclosos els agrorurals i del medi ambient urbà, rural i natural, reduint al màxim l'impacte de les implantacions sobre el territori.

f) La preservació del sòl agrari, del patrimoni historicoartístic i del paisatge de Catalunya, per tal d'evitar la seva destrucció, deteriorament, substitució il·legítima o transformacions impròpies, així com l'impuls de la seva recuperació, rehabilitació i enriquiment, en concordança amb la normativa específica corresponent.

Definicions

A efectes d'aquest Decret llei i de les disposicions que la despleguin s'entén per:

a) Establiment comercial: Els locals, construccions, instal·lacions o espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics.

Queden exclosos d'aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l'ajuntament corresponent.

Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classificar tenint en compte la seva superfície, el règim de venda, l'assortiment i la seva relació amb altres establiments.

b) Establiments de caràcter col·lectiu: els integrats per un conjunt d'establiments situats en un o en diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials.

S'entén que dos o més establiments comparteixen un mateix espai comercial si es dóna qualsevol de les circumstàncies següents:

Accés comú des de la via pública, d'ús exclusiu o preferent dels comerciants o clients de la zona comercial.

Aparcaments compartits o adjacents d'ús preferent per als clients de la zona comercial.

Serveis comuns per als comerciants o per als clients de la zona comercial.

Denominació o existència d'elements que conformen una imatge comuna.

En tot cas es consideren establiments comercials col·lectius:

1.  Centres comercials, entenent com a tals els que estiguin conformats per establiments comercials que estiguin situats dins d'un mateix edifici o en dos o més que estiguin comunicats i que hagin estat concebuts, localitzats i gestionats com una unitat.

2.  Galeria comercial, és el conjunt d'establiments minoristes de petita dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis. Les galeries comercials poden constituir per si mateixes un establiment comercial col·lectiu o al seu torn formar part d'un de més gran.

3.  Mercat municipal, és un establiment comercial col·lectiu de titularitat pública, que disposa de serveis comuns i requereix una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. El mercat està format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment d'alimentació perible en règim de venda personalitzada, sense que cap de les empreses o grup d'empreses que els exploten pugui ocupar més del 60% de la superfície de venda del conjunt del mercat.

4.  Recintes comercials, quan dos o més establiments s'agrupen en diversos edificis en un mateix espai comercial.

No són recintes comercials els establiments comercials situats en els locals dels baixos dels edificis destinats a habitatges, hotels o oficines, sempre que estiguin ubicats dins la trama urbana consolidada.

c) Superfície de venda: Els espais dels establiments comercials en els quals s'exposen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s'efectua el cobrament dels articles i/o servei, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes adquirits i a la qual pot accedir el públic.

També s'ha de considerar superfície de venda l'ocupada per les caixes, la superfície destinada a prestar serveis relatius a informació, al pagament, així com els espais dedicats a l'atenció al públic, i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.

En els establiments comercials que disposen de seccions de venda personalitzada, es considera superfície de venda la zona ocupada pels venedors darrera el taulell, a la qual no té accés el públic.

No constitueixen superfície de venda, i per tant s'exclouen del seu còmput els espais següents:

1) La superfície destinada a elaborar productes, quan es faci exclusivament en lloc on no té accés el públic.

2) Les superfícies dedicades exclusivament a la restauració, a la comercialització de serveis, a activitats lúdiques en general, i específiques per a infants i guarderies.

3) Les superfícies de les zones destinades a càrrega, descàrrega i magatzem, sempre que no siguin accessibles al públic.

4) La superfície de la zona destinada a oficines.

5) La superfície de la zona destinada a aparcament sempre que no s'hi dugui a terme cap activitat comercial.

6) Les superfícies de les zones destinades a tallers, serveis tècnics i de personal on no té accés el públic.

7) Les superfícies de totes les zones que siguin vedades a l'accés públic.

8) En les noves implantacions d'establiments en format supermercat, hipermercat i superfície especialitzada, la superfície compresa entre les caixes i les portes de sortida, sempre que en aquesta zona no es desenvolupi cap activitat comercial.

9) En els establiments comercials de caràcter col·lectiu, s'exclouen, a més, els espais de lliure circulació comuns al públic en general, externs als establiments individuals que en formen part. Aquest precepte no serà aplicable en el cas dels mercats municipals, on sí que computaran els espais de lliure circulació comuns al públic en general.

10) Els lavabos per als clients.

11) La zona ocupada pels sortidors de gasolina annexos als establiments comercials en què l'activitat comercial es compagini amb la venda de carburant.

d) Superfície edificada: La suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació urbanística, tinguin la consideració de soterrànies, baixes i pisos. No computen les superfícies en plantes soterrànies destinades a aparcament o a càrrega i descàrrega.

e) Nova implantació: L'inici d'una nova activitat comercial en un establiment determinat.

f) Ampliació: L'augment de la superfície de venda d'un establiment determinat.

g) Canvi d'activitat: El canvi o la modificació en el producte o gamma de productes que essencialment s'ofereixen en un establiment determinat.

S'entén que un establiment comercial es dedica essencialment a la venda d'un producte o gamma de productes quan destina, com a mínim, un 80% de la seva superfície de venda a aquest productes.

h) Remodelació: Qualsevol modificació d'un l'establiment comercial que no impliqui ni una ampliació de la superfície de venda ni un canvi d'activitat.

i) Canvi de titularitat: El canvi del titular de l'activitat comercial, sense cap altra modificació ni en l'estructura de l'establiment ni en el producte o gamma de productes que essencialment s'hi ofereixen.

Títol I

Classificació dels establiments comercials

Tipus de classificacions

Als efectes del que estableix aquest Decret llei els establiments comercials es classifiquen per categoria d'establiment, en funció de la seva superfície de venda i de la seva singularitat.

1.  Classificació per categoria d'establiment

   a) Per raó de la superfície de venda

   Petits establiments comercials (PEC): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats.

   Mitjans establiments comercials (MEC): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats.

   Grans establiments comercials (GEC): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 i inferior a 2.500 metres quadrats.

   Grans establiments comercials territorials (GECT): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

   b) Per raó de singularitat de l'establiment

   Establiments comercials singulars (ECS): establiments comercials que presenten una sèrie de particularitats, entre d'altres, en l'exercici de l'activitat, per la clientela a què es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l'activitat en l'entorn on es du a terme, per la necessitat de més superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum.

   Són establiments comercials singulars els establiments de venda a l'engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d'automoció i carburants, d'embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers.

   Els establiments comercials singulars, també es classifiquen en petits establiments comercials, mitjans establiments comercials, grans establiments comercials i grans establiments comercials territorials, d'acord amb els trams de superfície establerts en el punt 1 d'aquest article 6.

   Establiments comercials no singulars (ECNS): la resta d'establiments comercials.

2.  Per reglament es poden establir altres classificacions dels establiments comercials a efectes estadístics.

   Títol II

   Planificació i ordenació territorial de l'ús comercial

Trames urbanes consolidades (TUC)

1.  Als efectes d'aquest Decret llei, s'inclouen en la trama urbana consolidada d'un municipi els àmbits següents:

   a) Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples on, d'acord amb el planejament urbanístic vigent, l'ús residencial és dominant i compatible amb l'ús comercial.

   b) Les àrees residencials plurifamiliars contínues als assentaments a què fa referència l'apartat a), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials.

   c) Les àrees residencials plurifamiliars no contínues amb les àrees a què fan referència els apartats a) i b), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanístic l'ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea.

   d) Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments o a les àrees a què fan referència les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sòl urbà o sòl urbanitzable amb ordenació urbanística detallada aprovada i vigent.

2.  Als efectes d'aquest article:

   a) S'entén per usos comercials inserits en els usos residencials, la distribució dels establiments comercials integrada amb els usos residencials dominants en una determinada zona, amb la presència de locals situats a les plantes baixes dels edificis o en edificacions independents, sempre que configurin una ordenació urbanística unitària.

   b) S'interpreta que existeix continuïtat quan es produeix la contigüitat entre fronts de parcel·lació, vinculada a la confrontació d'ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial.

Delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC)

1.  Als efectes del que estableix aquest Decret llei, s'ha de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les trames urbanes consolidades dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants i a les capitals de comarca, d'acord amb les determinacions de l'article 7.

2.  La primera delimitació de la trama urbana consolidada es subjecta al procediment següent:

   a) L'Ajuntament, amb el tràmit previ d'informació pública pel termini d'un mes, ha de trametre l'acord del Ple relatiu a la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada a la direcció general competent en matèria d'urbanisme per a la seva aprovació, juntament amb la documentació següent:

   Memòria justificativa de la proposta.

   Plànols a escala dels àmbits a incloure a la trama urbana consolidada.

   Expedient administratiu de la tramitació de la proposta

   b) La direcció general competent en matèria d'urbanisme ha de formular una sol·licitud d'informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjuntant la documentació necessària per poder resoldre la sol·licitud.

   Aquest informe és preceptiu i té caràcter vinculant en cas de ser desfavorable. La documentació es considera completa, als efectes del termini previst a l'apartat d) una vegada s'hagi emès l'informe de la direcció general competent en matèria de comerç, que ha d'emetre informe en el termini màxim d'un mes. En cas que no s'emeti informe en el termini previst, es poden prosseguir les actuacions.

   c) La delimitació s'aprova mitjançant resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria d'urbanisme, prèvia audiència, si s'escau, a l'Ajuntament corresponent, per un termini de quinze dies, en el cas que s'hi hagi d'introduir rectificacions.

   En cas que les rectificacions introduïdes suposin una modificació substancial de la proposta informada per la direcció general competent en matèria de comerç, aquesta ha de tornar a emetre l'informe previst a l'apartat b).

   d) El termini per aprovar la delimitació és de dos mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud amb la documentació completa. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat i notificat la resolució, la delimitació s'entén efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l'Ajuntament.

   e) La direcció general competent en matèria d'urbanisme ha de donar publicitat a la delimitació de les trames urbanes consolidades mitjançant la publicació al DOGC. Així mateix, s'ha de donar publicitat de la delimitació a través del portal de difusió telemàtica del planejament urbanístic.

3.  Les modificacions de les trames urbanes consolidades per incorporar els àmbits a què fan referència les lletres b), c) i d) de l'article 7.1 se subjecta al procediment següent:

   a) En el cas que una nova figura de planejament urbanístic estableixi l'ordenació detallada dels esmentats àmbits i especifiqui una nova delimitació de la trama urbana consolidada, la direcció general competent en matèria d'urbanisme, d'ofici, ha de dur a terme la modificació de la trama urbana consolidada, sempre que durant la tramitació del planejament la direcció general competent en matèria de comerç hagi emès l'informe que preveu l'article 10.5 i no s'hagin produït modificacions en la regulació de l'ús comercial en relació amb la proposta que va ser objecte de l'esmentat informe. La modificació s'ha de publicitar d'acord amb el que estableix la lletra e) de l'apartat 3.

   b) En la resta de supòsits, s'ha de seguir el procediment que preveu l'apartat 2.

   En els sectors incorporats a la nova delimitació de la TUC no es poden obrir establiments comercials subjectes a llicència comercial fins que les obres d'urbanització dels sectors es trobin executades.

Localització i ordenació de l'ús comercial

1.  Paràmetres generals:

   a) Els establiments comercials es poden implantar únicament a les àrees on s'admet l'ús comercial per a la categoria corresponent.

   b) L'ordenació d'aquest ús està condicionada als continguts, criteris i paràmetres urbanístics, preservació del sòl agrari, desenvolupament rural, de mobilitat i de sostenibilitat ambiental, d'eficiència energètica i de preservació del patrimoni historicoartístic, que s'escauen en virtut d'aquest Decret llei i de la resta de normes que li són d'aplicació.

2.  Els petits establiments comercials es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable on l'ús residencial sigui dominant, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial.

   Els petits establiments comercials dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s'ubiquin es poden implantar en els àmbits permesos pel planejament urbanístic.

   Així mateix, els petits establiments comercials, individuals o col·lectius, sempre que no configurin un gran establiment comercial col·lectiu o un gran establiment comercial territorial, poden implantar-se en estacions de ferrocarril, ports i aeroports; així com en els equipaments de caràcter turístic o que generin una afluència en visitants significativa. En aquests casos, l'ús comercial és complementari i secundari respecte de l'activitat principal. Per reglament s'han d'establir els equipaments inclosos en aquesta categoria i la definició dels conceptes complementari i secundari.

3.  Els mitjans establiments comercials i els grans establiments comercials només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Per reglament, s'han de concretar les característiques que han de concórrer per considerar un municipi com a assimilable a un de més de 5.000 habitants.

   Excepcionalment es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada quan concorrin alguna de les circumstàncies següents:

   a) Que la implantació es produeixi dins les zones d'accés restringit de les estacions de línies transfrontereres i transregionals del sistema ferroviari que acullin el tren d'alta velocitat o línies de llarg recorregut, dels ports classificats d'interès general i dels aeroports amb categoria d'Aeroports comercials, segons el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.

   b) Que sigui justificada la localització fora de la trama urbana consolidada d'un establiment individual i sempre que es compleixin totes i cadascuna de les condicions següents:

   1) L'emplaçament ha d'estar situat en continuïtat física amb el teixit urbà residencial, que configura la TUC, sense que pugui estar separat d'aquesta per cap barrera física no permeable significativa.

   2) El planejament urbanístic ha d'admetre l'ús comercial amb caràcter dominant o principal en la parcel·la on es vol implantar l'establiment comercial.

   3) L'establiment comercial s'ha de localitzar en parcel·la aïllada amb accés principal des del carrer perimetral a la TUC. Aquest carrer ha de donar continuïtat o complementar la xarxa viària principal del municipi i facilitar la connexió urbana per a vianants i bicicletes des de la zona residencial confrontant.

   4) L'establiment comercial ha d'estar a una distància inferior a 200 metres, respecte de l'entrada principal, d'una parada de transport públic urbà integrat en la xarxa municipal o s'ha de preveure la instal·lació de parades, terminals o estacions per atendre els fluxos de públic previsibles.

   L'excepcionalitat a què es refereix l'apartat b) pot ser vàlida també per a establiments comercials col·lectius, si en el moment de la sol·licitud de la llicència comercial ja queda definit el projecte comercial, el qual ha de complir totes i cadascuna de les característiques de l'article 5 b), així com la resta de les condicions de l'excepcionalitat esmentada.

   Per reglament s'han de detallar les condicions d'aquestes excepcionalitats.

4.  Els grans establiments comercials territorials es poden implantar únicament a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Per reglament, s'han de concretar les característiques que han de concórrer per considerar un municipi com a assimilable a un de més de 50.000 habitants.

   Excepcionalment, aquests establiments es poden implantar fora de la trama urbana consolidada quan concorrin les circumstàncies previstes a l'apartat a) i b) del punt 3 d'aquest article, sempre que es justifiqui també la connexió al transport públic interurbà.

5.  Els establiments comercials singulars poden implantar-se en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admet l'ús comercial.

Incorporació de la localització comercial al planejament urbanístic

1.  El planejament urbanístic vigent i el que s'aprovi queda afectat per les determinacions d'aquest Decret llei.

2.  Els ajuntaments, en el cas de formular, modificar o revisar el seu planejament urbanístic general, han de considerar l'ús comercial i concretar el sòl en el qual aquest ús és admès, d'acord amb la delimitació de la trama urbana consolidada aprovada del seu municipi, així com el règim de compatibilitats amb altres usos.

3.  L'ús comercial s'articula en funció de les categories detallades a l'article 6.1.

4.  En la tramitació del planejament urbanístic general i derivat, i en la de les modificacions respectives, una vegada aprovats inicialment, s'ha de demanar informe al departament competent en matèria de comerç sobre les reserves de sòl per a usos comercials. Aquest informe, si és desfavorable, té caràcter vinculant.

5.  En els casos que indica l'apartat anterior i d'acord amb el procediment d'aprovació dels plans d'ordenació urbanística i plans urbanístics derivats establert a l'article 83 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, l'òrgan competent en la tramitació ha de formular una sol·licitud d'informe a la direcció general competent en matèria de comerç adjuntant tota la documentació relativa al planejament necessària per poder resoldre la sol·licitud. Cal aportar, com a mínim, la memòria i els plànols d'ordenació i la normativa corresponent.

6.  La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç, ha d'emetre informe en el termini de dos mesos. Transcorregut aquest termini sense que l'hagi emès, s'entén que aquest és favorable i es poden prosseguir les actuacions.

7.  Si l'informe conté prescripcions, es considera favorable un cop que aquestes es recullin en l'aprovació definitiva de la figura de planejament. En cas contrari, l'informe s'entén desfavorable i té caràcter vinculant.

8.  El departament competent en matèria de comerç ha de participar en l'elaboració i la tramitació del planejament territorial parcial pel que fa als usos comercials, d'acord amb el que estableix l'article 14 de la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial.

Títol III

Intervenció administrativa en la materialització de l'ús comercial

Capítol I

Disposicions generals

Principis generals

1.  El règim d'intervenció administrativa en la materialització de l'ús comercial regulat en aquest Decret llei es fonamenta en les determinacions contingudes als articles 5 i següents de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis del mercat interior.

2.  Correspon a les persones físiques o jurídiques promotores o titulars dels establiments comercials la formalització de les comunicacions i l'obtenció, en el seu cas, de la corresponent llicència comercial prevista en aquest Decret llei.

   Els establiments comercials col·lectius que formin part d'un projecte comercial definit estan sotmesos a un únic règim d'intervenció administrativa de comunicació o de llicència comercial per a la totalitat del projecte.

3.  La tramitació i la resolució dels diferents procediments previstos en aquest Decret llei s'han de dur a terme bé davant l'Ajuntament corresponent o bé davant la direcció general competent en matèria de comerç, segons el que es determina en el capítol II d'aquest títol III.

4.  D'acord amb el que determinen la normativa d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per a facilitar l'activitat econòmica i per a l'impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a l'Administració de la Generalitat s'han d'articular les mesures necessàries per tal de que els tràmits previstos en aquest Decret llei puguin ser formalitzats per mitjans electrònics. D'acord amb el que determina l'article 4.1 b) s'ha de facilitar la realització d'aquests tràmits a través de la xarxa d'oficines de gestió empresarial (OGE).

Nivells d'intervenció administrativa

S'estableixen dos nivells d'intervenció administrativa en relació a la implantació, ampliació, canvi d'activitat, remodelació i canvi de titularitat dels establiments comercials:

a) Règim de comunicació.

b) Règim de llicència comercial.

Informació pública i simplificació administrativa

1.  Tota la informació relativa a la comunicació i al procediment d'atorgament de la llicència comercial, així com els documents normalitzats, han d'estar a l'abast de les persones interessades per qualsevol mitjà presencial i electrònic.

2.  En general, les persones interessades poden obtenir informació en relació amb:

a) Els tràmits necessaris pel procediment de comunicació i d'atorgament de la llicència comercial.

b) Les autoritats competents per a formalitzar la comunicació, la tramitació i l'atorgament de la llicència comercial.

c) Els mitjans i condicions d'accés als registres i bases de dades públiques.

d) Les vies d'impugnació de les resolucions que l'administració adopti.

Interrelació amb l'Administració local

1.  En projectes que admetin l'ús comercial i per tal de garantir-ne aquest ús, l'ajuntament, abans de l'atorgament de la llicència d'obres municipal, ha de vetllar pel compliment d'alguna d'aquestes dues condicions:

   a) Que la persona sol·licitant disposi de la llicència comercial, atorgada per la direcció general competent en matèria de comerç, quan aquesta sigui preceptiva d'acord amb el que estableix aquest Decret llei o

   b) Que, d'acord amb el que determina l'article 18, la persona sol·licitant hagi presentat la declaració responsable relativa a la localització del projecte on consti la seva adequació al que determina aquest Decret llei, o en el seu defecte, exigir que la presenti en aquell moment.

2.  A petició de l'ajuntament o de la persona interessada, la direcció general competent en matèria de comerç pot lliurar, en qualsevol moment, certificats d'idoneïtat de l'ús comercial en funció de l'emplaçament proposat per a establiments individuals o col·lectius iguals o superiors a 1.300 metres quadrats i inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície de venda.

Criteris de valoració per a l'atorgament de les llicències comercials

1.  D'acord amb els principis rectors descrits a l'article 4, per a l'atorgament o la denegació de la llicència comercial s'han de valorar els criteris següents:

   a) L'adequació del projecte al planejament urbanístic vigent.

   b) La localització del projecte en les àrees territorials, prèviament delimitades, a l'efecte d'acollir usos comercials d'acord amb aquest Decret llei.

   c) La mobilitat generada pel projecte per establiments amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats, amb una atenció especial a la incidència en la xarxa viària i les infraestructures públiques, i també a l'existència o no de mitjans de transport públic col·lectiu suficients per a atendre els fluxos de públic previsibles i desincentivar l'ús del vehicle particular.

   d) La incidència ambiental del projecte tenint en compte els paràmetres aplicables en matèria ambiental i d'eficiència energètica, d'acord amb el que determina la disposició addicional tercera.

   e) L'impacte i integració paisatgística del projecte, si escau, d'acord amb l'informe de la direcció general competent.

2.  Reglamentàriament s'ha de determinar els requisits que han de complir els establiments comercials amb una superfície de venda superior a 1.300 metres quadrats pel que fa a les places d'aparcament, la mobilitat, l'accessibilitat, les zones de càrrega i descàrrega i també en matèria ambiental.

Taxes per a la tramitació de les llicències comercials

La tramitació dels expedients de sol·licitud de llicència comercial està subjecta al pagament d'una taxa, d'acord amb el que estableix la normativa vigent sobre taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Capítol II

Procediments de tramitació

Secció I

Règim de comunicació

Objecte i òrgan competent

1.  Estan sotmeses a aquest règim de comunicació:

   Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d'activitat d'establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 800 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 800 metres quadrats de superfície total de venda després de l'ampliació.

   Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d'activitat d'establiments comercials individuals o col·lectius situats en trama urbana consolidada (TUC) amb una superfície de venda igual o superior a 800 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície total de venda després de l'ampliació, llevat de les excepcions previstes a l'article 9.3.a) i 9.3.b).

   Els canvis de titular i les remodelacions dels establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats.

   Les noves implantacions, els canvis d'activitat d'establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 5.000 metres quadrats de superfície de venda total després de l'ampliació.

2.  Les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d'activitat d'establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda inferior a 1.300 metres quadrats, s'entenen efectuades amb la presentació de les regulades per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, per a aquest tipus d'establiments i s'han de presentar davant de l'ajuntament del municipi on es pretén realitzar l'activitat. En el termini d'un mes, l'ajuntament ha de trametre còpia de la comunicació a la direcció general competent en matèria de comerç. Reglamentàriament s'ha d'articular la interrelació entre ambdues administracions.

3.  Quan es tracti d'establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats, a més s'ha de presentar una declaració responsable, d'acord amb el que s'estableix en l'article 18.

4.  Les comunicacions relatives als canvis de titularitat han d'anar acompanyades d'una declaració responsable relativa al canvi de titular conforme la persona interessada disposa del document públic o privat acreditatiu de la transmissió realitzada signada per persones amb poders de representació suficients. Aquesta declaració s'ha d'adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç i s'ha de presentar bé davant l'ajuntament del municipi on es troba ubicada l'activitat o bé en qualsevol punt de la xarxa d'oficines de gestió empresarial (OGE) i s'ha d'efectuar en el termini màxim d'un mes a comptar des de l'endemà de la data en què s'hagi formalitzat el canvi de titularitat corresponent.

Declaració responsable

1.  La implantació d'establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats i inferiors a 2.500 metres quadrats està subjecta a la presentació d'una declaració responsable que ha d'anar signada per la persona promotora, la titular de l'activitat comercial o la persona que els representi, i en què ha de constar, com a mínim, la categoria de l'establiment, que el projecte presentat es du a terme en una localització adient i compta amb la dotació d'aparcament que reglamentàriament s'estableixi.

2.  La declaració responsable s'ha de formalitzar en el moment de la sol·licitud de la llicència d'obres municipal o juntament amb la comunicació prèvia d'obres no subjectes a llicència.

   S'ha de presentar bé davant l'ajuntament del municipi on es pretén realitzar l'actuació o bé en qualsevol punt de la xarxa d'oficines de gestió empresarial (OGE) i s'ha d'adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç.

3.  En els casos en què no es realitzin obres d'adequació de l'espai, la declaració responsable s'ha de presentar directament davant de qualsevol punt de la xarxa d'oficines de gestió empresarial (OGE) i s'ha d'adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç, amb una antelació mínima d'un mes abans de començar l'activitat.

4.  El departament competent en matèria de comerç ha de posar a disposició models actualitzats de declaració responsable, i també en suport electrònic al web institucional de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

   Secció II

   Règim de llicència comercial

Objecte i òrgan competent

Estan sotmeses al règim de llicència comercial que atorga la direcció general competent en matèria de comerç:

1.  Les noves implantacions i els canvis d'activitat d'establiments comercials, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan la superfície de venda sigui igual o superi, abans o després de l'ampliació, els 2.500 metres quadrats.

2.  Les noves implantacions i els canvis d'activitat d'establiments comercials, individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 800 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats que es situïn fora de la TUC, quan s'acullin a les excepcions previstes a l'article 9.3.a) i 9.3. b).

3.  Les noves implantacions i els canvis d'activitat dels establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan, abans o desprès de l'ampliació, s'iguali o superi aquesta superfície de venda.

Documentació per a la tramitació del règim de llicència comercial

1.  Sol·licitud

   a) La sol·licitud de llicència comercial s'ha de presentar mitjançant el corresponent formulari normalitzat i s'ha d'adreçar a la direcció general competent en matèria de comerç, i ha d'anar acompanyada de la documentació detallada en l'apartat 2 d'aquest article.

   La sol·licitud es pot formalitzar per mitjans electrònics o de manera presencial en qualsevol punt de la xarxa d'oficines de gestió empresarial (OGE).

   b) En el supòsit que la sol·licitud es presenti a través de mitjans electrònics, cal annexar la documentació en format electrònic. En cas que es formalitzi de manera presencial, cal aportar la documentació en suport electrònic i una còpia en suport paper.

2.  Documentació

   La sol·licitud s'ha d'acompanyar de la documentació següent:

   a) Projecte bàsic, signat per una persona professional qualificada, amb els continguts mínims que estableix el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel que s'aprova el Codi tècnic d'edificació, i amb el mateix nivell de detall exigible per a la llicència d'obres municipal i en tot cas ha d'incorporar els paràmetres necessaris per verificar que la localització és correcta, d'acord amb el que estableix l'article 9 d'aquest Decret llei, que s'adequa als paràmetres urbanístics vigents i que s'han adoptat els criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, d'acord amb el Decret 21/2006, de 14 de febrer.

   b) Memòria i plànols generals, a escala i acotats, d'emplaçament, accessos i aparcament, i també de plantes, alçats i seccions, així com la distribució de l'oferta, especificant la superfície de cadascun dels locals. En els casos d'ampliacions, cal aportar els plànols corresponents a l'establiment existent i al projecte proposat.

   3. Declaració responsable signada per la persona promotora, la titular de l'activitat comercial o la persona que les representi, en la qual es declari que s'ha fet efectiu el pagament de la primera fracció de la taxa per a la tramitació de la llicència comercial segons la normativa vigent.

   d) Acreditació de la disponibilitat dels terrenys o de l'edificació on es pretén desenvolupar el projecte proposat.

   e) Acreditació, si s'escau, del compliment de les condicions establertes a l'article 9.3.a) i 9.3 b).

   f) La documentació que d'acord amb l'article 14 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, és necessària per informar sobre l'impacte del projecte en la mobilitat generada.

   g) La documentació necessària per emetre l'informe d'impacte i integració paisatgística, d'acord amb el desplegament reglamentari de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, si s'escau.

3.  Reglamentàriament s'ha de determinar el contingut general del formulari normalitzat de la sol·licitud de la llicència comercial, que inclou la declaració responsable.

Procediment de tramitació del règim de llicència comercial

1.  Petició d'informes

   Una vegada rebuda la sol·licitud de llicència comercial juntament amb tota la documentació preceptiva s'han de sol·licitar els informes següents:

   a) Al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, informe sobre l'adequació del projecte al planejament urbanístic vigent. Transcorreguts dos mesos des de la notificació de sol·licitud d'informe a l'organisme corresponent sense que s'hagi obtingut cap resposta, s'entén que aquest és favorable.

   b) A l'autoritat territorial de mobilitat, informe en relació amb l'impacte del projecte en la mobilitat, d'acord amb l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada (EAMG).

   c) Al departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, quan el projecte afecti un teixit urbà d'especial interès arquitectònic (zones catalogades com a municipis historicoartístics o conjunts històrics per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català), informe d'impacte i integració paisatgística, d'acord amb el que estableix el desplegament reglamentari de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya.

   Aquests informes són preceptius i tenen caràcter vinculant en cas de ser desfavorables.

2.  Proposta de resolució i tràmit d'audiència

   a) Un cop rebuda i analitzada la documentació, la subdirecció general competent en la matèria ha d'emetre la corresponent proposta de resolució motivada.

   b) Un cop dictada la proposta de resolució s'ha de donar audiència a la persona sol·licitant, per tal que, durant un termini de quinze dies, pugui presentar al·legacions i fer efectiu el pagament de la segona fracció de la taxa corresponent.

3.  Resolució

   a) La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç ha d'emetre resolució i notificar en el termini de quatre mesos des de la data de presentació de la sol·licitud amb la documentació exigida.. Aquest termini es pot suspendre en els casos previstos a la legislació bàsica de procediment administratiu.

   b) Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat i notificat la resolució a la persona interessada, s'entén atorgada la llicència.

   c) La resolució del procediment, que pot ser recorreguda en alçada, té caràcter vinculant per a les posteriors llicències comercials que puguin ser exigibles per a l'exercici de l'activitat comercial.

   d) En la resolució s'ha d'acordar la tramesa de la documentació tècnica del projecte a l'ajuntament on es pretén fer la implantació, si així ho sol·licita la persona interessada, per tal d'iniciar la tramitació del procediment relatiu a l'atorgament de la llicència municipal urbanística d'obres.

4.  Únicament es pot denegar la llicència comercial en cas que: el projecte presentat no s'adapti al planejament urbanístic vigent, no es localitzi en la zonificació adient o generi uns efectes externs sobre el territori i el medi no permesos per la normativa vigent. En tot cas, es poden introduir mesures correctores en llicències condicionades.

   Capítol III

   Règim jurídic de les resolucions d'atorgament de la llicència comercial

Vigència i caducitat

1.  Les llicències comercials tenen vigència indefinida.

2.  La persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç, prèvia audiència de la persona interessada, ha de declarar la caducitat de la llicència comercial i n'ha d'informar la persona interessada i l'ajuntament corresponent quan, per causa imputable a la persona sol·licitant, hagin transcorregut tres anys des de la concessió de la llicència comercial sense que s'hagi iniciat l'activitat per la qual fou concedida.

3.  La persona titular de la llicència comercial pot sol·licitar una única pròrroga per a materialitzar l'objecte de la llicència, per un període addicional màxim de dos anys, a comptar des de l'endemà del dia en que s'exhaureix el termini que es determina en l'apartat anterior. La sol·licitud de pròrroga s'ha de motivar i presentar a l'òrgan competent com a màxim un mes abans que hagi transcorregut el període inicial de tres anys. Aquesta pròrroga s'entén tàcitament concedida si en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent al de la recepció de la petició, no ha estat notificada la corresponent resolució de la persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç.

4.  La persona titular de la llicència comercial ha de comunicar la data d'inici de l'activitat a la direcció general competent en matèria de comerç.

Títol IV

Pla de competitivitat del comerç urbà

Concepte, objecte i contingut

1.  El Pla de competitivitat del comerç urbà és l'instrument que té com a objectiu contribuir a la millora de l'eficiència del comerç urbà posant a l'abast del sector les eines que permetin als seus integrants tenir més capacitat d'adaptació a l'entorn actual, capacitat de creixement i d'internacionalització.

2.  El Pla de competitivitat del comerç urbà ha de preveure una atenció especial a la millora de l'accés i l'aparcament als eixos comercials de pobles, ciutats i barris, i també als mercats municipals. També ha de preveure una atenció especial a la creació d'un nou marc jurídic que potenciï la cooperació de l'administració i els agents socioeconòmics implicats en el desenvolupament dels centres i eixos comercials urbans.

Títol V

Control, inspecció, infraccions i sancions

Capítol I

Control de la Competència

Mecanismes de control

Correspon a l'Autoritat Catalana de la Competència vetllar perquè no es produeixin situacions d'abús de domini per part dels grups empresarials en la seva explotació dels establiments comercials.

Per tal de facilitar l'anàlisi corresponent en relació a l'activitat dels diversos operadors i amb l'objecte de facilitar la informació actualitzada, la direcció general competent en matèria de comerç ha de notificar a l'Autoritat Catalana de la Competència les llicències comercials atorgades.

Capítol II

Control i inspecció

Cooperació en les tasques de control

1.  Correspon a l'Administració local el control del compliment dels preceptes continguts en aquest Decret llei dels establiments comercials de fins a 1.300 metres quadrats de superfície de venda; a l'Administració local i al departament competent en matèria de comerç entre 1.300 metres quadrats i 2.500 metres quadrats de superfície de venda; i a partir de 2.500 metres quadrats de superfície de venda també al departament competent en matèria de comerç..

2.  L'Administració local i els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat, han de col·laborar en l'exercici de les tasques de control dins l'àmbit de les seves respectives competències. Amb aquesta finalitat poden, si s'escau, formalitzar els corresponents convenis de col·laboració.

Exercici de l'activitat inspectora

1.  El personal inspector adscrit al departament competent en matèria de comerç pot accedir, en qualsevol moment, a la documentació que s'estimi necessària de les empreses que són objecte de la inspecció, per tal de poder valorar el compliment d'aquest Decret llei.

2.  En l'exercici de les seves funcions, el personal inspector i el personal tècnic que realitza les tasques inspectores té la consideració d'agents de l'autoritat i les seves actuacions tenen valor probatori, sens perjudici d'altres proves que puguin ser aportades, i està facultat per:

a) Accedir, en qualsevol moment i sense avís previ, als establiments comercials.

b) Fer-se acompanyar en les visites d'inspecció per la persona titular de l'establiment o qualsevol altre que la pugui representar.

c) Procedir a practicar qualsevol diligència d'investigació, examen o prova que consideri necessària per comprovar que s'observen correctament les disposicions legals i reglamentàries.

d) Assistir amb altres agents de l'autoritat competent al precinte, al tancament o a la clausura d'instal·lacions comercials ja sigui parcialment o bé en la seva totalitat.

e) Requerir a la persona titular de l'establiment, amb o sense testimonis, tota la informació que es consideri necessària amb la intenció d'aclarir els fets objecte d'inspecció.

f) Aixecar acta de les actuacions practicades davant la persona titular o representant de l'activitat afectada. Si s'escau, en l'acta s'han de fer constar les dades personals del presumpte infractor o infractora, les dades relatives a l'empresa inspeccionada i el fet de què es tracti.

Deures del personal inspector

1.  El personal inspector, per accedir als establiments comercials, ha d'acreditar la seva condició.

2.  El personal inspector està obligat a guardar secret sobre els assumptes que conegui per raó de la seva funció.

3.  El personal inspector ha d'observar en el compliment de les seves funcions el degut respecte i deferència i ha de facilitar a les persones inspeccionades la informació que necessitin per tal d'acomplir amb la normativa aplicable a les activitats objecte de les inspeccions.

Obligacions de la persona titular de l'establiment comercial

1.  Les persones o entitats titulars dels establiments comercials han de prestar l'assistència necessària al personal inspector i facilitar-li el desenvolupament de les seves tasques.

2.  En el supòsit que la persona titular de l'establiment no permeti l'accés a les seves instal·lacions, el personal inspector pot adoptar les mesures necessàries per accedir-hi.

Capítol III

Infraccions

Infraccions

Les infraccions administratives en matèria d'ordenació dels equipaments comercials es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

1.  Són infraccions lleus:

   a) Les simples irregularitats en relació a les prescripcions contingudes en aquest Decret llei.

   b) No efectuar les declaracions responsables establertes en aquest Decret llei.

   c) No efectuar les comunicacions preceptives establertes en aquest Decret llei en establiments amb una superfície de venda inferior a 1.300 metres quadrats.

   d) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que no superin en un 25% la superfície de venda anterior a l'ampliació.

   e) Qualsevol infracció qualificada com a greu que, en atenció a la seva naturalesa o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.

2.  Són infraccions greus:

   a) Consignar dades falses en una declaració responsable o en qualsevol altre documentació aportada davant l'administració.

   b) No efectuar les comunicacions preceptives establertes en aquest Decret llei en establiments amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats.

   c) No disposar de la preceptiva llicència comercial en la implantació o el canvi d'activitat d'establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats.

   d) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que no superin en un 50% la superfície de venda anterior a l'ampliació.

   e) Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar la informació que requereixen les autoritats competents o llurs agents per complir les funcions d'informació, investigació i inspecció en les matèries objecte d'aquest Decret llei, i també subministrar intencionadament informació inexacta.

   f) Resistir-se al funcionari o funcionària facultat per a complir les funcions d'investigació, de vigilància o d'inspecció, actuar-hi en represàlia o fer-ne la temptativa.

   g) Reincidir en la comissió d'infraccions lleus d'acord amb els paràmetres establerts a l'article 131.3.c de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   h) Qualsevol infracció qualificada com a molt greu que, en atenció a la seva naturalesa o a les circumstàncies concurrents, no mereixi aquesta qualificació.

3.  Són infraccions molt greus:

   a) No disposar de la preceptiva llicència comercial en la implantació o el canvi d'activitat d'establiments amb una superfície de venda igual o superior a 5.000 metres quadrats.

   b) No disposar de la preceptiva llicència comercial en ampliacions que superin en un 50% la superfície de venda anterior a l'ampliació.

   c) Incomplir l'ordre de tancament.

   d) Trencar el precinte imposat a un establiment.

   e) Reincidir en la comissió d'infraccions greus d'acord amb els paràmetres establerts a l'article 131.3.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

   Capítol IV

   Potestat sancionadora

Exercici de la potestat sancionadora

En primera instància la potestat sancionadora que es deriva de l'aplicació d'aquest Decret llei ha d'ésser exercida per l'administració destinatària de la comunicació preceptiva o a la qual correspongui atorgar la llicència comercial, d'acord amb la normativa corresponent, sens perjudici de la potestat sancionadora en matèria de comerç que, amb caràcter general, correspon al departament competent de l'Administració de la Generalitat.

Sancions

1.  A les infraccions tipificades per l'article 29 del present Decret llei s'apliquen les sancions següents:

   a) Per a les infraccions lleus, una multa de fins a 60.000 euros.

   b) Per a les infraccions greus, una multa de 60.001 a 300.500 euros.

   c) Per a les infraccions molt greus, una multa de 300.501 a 600.000 euros.

2.  Per a graduar els imports de les sancions cal tenir en compte la superfície de venda de l'establiment, el volum de vendes, el grau d'intencionalitat en la comissió de la infracció, el període de temps durant el qual s'hagi estat cometent la infracció i la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l'actuació infractora.

3.  L'import de les sancions recaptades a l'empara del que s'estableix en aquest article resta afectat al finançament, l'ampliació i la millora dels serveis d'inspecció i instrucció d'expedients sancionadors, tant pel que fa a mitjans humans com a equipaments tècnics i formació del personal que els du a terme.

Mesures provisionals

1.  L'òrgan que hagi acordat la incoació del corresponent expedient sancionador, mitjançant acord motivat, pot adoptar també les mesures de caràcter provisional necessàries per a assegurar l'eficàcia de la resolució final, d'acord amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2.  En tot cas, en l'adopció d'aquestes mesures provisionals s'han de tenir en consideració els criteris següents:

   a) L'existència d'elements de judici suficients que justifiquin la conveniència d'adoptar aquestes mesures.

   b) La idoneïtat i proporcionalitat d'aquestes mesures envers als fets i circumstàncies determinants de la incoació i resolució de l'expedient sancionador.

   c) D'entre totes les mesures idònies possibles, s'han d'adoptar aquelles que siguin menys restrictives per a la llibertat o per al patrimoni dels afectats.

   d) En cap cas s'han d'adoptar mesures que puguin causar perjudicis d'impossible reparació.

3.  Llevat de supòsits d'urgència qualificada o quan pugui resultar frustrada la seva finalitat, les mesures provisionals s'han d'adoptar amb audiència prèvia de les persones interessades, que han de disposar d'un termini de deu dies per poder presentar al·legacions. Aquest termini es compta des de l'endemà de rebre la notificació de la mesura proposada.

4.  Les mesures provisionals poden ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d'ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no hagin pogut ser preses en consideració en el moment de l'adopció de la mesura.

5.  En el cas que aquestes mesures provisionals no s'hagin alçat durant la tramitació del procediment, la resolució de l'expedient sancionador s'ha de pronunciar sobre el seu alçament o el seu manteniment com a mesura definitiva.

Mesura de tancament d'establiments en situació il·legal

1.  En el cas d'infraccions que consisteixin en no efectuar les preceptives comunicacions, consignar dades falses en una declaració responsable o en qualsevol altre documentació presentada davant l'Administració, o en no disposar de la preceptiva llicència comercial, la resolució sancionadora corresponent pot decidir el tancament de l'establiment comercial.

   Aquesta mesura de tancament també podrà ser adoptada com a mesura provisional d'acord amb els criteris establerts a l'article 32.

2.  Correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria de comerç ordenar el tancament de l'establiment, com a mesura provisional o un cop la resolució sancionadora corresponent hagi esdevingut ferma en via administrativa.

3.  Les persones titulars dels establiments respecte dels quals s'hagi dictat acord de tancament estan obligades a donar-li compliment dins els termini màxim d'un mes a comptar des de l'endemà de la recepció de la notificació de l'acord. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi procedit al tancament voluntari de l'establiment, la direcció general competent en matèria de comerç, amb subjecció sempre al principi de proporcionalitat, ha d'adoptar qualsevol de les mesures coercitives previstes a la legislació vigent per a l'execució forçosa del tancament amb precinte del local o locals corresponents.

Multes coercitives

1.  Els titulars dels òrgans del departament competent en matèria de comerç, d'acord amb la distribució de competències assignada per la norma corresponent poden, com a mitjà d'execució forçosa, imposar multes coercitives, previ requeriment d'execució dels actes i les resolucions administratives derivades del compliment d'aquest Decret llei i de les normes que la desenvolupin, fins a la quantia de 12.000 euros, per a cada requeriment.

2.  L'òrgan competent ha de cursar per escrit el requeriment a que es refereix l'apartat anterior, tot advertint a la persona destinatària del termini que disposa per complir-lo i de la quantia de la multa que, en cas d'incompliment, li pot ser imposada. El termini assenyalat no pot excedir d'un màxim de tres mesos i ha de ser en tot cas suficient per al compliment de les obligacions de que es tracti.

3.  La multa coercitiva és independent de les sancions que es puguin imposar, és compatible amb aquestes i es pot reiterar les vegades que siguin necessàries per al compliment del que es dicta a la resolució, sense que aquests terminis puguin ser inferiors als assenyalats en el primer requeriment.

Publicitat de les sancions

1.  En cas d'infraccions greus o molt greus, l'òrgan que hagi resolt l'expedient pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades de conformitat amb el present Decret llei, i amb la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal, un cop siguin fermes en via administrativa.

2.  Aquesta publicitat ha de donar referències del nom, la denominació o la raó social de les persones físiques o jurídiques responsables, i el tipus i la naturalesa de les infraccions comeses, i s'ha de dur a terme mitjançant el DOGC, els diaris oficials de la província i del municipi i els mitjans de comunicació social que es considerin adients. En aquest cas, també s'ha de comunicar a les organitzacions de persones consumidores i usuàries.

Procediment sancionador

El procediment administratiu per a sancionar les infraccions tipificades per aquest Decret llei és l'establert per la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, d'acord amb els principis que estableix el títol IX de la Llei 30/1992, del 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Disposicions addicionals

Primera

En el municipi de Barcelona, ateses les especials característiques que es deriven de la capitalitat del país i atès el que estableixen els articles 11.1.n, 58.1, 59 i 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona és competent per atorgar les llicències comercials corresponents als establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres quadrats, d'acord amb les ordenances i la planificació comercial pròpies.

Segona

En les àrees territorials que entren dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, de centres recreatius turístics, l'ús comercial s'admet d'acord amb la regulació de la llei esmentada i el seu desplegament reglamentari.

Tercera

D'acord amb els principis i objectius de la present norma, s'incorporen els establiments comercials ubicats en edificis de nova construcció dins l'àmbit d'aplicació del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

Quarta

Els ajuntaments poden elaborar la planificació estratègica comercial del municipi, la qual s'ha d'ajustar a les determinacions d'aquest Decret llei.

Cinquena

En els àmbits on les determinacions del planejament urbanístic vigent en matèria comercial no es pugui portar a terme com a conseqüència de les determinacions d'aquest Decret llei, es poden tramitar modificacions del planejament urbanístic per a destinar aquests àmbits a d'altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent.

Sisena

Als efectes d'aquest Decret llei tenen la consideració d'implantacions singulars d'acord amb el Decret 344/2006, de 19 de setembre , de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, tots els establiments comercials amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 m2.

L'Estudi d'Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG), ha d'incloure la justificació de l'estimació de les emissions atmosfèriques de CO2 derivades de la mobilitat generada per l'establiment comercial. Reglamentàriament s'establirà la metodologia i es fixaran els llindars màxims permesos d'aquestes emissions.

Setena

El departament competent en matèria de comerç ha d'impulsar i vetllar perquè es duguin a terme els projectes necessaris per dotar de les estructures i mitjans electrònics suficients per a l'aplicació dels procediments previstos en aquest Decret llei, així com les fórmules d'interrelació i col·laboració a través d'aquests mitjans amb l'administració local.

Vuitena

Les noves implantacions d'establiments dedicats a la venda de carburants, localitzades fora de la trama urbana consolidada, en tot cas, poden incorporar un establiment comercial amb una superfície de venda de fins a 200 metres quadrats, com a servei complementari de la benzinera, amb la comunicació corresponent a la direcció general competent en matèria de comerç. Qualsevol altra implantació comercial resta subjecta a les determinacions d'aquest Decret llei.

Novena

Els àmbits de planejament urbanístic que s'enumeren a continuació resten exclosos del criteri de localització establert a l'article 9 d'aquest Decret llei, amb les superfícies de venda màximes autoritzables que s'indiquen:

a) Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana i Pla Parcial del sector discontinu Can Montcau- Can Malé, del municipi de Lliçà d'Amunt. Superfície de venda màxima: 10.000 metres quadrats.

b) Pla parcial del Centre comercial Sant Boi, del municipi de Sant Boi de Llobregat. Superfície de venda màxima: 2.000 metres quadrats.

Desena

Els projectes de nous establiments comercials, vinculats al centre d'alt rendiment que es desenvolupa mitjançant la modificació puntual del Pla General Metropolità al Centre d'Alt Rendiment, de Sant Cugat del Vallès, poden sumar, en el seu conjunt, fins a 10.000 metres quadrats de superfície de venda. Aquests projectes resten exclosos del criteri de localització de l'article 9 del present Decret llei, sempre que compleixin tots i cadascun dels requisits següents:

a) La implantació, que ha d'estar prevista en el planejament urbanístic que la desenvolupa, s'ha de destinar essencialment a productes vinculats al sector de l'esport, d'acord amb els usos previstos en la normativa urbanística.

b) Els establiments comercials dins de centres d'alt rendiment esportiu han de formar part d'actuacions integrals en l'àmbit de l'esport, impulsades per l'òrgan competent de la Generalitat en matèria d'esport.

Onzena

Totes les llicències comercials atorgades fora de la trama urbana consolidada (TUC) amb anterioritat a l'entrada en vigor del present Decret llei mantenen els seus drets pel que fa al canvi de titular, sempre que es respectin les característiques de la pròpia llicència.

Disposicions transitòries

Primera

1.  En el termini màxim de sis mesos a comptar des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar de la representació gràfica de les seves trames urbanes consolidades (TUC) d'acord amb el que estableix aquest Decret llei. Mentrestant es manté la vigència de les trames urbanes consolidades (TUC) annexes al Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, així com de les delimitacions de trames posteriors aprovades mitjançant la corresponent Ordre del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa.

2.  Transcorregut el termini de sis mesos a què fa referència l'apartat 1, la direcció general competent en matèria d'urbanisme pot efectuar d'ofici la primera delimitació de les trames urbanes consolidades (TUC), o la modificació de les existents per ajustar-se al que estableix aquest Decret llei, prèvia informació pública pel termini d'un mes i audiència per igual termini a l'ajuntament corresponent. En aquest procediment ha de constar l'informe de la direcció general competent en matèria de comerç, el qual és vinculant si és desfavorable.

3.  A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, per als ajuntaments que no tinguin delimitada la seva trama urbana consolidada (TUC) i fins que no l'hagin grafiat, es considera que aquesta ve delimitada per la zona constituïda pels assentaments de naturalesa complexa que configuren el casc històric i els seus eixamples.

Segona

Per tal de poder tramitar la llicència comercial corresponent, s'ha de disposar amb caràcter previ de la representació gràfica de la trama urbana consolidada aprovada per la direcció general competent en matèria d'urbanisme.

Tercera

Fins a l'entrada en vigor del desplegament reglamentari previst en aquest Decret llei es manté la vigència del Decret 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, en tot allò que no sigui contrari a aquest Decret llei.

Quarta

Fins a l'entrada en vigor de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, s'han d'efectuar de forma autònoma les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d'activitat d'establiments comercials individuals o col·lectius que preveu aquest Decret llei.

Cinquena

Les llicències comercials sol·licitades i pendents de resolució a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei dels establiments amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats s'han de tramitar d'acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials; el Decret 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, i el Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials. Els establiments amb una superfície de venda inferior a 2.500 metres quadrats que hagin sol·licitat una llicència comercial en base a l'aplicació de la normativa vigent abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, se'ls aplicarà les disposicions contingudes en aquesta norma sempre que el resultat sigui més favorable per a la persona sol·licitant. En cap cas és necessari per a la finalització dels procediments ni l'informe sobre el grau d'implantació comercial ni la consulta a la Comissió d'Equipaments Comercials. Així mateix, la manca de resolució i notificació a la persona interessada en els terminis establerts en aquestes disposicions comporta l'atorgament de la corresponent llicència per silenci administratiu.

La resta d'expedients que, a l'entrada en vigor del present Decret llei, estiguin en tràmit davant de la direcció general competent en matèria de comerç, es resoldran d'acord amb les determinacions contingudes en aquest Decret llei.

Sisena

Els programes d'orientació per als equipaments comercials (POEC) en procés d'aprovació definitiva per la direcció general competent en matèria de comerç en el moment d'entrada en vigor d'aquest Decret llei s'han de tramitar d'acord amb el que estableix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, i el Decret 378/2006, de 10 d'octubre, que la desenvolupa.

Setena

La direcció general competent en matèria de comerç ha de publicar per mitjans telemàtics els formularis normalitzats previstos en aquest Decret llei.

Vuitena

Mentre no es disposi dels mitjans tècnics i pressupostaris per a la implantació de l'ús de mitjans electrònics en la presentació de les comunicacions i sol·licituds de llicència comercial, cal aportar els formularis i la documentació corresponent en suport electrònic i una còpia en suport paper.

Novena

A partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, les sol·licituds dels informes sobre el grau d'implantació de les empreses de la distribució comercial establerts a l'article 8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, que estiguin en tràmit, s'han d'arxivar i s'han d'adoptar les mesures necessàries per a procedir a la devolució de la taxa abonada.

Disposicions derogatòries

Primera

Sens perjudici del que estableixen les disposicions transitòries, es deroga la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, el Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials, i qualsevol altra disposició que s'oposi al que estableix el present Decret llei.

Segona

Es deroga el capítol II del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

Tercera

Es deroga l'article 1.1.1.d del Decret 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç.

Disposicions finals

Primera

Modificació del capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

Es modifica el capítol I del títol VII del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny que queda redactat de la següent manera:

.Capítol I. Taxa

per a la tramitació de a la llicència comercial de la Generalitat