DECRET 80/2009, de 19 de maig, pel qual s'estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament, i es modifica el Reglament de la Llei d'urbanisme pel que fa al dret de reallotjament.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
80/2009, de 19 de maig, pel qual s'estableix el règim jurídic dels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament, i es modifica el Reglament de la Llei d'urbanisme pel que fa al dret de reallotjament.
Les actuacions urbanístiques, tant les executades pel sistema de reparcel·lació com les dutes a terme pel sistema d'expropiació, poden afectar especialment, i més enllà dels béns i drets indemnitzables econòmicament, el dret a l'habitatge de les persones que viuen i destinen a residència habitual i permanent els habitatges afectats per l'actuació.
Per aquest motiu, històricament la normativa urbanística i la d'expropiació forçosa han reconegut als ocupants legals d'habitatges afectats per actuacions urbanístiques, que constitueixen la seva residència habitual, l'anomenat dret de reallotjament com un dret independent a la indemnització que els pogués correspondre pels seus drets o béns afectats. Aquest dret garanteix a la persona afectada l'accés a un nou habitatge dins el mateix àmbit d'actuació, llevat dels supòsits en què no sigui possible; en aquest cas regeix el criteri de major proximitat a la ubicació originària.
Fins en aquest moment, la normativa existent, pel seu caràcter urbanístic, no ha regulat les condicions específiques d'accés de les persones afectades ni les característiques dels nous habitatges de substitució que habitualment es corresponen a qualsevol de les tipologies existents d'habitatges amb protecció oficial.
El sistema actual presenta disfuncions importants en exigir el compliment dels requisits subjectius per accedir als habitatges amb protecció oficial a les persones que, amb independència de les seves circumstàncies personals i en la seva condició de titulars del dret de reallotjament, tenen dret a un habitatge de substitució.
D'altra part, el reallotjament en qualsevol de les tipologies d'habitatges amb protecció oficial existents, per l'evolució pròpia del mercat lliure de l'habitatge i la diferència de valor amb els actuals mòduls protegits, suposa a la pràctica que, en molts supòsits, l'habitatge nou que es lliura a la persona titular del dret de reallotjament, propietari de l'habitatge afectat, tingui un valor inferior al preu de mercat de l'habitatge antic. També es considera excessiva l'aplicació estricta que actualment es realitza del règim jurídic i del termini de vigència de la qualificació propis dels habitatges amb protecció oficial en actuacions de reallotjament de persones que inicialment eren propietàries d'un habitatge lliure o protegit amb un termini de vigència de la qualificació a punt d'exhaurir-se.
D'altra banda, amb caràcter general, tampoc es pot plantejar el reallotjament de persones afectades per actuacions urbanístiques en un habitatge de substitució no sotmès a cap règim de protecció, ja que la diferència de valor que hauria de pagar la persona titular del dret de reallotjament pel nou habitatge a preu de mercat podria ser molt elevada i, en sentit contrari, aplicar els mòduls corresponents a les tipologies d'habitatges protegits per determinar el preu de l'habitatge de substitució i no qualificar-lo implicaria un enriquiment injust dels particulars.
Per tant, aquest Decret, d'acord amb l'article 78.12 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, té com a objectiu principal establir les condicions bàsiques d'accés i el règim jurídic dels habitatges de substitució destinats a fer efectiu el dret de reallotjament, per adequar-se més a la realitat d'aquest tipus d'accés a un habitatge amb protecció oficial específic per les persones que, pel sol fet de residir en un habitatge situat en un àmbit d'actuació urbanística, es veuen obligats, previs els tràmits legals pertinents, a desocupar l'immoble afectat.
El Decret també incorpora la modificació de la regulació urbanística del dret de reallotjament que conté l'article 128 del Reglament de la Llei d'urbanisme, d'una banda, per mantenir coherència amb el règim jurídic que s'estableix pels habitatges de substitució i, de l'altra, per introduir algunes modificacions en la regulació actual per precisar-la i modificar-la en alguns aspectes, a partir de l'experiència assolida en la seva aplicació pràctica. Tot això dintre del marc legal vigent constituït pels articles 103.7 i 114 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i l'article 16.1.e) i la disposició addicional onzena del Text refós de la Llei de sòl estatal, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.
El primer capítol del Decret, de disposicions generals, determina el seu objecte i les definicions de la terminologia específica utilitzada.
El segon capítol incorpora la modificació dels articles 128 i 219 del Reglament de la Llei d'urbanisme i introdueix en aquest Reglament un capítol V al títol cinquè referit tot ell específicament al dret de reallotjament.
El tercer capítol s'estructura en quatre seccions. La primera secció estableix les determinacions generals d'habitatges de substitució.
La secció segona crea la nova tipologia d'habitatge per a afectats urbanístics, determina el seu destí, el règim jurídic específic d'aquests habitatges, com es calculen els preus de venda i les rendes de lloguer segons les zones geogràfiques, les condicions físiques específiques i la seva qualificació.
La secció tercera estableix el règim jurídic dels habitatges de substitució qualificats d'habitatges amb protecció oficial d'altres tipologies diferents a la nova creada i regula el període de subjecció al règim de protecció, la transmissió dels habitatges de substitució i els drets d'opció i de retracte.
La secció quarta regula les condicions econòmiques del reallotjament, les quantitats màximes que haurà de pagar la persona titular del dret de reallotjament que sigui propietari de l'habitatge afectat, quantitats que es determinen en funció de la major superfície de l'habitatge de substitució i de la concurrència o no d'altres titulars de drets sobre la finca afectada, aplicant el mòdul dels habitatges amb protecció oficial de règim general.
Finalment, la disposició addicional estableix els preus màxims de venda dels habitatges per afectats urbanístics segons les zones geogràfiques, i les disposicions transitòries regulen l'aplicació del present Decret, com a marc més beneficiós que l'anterior, a instruments de gestió urbanística aprovats amb anterioritat a la seva entrada en vigor en casos d'acord entre l'obligat al reallotjament i l'afectat titular del dret de reallotjament, així com la possibilitat d'aplicar els nous terminis de qualificació a habitatges de substitució ja adjudicats, en virtut d'operacions executades d'acord amb l'anterior normativa, i quan els titulars del dret de reallotjament o els seus hereus així ho sol·licitin, amb la constitució prèvia d'un dret d'opció i retracte.
La disposició transitòria tercera és d'especial importància ja que permet, en actuacions dutes a terme per diferents administracions públiques en barris afectats per patologies estructurals i en supòsits de mutu acord, mantenir el reallotjament en habitatges de promoció pública, situació que possibilita a l'afectat amb pocs ingressos adquirir a preu de promoció pública l'habitatge de substitució, i a actualitzar el règim jurídic d'aquest tipus d'habitatge quant al termini de vigència de la qualificació i el preu de venda en segones i ulteriors transmissions. Aquests canvis en el règim jurídic s'estableixen als efectes d'evitar l'aparició de situacions de marginalitat i frau en segones i ulteriors transmissions d'aquests habitatges derivades d'un límit molt baix d'ingressos per als tercers adquirents i d'un preu màxim de venda molt baix en relació al mercat. A l'efecte de garantir l'equilibri social en aquests barris, s'estableix un tanteig i retracte indefinit a favor de l'Administració per a la primera transmissió onerosa a tercers tant dels habitatges de substitució com dels habitatges recuperats per l'Administració durant el termini de vigència de la qualificació.
El text s'ha sotmès a la valoració preceptiva del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, el qual ha emès el Dictamen 18.2008.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió jurídica assessora, i a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge i del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i d'acord amb el Govern
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
L'objecte d'aquest Decret és desenvolupar i actualitzar la regulació del dret de reallotjament de les persones afectades per actuacions urbanístiques i, amb aquest objectiu, d'una banda es modifiquen els articles que regulen el dret de reallotjament del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i, d'altra banda, s'estableix un règim jurídic propi pels habitatges destinats a fer efectiu el dret de reallotjament en aquests casos.
Definicions
Als efectes d'aquest Decret, s'entén per:
-
Dret de reallotjament: és el dret que, en l'execució del planejament urbanístic, es reconeix a les persones ocupants legals d'habitatges afectats que constitueixin la seva residència habitual a ser reallotjades en les condicions i amb els requisits que estableix la Llei i el Reglament d'urbanisme i la normativa d'habitatge.
-
Residència habitual: és la que consta com a domicili de la persona ocupant de l'habitatge afectat en el padró municipal i que s'ocupa efectivament més de sis mesos a l'any.
-
Habitatge afectat: l'habitatge que s'ha d'enderrocar a conseqüència d'una actuació urbanística i que constituïa la residència habitual de la persona titular del dret de reallotjament.
-
Habitatge de substitució: l'habitatge destinat al reallotjament de les persones afectades per actuacions urbanístiques que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba