DECRET LEGISLATIU 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

Extracte

---

DECRET LEGISLATIU 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

DECRET LEGISLATIU

1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

Preàmbul

La disposició final de la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, faculta el Govern perquè, en el termini d'un any, refongui en un text únic la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus; la Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus; la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, i aquesta Llei.

L'autorització per refondre s'estén també a l'aclariment, la regularització i l'harmonització dels textos legals esmentats.

Els textos legals que s'han de refondre inclouen normes publicades al llarg de més d'una dècada. La Llei 6/1993 va entrar en vigor l'any 1993. La primera modificació d'aquest text es va produir l'any 2003 i la segona, l'any 2008. Aquestes modificacions van ser impulsades per diferents motius, però en ambdues es posa de manifest la necessitat d'adaptar la Llei 6/1993 a les noves disposicions publicades en matèria de residus en l'àmbit estatal i a la normativa de la Unió Europea.

Efectivament, l'any 1998 en l'àmbit estatal va ser publicada la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus, que té la consideració de normativa bàsica. Cal destacar també la publicació de l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i disposició del rebuig i la llista europea de residus, i del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant deposició en dipòsit controlat.

Així mateix, i en l'àmbit de la normativa de la Unió Europea, durant el període comprès entre la publicació de la Llei 6/1993 i la seva primera modificació, es van publicar normes cabdals en matèria de residus que han comportat també la modificació de la normativa bàsica estatal, entre les quals cal destacar la Decisió 2000/532/CE, de 3 de maig de 2000, que aprova la llista europea de residus; la Directiva 94/62/CE, de 20 de desembre de 1994, d'envasos i de residus d'envasos, i la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril de 1999, relativa al dipòsit controlat de residus.

Així mateix, a l'àmbit de Catalunya es va publicar l'any 1998 la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'administració ambiental, que va modificar el règim administratiu i les competències per a l'autorització de les activitats de gestió de residus, que fins al moment de la seva entrada en vigor exercia l'Agència de Residus de Catalunya i ara exerceixen de manera compartida i segons el tipus d'activitat el departament competent en matèria de medi ambient i els ajuntaments.

La normativa catalana en matèria de residus ha estat modificada tenint en compte aquesta activitat legislativa produïda en la normativa de la Unió Europea i en la normativa d'àmbit estatal i català. Nogensmenys, les modificacions en la Llei 6/1993 han estat parcials, fet que ha provocat que el llenguatge utilitzat en la Llei no sigui únic, atès que en els articles que han estat modificats el llenguatge s'ha adaptat a les noves disposicions estatals i de la Unió Europea, i en els que no ho ha estat, s'ha conservat el llenguatge utilitzat l'any 1993. S'observa, per aquesta raó, que s'utilitzen diversos termes per referir-se al mateix concepte o que un mateix terme té diferents accepcions al llarg de la Llei.

Per tot això, s'ha acomplert el mandat d'harmonització de les disposicions de la Llei, i s'ha procedit a una revisió de la redacció d'alguns articles de la Llei per tal d'unificar el llenguatge emprat i fer possible una lectura sistemàtica de la Llei que no comporti interpretacions incoherents amb el seu esperit.

Aquesta harmonització del llenguatge de la Llei s'ha realitzat tenint en compte allò disposat també a la normativa bàsica estatal i a la normativa de la Unió Europea que, com s'ha dit, ha estat incorporada a la Llei 6/1993 a través de les diferents modificacions aprovades pel Parlament, i a l'ordenament jurídic a través de la Llei 11/2000 que, malgrat el seu títol, que la circumscriu a la incineració de residus, regula també l'acció del Govern de la Generalitat vers la gestió dels residus.

Així, cal tenir en compte que d'acord amb la normativa bàsica estatal i la normativa de la Unió Europea tot residu ha de ser sotmès a una gestió controlada. Les vies de gestió dels residus es classifiquen en operacions de valorització i operacions de disposició del rebuig. Tot i que aquests conceptes van ser introduïts a l'article 3 de definicions mitjançant la Llei 15/2003, aquests termes no es troben de manera uniforme al llarg de l'articulat, que continua utilitzant el llenguatge de l'any 1993, fet que dificulta la comprensió del text.

Per això, en parlar de gestió s'ha unificat el vocabulari en torn d'aquests dos conceptes, valorització i disposició del rebuig, d'acord amb les modificacions introduïdes amb la Llei 15/2003 i la normativa esta...

Veure el contingut complet d'aquest document

---