LLEI 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries.

1. L'objecte d'aquesta llei és determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries davant l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

2. Les organitzacions professionals agràries més representatives tenen la representativitat institucional en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

Als efectes d'aquesta llei s'entén per:

1. Organitzacions professionals agràries : les organitzacions legalment constituïdes que tenen entre llurs finalitats estatutàries la defensa dels interessos generals de l'agricultura, que inclouen les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles, i també la defensa i la promoció dels interessos professionals, econòmics i socials dels agricultors, ramaders i silvicultors. També es consideren organitzacions professionals agràries les coalicions d'organitzacions agràries i la integració d'organitzacions en una altra d'àmbit català, encara que cada una d'elles conservi la seva denominació originària.

2. Coalició d'organitzacions professionals agràries : la unió d'organitzacions de caràcter general per a presentar-se a les eleccions formant una sola candidatura.

3. Agrupacions independents : les agrupacions avalades almenys pel 10% dels electors.

Capítol I. Eleccions i representativitat

1. La representativitat de les organitzacions agràries es determina mitjançant un procés electoral entre les persones que tenen la condició d'electors d'acord amb el que disposa aquesta llei.

2. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, per ordre del conseller, ha de convocar eleccions, cada cinc anys, per a determinar la representativitat de les organitzacions agràries d'acord amb el que estableix aquesta llei. L'ordre de convocatòria ha d'establir també l'horari de votació i el procediment d'escrutini.

1. Les eleccions per a determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries es regeixen pels criteris següents:

   1. Es duen a terme simultàniament a tot el territori de Catalunya.

   2. Es comptabilitzen els vots obtinguts per cada organització professional agrària, coalició d'organitzacions professionals agràries o agrupació en tot el territori de Catalunya.

2. Els terminis que fixa aquesta llei s'entenen referits a dies naturals i en tot allò que no estigui expressament regulat s'aplica supletòriament la normativa administrativa de caràcter general.

1. Tenen dret a participar en el procés electoral les persones físiques i jurídiques que estiguin inscrites en el cens a què fa referència l'article 6.

2. Els electors poden exercir el dret a participar en el procés de manera presencial, a les meses electorals corresponents a llur demarcació territorial, o per correu. Cap elector no pot participar més d'una vegada en unes mateixes eleccions.

3. Els electors que optin per exercir el vot per correu l'han de sol·licitar personalment a qualsevol oficina del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia almenys vint-i-dos dies abans de la data fixada per a la celebració de les eleccions. La sol·licitud es fa per mitjà d'un imprès normalitzat, elaborat pel departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que el sol·licitant ha de signar després d'haver acreditat la seva identitat amb qualsevol document oficial. En el cas de les persones jurídiques, la sol·licitud s'ha d'acompanyar del document acreditatiu del poder de representació del sol·licitant respecte a la persona jurídica amb dret a vot.

4. Un cop el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha comprovat la identitat del sol·licitant i aquest lliura la sol·licitud a què fa referència l'apartat 3, el dit departament ha de lliurar al sol·licitant la documentació necessària per a poder exercir el vot per correu. També, si així ho demana el sol·licitant amb dret a vot, pot remetre aquesta documentació al domicili que figuri al cens. El sol·licitant ha de remetre per correu administratiu a la Junta Electoral la documentació relativa a l'emissió del seu vot, amb una antelació suficient perquè es rebi, com a màxim, el dia anterior a la data fixada per a la celebració de les eleccions.

1. Amb la finalitat de determinar el nombre i la identitat dels electors amb dret de vot, el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, amb la participació de les organitzacions professionals agràries, ha d'elaborar un cens en el qual han de figurar les persones amb dret a participar en el procés electoral. A aquests efectes aquest departament ha d'atribuir a un òrgan administratiu que depengui de la secretaria general la competència en l'elaboració del cens electoral i en la resolució de les reclamacions en aquesta matèria.

2. Per a l'elaboració del cens s'ha demanar la col·laboració de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

3. El cens electoral inclou els electors amb dret de sufragi actiu que compleixen els requisits següents:

   1. Les persones físiques, majors d'edat, que exerceixen activitats econòmiques agrícoles, ramaderes o forestals com a propietàries, arrendatàries, parceres, cotitulars o per qualsevol altre concepte anàleg reconegut per la llei i que com a conseqüència d'aquestes activitats estan afiliades a la Seguretat Social i en alta com a treballadors agraris per compte propi en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, d'acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

   2. Els familiars fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat de les persones a què fa referència la lletra a , majors d'edat, que treballen de manera directa i personal i preferentment en activitats agràries dins de l'explotació agrària familiar i estan afiliats a la Seguretat Social i en alta com a treballadors agraris per compte propi en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, d'acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

   3. Les persones físiques majors d'edat que tenen la consideració legal de col·laboradors en una empresa familiar agrària, sempre que estiguin afiliades a la Seguretat Social i en alta com a treballadors agraris per compte propi en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, d'acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

   4. Les persones jurídiques que, d'acord amb els estatuts, tenen com a objecte l'explotació agrícola, ramadera i forestal i acreditin l'exercici d'aquestes activitats en un mínim del 25% sobre l'activitat total.

4. El cens s'elabora d'ofici, s'ha de tancar un mes abans de la convocatòria de les eleccions, ha d'ésser objecte d'exposició pública en els taulers d'anuncis dels serveis territorials del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia i dels ajuntaments dels municipis on constin persones censades, als efectes de poder presentar reclamacions en el termini de vint dies hàbils, que s'han de resoldre en el termini de deu dies hàbils, i s'ha de publicar en el web del dit departament.

5. El cens electoral, als efectes del que disposa l'apartat 4, es divideix en les seccions següents:

   1. Persones físiques.

   2. Persones jurídiques.

6. Un cop resoltes les possibles reclamacions s'ha de publicar el cens definitiu, pels mateixos mitjans que estableix l'apartat 4.

7. Les persones que no constin inscrites en el cens i es considerin amb dret a participar en les eleccions, poden reclamar davant de l'òrgan administratiu a què fa referència l'apartat 1, en el termini de deu dies a comptar de la data de publicació del cens definitiu. El termini per a resoldre i notificar les reclamacions és de cinc dies i la resolució pot ésser recorreguda en el termini de tres dies davant del secretari general del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, la resolució del qual s'ha de tenir en el termini de tres dies i exhaureix la via administrativa.

8. El cens electoral, que és públic, conté les dades següents:

   1. En el cas de les persones físiques:

      1r. Nom i cognoms.

      2n. Número d'identificació fiscal.

      3r. Data de naixement.

      4t. Domicili d'empadronament.

   2. En el cas de les persones jurídiques:

      1r. Raó social.

      2n. Número d'identificació fiscal.

      3r. Domicili social.

      4t. Dades personals del representant legal que ha d'exercir el dret de vot de la societat.

9. S'ha de facilitar una còpia en suport informàtic del cens electoral a les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents admeses com a candidatures en el procés.

El procés electoral és supervisat per l'Administració electoral, integrada per la Junta Electoral i les meses electorals.

1. La Junta Electoral té la seu a Barcelona, als serveis centrals del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

2. Les funcions de la Junta Electoral són:

   1. Publicar el cens electoral.

   2. Coordinar el procés electoral.

   3. Vetllar per l'aplicació i el compliment de la legalitat vigent.

   4. Supervisar el desenvolupament del procés electoral.

   5. Resoldre els recursos presentats en el procés electoral.

   6. Proclamar els resultats definitius de les eleccions.

   7. En general, qualsevol tasca necessària per al correcte desenvolupament del sufragi.

3. La Junta Electoral és integrada per set membres, designats pel conseller del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, amb la composició següent:

   1. Un director general del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que actua com a president.

   2. Tres funcionaris adscrits al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia com a vocals, un dels quals ha d'ésser l'advocat en cap del departament. Un d'aquests membres actua com a secretari de la Junta.

   3. Tres membres designats a proposta de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya.

4. Les sessions de la Junta Electoral són ordinàriament presencials, llevat de les sessions que de manera específica se n'acordi el caràcter no presencial.

1. Les meses electorals s'han de determinar en l'ordre de convocatòria de les eleccions.

2. Les meses electorals es constitueixen en els municipis i nuclis de població amb un mínim de quinze electors censats. Si no arriben a aquest nombre mínim, els electors d'aquestes poblacions exerceixen el dret de vot en els municipis que determini la Junta Electoral d'acord amb criteris de proximitat i comunicació. Així mateix, els municipis limítrofs que no arribin al dit nombre mínim exigit es poden agrupar si junts superen els quinze electors, i la Junta electoral ha de determinar en quin municipi s'ubica la mesa electoral sobre la base dels mateixos criteris de proximitat i comunicació.

3. Les meses electorals són integrades per tres persones elegides per insaculació entre electors inclosos en el cens corresponent de la mateixa mesa.

4. Les funcions de les meses electorals són:

1. Presidir i ordenar la votació.

2. Verificar la identitat dels votants.

3. Vetllar pel bon funcionament de les votacions.

4. Fer l'escrutini i estendre l'acta corresponent.

5. Resoldre les incidències que hi pugui haver durant les votacions.

1. La Junta Electoral, per al desenvolupament del procés electoral, pot delegar les seves funcions en comissions territorials, llevat de la funció de resolució dels recursos presentats en el procés electoral.

2. Les comissions territorials són creades per la Junta Electoral i han de tenir la composició següent:

1. El director dels serveis territorials del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que actua com a president de la comissió.

2. Tres funcionaris del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia com a vocals, un dels quals actua com a secretari de la comissió.

3. Tres membres designats a proposta de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya.

1. En el nomenament dels membres de l'Administració electoral cal preveure la designació de suplents.

2. L'Administració electoral ha de garantir la no-discriminació per raó de sexe en la seva composició i la introducció de mesures d'acció positiva per a fomentar-hi la participació de les dones. En la composició de la Junta Electoral i de les comissions territorials s'ha de tendir a assolir una presència equilibrada d'homes i dones.

Les comunicacions i les consultes a l'Administració electoral es poden fer per mitjans telemàtics.

1. Es poden presentar a les eleccions les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents a què fa referència l'article 2.

2. Les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que es vulguin presentar a les eleccions han d'acreditar amb la candidatura:

   1. La inscripció en el registre públic competent.

   2. Els estatuts de l'organització.

   3. Els acords d'integració de coalició amb altres organitzacions agràries, si s'escauen.

   4. El nom del responsable de la candidatura i l'adreça als efectes de les notificacions, que es poden fer per correu electrònic.

3. Les candidatures s'han de presentar davant de la Junta Electoral en el termini de deu dies de la data de l'anunci de la convocatòria, i en el termini de set dies la Junta Electoral ha de proclamar les candidatures admeses i les no admeses.

4. Les candidatures presentades que s'hagin proclamat admeses s'han de publicar en el web del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

Contra la proclamació de candidatures es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa administrativa.

1. Es consideren més representatives, en l'àmbit de Catalunya, les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que obtinguin el 15%, com a mínim, del total dels vots vàlids emesos en les eleccions. S'entenen per vots vàlids els vots obtinguts per cada candidatura i els vots en blanc.

2. Les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que tenen la consideració de més representatives en l'àmbit de Catalunya exerceixen la representació institucional davant les administracions públiques i davant altres entitats i organismes de caràcter públic que la tinguin prevista.

3. A l'efecte de participar en els òrgans de l'Administració de què siguin membres, la presència de les organitzacions professionals agràries més representatives ha d'ésser proporcional al nombre de vots obtinguts per cadascuna d'elles.

1. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha de convocar, mitjançant una ordre i amb la consulta prèvia a les organitzacions professionals agràries més representatives, les eleccions per a determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries. Les eleccions s'han de celebrar d'acord amb el calendari que s'ha d'adjuntar com a annex de l'ordre de convocatòria.

2. Cinc dies abans de la votació, el representant de cada candidatura pot designar un interventor per cada mesa, amb veu i sense vot, entre els inscrits en el cens corresponent de la mateixa mesa. Igualment, les candidatures poden nomenar apoderats, que han d'ésser persones físiques, que poden accedir als locals electorals, examinar el desenvolupament de les operacions de vot i escrutini, formular reclamacions i rebre certificacions.

3. Cada mesa disposa d'un cens d'electors amb dret de vot ordenat alfabèticament, en què hi han de constar els electors que han fet ús del vot per correu. A cada mesa hi ha un nombre de paperetes almenys igual al seu cens per cada organització, coalició i agrupació independent candidata.

4. La Junta Electoral ha de confeccionar un model oficial de paperetes i ha de verificar l'adequació a aquest model de les que puguin confeccionar les candidatures que es presentin a les eleccions.

5. Després de la proclamació de les candidatures, la Junta Electoral ha de determinar les formes que han de tenir els actes promocionals que se celebrin al llarg de la campanya electoral.

6. Un cop fets la votació i l'escrutini, la Junta Electoral proclama els resultats, que s'han de publicar en el web del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

1. La campanya electoral, als efectes d'aquesta llei, és el conjunt d'activitats lícites portades a terme per les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents i llurs representants dirigides a la captació de sufragis.

2. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia pot fer durant el període electoral una campanya de caràcter institucional destinada a informar les persones físiques i jurídiques que tenen com activitat econòmica habitual l'agricultura i la ramaderia sobre la data de la votació, el procediment per a votar i els requisits i el tràmit del vot per correu, sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot dels electors.

3. La publicitat institucional a què fa referència l'apartat 2 s'ha de fer en espais gratuïts dels mitjans de comunicació social de titularitat pública de l'àmbit territorial corresponent, suficients per a assolir els objectius de la campanya.

4. Des de la convocatòria de les eleccions i fins a la celebració d'aquestes resta prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les accions o als assoliments obtinguts, o que faci servir imatges o expressions coincidents o similars a les emprades en la campanya per alguna de les organitzacions professionals agràries concurrents a les eleccions.

5. Tret del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia i de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents, cap persona jurídica no pot fer campanya electoral a partir de la data de la convocatòria de les eleccions.

La campanya electoral comença el dia quaranta-unè posterior a la convocatòria de les eleccions, té una durada de quinze dies naturals i fineix a les dotze de la nit del dia immediatament anterior al de la votació.

1. No es pot difondre propaganda electoral ni es pot celebrar cap acte de campanya electoral un cop aquesta hagi finit legalment. L'obtenció gratuïta de mitjans proporcionats per les administracions públiques resta limitada al període estricte de campanya electoral.

2. Les limitacions de l'apartat 1 s'estableixen sens perjudici de les activitats dutes a terme per les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents en l'exercici de llurs funcions constitucionalment reconegudes.

3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 2, des de la convocatòria de les eleccions fins a l'inici de la campanya electoral, resten prohibides la publicitat i la propaganda electorals mitjançant cartells, suports comercials, insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals que no es puguin justificar per l'exercici de les activitats ordinàries de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions.

La celebració d'actes públics de campanya electoral es regeix pel que disposa la legislació reguladora del dret de reunió.

1. Els ajuntaments tenen l'obligació de reservar llocs especials per a la col·locació de cartells i, si s'escau, de pancartes i cartells penjats en pals o fanals pel sistema de banderoles. La propaganda per mitjà de pancartes i banderoles només es pot col·locar en els llocs reservats pels ajuntaments.

2. La col·locació i la retirada de cartells i banderoles van a càrrec de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que participen en les eleccions.

3. Les organitzacions professionals agràries, les coalicions i les agrupacions independents només poden col·locar cartells i altres formes de propaganda en els llocs a què fa referència l'apartat 1 i en espais comercials autoritzats.

4. La despesa de les candidatures en aquest tipus de publicitat no pot excedir del 20% del límit de despeses.

1. Els ajuntaments, dins dels set dies següents al de la convocatòria, han de comunicar a la Junta Electoral els emplaçaments disponibles per a la col·locació de cartells i, si s'escau, pancartes i banderoles. Aquesta distribució de llocs s'ha de fer atenent el nombre total de vots obtinguts per cada organització professional agrària, federació o coalició en les anteriors eleccions equivalents i atribuint-los d'acord amb llurs preferències en funció d'aquest nombre obtingut.

2. El segon dia posterior al de la proclamació de les candidatures, la Junta Electoral ha de comunicar al representant de cada candidatura els llocs reservats per al seus cartells.

1. Els ajuntaments, dins dels deu dies següents al de la convocatòria, han de comunicar a la Junta Electoral els locals oficials i llocs públics que es reserven per a la realització d'actes de campanya electoral, i especificar els dies i les hores en què es poden fer servir. Aquestes informacions s'han de publicar en el web del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia dins d'aquest termini. A partir de la data de publicació, els representants de les candidatures poden sol·licitar davant la Junta Electoral la utilització d'aquests locals i llocs.

2. El quart dia posterior al de la proclamació de les candidatures, la Junta Electoral ha d'atribuir els locals i llocs disponibles en funció de les sol·licituds i, si més d'una són coincidents, les ha d'atendre d'acord amb els criteris que estableix l'article 22.1. Un cop atribuïts, la Junta Electoral ha de comunicar al representant de cada candidatura els locals i llocs assignats.

3. L'ús de les instal·lacions municipals a què fa referència l'apartat 1 pot donar lloc, si escau, al cobrament per part dels ajuntaments de la taxa o preu públic corresponent, que han de pagar les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que participen en les eleccions.

1. Les candidatures tenen dret a fer publicitat en la premsa periòdica i en les emissores de ràdio de titularitat privada, sense que les despeses fetes en aquesta publicitat puguin superar el 20% del límit de despesa.

2. No es poden contractar espais de publicitat electoral en els mitjans de comunicació de titularitat pública ni en les emissores de televisió privada.

Contra els actes d'escrutini i la proclamació de resultats es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa administrativa.

1. Les dades personals que figuren en el cens només poden ésser utilitzades pels òrgans a què fa referència aquesta llei i únicament per a les eleccions. La publicitat de les dades personals es limita als llocs establerts i en la forma i pel temps necessaris perquè els electors puguin comprovar-les i, si escau, rectificar-les.

2. S'ha de facilitar còpia en suport informàtic del cens a les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents admeses com a candidates en el procés. Aquest cens només es pot emprar amb la finalitat de la propaganda electoral de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents i no se'n pot fer cap altre ús.

1. En cas d'escissió d'una part d'una organització agrària, l'organització escindida perd la representativitat derivada de les eleccions.

2. En cas de fusió d'organitzacions, l'organització resultant suma la representativitat de les preexistents.

3. En cas d'extinció d'una organització o agrupació independent, les restants incrementen de manera proporcional la representativitat que tenien assignada com a resultat de les eleccions.

4. En cas de dissolució d'una coalició, les organitzacions preexistents conserven el grau de representativitat obtingut en les eleccions, i s'imputa a cada una d'elles el percentatge del mateix que van pactar en els acords d'associació; si no hi ha acords, la representació s'imputa a parts iguals entre les organitzacions resultants.

Capítol II. Règim sancionador

Les infraccions d'aquesta llei se sancionen d'acord amb el que estableix aquest capítol, llevat que constitueixin delictes o faltes penals.

Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei els membres de l'Administració electoral, els interventors, els suplents, les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques i qualsevol altra persona que cometi aquestes infraccions.

1. Són infraccions, comeses per autoritats, personal al servei de les administracions públiques i membres de l'Administració electoral, les següents accions i omissions fetes dolosament:

   1. Incomplir les normes de formació, conservació i exhibició al públic del cens electoral.

   2. Incomplir les normes de constitució de les meses i de les votacions, acords i escrutinis que les meses hagin de dur a terme.

   3. No estendre les actes, les certificacions, les notificacions i altres documents de les eleccions en la forma i el moment establerts per la Llei o per l'ordre de convocatòria.

2. Les infraccions tipificades per aquest article se sancionen amb una multa de 600 a 3.000 euros.

1. Són infraccions, comeses per autoritats o personal al servei de les administracions públiques, les accions i omissions següents, fetes dolosament i amb abús del càrrec:

   1. Ometre el nom dels votants o anotar-lo de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat.

   2. Canviar, ocultar o alterar el sobre o la papereta de les eleccions que lliuri l'elector.

   3. Consentir, podent-ho evitar, que algú participi dues o més vegades en unes mateixes eleccions o ho faci sense capacitat legal.

   4. Impedir o dificultar injustificadament l'entrada, la sortida o la permanència dels electors, apoderats i interventors en els llocs on se celebrin les eleccions.

2. Les infraccions tipificades per aquest article se sancionen amb una multa de 300 a 3.000 euros.

Els presidents i els vocals de les meses, i també els respectius suplents, que deixin de concórrer a l'exercici de llurs funcions o les abandonin sense cap causa legal o incompleixin sense cap causa justificada les obligacions d'excusa o avís previ són sancionats amb una multa de 1.000 a 6.000 euros.

1. Són infraccions comeses per particulars:

   1. Pressionar els electors amb violència, intimidació, recompensa o remuneració perquè no exerceixin llur dret de vot, l'exerceixin contra llur voluntat o descobreixin el secret de vot.

   2. Impedir o dificultar injustificadament l'entrada, la sortida o la permanència dels electors, apoderats i interventors als llocs on se celebrin les eleccions.

   3. Dipositar dues o més vegades la papereta en unes mateixes eleccions o participar-hi dolosament sense capacitat per a fer-ho.

   4. Fer actes de propaganda un cop finit el termini de la campanya electoral.

2. Les infraccions tipificades per aquest article se sancionen amb una multa de 300 a 3.000 euros.

Les sancions s'han d'imposar atenent els criteris de graduació següents:

1. La intensitat del dany o el perjudici causat.

2. La negligència i la intencionalitat de l'infractor.

3. El benefici econòmic obtingut per l'infractor.

1. La Junta Electoral és l'òrgan competent per a imposar les sancions que estableix aquest capítol.

2. La Junta Electoral ha de nomenar com a instructor del corresponent procediment sancionador un dels vocals de la Junta Electoral que representen l'Administració.

3. Les infraccions tipificades per aquesta llei prescriuen al cap d'un any a comptar del dia que han estat comeses.

4. El procediment sancionador s'ha de resoldre i notificar en el termini de tres mesos a comptar de la data d'incoació.

Capítol III. Despeses electorals i comptabilitat electoral

1. Totes les candidatures han de tenir un administrador electoral responsable dels ingressos i despeses electorals fets per l'organització professional agrària, federació o coalició, i de la comptabilitat.

2. La comptabilitat s'ha d'ajustar als principis generals del Pla general comptable vigent.

3. Pot ésser designat administrador electoral qualsevol ciutadà, major d'edat, en ple ús dels seus drets civils i polítics. No poden ésser designats administradors electorals els condemnats per sentència ferma per delictes contra l'Administració pública o contra les institucions públiques si la sentència ha establert pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o pena d'inhabilitació absoluta o especial o pena de suspensió per a l'ocupació de càrrec públic.

4. Els càrrecs de representant electoral de les candidatures i de representant general de les organitzacions, coalicions i agrupacions independents poden ésser acumulatius.

1. Els administradors electorals han de comunicar a la Junta Electoral els comptes oberts per a la recaptació de fons.

2. L'obertura dels comptes es pot fer a partir de la data de nomenament dels administradors electorals a qualsevol entitat bancària o caixa d'estalvis. La comunicació a què fa referència l'apartat 1 s'ha de fer dins de les vint-i-quatre hores següents a l'obertura dels comptes.

3. Si les candidatures presentades no són proclamades o renuncien a concórrer a l'elecció, les imposicions fetes per tercers en els comptes han d'ésser restituïdes per les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents que les van promoure.

1. Tots els fons destinats a sufragar les despeses electorals, qualsevol que en sigui la procedència, s'han d'ingressar en els comptes i totes les despeses s'han de pagar amb càrrec a aquests.

2. Els administradors electorals i les persones autoritzades per aquests per a disposar dels fons dels comptes són responsables de les quantitats ingressades i de destinar-les a les finalitats indicades.

3. Finida la campanya electoral, només es pot disposar dels ròssecs dels comptes per a pagar, dins dels noranta dies següents al de la votació, les despeses electorals contretes prèviament.

4. Tota reclamació per despeses electorals que no sigui notificada als corresponents administradors dins dels seixanta dies següents al de la votació es considera nul·la i no pagable, sens perjudici que la Junta Electoral, si hi ha causa justificada, pugui admetre excepcions.

1. Les persones que aporten fons als comptes oberts per a la recaptació de fons han de fer constar en l'acte de la imposició nom, domicili i número del document nacional d'identitat o passaport, que ha d'ésser exhibit a l'empleat de l'entitat dipositària.

2. Les persones que aporten quantitats per compte i en representació d'una altra persona física o jurídica han de fer constar el nom d'aquesta.

3. Les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents han de fer constar la procedència dels fons que dipositen en el moment de fer imposicions en els comptes.

4. Cap persona, física o jurídica, no pot aportar més de 1.000 euros als comptes oberts per una mateixa organització professional agrària, federació, coalició o agrupació per a recaptar fons per a les eleccions convocades.

1. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha de subvencionar les despeses que les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents han d'afrontar per a concórrer a les eleccions. En cap cas la subvenció corresponent a cada organització, federació, coalició o agrupació no pot sobrepassar la xifra de despeses electorals declarades i justificades per la Sindicatura de Comptes en l'exercici de la seva funció fiscalitzadora.

2. L'ordre de convocatòria de les eleccions ha de determinar el límit màxim de subvencions a atorgar i els criteris d'atorgament.

1. Es consideren despeses electorals les que tenen les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents participants en les eleccions des del dia de la convocatòria fins al de la proclamació dels resultats pels conceptes següents:

   1. Confecció de sobres i paperetes electorals.

   2. Propaganda i publicitat directament o indirectament dirigida a promoure el vot per a les candidatures, siguin els que siguin la forma i el mitjà que s'emprin.

   3. Lloguer de locals per a la celebració d'actes de campanya electoral.

   4. Remuneracions o gratificacions al personal no permanent que presta serveis a les candidatures.

   5. Mitjans de transport i despeses de desplaçament dels dirigents de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents, i del personal al servei de la candidatura.

   6. Correspondència i franqueig.

   7. Interessos dels crèdits rebuts per a la campanya electoral, meritats fins a la data de percepció de la subvenció corresponent.

   8. Les que siguin necessàries per a l'organització i el funcionament de les oficines i els serveis que calguin per a les eleccions.

2. Cap organització professional agrària, coalició o agrupació independent no pot assumir despeses electorals que superin els límits establerts per l'ordre de convocatòria de les eleccions.

3. La Junta Electoral, des de la data de la convocatòria fins al centè dia posterior a la celebració de les eleccions, ha de vetllar pel compliment dels preceptes d'aquesta llei.

4. La Junta Electoral pot demanar la col·laboració de les entitats financeres per a disposar d'informació sobre l'estat dels comptes electorals, números i identitat dels impositors i sobre qualsevol extrem que consideri necessari per al compliment de la seva funció fiscalitzadora. Així mateix, pot demanar als administradors electorals les informacions comptables que consideri necessàries, i ha de resoldre per escrit les consultes que aquests li plantegin.

5. La Junta Electoral, si de les investigacions que duu a terme es desprenen indicis de conductes constitutives d'infraccions electorals, ho ha de comunicar al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, per a l'exercici de les accions que corresponguin. Així mateix, ha d'informar la Sindicatura de Comptes dels resultats de la seva activitat fiscalitzadora.

1. Entre el centè i el cent vint-i-cinquè dies posteriors a les eleccions, les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que hagin assolit els requisits exigits per a rebre subvencions electorals o que hagin sol·licitat bestretes amb càrrec a aquestes subvencions, han de presentar a la Sindicatura de Comptes els estats comptables establerts pel Pla general comptable i incloure-hi, com a mínim, el balanç de situació i el compte de resultats. Així mateix, han de trametre l'extracte dels moviments registrats en el llibre major de comptabilitat i un balanç de sumes i saldos previ al tancament de la comptabilitat.

2. Els administradors electorals de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que han concorregut a les eleccions són els responsables de presentar la comptabilitat electoral.

3. Les entitats financeres de qualsevol tipus que hagin concedit crèdit a les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents a què fa referència l'apartat 1 n'han de trametre la informació detallada a la Sindicatura de Comptes dins del termini que estableix el dit apartat.

1. La Sindicatura de Comptes, al cap de trenta dies a comptar del finiment del termini indicat per l'article 42.1, pot demanar a tots els que estan obligats a presentar comptabilitats i informes, els aclariments i documents suplementaris que consideri necessaris.

2. Dins dels dos-cents dies posteriors a les eleccions, la Sindicatura de Comptes s'ha de pronunciar, en l'exercici de la seva funció fiscalitzadora, sobre la regularitat de les comptabilitats electorals, i en el cas que s'hagin detectat irregularitats en aquesta comptabilitat o violacions de les restriccions establertes en matèria d'ingressos i despeses electorals, pot proposar la no-adjudicació o la reducció de la subvenció a l'organització professional agrària, federació, coalició o agrupació que ha actuat irregularment.

3. La Sindicatura de Comptes pot proposar el no-atorgament o, si escau, la reducció de la subvenció electoral que han de percebre les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents de què es tracti. Quan no faci cap proposta, n'ha de deixar constància expressa en els resultats de la fiscalització.

4. La proposta de no-atorgament s'ha de formular en el cas de les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents que no compleixin l'obligació de presentar a la Sindicatura de Comptes la comptabilitat tal com estableix l'article 42.1.

5. La proposta de reducció de la subvenció a percebre s'ha de fonamentar en la superació dels límits establerts pel que fa a les aportacions privades de persones físiques o jurídiques; en la manca de justificació fefaent de la procedència dels fons utilitzats en la campanya electoral; en la superació de qualsevol dels límits fixats amb relació a l'import màxim de despeses establert per l'ordre de convocatòria, o en l'aplicació específica a les despeses de publicitat exterior o publicitat en premsa periòdica i emissores de ràdio privades.

6. Si les deficiències detectades afecten fonamentalment aspectes de naturalesa formal, se n'ha de valorar la incidència en la justificació i, en conseqüència, la Sindicatura de Comptes ha d'estimar la proposta de reducció de la subvenció electoral a percebre. Amb independència de l'import de les reduccions proposades, aquestes han de tenir com a límit les subvencions que corresponguin a les organitzacions professionals agràries pels resultats obtinguts, subvencions que, d'altra banda, d'acord amb el que estableix l'article 40.1, en cap cas no poden sobrepassar la xifra de despeses declarades justificades per la Sindicatura de Comptes en l'exercici de la seva funció fiscalitzadora.

7. Els criteris generals establerts per a la quantificació, si s'escau, de les reduccions proposades en la fiscalització de les comptabilitats de les organitzacions professionals agràries són:

   1. Si les aportacions privades superen el límit legal màxim de 1.000 euros, s'ha de proposar una reducció del doble de la quantitat excedida.

   2. Si, durant la campanya electoral, l'organització professional agrària, coalició o agrupació independent ha emprat recursos la procedència dels quals no ha estat fefaentment acreditada i que per la quantia vulneren les restriccions en matèria d'ingressos electorals, s'ha de proposar una reducció del 10% de l'import.

   3. Si es tracta de despeses no autoritzades per la normativa vigent, s'ha de proposar una reducció de la subvenció electoral del 10% de les despeses declarades irregulars.

   4. Si les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents superen un o més d'un dels límits establerts per a les despeses electorals, la reducció proposada és el resultat d'aplicar la següent taula progressiva de coeficients de reducció de la subvenció en funció del percentatge que representi l'excés sobre cadascun dels límits de despeses autoritzades en cada cas, sempre que la superació sigui, com a mínim, de l'1% del límit establert, d'acord amb els valors que es detallen a continuació:

   Excés sobre el límit de les despeses (%)	Tipus de reducció (%)
   Fins a l'1%	0,00
   De l'1% al 3%	0,15
   Del 3% al 5%	0,50
   Del 5% al 7%	1,10
   Del 7% al 10%	2,00
   Del 10% al 20%	3,50
   Del 29% al 50%	6,00
   >50%	10,00

8. Un cop establert el tipus de reducció resultant, aquest s'ha d'aplicar sobre el límit màxim de despeses que correspon a cada organització, i s'obté la quantia en termes absoluts de la reducció de la subvenció electoral que s'ha de proposar.

9. La Sindicatura de Comptes ha de remetre al Parlament de Catalunya i al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, dins del termini establert per l'apartat 2, l'informe de fiscalització corresponent, on hi constin l'import de les despeses regulars justificades per cada organització professional agrària, federació, coalició o agrupació d'electors i les propostes justificades de no-atorgament o de reducció de la subvenció electoral, si escauen.

1. Els membres de la Junta Electoral i, si s'escau, de les comissions territorials no tenen dret a dietes o gratificacions per l'exercici del càrrec.

2. Els membres de les meses electorals o qualsevol altra persona externa a l'Administració electoral tenen dret a percebre les dietes o gratificacions que determini l'ordre de convocatòria de les eleccions.

   Disposicions addicionals

   Primera. Extinció de cambres agràries

1. Es declaren extingides les cambres agràries de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

2. Amb relació als béns, els drets i les obligacions de qualsevol naturalesa que corresponen a cambres agràries extingides com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta llei, l'Administració de la Generalitat n'ha de traspassar el patrimoni resultant de la liquidació a la Fundació de la Pagesia de Catalunya perquè aquesta els destini a finalitats i serveis d'interès general agrari.

3. L'Administració de la Generalitat ha de garantir que totes les atribucions patrimonials i les adscripcions de mitjans de les cambres agràries extingides dutes a terme d'acord amb la Llei 17/1993, del 28 de desembre, de cambres agràries, i de les que s'extingeixen amb aquesta llei, s'apliquin a finalitats i serveis d'interès agrari.

4. El procés de determinació de les atribucions dels patrimonis i mitjans a què es refereix l'apartat 3 ha de garantir la participació de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya.

   Segona. Simultaneïtat de la consulta amb altres processos electorals

   Les consultes per a la representativitat de les organitzacions professionals agràries es poden convocar de manera simultània amb les que convoqui l'Administració de l'Estat en el seu àmbit, sempre tenint en compte el que determina aquesta llei.

   Disposició transitòria. Representativitat

   Mentre no se celebrin les primeres eleccions d'acord amb aquesta llei, la representativitat de les organitzacions professionals agràries és la determinada en les darreres eleccions a cambres agràries celebrades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   Disposició derogatòria

1. Es deroga la Llei 17/1993, del 28 de desembre, de cambres agràries.

2. Es deroguen:

   1. El Decret 242/1994, del 13 de setembre, pel qual es regula el règim electoral general de les cambres agràries.

   2. El Decret 32/2007, del 30 de gener, pel qual es regulen les subvencions i les despeses en les eleccions a cambres agràries de 2007.

   3. El Decret 280/1994, del 4 de novembre, pel qual es regulen les despeses electorals en les eleccions a cambres agràries

   4. El Decret 289/1998, del 3 de novembre, de modificació del Decret 280/1994, del 4 de novembre, pel qual es regulen les despeses electorals en les eleccions a cambres agràries.

   Disposicions finals

   Primera. Referències a representants de les cambres agràries

   Les referències a les designacions com a membres d'algun òrgan col·legiat que la normativa vigent fa a representants de les cambres agràries s'entenen fetes als representants de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya d'acord amb les eleccions que regula aquesta llei.

   Segona. Referències a eleccions a les cambres agràries

   Les referències a les eleccions a cambres agràries existents en la normativa vigent s'entenen fetes a les eleccions per a determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries d'acord amb aquesta llei.

   Tercera. Entrada en vigor

   Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 23 de desembre de 2014

   Artur Mas i Gavarró

   President de la Generalitat de Catalunya

   Josep Maria Pelegrí i Aixut

   Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural