LLEI 27/1984, de 18 de desembre, de taxes de la Generalitat.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
LLEI
Segons l'article 44 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, els rendiments de les taxes per aprofitaments especials i per la prestació de serveis directes de la Generalitat, siguin de creació pròpia o com a conseqüència de traspassos de serveis estatals, formen part de la Hisenda de la Generalitat.
Així mateix, l'article 50 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga exclusivament al Parlament la potestat pròpia de la Generalitat d'establir i d'exigir taxes.
En aquesta línia de pensament, la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas (LOFCA) estableix, d'una banda, que les comunitats autònomes poden establir taxes sobre la utilització de llur domini públic i sobre els serveis públics que presten o sobre les activitats que fan que afecten o beneficien de manera particular el subjecte passiu (art. 7.1), i de l'altra, que quan l'Estat transfereix a les comunitats autònomes béns de domini públic per a la utilització dels quals hi ha establertes taxes o competències en l'execució o desenvolupament de les quals presten serveis o fan activitats igualment gravades amb taxes, aquelles i aquestes s'han de considerar tributs propis de les respectives comunitats (art. 7.2).
La Llei de Finances Públiques, número 10/82, en línia amb la normativa anterior, recull també, en el seu article 7e, que la Hisenda de la Generalitat és constituïda, entre altres ingressos, pel rendiment de les taxes per aprofitaments especials i per la prestació dels serveis directes de la Generalitat, ja siguin de creació pròpia o com a conseqüència de la transferència de serveis de l'Estat.
Definit el marc legal competencial i efectuats una sèrie de traspassos de serveis per l'Administració de l'Estat al llarg d'aquests anys, amb afectació de determinades taxes, sembla oportú i necessari de recollir en un sol text legal les actualment vigents.
El text legal pretén de recollir en un únic cos, per a totes les taxes existents i per a les de nova creació, els elements de la relació jurídico-tributària dimanants de la implantació i l'exigència de les taxes.
Organitzat l'Estat territorialment, segons l'article 137 de la Constitució, en municipis, províncies i comunitats autònomes, gaudint d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius, sembla també oportú que el ciutadà sàpiga quins serveis li són prestats per cadascun dels estaments esmentats i quin és el cost de llur prestació. En aquest sentit, el text de la Llei, en recollir en el seu annex totes les taxes que constitueixen actualment tributs propis de la Generalitat, conseqüència de la prestació de determinats serveis, pretén de contribuir a aclarir la imputació de serveis i costos.
La Llei articula els mecanismes legals per modificar o suprimir taxes, bé perquè han quedat obsoletes, bé perquè estima oportú que determinats serveis s'han de prestar amb càrrec al Pressupost de la Generalitat sense pagament específic del ciutadà directament afectat o beneficiat.
Igualment articula un sistema àgil per acomodar els tipus de gravamen i les tarifes a les variacions del cost dels serveis prestats o activitats fetes, sense minva de les garanties legals.
El principi d'autonomia fiscal de la Comunitat, consagrat en els textos constitucionals, es reflecteix en aquesta Llei en preveure's el camí a seguir per a establir noves taxes. Aquesta potestat tributària s'ha d'exercir a fi d'aconseguir una Administració més eficaç en la prestació dels serveis que demana el ciutadà.
Una altra finalitat que persegueix la Llei, dins de la més estricta legalitat tributària, és de delimitar el concepte de taxa perquè no s'exigeixin al contribuent prestacions pecuniàries en concepte de taxes si no responen a aquest caràcter o no tenen el suport legal adequat.
D'altra banda, s'ordena i es regla adequadament, com a garantia per al contribuent, la fixació d'aquelles tarifes o preus que no queden enquadrats en el concepte de taxes.
En darrer lloc, cal assenyalar, com a novetat jurídica en el nostre ordenament, la remissió dels conflictes a les Juntes Territorials de Finances, creades pel Decret 223/83, conformement al procediment previst en l'article 20 de l'esmentada Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas.
Són taxes exigibles per l'Administració de la Generalitat o per les seves entitats autònomes els tributs creats d'acord amb les lleis el fet imposable dels quals es produeix dins l'àmbit territorial de Catalunya i és constituït per la utilització del domini públic de la Generalitat i pels serveis públics que les dites Administració i entitats presten o per les activitats que fan que afecten o beneficien de manera particular el subjecte passiu, els rendiments dels quals s'ingressen directament al tresor i l'exacció dels quals és prevista en els pressupostos de la Generalitat i de les seves entitats autònomes.
Les taxes exigibles per l'Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes són:
-
Les recollides en l'annex d'aquesta Llei, que ha d'ésser ampliat per reglament amb aquelles taxes que hagin estat transferides fins a la data de l'entrada en vigor d'aquella.
-
Les que creï la Generalitat.
-
Les creades per l'Estat inherents a la utilització de béns de domini públic o a l'exercici de competències si els uns o les altres han estat objecte de transferència a la Generalitat amb posterioritat a l'entrada en vigor de la present Llei.
-
Les taxes a què fa referència la lletra a) de l'article precedent es regeixen:
-
Per aquesta Llei.
-
Per les disposicions enumerades en l'annex i en l'ampliació d'aquest, segons el que estableix l'apartat a) de l'article anterior, amb les modificacions vigents en la data de publicació d'aquesta Llei, si no s'hi oposen.
-
Per les disposicions generals en matèria tributària, les quals tenen caràcter supletori. 2. La modificació o la derogació de les disposicions esmentades en la lletra b) del punt precedent correspon al Parlament, si afecta els elements del tribut enumerats en l'article següent, o al Consell Executiu, en els altres casos.
-
Les noves taxes de la Generalitat s'han de crear per llei, la qual ha de regular la determinació, com a mínim, del fet imposable, del subjecte passiu, de la base, del tipus de gravamen o de la tarifa, de l'acreditació i dels altres elements determinats de la quantia del deute tributari, i també l'establiment, la supressió i la pròrroga de les exempcions, les reduccions i les bonificacions. 2. Les exempcions vigents en cada taxa s'han d'especificar en el seu text articulat. Únicament es poden establir exempcions atenent el principi de capacitat econòmica o qualsevol altre principi la satisfacció del qual és tutelada constitucionalment o estatutàriament.
Les taxes l'exigibilitat de les quals correspondrà a la Generalitat en virtut de futures transferències poden ésser modificades d'acord amb el que disposa l'article 3, punt 2.
La Llei del Pressupost de la Generalitat pot modificar les taxes regulades per aquesta Llei.
Per a fixar i modificar cada una de les taxes per prestació de serveis i realització d'activitats, cal tenir en compte que el rendiment d'aquelles no pot superar llur cost total. La determinació del rendiment de cada taxa ha de tenir en compte les despeses directes i el percentatge de les despeses generals que els sigui imputable.
-
És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica que utilitza el domini públic, i aquella que és afectada o beneficiada de manera particular pel servei prestat o l'activitat feta, tant si l'actuació administrativa s'inicia d'ofici com a instància d'aquella. 2. La Llei pot designar substituts del contribuent si les característiques del fet imposable fan convenient d'implantar aquesta figura. 3. També es poden definir per llei els supòsits en què altres persones interessades en el procediment o encarregades de gestionar i aplicar la taxa han de respondre subsidiàriament o solidària de l'import d'aquesta.
-
El pagament de les taxes es pot fer per algun dels mitjans següents:
-
En efectiu, mitjançant diner de curs legal.
-
Xec o taló de compte corrent bancari o de caixa d'estalvis.
-
Transferència bancària o de caixa d'estalvis.
-
Gir postal.
-
Efectes timbrats de la Generalitat d'acord amb el que estableix l'article 10. 2. Nogensmenys, el Departament d'Economia i Finances pot establir l'obligatorietat d'utilitzar algun o alguns d'aquests mitjans. 3. S'han de determinar per reglament els requisits, les condicions, les formes d'utilització i els efectes alliberadors per al deutor dels mitjans de pagament establerts per aquest article.
S'autoritza el Consell Executiu perquè creï efectes timbrats de la Generalitat destinats a pagar les taxes que constitueixen tributs propis de la Generalitat i a regular-ne la utilització.
-
En els casos que l'acreditament de la taxa és previ a la utilització del domini públic o a la prestació del servei o a l'activitat gravats, l'ingrés de la taxa ha d'ésser condició per a l'eficàcia de la resolució adoptada, o per a la prestació del servei o l'activitat gravats. 2. En cas de discrepància sobre la procedència o l'import de la taxa, la consignació o el finançament d'aquest produeix els efectes del pagament. Si el subjecte passiu no justifica que ha presentat reclamació econòmico-administrativa dins el termini legal, les quantitats consignades, o les resultants de fer efectiva la fiança, s'han d'ingressar en el tresor de la Generalitat.
Quan la taxa s'acrediti periòdicament, per raó de la prestació de serveis continuats que no requereixen l'adopció de noves resolucions d'admissió al servei, l'organisme perceptor de la taxa no pot suspendre'n la prestació per manca de pagament, si no li ho autoritza la regulació d'aquesta, sens perjudici d'exigir-ne l'import per la via de constrenyiment.
El subjecte passiu té dret a la devolució de les taxes que ha satisfet si, per causes que no li són imputables, no ha tingut lloc la utilització del domini o no s'han prestat les activitats o els serveis gravats.
El Consell Executiu pot regular l'ajornament i el fraccionament de les taxes.
Per a recaptar les taxes no ingressades en període voluntari l'Administració utilitza el procediment de constrenyiment.
La qualificació dels expedients sancionadors i la imposició de sancions es regeixen per les disposicions tributàries generals.
Contra els actes de gestió es pot recórrer per la via econòmico-administrativa davant els òrgans econòmico-administratius de la Generalitat, d'acord amb allò que disposen l'article 20 de la Llei orgànica núm. 8/1980, de Finançament de les Comunitats Autònomes, l'article 3, punt 3, i Disposició transitòria primera de la Llei 10/1982, de Finances Públiques de Catalunya, i les normes reguladores d'aquest procediment.
Correspon al Consell Executiu de dictar les normes de procediment encaminades a regular i controlar la gestió de les taxes i a ingressar-ne l'import a la tresoreria de la Generalitat. La periodicitat d'aquest ingrés no pot ésser superior a un mes; aquest ingrés ha de fer-se especificant el concepte i els rendiments de cada taxa.
-
La gestió, la liquidació i la recaptació de cada taxa corresponen al Departament o l'entitat autònoma que ha d'autoritzar la utilització del domini públic, de prestar el servei o de fer l'activitat gravats, sens perjudici de les funcions inspectores del Departament d'Economia i Finances, el qual les exerceix tant en relació amb el tribut com en relació amb els òrgans que tenen encomanat de gestionar-lo. 2. El Consell Executiu ha de dictar les normes per a regular la coordinació d'aquestes funcions amb les dels Departaments i de les entitats gestores.
En cap cas no es poden acordar premis de cobrança, llevat que així ho prevegi de manera específica la llei de creació de cada taxa.
-
No tenen la consideració de taxes les tarifes o preus que exigeix la Generalitat o les seves entitats autònomes per raó de la venda d'impresos i publicacions; de servei de fotocòpies, i de prestació de serveis culturals, esportius, de lleure, de guarderia, de llars infantils, de residència d'estudis i de drets d'inscripció i matrícula de cursos o cicles de formació que no tenen caràcter periòdic. No tenen tampoc aquesta consideració les contraprestacions per serveis assistencials prestats per l'Institut Català de la Salut i per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquestes tarifes han d'ésser fixades pel Departament del qual aquestes activitats depenen directament o indirecta, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances, pel procediment que s'establirà per reglament. 2. No tenen tampoc la consideració de taxes les tarifes o els preus que han de percebre els organismes autònoms de caràcter comercial, industrial o financer per a la prestació de serveis o la venda de béns que constitueixen l'objecte de llur activitat, llevat del cas que se'ls atribueixi expressament aquesta naturalesa. 3. No tenen en cap cas la consideració de taxes les tarifes o els preus dels serveis prestats pels ens públics que actuen segons normes de dret privat.
Les autoritats i funcionaris de qualsevol ordre que per dol, culpa o negligència greu adoptin resolucions o realitzin actes amb infracció de les normes que regulen aquesta matèria hauran d'indemnitzar la Hisenda de la Generalitat de Catalunya pels danys i perjudicis que en siguin conseqüència, independentment de la responsabilitat penal o disciplinària que els pugui correspondre.
Disposicions addicionals Primera Les taxes a què fa referència la lletra f) del punt 1 de l'article 11 de la Llei orgànica núm. 8/1980 s'han d'ajustar a la normativa de llur Llei de cessió de tributs a la Generalitat de Catalunya.
Segona Continuen regint-se per llurs pròpies disposicions pel fet de no ésser compresos en l'àmbit d'aquesta Llei:
-
Les percepcions del règim de la Seguretat Social.
-
El cànon de sanejament creat per la Llei 5/1981.
-
Els cànons percebuts per causa de concessions administratives de serveis.
-
Les exaccions parafiscals exigibles per l'Administració.
-
Els productes de les tarifes per serveis i dels cànons per concessions i autoritzacions administratives en els ports d'acord amb la Llei 4/1982.
Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat estat publicada.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Barcelona, 19 de desembre de 1984
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Josep Ma. Cullell i Nadal Conseller d'Economia i Finances
Annex
Amb caràcter general: Diligenciat de llibres. Decret 3059/66, de l'1 de desembre.
Departament de Governació: Reconeixements, autoritzacions i concursos. Decret 551/60, del 24 de març.
Departament d'Economia i Finances: Identificació i valoració de vehicles. Decret 626/60, del 31 de març.
Departament d'Ensenyament: Examen per a l'aprovació de llibres de text i lectura. Decret 1633/59, del 23 de setembre. Taxes acadèmiques. Decret 4290/64, del 17 de desembre. Taxes administratives. Decret 1636/59, del 23 de setembre. Expedició de títols, certificacions i diplomes. Decret 1639/59, del 23 de setembre.
Departament de Cultura: Serveis de lectura, investigació, certificacions, còpies i reproduccions de documents i impresos a Arxius i Biblioteques. Decret 1642/59, del 23 de setembre. Servei de còpies, certificacions i fotografies a museus nacionals. Decret 1640/59, del 23 de setembre. Decrets d'inscripció i examen de la Junta Permanent del Català. Ordre del 17 de juliol de 1981 (DOGC núm. 153).
Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Cànon d'ocupació o aprofitament de béns de domini públic. Decret 134/60, del 4 de febrer. Ordenació de l'explotació dels transports mecànics per carretera. Decret 142/60, del 4 de febrer. Assaigs de Laboratori. Decret 136/80, del 4 de febrer. Reial Decret-llei 768/80, del 21 de març. Treballs facultatius de replantejament, direcció, inspecció i liquidació d'obres. Decret 137/60, del 4 de febrer. Treballs facultatius de redacció, taxació, confrontació i informe de projectes i obres. Decret 139/60, del 4 de febrer. Informes i altres actuacions facultatives. Decret 140/60, del 4 de febrer. Examen de projectes, comprovació de certificacions i inspecció d'obres d'habitatges protegits. Decret 314/60, del 25 de febrer. Cèdula d'habitabilitat. Decret 316/60, del 25 de febrer.
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca: Ordenació i defensa de les indústries agrícoles, forestals i pecuàries. Decret 501/60, del 17 de març. Taxes IRYDA. Decret 2084/60, del 27 d'octubre. Decret 2085/60, del 27 d'octubre. Reial Decret-llei 26/77, del 24 de març. Llicències i matrícules per a caçar i precinte d'art per a la caça. Llei de Caça 1/70, del 4 d'abril. Gestió tècnico-facultativa dels serveis agronòmics. Decret 496/60, del 17 de març. Prestació de serveis facultatius veterinaris. Decret 497/60, del 17 de març. Permisos de caça i pesca. Decret 1028/60, del 2 de juny. Prestació de serveis i execució de treballs de personal facultatiu. Decret 502/60, del 17 de març. Direcció i administració d'obres i treballs de conservació del sòl agrícola. Decret 2086/60, del 27 d'octubre. Llicència de pesca continental i matrícula d'embarcacions i aparells flotants per a la pesca. Decret 4227/64, del 17 de desembre. Institut Nacional de Denominacions d'Origen. Llei 25/70, del 2 de desembre. Producció de llavors selectes. Decret 500/60, del 27 de març.
Departament de Justícia: Examen comptes del Protectorat sobre Fundacions. Decret 1638/59, del 23 de setembre. Decret 464/60, del 10 de març. Reconeixements, autoritzacions i concursos. Decret 551/60, del 24 de març.
Departament d'Indústria i Energia: Serveis prestats pel Departament d'Indústria i Energia. Decret 1253/59, del 23 de juliol. Decret 661/60, del 31 de març. Decret 663/60, del 31 de març. Llei 74/62, del 24 de desembre. Reial Decret-Llei 26/77, del 24 de març.
Departament de Sanitat i Seguretat Social: Serveis sanitaris. Decret 474/60, del 10 de març. Decret 2605/61, del 14 de desembre. Decret 524/82, del 28 de desembre.
Departament de la Presidència: Taxes acadèmiques Instituts Nacionals d'Educació Física. Decret 3501/1981, del 27 de novembre.
