LLEI 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

Texto Original (DOGC)

Citas 55

Citado por

Análisis 4

Sección	Disposicions Generals
Emisor	Departament de la Presidencia
Rango de Ley	Llei

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 s’han elaborat en un context de crisi econòmica, tot i que les darreres dades disponibles permeten constatar una tímida sortida de la recessió.

L’exercici del 2013 es va iniciar amb un pressupost prorrogat com a conseqüència de la convocatòria anticipada d’eleccions al Parlament de Catalunya, que es van fer el 25 de novembre de 2012, i la consegüent dissolució de la cambra. Els criteris d’aplicació d’aquesta pròrroga es van establir d’una manera molt restrictiva per mitjà del Decret 170/2012, del 27 de desembre, per tal de garantir que durant la seva vigència no se superava el límit de despesa no financera autoritzat per al 2013. Aquest límit havia estat aprovat per l’Acord de Govern del 31 de juliol de 2012 i era coherent amb l’objectiu de dèficit per al 2013 del 0,7% del producte interior brut que va anunciar el Consell de Política Fiscal i Financera el 12 de juliol de 2012 per al conjunt de les comunitats autònomes, amb el vot en contra de la Generalitat de Catalunya.

Després de mesos d’un intens debat de les institucions europees i internacionals sobre la conveniència o no de continuar aplicant una estratègia severa de consolidació fiscal en un context de recessió com el que es vivia a la Unió Europea i, molt especialment, als països del sud d’Europa, al mes d’abril el Govern de l’Estat va presentar una actualització del Programa d’estabilitat 2013-2016 per al Regne d’Espanya, que incorporava la pròrroga anunciada per la Comissió Europea per a corregir el dèficit excessiu. El nou objectiu fixat pel Govern de l’Estat per al 2013 va ésser del 6,3%, que va distribuir de la manera següent: un 3,7% per a l’Administració general de l’Estat, un 1,4% per a la Seguretat Social i un 1,2% per a les comunitats autònomes. La Generalitat va aprovar el Decret 164/2013, del 14 de maig, de modificació del Decret 170/2012, per a adaptar la pròrroga al nou marge de dèficit permès de l’1,2%, alliberant recursos fins a assolir un límit de despesa equivalent al nou objectiu.

Finalment, el 21 de juny de 2013 el Consell Europeu va acordar concedir a Espanya una ampliació de l’objectiu de dèficit fins al 6,5% del producte interior brut. La distribució d’aquest nou marge entre els diversos nivells d’Administració va ésser fixada pel Consell de Política Fiscal i Financera el 27 de juny de 2013, una altra vegada amb el vot en contra de la Generalitat de Catalunya, de manera que l’Administració general de l’Estat s’atorgava un dèficit del 3,8% i permetia un límit d’un 1,3% al conjunt de les comunitats autònomes, i obria la porta a la possibilitat de definir límits de l’objectiu de dèficit individuals. Tanmateix, el Consell de Política Fiscal i Financera no va rebre la comunicació d’aquests límits individualitzats fins al 31 de juliol de 2013. A Catalunya se li va assignar un 1,58% per al 2013 i un 1% –uniforme per a totes les comunitats autònomes– per al 2014.

L’enorme retard a conèixer una dada tan bàsica a l’hora d’elaborar els pressupostos com és l’objectiu de dèficit, i també el fet que no s’arribés al mínim (un 1,8%) que el Govern de la Generalitat considerava viable per a fer un pressupost en un moment tan avançat de l’any, van portar el Govern a acordar, en la sessió del 6 d’agost de 2013, adaptar la pròrroga pressupostària per a fer-la vigent per a la resta de l’exercici del 2013. Així, el 27 d’agost de 2013 es va aprovar un Acord del Govern per a modificar el crèdit prorrogat i adaptar-lo al nou objectiu de dèficit autoritzat definitivament, d’un 1,58%.

Abans, en la sessió del Govern del 6 d’agost, s’havia acordat presentar un requeriment previ al recurs contenciós administratiu sobre la distribució dels objectius de dèficit entre l’Administració general de l’Estat (inclosa la Seguretat Social) i les comunitats autònomes, atès que la distribució no es correspon amb el pes de la despesa pública dels diversos nivells de l’Administració i que, de fet, no respecta el que estableix la Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l’Estat, ni en la distribució de l’ajust, ni en la definició de l’objectiu del dèficit en termes estructurals, ni en el període de compliment. A més, tampoc no té en compte els criteris polítics de la Unió Europea, que determinen la modulació dels ajustos fiscals per tal de no ofegar els motors econòmics de la recuperació.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2014 s’han elaborat amb aquests antecedents i amb un objectiu de dèficit autoritzat de l’1% del producte interior brut. Els comptes d’aquest any presenten una despesa pràcticament igual a la de la pròrroga del 2013. El Govern de la Generalitat considera que s’ha arribat al fons del que és concebible si s’ha de mantenir el nucli bàsic de l’estat del benestar, un compromís absolut del Govern. No es pot retallar més i cal prioritzar el manteniment de la despesa social, que augmenta el seu pes en el conjunt dels pressupostos, per a mantenir els serveis de la societat del benestar i protegir els més perjudicats per les conseqüències de la crisi. Després de tres anys d’esforços de reducció del dèficit i en el procés de consolidació fiscal, el Govern ha decidit deixar enrere les polítiques d’ajust per la via de la despesa. Aquests esforços s’han hagut de fer en un context de crisi econòmica que ha dificultat enormement el procés; d’una banda, per la reducció d’ingressos, deguda en part a la caiguda de l’activitat econòmica i, de l’altra, pel gran volum de recursos que s’ha hagut de destinar al pagament de la càrrega financera vinculada a un deute que ha tingut una trajectòria creixent com a conseqüència dels dèficits, però també per les ampliacions del perímetre del sector públic, encara que el seu cost mitjà s’hagi reduït. Malgrat això, en aquest període s’ha aconseguit una reducció substancial del dèficit públic, i cal fer notar que, si s’analitza el dèficit primari –és a dir, el dèficit corresponent del pressupost abans d’atendre els interessos del deute–, aquest pressupost permetrà que deixi d’existir al final de l’any 2014.

Així doncs, l’esforç per a garantir la sostenibilitat financera ha de venir per l’augment del volum dels ingressos, ja sigui per la via de la creació o modificació de taxes, de la creació de noves figures impositives, de la venda de patrimoni o de la realització de noves concessions.

Així mateix, amb aquests pressupostos el Govern vol contribuir a assentar les bases de la recuperació i ajudar Catalunya a sortir reforçada de la crisi, tot i les limitacions existents, sobretot perquè la Generalitat no disposa de les competències més importants en diversos àmbits, com el laboral i el fiscal. Tanmateix, aquests pressupostos posen un èmfasi especial en el desenvolupament d’una economia competitiva basada en el coneixement i la innovació, tal com recull l’Estratègia Catalunya 2020, un instrument de política econòmica del Govern que s’emmarca en l’Estratègia Europa 2020, amb la qual comparteix objectius i prioritats: creixement intel·ligent, creixement sostenible i creixement integrador. En aquest sentit, Catalunya compta amb actius importants, com són una llarga, sòlida i diversificada tradició industrial i empresarial i una economia internacionalitzada que, gràcies a l’aposta per la competitivitat i el foment de la innovació, han d’ésser els principals motors per a activar l’economia i la creació d’ocupació. Això ha de permetre tornar a assolir els nivells de benestar i cohesió social que el país requereix.

Els pressupostos per al 2014 són coherents amb l’escenari econòmic actual, garanteixen l’estabilitat pressupostària del sector públic i, a més, potencien el creixement i recullen les prioritats del Govern, que són concretades pel Pla de Govern 2013-2016. El marc normatiu en què s’elaboren aquests pressupostos és constituït per l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol; la Llei 6/2012, del 17 de maig, d’estabilitat pressupostària; el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre; l’Ordre ECO/190/2013, del 6 d’agost, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2014, i la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera adoptada per l’Estat espanyol en compliment de les previsions del marc del Pacte d’estabilitat i creixement europeu.

Com a part d’aquest marc legal vigent, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2014 conté les previsions d’ingressos i les despeses que s’han d’executar durant l’exercici pressupostari del 2014. Formalment, el text articulat es divideix en set títols, trenta-dues disposicions addicionals i tres disposicions finals.

El títol I està dedicat a delimitar l’àmbit i aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, al règim de les modificacions pressupostàries i a l’assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

El títol II, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, conté, com a element destacat, l’articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l’adopció d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l’àmbit d’aplicació de les normes en aquesta matèria.

El títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic, estableix les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, i també sobre el marc per a gestionar els riscos de tipus d’interès i de canvi. També fixa les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, establertes pel títol V, fan referència al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

L’últim títol, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Autoritat Catalana de Protecció de Dades).

Finalment, la Llei es completa amb trenta-dues disposicions addicionals i tres disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes que fan referència a l’habilitació per a fer les adaptacions tècniques que siguin conseqüència de reorganitzacions administratives.

Títol I. Aprovació i àmbit d’aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I. Aprovació dels pressupostos i àmbit d’aplicació

Article 1 Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d’aplicació

S’aproven els pressupostos de la Generalitat per a l’exercici del 2014, que estan formats per:

El pressupost de l’Administració de la Generalitat –format per l’estat d’ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s’integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi–, per un import total, en els estats d’ingressos i despeses, de 31.862.066.553,86 euros, d’acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

Seccions pressupostàries	Import (euros)
Parlament i organismes estatutaris i consultius
Parlament de Catalunya	56.899.957,87
Consell de Garanties Estatutàries	3.142.125,94
Sindicatura de Comptes	9.943.982,39
Oficina Antifrau de Catalunya	4.699.972,91
Comissió Jurídica Assessora	2.611.166,15
Departaments
Departament de la Presidència	404.523.370,83
Departament de Governació i Relacions Institucionals	241.609.888,37
Departament d’Economia i Coneixement	1.038.684.545,23
Departament d’Ensenyament	4.157.477.475,14
Departament de Salut	8.220.614.510,74
Departament d’Interior	1.110.620.000,00
Departament de Territori i Sostenibilitat	1.368.809.417,00
Departament de Cultura	225.747.100,01
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural	314.898.301,50
Departament de Benestar Social i Família	1.825.114.046,98
Departament d’Empresa i Ocupació	776.780.670,04
Departament de Justícia	799.600.000,00
Fons no departamentals
Despeses de diversos departaments	279.036.806,67
Deute	7.876.337.216,09
Fons de contingència	45.000.000,00
Pensions	2.200.000,00
Participació dels ens locals de Catalunya en ingressos de l’Estat	3.097.716.000,00
Total pressupost	31.862.066.553,86

Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Servei Català de la Salut (CatSalut)	8.044.464.615,76
Institut Català de la Salut (ICS)	2.518.650.000,00
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)	1.580.523.799,28
Total (sense consolidar)	12.143.638.415,04

Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Patronat de la Muntanya de Montserrat	2.857.000,00
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)	10.739.209,62
Consell Català de l’Esport	38.075.352,14
Centre d’Estudis d’Opinió	1.310.000,00
Escola d’Administració Pública de Catalunya	8.993.036,55
Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)	6.781.206,52
Autoritat Catalana de la Competència	1.354.000,00
Servei Català de Trànsit	96.397.853,02
Institut de Seguretat Pública de Catalunya	8.722.050,00
Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE)	1.007.129,21
Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran	563.127,35
Institució de les Lletres Catalanes	1.158.458,12
Biblioteca de Catalunya	6.901.100,00
Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)	1.984.132,32
Institut Català de les Dones (ICD)	7.447.488,88
Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció	13.840.699,99
Agència Catalana del Consum	8.145.850,00
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)	247.758.099,78
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada	3.372.289,66
Total (sense consolidar)	467.408.083,16

Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP)	4.936.918,00
Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)	11.887.550,00
Total (sense consolidar)	16.824.468,00

Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)	237.615.619,00
Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR)	10.908.567,00
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament	6.230.100,00
Consell de l’Audiovisual de Catalunya	5.264.816,76
Autoritat Catalana de Protecció de Dades	2.673.611,97
Memorial Democràtic	1.415.800,00
Institut Català Internacional per la Pau	1.139.800,00
Institut Català de Finances (ICF)	989.050.559,50
Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca	35.343.938,96
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya	2.692.448,18
Agència Tributària de Catalunya	28.552.190,53
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya	16.329.642,93
Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)	36.809.626,84
Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)	65.787.578,85
Institut d’Assistència Sanitària (IAS)	87.275.096,45
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)	13.794.064,73
Institut Català d’Oncologia (ICO)	156.838.357,53
Banc de Sang i Teixits (BST)	77.813.105,09
Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV)	22.833.863,76
Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya	9.381.943,19
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya	296.725.433,91
Agència Catalana de l’Aigua (ACA)	467.727.238,20
Agència de Residus de Catalunya	106.933.439,20
Ports de la Generalitat	14.467.262,07
Institut Català del Sòl (INCASOL)	231.805.931,40
Servei Meteorològic de Catalunya	5.635.892,22
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya	268.577.500,00
Agència de l’Habitatge de Catalunya	133.804.338,00
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	20.851.895,10
Institut Català de les Empreses Culturals	39.687.578,65
Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural	18.610.286,91
Agència Catalana del Patrimoni Cultural	15.126.394,26
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts	1.154.961,52
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)	35.175.624,12
Centre de la Propietat Forestal	4.923.830,26
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya	400.031,07
Agència Catalana de la Joventut	16.079.300,00
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació	366.854.811,48
Institut Català d’Energia (ICAEN)	4.996.376,43
Agència de Suport a l’Empresa Catalana	49.589.344,88
Agència Catalana de Turisme	19.423.947,34
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya	2.249.559,71
Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)	37.846.110,00
Total (sense consolidar)	3.966.397.818,00

Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Televisió de Catalunya, SA (TVC)	258.355.744,00
Catalunya Ràdio SRG, SA	38.190.914,00
TVC Multimèdia, SL	32.384,00
Intracatalònia, SA	3.141.737,37
Circuit de Motocròs de Catalunya, SL	210.738,12
Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU	580.565.286,53
Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU	798.400,49
Fira 2000, SA	45.692.135,69
Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU	6.581.501,14
Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA)	216.850.154,06
UDIAT, Centre Diagnòstic, SA	25.032.915,54
Coordinació Logística Sanitària, AIE	2.346.447,76
Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA	3.389.693,26
For Tissues and Cells	1.489.546,00
Barnaclínic, SA	12.681.028,34
Logaritme Serveis Logístics AIE	17.077.672,89
Equacat, SA	1.720.000,00
Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)	38.330.927,11
Cargometro Rail Transport, SA	1.728.822,15
Ecoparc de Residus Industrials, SA	8.650.000,00
Terminal Intermodal de l’Empordà, SL	175.100,00
Aeroports Públics de Catalunya, SLU	18.414.222,91
Autometro, SA	1.645.933,92
FGC Mobilitat, SA	885.920,00
Vallter, SA	1.140.100,00
Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)	9.763.506,22
Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA)	4.975.744,26
Forestal Catalana, SA	10.594.905,88
Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)	33.693.000,19
Circuits de Catalunya, SL	42.071.156,26
Total (sense consolidar)	1.386.225.638,09

Els pressupostos dels consorcis, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Consorci Urbanístic Portal Costa Brava - Illa de Blanes	1.794.583,33
Patronat Catalunya Món - Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-DIPLOCAT)	2.601.000,00
Consorci Administració Oberta de Catalunya	8.460.601,63
Consorci del Museu Memorial de l’Exili	321.970,00
Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional	1.549.765,24
Consorci Institut Català d’Arqueologia Clàssica	1.939.792,30
Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars	3.642.996,97
Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer	22.256.325,69
Consorci Centre de Recerca Matemàtica	1.441.698,06
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona	15.324.931,28
Consorci Institut de Geomàtica	1.315.341,31
Consorci Centre de Visió per Computador	2.135.361,41
Consorci Institut de Física d’Altes Energies	3.255.049,85
Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE)	172.800,00
Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria	10.950.706,36
Consorci d’Educació de Barcelona	149.158.522,00
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell	209.189.208,90
Consorci Sanitari de Terrassa	136.494.112,83
Consorci Sanitari de Barcelona	6.854.245,42
Consorci Hospitalari de Vic	82.687.858,57
Consorci Sanitari Integral	193.011.520,59
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès	31.203.256,22
Consorci Sanitari de l’Anoia	61.965.551,20
Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf	13.318.082,10
Consorci Sanitari del Maresme	105.631.638,32
Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya	17.484.615,00
Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona	294.257.430,94
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona	411.515.457,87
Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS)	14.419.955,68
Consorci de Castelldefels Agents de Salut	4.950.000,00
Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample	13.211.430,58
Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità	1.089.082.662,69
Consorci Patronat de la Vall de Núria	65.446,09
Consorci Port de Mataró	2.256.288,80
Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs	391.310,93
Consorci Port de Portbou	738.856,97
Consorci de l’Observatori del Paisatge	347.195,47
Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona	16.776.703,45
Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Girona	6.762.409,28
Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida	6.291.304,05
Consorci de l’Habitatge de Barcelona	19.354.594,00
Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals	3.433.672,96
Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona	1.831.111,65
Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya	14.037.992,32
Consorci per a la Normalització Lingüística	27.000.000,00
Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT	1.156.983,19
Consorci Sant Gregori, de Girona	4.777.213,46
Consorci de Serveis Socials de Barcelona	41.169.738,76
Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya	21.555.778,21
Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya	7.062.894,59
Total (sense consolidar)	3.086.607.966,52

Els pressupostos de les fundacions, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats	Import (euros)
Fundació La Marató de TV3	7.652.000,00
Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA)	411.113,31
Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica	30.097.993,99
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)	5.486.871,12
Fundació Privada Institut Català d’Investigació Química	14.777.217,05
Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)	15.572.462,00
Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)	3.695.370,94
Fundació Privada Catalana per a l’Ensenyament de l’Idioma Anglès i l’Educació en Anglès	741.352,26
Institut Català de Recerca de l’Aigua, Fundació Privada (ICRA)	3.328.359,86
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC)	274.839,33
Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont)	1.645.580,25
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada	26.081.326,00
Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)	2.255.310,57
Fundació Privada per a l’Escola Superior de Música de Catalunya	9.673.142,00
Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya	690.470,00
Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)	16.804.747,70
Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron - Institut de Recerca (HUVH, IR)	36.554.222,16
Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)	2.725.000,00
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré	3.150.000,00
Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras	4.053.294,32
Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau	12.624.322,48
Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI)	5.087.873,00
Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)	24.689.057,46
Fundació Ticsalut	1.604.320,00
Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)	4.647.090,26
Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)	5.084.500,00
Fundació Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)	6.023.622,00
Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme	1.151.617,06
Fundació Parc Taulí, Fundació Privada	3.628.541,41
Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau	300.501.848,62
Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP)	10.905.172,00
Fundació Privada Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, Mediterrània	952.629,99
Fundació Privada del Món Rural	328.838,67
Fundació Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya	4.944.571,40
Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya	4.310.400,00
Total (sense consolidar)	572.155.077,21

Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència l’apartat 1 s’estructuren en funció de la triple classificació –orgànica, per programes i econòmica– en els estats de despeses corresponents que acompanyen aquesta llei. Els estats d’ingressos s’estructuren, dins de cada entitat, segons la classificació econòmica.

Article 2 Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals se cedeix a la Generalitat s’estimen en 10.562,6 milions d’euros.

Article 3 Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2014 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:
1. Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei i concepte, i dels relatius a l’article 16, que vinculen per secció i concepte, si són de la Generalitat, i per entitat i concepte en la resta de casos.
2. Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de:
  
  – Els conceptes 226, «Despeses diverses», i 251, «Prestació de serveis amb mitjans aliens», que vinculen per servei, programa i concepte.
  
  – Les aplicacions 200.0001, «Lloguers i cànons mitjançant Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU»; 200.0003, «Prestacions periòdiques derivades d’altres drets de superfície»; 203.0002, «Prestacions derivades de concessions administratives»; 220.0002, «Premsa, revistes, llibres i altres publicacions»; 226.0001, «Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció»; 226.0002, «Atencions protocol·làries i representatives»; 226.0003, «Publicitat, difusió i campanyes institucionals»; 226.0005, «Organització de reunions, conferències i cursos»; 226.0041, «Fons per al foment del turisme»; 227.0005, «Estudis i dictàmens», i 240.0001, «Despeses de publicacions», que vinculen per servei, programa i aplicació.
  
  – Les aplicacions 222.0002, «Solucions de connectivitat de dades adquirides al CTTI»; 228.0001, «Solucions tecnològiques adquirides al CTTI»; 228.0003, «Solucions de sistemes d’informació adquirides al CTTI»; 228.0004, «Solucions de lloc de treball i espais adquirides al CTTI»; 228.0005, «Solucions de país adquirides al CTTI»; 228.0006, «Solucions de governança TIC adquirides al CTTI», i 228.0007, «Solucions TIC sota demanda adquirides al CTTI», que en conjunt vinculen per servei i programa.
3. Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de l’aplicació 340.0002, «Despeses financeres en concepte d’interessos de demora», que vincula per servei, programa i aplicació.
4. Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, de les aplicacions 460.0017, «Fons per al foment del turisme», i 489.0001, «Farmàcia (receptes mèdiques)», i de les partides pressupostàries PO01 D/470.0001/521, «A empreses privades», i IU08 D/480.0005/333, «Renda mínima d’inserció», que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, «Concerts educatius», que vincula per servei, programa i concepte.
5. Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.
6. Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions i de les aplicacions 600.0002, «Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre terrenys i béns naturals», i 610.0003, «Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre edificis i altres construccions», que vinculen per servei, programa i aplicació.
7. Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de la partida pressupostària PO01 D/770.0001/521, «A empreses privades», que vinculen per servei, programa i aplicació.
8. Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.
9. Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.
Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l’article 8, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d’acord amb el que indica l’apartat 1. a .
Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit que es concedeixin durant l’exercici i també els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.
Els crèdits incorporats, els crèdits generats i els crèdits pressupostats amb fons finalistes vinculen d’acord amb els criteris de l’apartat 1. En el cas dels crèdits generats, la vinculació s’aplica atenent les categories fixades per la normativa pressupostària vigent i han de mantenir la finalitat que va motivar l’ingrés.
Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s’han d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades a l’apartat 1.

Capítol II. Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4 Modificació d’ingressos

Sempre que es tramiti una modificació de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l’article 5.1 que comporti una variació de l’import total de llur pressupost, cal tramitar, al mateix temps, la corresponent modificació dels crèdits d’ingressos pel mateix import.

Article 5 Modificació de despeses

Principis generals.

Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2014 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 6, 7, 8 i 9 d’aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l’informe de l’òrgan competent de la Intervenció General.
Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses a què fa referència l’apartat 1 que impliquin modificacions en els pressupostos d’altres departaments o en els d’entitats del mateix àmbit, s’han de tramitar preferentment de manera conjunta i, en qualsevol cas, dins el mateix exercici.
En el supòsit que una modificació de crèdit pressupostari comporti increment de la despesa financera, cal justificar la destinació final d’aquesta despesa perquè la Direcció General de Pressupostos valori l’impacte que tindrà en el còmput del dèficit.

Article 6 Transferències de crèdit

Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l’article 5, amb les limitacions següents:
1. No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos.
2. No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat que no corresponguin a les retencions de l’article 12. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d’aquest contracte o pla.
3. No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d’exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.
4. No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.
5. No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s’apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.
En el supòsit que en l’execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l’apartat 1.
Les transferències de crèdit han d’indicar la secció, el servei o l’entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s’ha d’indicar l’impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Article 7 Generació de crèdits

Poden generar crèdit, dins l’estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l’article 5, els ingressos no previstos o els superiors als que es tenen en compte en el pressupost inicial que es produeixin al llarg de l’exercici pressupostari que derivin de les operacions següents:
1. Les operacions a què fa referència l’article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
2. Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d’altres administracions que s’acordin el 2014, fins a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
3. Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d’acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost.
4. Els reintegraments de pagaments pressupostaris que tinguin lloc en l’exercici corrent corresponents a obligacions reconegudes en el mateix exercici pressupostari o, excepcionalment, en el darrer trimestre de l’exercici anterior, sempre que s’apliquin als mateixos crèdits pressupostaris.
5. Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencions d’exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressos finalistes provinents de l’Administració de l’Estat i a les quals sigui aplicable la regla cinquena de l’article 86.2 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària.
6. En la secció «Despeses de diversos departaments», els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d’adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l’adquisició d’equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i a projectes tecnològics o sistemes d’informació d’abast o interès corporatiu.
7. En la secció «Despeses de diversos departaments», els ingressos derivats de l’alienació i d’altres operacions de cessió de drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost, per a destinar-les a efectuar inversions en edificis i altres construccions.
8. En la secció «Deute», els ingressos derivats dels acords presos pel Consell de Política Fiscal i Financera, o per l’organisme estatal habilitat a aquest efecte, per a finançar pagaments a proveïdors que no s’hagin pogut atendre, d’acord amb el que estableix l’article 37.6.
9. Altres supòsits establerts per normes amb rang de llei.
Amb caràcter excepcional, dins el primer trimestre de l’exercici també poden generar crèdit en el pressupost els ingressos derivats de les operacions a què fa referència l’apartat 1 que hagin estat efectuats el darrer trimestre de l’exercici anterior.
Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l’administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació. En el cas que aquests ingressos procedeixin de l’Administració general de l’Estat, cal complir els requisits que estableixen les instruccions per a l’aplicació de l’article 86 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària, aprovades per l’Acord del Consell de Ministres del 22 de febrer de 2013, publicat per la Resolució del 27 de febrer de 2013, de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses.
En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, l’habilitació s’ha de tramitar juntament amb l’expedient de generació de crèdits corresponent.

Article 8 Crèdits ampliables

Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment al Parlament:
1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.
2. Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l’Administració.
3. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l’article 5 siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l’article 37.1. d , el departament competent en matèria de pressupostos ha d’efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.
4. Els crèdits de la partida DT 01 D/340.0002/911, «Despeses financeres en concepte d’interessos de demora», per a afrontar interessos de demora, per a despeses degudament comptabilitzades per departaments, entitats autònomes de caràcter administratiu i altres ens singulars com el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, si aquesta demora es produeix com a conseqüència de l’endarreriment general de pagaments.
5. En la secció «Departament d’Interior», dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades «d’emergència 2».
6. En la secció «Departament de Governació i Relacions Institucionals», el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.
7. Amb caràcter excepcional, es pot ampliar crèdit en les seccions i els capítols amb els quals s’han d’afrontar les despeses comptabilitzades el 31 de desembre de 2013 en els comptes financers 409, «Creditors per operacions pendents d’aplicar al pressupost». Aquests crèdits es poden ampliar fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2013 als comptes financers 409, i condicionat a la no-afectació de l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Si l’ampliació correspon a una entitat del sector públic administratiu, s’ha d’ampliar el crèdit de la partida del pressupost de la Generalitat de transferència a l’entitat afectada i es pot generar crèdit a l’entitat de destinació per un import equivalent.
Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment al Parlament:
1. En la secció «Departament de Justícia», els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d’ofici d’advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d’assumptes atesos.
2. En la secció «Departament de Governació i Relacions Institucionals»:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0001/711, per a finançar les competències al Consell General d’Aran.
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses de processos electorals i consultes populars.
3. En la secció «Departament d’Empresa i Ocupació», el crèdit de la partida pressupostària IU 08 D/480.0005/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).
4. En la secció «Departament de Benestar Social i Família», fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.0001/313, «A famílies».
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/318, «Prestacions per a l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat».
  
  Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0011/317, «Prestacions per a joves extutelats».
5. En la secció «Pensions»:
  
  Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.0012/131, «Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d’amnistia».
6. En la secció «Despeses de diversos departaments», a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, el crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/125, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d’obligacions legals derivades d’adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.
7. En el pressupost de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:
  
  Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0013/317, «Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents».
  
  Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0015/317, «Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius».
  
  Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0016/317, «Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació».
  
  Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0017/317, «Prestacions per atendre necessitats bàsiques».
  
  Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0002/315, «Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)».
  
  Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0003/315, «Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)».
  
  Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0004/315, «Prestació econòmica d’assistència personal (LAPAD)».
8. En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, «Farmàcia (receptes mèdiques)».
9. En el pressupost de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.0010/318, «Prestacions per l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat», fins al límit de les necessitats que es derivin d’aquesta prestació de dret subjectiu.
Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d’ampliables.
Les ampliacions de crèdit a què fa referència l’apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s’han de tramitar com a transferències de crèdit i s’han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d’altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d’altres seccions o del Fons de contingència, amb l’autorització prèvia del Govern.

Article 9 Incorporació de romanents de crèdit

Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l’article 1.1. a , b i c els romanents de crèdits que enumera l’article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
Els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2013 finançats a càrrec de fons finalistes efectivament ingressats i que en la data esmentada no estiguessin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes, es poden incorporar al pressupost del 2014 per a ésser aplicats a les finalitats que van motivar aquests ingressos. Tanmateix, no es pot autoritzar la incorporació de romanents de crèdit que ja hagin estat incorporats successivament en els dos darrers exercicis, llevat que el període d’execució establert per a les actuacions que s’han de finançar sigui superior a dos exercicis pressupostaris.
Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents a operacions no financeres s’han de compensar amb retencions de crèdit o bé s’han de finançar amb càrrec a una minoració d’altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions no financeres. Amb caràcter excepcional i amb l’autorització prèvia de la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrec als romanents de tresoreria de l’exercici anterior que no hagin estat aplicats al pressupost de l’exercici, ni retinguts segons l’article 12.
La necessitat de compensació o finançament a què fa referència l’apartat 3 no és aplicable en els casos d’incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec de fons finalistes efectivament ingressats. En aquests casos n’hi ha prou amb l’acreditació de l’ingrés.

Article 10 Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, les modificacions de crèdit següents:
1. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d’un import igual o superior a 30.000 euros.
2. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d’un import igual o superior a 30.000 euros.
3. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.
4. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol d’un import igual o superior a 30.000 euros.
5. Transferències de crèdit que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
6. Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d’aquestes mateixes entitats, sempre que es minorin, en conjunt, els crèdits destinats a una mateixa entitat.
7. Generacions de crèdit que compleixin simultàniament les condicions regulades pels articles 7.3 i 18.2.
Correspon al conseller o consellera competent en matèria de pressupostos autoritzar l’habilitació de crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions, les ampliacions i, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, les transferències de crèdit següents:
1. Transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.
2. Transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció «Despeses de diversos departaments», servei 03, per a finançar l’adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis i les despeses d’assegurances.
3. Transferències de crèdit que modifiquin els crèdits que l’article 3.1 esmenta com a excepcions.
4. Transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.
5. Transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d’exercicis anteriors i transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l’article 6.1. c i e .
6. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d’un import inferior a 30.000 euros.
7. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d’un import inferior a 30.000 euros.
8. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol d’un import inferior a 30.000 euros.
9. Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d’aquestes mateixes entitats.
Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials autoritzar l’habilitació de partides pressupostàries sense dotació de crèdit específica i les transferències entre diversos crèdits d’un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera competent en matèria de pressupostos. Aquestes modificacions pressupostàries no poden afectar els crèdits que l’article 3.1 esmenta com a excepcions, ni els crèdits destinats a despeses de personal.
Correspon a la comissió executiva del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut d’autoritzar l’habilitació de partides pressupostàries i les transferències entre diversos crèdits, sempre que no augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol ni afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla, i amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1. Aquestes transferències no poden superar, en conjunt, el 5% del total del pressupost inicial de l’esmentada entitat. Si se supera el límit del 5%, s’apliquen els criteris establerts pels apartats 1, 2 i 3, llevat de les transferències que afecten els crèdits que l’article 3.1 esmenta com a excepcions, l’autorització de les quals correspon també a la comissió executiva del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut.
Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l’Institut Català de la Salut, en l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d’informar, abans que s’autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:
1. El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.
2. La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.
3. El compliment de l’article 4.
4. Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Article 11 Retencions de saldos pressupostaris

El Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, i segons l’execució de l’estat d’ingressos o de despeses, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l’article 5, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària.

Article 12 Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats autònomes administratives i altres entitats del sector públic

L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències i aportacions a favor de les entitats que, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95), es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat s’ha d’ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació dels pressupostos no financers d’aquestes entitats sigui equilibrada d’acord amb els criteris d’ajust del SEC 95.
Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de manera directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, o a favor de les entitats que, sense complir aquestes condicions, es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC 95, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.
Les transferències corrents a favor de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tenen per objecte finançar les despeses d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, deterioraments, variacions d’existències i baixes de l’immobilitzat.
En el cas que el 31 de desembre de 2013 les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tinguessin un romanent de tresoreria derivat d’un excés d’ingressos cedits, transferències o aportacions de la Generalitat o de les entitats del seu sector públic no obtingudes en concurrència, el departament competent en matèria de pressupostos ha d’efectuar una retenció de les aportacions i transferències que els departaments als quals estan adscrites les entitats afectades tenen previst atorgar el 2014, per l’import que determini la Intervenció General, llevat que per llei, contracte programa o per altres acords del Govern s’hagi establert que han de tenir una altra destinació. Si les entitats reben transferències i aportacions de diferents departaments, ja sigui directament o per mitjà d’altres entitats que en depenen, la retenció s’ha de distribuir entre els departaments afectats en proporció a l’import de les transferències i aportacions efectuades el 2013.

Article 13 Comptabilització de les transferències internes

Les transferències i les aportacions de fons entre l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats, que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables es comptabilitzen, amb caràcter general, per dotzenes parts de llur import pressupostat no abans del primer dia laborable de cada mes. Tanmateix, en el cas que el calendari d’execució real de les despeses finançades de l’entitat requereixi una periodificació diferent a l’esmentada, es poden comptabilitzar d’acord amb aquest calendari, amb l’informe favorable previ de la Intervenció Delegada.
En el cas de les transferències i altres aportacions de fons entre l’Administració de la Generalitat i les entitats a què fa referència l’article 1.1. b i c , i també entre aquestes entitats, s’ha de comptabilitzar de manera simultània l’obligació en el pressupost amb càrrec al qual es fa la despesa i el reconeixement del dret en el pressupost que rep l’ingrés.

Article 14 Fons de contingència

El Fons de contingència s’ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s’hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l’exercici.
Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos. L’aplicació s’ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.
El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.
S’autoritza el departament competent en matèria de pressupostos perquè, a proposta del departament competent en matèria de salut i en el marc del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat per a l’exercici del 2014, pugui destinar el romanent existent al final de l’exercici en el Fons de contingència a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d’imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

Títol II. Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 15 Pressupostos de les universitats públiques

Les universitats públiques han d’elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d’equilibri pressupostari, tant en conjunt com respecte dels ingressos i les despeses no financers. Aquest precepte també és aplicable a les entitats dependents de les universitats públiques que han estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC 95.
En el cas que una universitat pública liquidi el seu pressupost amb un romanent de tresoreria genèric negatiu, ha d’elaborar un pla d’estabilització pressupostària que determini les polítiques d’ingressos i despeses que aplicarà la universitat, amb la finalitat de corregir la situació d’incompliment d’equilibri pressupostari, en el termini que estableixi el departament competent en matèria d’universitats. Aquest pla d’estabilització pressupostària ha d’ésser aprovat pel Consell Social i s’ha de presentar al departament competent en matèria d’universitats en el termini de dos mesos a comptar des de l’aprovació de la liquidació del pressupost en què s’hagi produït el romanent genèric negatiu.

Article 16 Limitació de l’augment de la despesa

Durant l’exercici del 2014, el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s’adoptin en incompliment d’aquest precepte són nuls de ple dret.
El pla anual de control a què fa referència l’article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que aprova el conseller o consellera competent en matèria de pressupostos a proposta de la Intervenció General, ha d’incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l’apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.
La Intervenció General ha d’informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d’això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l’adopció d’iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de fer saber al departament competent en matèria de pressupostos, el qual ha d’exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l’incompliment.
Durant l’exercici del 2014, el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

Article 17 Compromisos de despesa d’exercicis anteriors

Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2013 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l’Institut Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials –incloses les despeses pendents d’imputació pressupostària (PPI) registrades– que no s’hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2013 es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
El departament competent en matèria de pressupostos, a proposta del departament o de l’entitat afectats i amb l’informe previ de la Intervenció Delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s’ha d’imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d’acord amb l’estructura pressupostària vigent.

Article 18 Despeses afectades a ingressos finalistes

En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d’ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d’acord amb el que estableix l’article 7.3, no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés en la tresoreria corresponent.
Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s’acrediti documentalment el compromís de finançament de l’Administració o l’entitat que hagi d’aportar els fons, en els termes establerts per les instruccions per a l’aplicació de l’article 86 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària, aprovades per l’Acord del Consell de Ministres del 22 de febrer de 2013, publicat per la Resolució del 27 de febrer de 2013 de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses, si els fons procedeixen de l’Administració general de l’Estat es poden ordenar pagaments sense que s’hagi produït efectivament l’ingrés en els casos següents:

Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.
Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.
Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d’un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.
Altres supòsits, degudament justificats, que autoritzi el Govern amb l’informe previ del departament competent en matèria de pressupostos.

Article 19 Recurrència de despeses en exercicis futurs

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d’incloure necessàriament un estudi d’impacte pressupostari. El departament competent en matèria de pressupostos pot establir normes i criteris per a elaborar l’estudi esmentat.

Article 20 Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Article 21 Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d’inversió

Els projectes de despesa d’inversió de la Generalitat i de totes les entitats incloses als seus pressupostos s’identifiquen amb els codis de projecte que figuren en l’Annex d’inversions reals. La programació i l’execució al llarg de l’exercici de nous projectes no identificats en l’Annex d’inversions reals requereix l’assignació prèvia del codi de projecte corresponent, d’acord amb les normes del departament competent en matèria de pressupostos. El seguiment de l’execució dels projectes es fa mitjançant la identificació dels codis de projecte en la comptabilització de despeses en el sistema corporatiu d’informació economicofinancera. Les entitats que no utilitzen el sistema corporatiu d’informació economicofinancera han d’efectuar un seguiment permanent de l’execució de llurs projectes d’inversió i l’han de trametre al departament competent en matèria de pressupostos amb la mateixa periodicitat que la informació periòdica de seguiment pressupostari i d’acord amb els formats que la Intervenció General determini.

Article 22 Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats

D’acord amb el que estableixen l’article 117 i la disposició addicional vint-i-setena de la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació, i l’article 205.8 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, s’aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal i les despeses de funcionament per al curs 2013-2014, amb els imports que consten en l’annex 1 d’aquesta llei. Si algun d’aquests imports és inferior al que estableix la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2014, s’aplica el mòdul fixat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat, considerant la minoració que aquesta llei determina en el mòdul de despeses de funcionament de les unitats de cicles formatius de formació professional de grau superior i de batxillerat. Mentre no s’estableixi un nou model de concert educatiu, aquests mòduls resten prorrogats fins a l’aprovació de la llei de pressupostos de l’exercici següent.
Les retribucions del personal dels centres privats concertats abonades mitjançant el pagament delegat es fixen anualment d’acord amb el principi d’analogia retributiva del professorat que imparteix ensenyaments concertats amb el personal funcionari docent no universitari, recollit als acords signats el 4 de maig i el 9 de juliol de 2001 amb les organitzacions patronals i sindicals representatives del sector.
El Departament d’Ensenyament ha d’abonar, exclusivament per mitjà del sistema de pagament delegat, els conceptes retributius que consten en l’annex 1 d’aquesta llei. Resten explícitament fora del mòdul de concert el premi de fidelitat o permanència i qualsevol altre cost laboral del professorat derivat de convenis col·lectius. En conseqüència, aquestes despeses no van a càrrec del pressupost de la Generalitat.
Al mòdul de les despeses de funcionament de les unitats concertades de formació professional que disposin d’autorització per a una capacitat inferior a trenta alumnes per unitat se li aplica un coeficient reductor de 0,015 per cada alumne de menys autoritzat.

Títol III. Despeses de personal

Capítol I. Retribucions del personal

Article 23 Àmbit d’aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en el títol III s’apliquen a tot el personal al servei de:

L’Administració de la Generalitat.
El Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
El Consell de Treball, Econòmic i Social; l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades; la Comissió Jurídica Assessora; l’Institut Català Internacional per la Pau, i el Consell Audiovisual de Catalunya.
Les entitats autònomes de caràcter administratiu.
Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.
Les entitats de dret públic.
Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.
Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.
Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
Les universitats públiques.

Article 24 Retribucions del personal no sotmès a la legislació laboral

Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, exclosos els alts càrrecs i altre personal directiu a què fa referència l’article 28, en l’exercici del 2014 no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2013, sens perjudici del que estableix l’article 33.
El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del departament competent en matèria de pressupostos.
Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte de les fixades per al 2013.

Article 25 Retribucions del personal funcionari

Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2014, d’acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

El sou i els triennis, segons el grup o subgrup en què es classifiquen els cossos i les escales a què pertanyen els funcionaris, d’acord amb les equivalències establertes per la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, pels imports següents, referits a dotze mensualitats:

Grup (Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre)	Grup/subgrup equivalent (Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril)	Sou (euros)	Triennis (euros)
A	A1	13.308,60	511,80
B	A2	11.507,76	417,24
-	B	10.059,24	366,24
C	C1	8.640,24	315,72
D	C2	7.191,00	214,80
E	Agrupacions professionals	6.581,64	161,64

Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre. Cada paga extraordinària inclou l’import d’una mensualitat del complement de destinació que es percebi, més les quanties següents en concepte de sou i triennis:

Grup (Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre)	Grup/subgrup equivalent (Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril)	Sou (euros)	Triennis (euros)
A	A1	684,36	26,31
B	A2	699,38	25,35
-	B	724,50	26,38
C	C1	622,30	22,73
D	C2	593,79	17,73
E	Agrupacions professionals	548,47	13,47

El complement de destinació, corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que té els imports següents, referits a dotze mensualitats:

Nivell	Euros
30	11.625,00
29	10.427,16
28	9.988,80
27	9.550,20
26	8.378,40
25	7.433,64
24	6.995,04
23	6.556,92
22	6.118,08
21	5.680.20
20	5.276,40
19	5.007,00
18	4.737,48
17	4.467,96
16	4.199,16
15	3.929,28
14	3.660,12
13	3.390,36
12	3.120,84
11	2.851,44
10	2.582,28
9	2.447,64
8	2.312,52
7	2.178,00
6	2.043,24
5	1.908,48
4	1.706,52
3	1.505,04
2	1.302,84
1	1.101,00

El complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que no experimenta cap increment respecte de l’import mensual vigent el 31 de desembre de 2013. Aquest complement es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d’addicionals els mesos de juny i desembre, sens perjudici de l’aplicació a aquest complement de la reducció salarial establerta per l’article 33.
El complement de productivitat, que durant l’exercici del 2014 no es percep, sens perjudici del que estableix l’apartat 3.
Les gratificacions per serveis extraordinaris, que ha de concedir cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional. Només poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i no poden tenir, en cap cas, una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.
Els complements personals transitoris, que durant l’any 2014 s’absorbeixen d’acord amb les normes següents:

Primera. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloses les millores derivades de canvis de llocs de treball.

Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.

Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat no compten a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori.

Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben les retribucions bàsiques corresponents al grup o subgrup de classificació del cos o escala en què hagin estat nomenats i les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
El personal estatutari dels serveis de salut inclòs a l’àmbit d’aplicació del Reial decret llei 3/1987, de l’11 de setembre, sobre retribucions del personal estatutari de l’Institut Nacional de la Salut, d’acord amb el que estableix la Llei de l’Estat 55/2003, del 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, percep les retribucions segons el que estableix l’apartat 1 d’aquest article, a més dels complements de carrera i d’atenció continuada, els quals no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2013. Durant l’exercici del 2014 el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable referit al compliment dels objectius fixats per a l’any 2013.
El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d’extinció que regula el mateix text refós, percep les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.
Les retribucions de la resta de personal funcionari, personal estatutari i personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya al qual no són aplicables els règims retributius establerts per aquest article no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2013, sens perjudici del que estableix l’article 33.

Article 26 Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l’Administració de la Generalitat inclòs en l’àmbit d’aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:
1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s’acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s’han de fer efectives per mensualitats completes, i d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s’han de liquidar per dies en els casos següents:
  
  Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d’incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.
  
  Segon. En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.
  
  Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l’Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.
  
  Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d’un canvi de cos o d’escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l’Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s’acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s’ha d’efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s’ha produït el fet causant del cessament.
2. Les pagues extraordinàries s’han d’acreditar els mesos de juny i desembre i, d’acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:
  
  Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a tot el període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s’ha d’abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s’ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.
  
  Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s’ha d’acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.
  
  Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l’Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el mes en què es fa el canvi.
  
  Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d’un canvi de cos o d’escala, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.
  
  Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica l’apartat quart de la lletra a , pel que fa a la paga extraordinària no s’han de comptar els dies de servei actiu, sinó el mes complet.
3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l’efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:
  
  Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l’1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.
  
  Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l’1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.
4. Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s’han de fer efectives per mensualitats completes, d’acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s’han de seguir les directrius següents:
  
  Primera. Si el termini per a la presa de possessió venç dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s’ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s’ha de fer càrrec de la retribució, d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.
  
  Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s’ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s’ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d’acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.
El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
Les referències d’aquesta llei relatives a retribucions s’entenen fetes a retribucions íntegres.
Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 27 Retribucions del personal laboral

Per a l’exercici del 2014, la massa salarial del personal laboral, exclòs el personal laboral amb contracte d’alta direcció i altre personal laboral amb funcions directives a què fa referència l’article 28, no experimenta cap increment respecte de la corresponent del 2013, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals, sens perjudici del que estableix l’article 33.
Durant l’exercici del 2014 no es poden percebre retribucions vinculades a la productivitat o conceptes anàlegs, tot i que corresponguin a l’assoliment d’objectius d’exercicis anteriors i sens perjudici del que estableix l’article 29.1.
A l’efecte del que estableix l’apartat 1, la massa salarial del personal laboral està integrada pel conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials i les despeses d’acció social acreditades per aquest personal l’any 2013. Se n’exceptuen:
1. Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.
2. Les cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa.
3. Les indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.
4. Les indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.
Per a determinar o modificar les condicions de treball amb impacte econòmic del personal laboral dels ens a què fa referència l’article 23, excepte el personal d’universitats públiques, cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del departament competent en matèria de pressupostos. L’informe s’ha d’emetre d’acord amb els criteris següents:
1. Es considera determinació o modificació de les condicions de treball amb impacte econòmic, entre altres, la signatura de convenis col·lectius; les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests convenis; l’aplicació dels pactes que modifiquin les condicions del personal laboral, i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.
2. A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.
3. Els informes a què fa referència aquest apartat han d’ésser elaborats en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte, amb el coneixement previ de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal del Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració.
Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d’acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.
Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de condicions de treball amb impacte econòmic del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

Article 28 Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu

Per a l’exercici del 2014, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i de les entitats a què fa referència l’article 23 no experimenten cap increment les retribucions dels alts càrrecs i personal assimilat; les del personal laboral d’alta direcció o de qualsevol altre personal que sigui qualificat, d’acord amb la normativa vigent o estatutària, com a directiu, o bé les del personal que, amb independència del seu vincle, exerceix funcions directives i percep unes retribucions anuals iguals o superiors a les fixades per al càrrec de director o directora general. A aquest efecte, són funcions directives les que comporten, amb dedicació única o principal de la jornada, una participació directa en la definició i l’execució de polítiques públiques, sempre que comprometin externament l’organització, la direcció d’equips de persones i la gestió i execució de pressupostos, i comportin una responsabilitat pel compliment d’objectius.
En l’exercici del 2014 es redueixen, de manera temporal, les retribucions anuals en un import equivalent a una paga extraordinària, en els termes i les condicions acordats pel Govern l’any 2013 i sens perjudici que el Govern pugui adoptar mesures correctores en consonància amb el que estableixen l’article 33.5 i la disposició addicional vuitena. La retribució per antiguitat que, d’acord amb la normativa vigent, pugui correspondre al personal a què fa referència aquest article per la seva condició prèvia de funcionari o funcionària s’ha d’abonar en els termes i les quanties que siguin aplicables.
Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal a què fa referència aquest article cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del departament competent en matèria de pressupostos, que s’ha d’emetre en un termini màxim de quinze dies i amb el coneixement previ de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, d’acord amb els criteris que estableixi el Govern a aquest efecte.
Sens perjudici del compliment de les normes bàsiques estatals, als òrgans de Govern i altres càrrecs unipersonals, i al personal que desenvolupi funcions directives a les universitats públiques, tinguin o no la consideració d’alt càrrec, els són aplicables els apartats 1 i 2 sempre que percebin una retribució anual igual o superior a la fixada per al càrrec de director o directora general. Aquestes mesures no són aplicables als conceptes retributius establerts per la normativa estatal que percebin, si escau, per raó de llur condició de personal docent o investigador.

Article 29 Retribucions variables en funció d’objectius, i gratificacions i hores extraordinàries

Durant l’exercici del 2014, els òrgans competents de les entitats a què fa referència l’article 23. b , f , g , h i i poden reconèixer al personal laboral, inclòs el personal directiu esmentat per l’article 28, l’abonament d’un màxim del 25% de les retribucions variables vinculades al compliment d’objectius definits i avaluats en l’exercici del 2014 que tinguin reconegudes amb anterioritat, sempre que no s’incrementi la despesa salarial liquidada destinada a retribucions del personal de l’exercici del 2013. A aquest efecte, el restabliment parcial d’aquest complement no computa pel que fa als límits establerts pels articles 27.1 i 28.
Les entitats que el 2012 tenien contracte programa poden reconèixer al personal laboral conceptes anàlegs als de l’apartat 1, sempre que no s’incrementi la despesa salarial liquidada destinada a retribucions del personal de l’exercici del 2013. A aquest efecte, el restabliment d’aquests conceptes no computa pel que fa als límits establerts pels articles 27.1 i 28.
Durant l’exercici del 2014, els serveis extraordinaris o les hores extraordinàries del personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació de l’article 23 s’han de compensar obligatòriament amb hores lliures de servei, d’acord amb les equivalències vigents actualment. Amb caràcter excepcional, es poden compensar econòmicament els serveis extraordinaris i les hores extraordinàries en els supòsits expressament autoritzats per la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal o, en el cas de les entitats del sector públic a què fa referència l’article 23. b , f , g , h i i , pel màxim òrgan de govern de l’entitat, ens o empresa.

Article 30 Pensions

La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978, sobre assignacions passives a antics alts càrrecs de la Generalitat que prengueren possessió entre el 14 d’abril de 1931 i el 10 de febrer de 1939 i a membres del Parlament de Catalunya, i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, no experimenta cap increment respecte de la vigent el 31 de desembre de 2013. L’assignació inicial i la percepció d’aquestes pensions estan subjectes a les limitacions establertes per la concurrència de pensions públiques fixada per la legislació estatal.
Les pensions atorgades a l’empara de la Llei 6/2003, del 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa.
La quantia de l’assignació passiva als consellers de la Generalitat en cessar, establerta pel Decret del 14 de novembre de 1978, en l’exercici pressupostari del 2014 no experimenta cap increment respecte de l’import vigent el 31 de desembre de 2013. Aquesta assignació passiva té una durada màxima de divuit mesos des del moment del cessament del càrrec.
Les pensions a què fan referència els apartats 2 i 3 són incompatibles amb qualsevol retribució o pensió amb càrrec a fons públics i amb qualsevol retribució procedent d’una activitat privada, en els termes establerts per l’article 1 del Reial decret llei 20/2012, del 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, amb caràcter de legislació bàsica per a totes les administracions públiques.

Article 31 Pla de pensions

En l’exercici del 2014 no es faran aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.

Article 32 Acció social i ajuts per al menjar del personal

En l’exercici del 2014 no s’atorguen als empleats ajuts en concepte de Fons d’acció social, ni tampoc altres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sens perjudici de la contractació de pòlisses d’assegurances per a la cobertura de contingències per accidents dels empleats. A aquest efecte, els beneficis econòmics no salarials del personal de les universitats públiques es consideren integrants del fons d’acció social de la universitat, en les modalitats d’ajuts que abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei siguin equivalents al Fons d’acció social aplicable al personal al servei de l’Administració de la Generalitat.
En l’exercici del 2014 no es reconeixen percepcions derivades dels sistemes d’ajuts per al menjar del personal.

Article 33 Altres mesures temporals de reducció de la despesa de personal per al 2014

En l’exercici del 2014, i amb caràcter temporal, es redueixen les retribucions anuals del personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació dels articles 23 i 25.5 en la quantia equivalent a l’import d’una paga extraordinària i, quan correspongui, d’una paga addicional del complement específic o equivalent durant la vigència d’aquesta llei de pressupostos.
La reducció retributiva del personal funcionari, estatutari, eventual i assimilat retributivament s’aplica, amb caràcter general, mitjançant la deducció de la paga addicional del complement específic dels havers corresponents als mesos de juny i desembre de 2014, en una quantia equivalent a la meitat de l’import que correspongui percebre per cada paga extraordinària. Si la deducció aplicada a la paga addicional del complement específic és insuficient per a completar la reducció retributiva corresponent, la part restant es dedueix del complement específic o equivalent dels mesos de juny i desembre, respectivament.
La reducció retributiva del personal laboral s’aplica en una quantia equivalent a la meitat de l’import que correspongui percebre per cada paga extraordinària. Al personal que, d’acord amb el seu règim retributiu, percep més de dues pagues extraordinàries o les percep mensualment de manera prorratejada, se li redueixen les retribucions anuals en una catorzena part.
La reducció retributiva del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya i del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya s’aplica mensualment des de l’inici de l’exercici en els conceptes retributius sobre els quals la Generalitat té competències. En el cas del personal al servei de l’Administració de justícia, la reducció de l’import corresponent a les mensualitats ordinàries s’aplica detraient la totalitat de la quantia corresponent als conceptes retributius de naturalesa autonòmica dels mesos de juny i desembre i, si és insuficient, es dedueix mensualment.
Són aplicables, en els mateixos termes i condicions, els criteris d’aplicació i regularització de la reducció retributiva aprovats pel Govern l’any 2013 i publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
En el marc dels acords d’analogia retributiva, a partir de l’1 de gener de 2014 la part corresponent a les retribucions del personal que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats i percebudes pel sistema de pagament delegat experimenta una reducció anàloga a tots els efectes per al personal funcionari docent no universitari, sense que l’import resultant sigui en còmput anual inferior al corresponent al personal públic amb condicions equivalents.
Resta exclòs de l’aplicació de les mesures excepcionals de reducció de la despesa el personal amb retribucions anuals, per jornada completa i amb exclusió dels complements per productivitat o rendiment, iguals o inferiors a dues vegades el salari mínim interprofessional en còmput anual. L’aplicació de la reducció salarial establerta per aquest article no pot comportar que les retribucions percebudes siguin inferiors a aquest límit.
La reducció salarial derivada del que estableix aquest article pot ésser objecte d’adequació en el cas que s’aprovi, amb caràcter bàsic per a totes les administracions públiques, una reducció de les retribucions del personal al servei del sector públic.

Capítol II. Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 34 Limitació de l’augment de despeses de personal

En l’exercici del 2014 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques que comportin un increment global de la despesa de personal, llevat de les derivades d’un traspàs de serveis.
El nomenament de personal interí, estatutari temporal i laboral temporal per vacant no pot superar el límit establert, amb caràcter bàsic, per la Llei de pressupostos generals de l’Estat, i s’ha de concentrar a atendre necessitats urgents i inajornables de sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afectin el funcionament dels serveis públics essencials, de conformitat amb el que el Govern determini a aquest efecte.
Els ens, entitats i empreses del sector públic a què fa referència l’article 23. e , f , g , h i i no poden contractar personal nou, llevat que les contractacions provinguin de convocatòries iniciades en exercicis anteriors o que siguin obligatòries en el marc de programes o plans pluriennals en execució a l’entrada en vigor d’aquesta llei. A l’efecte d’optimitzar els efectius disponibles en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, els ens, entitats i empreses únicament poden fer contractacions de personal temporal en casos excepcionals i per a cobrir necessitats urgents i inajornables, i han de contractar preferentment personal amb un vincle preexistent de caràcter fix amb l’Administració de la Generalitat o amb els ens i entitats del seu sector públic. Al personal funcionari o laboral al servei de l’Administració de la Generalitat o del seu sector públic que passi a prestar serveis temporalment en aquests ens, entitats i empreses en virtut del que estableix aquest apartat se li reconeix el dret a la reserva del seu lloc de treball. El Govern ha d’establir el procediment d’autorització de les contractacions temporals en l’àmbit del sector públic.
El Govern pot dictar altres mesures relatives als nomenaments i les contractacions laborals temporals en supòsits de substitució, excés o acumulació de tasques i per a la realització de programes, obres o serveis determinats.
Les mesures limitadores establertes sobre nomenament i contractació de personal temporal no són aplicables a la contractació resultant de programes de foment competitius en el cas d’universitats i recerca o a les contractacions finançades mitjançant altres recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat.

Article 35 Oferta d’ocupació pública i promoció professional

En l’exercici del 2014 no es poden aprovar noves ofertes d’ocupació pública i se suspèn l’execució de les ofertes d’ocupació pública vigents la convocatòria de les quals no hagi estat publicada.
El Govern ha de facilitar, en consonància amb el Pla d’ocupació 2012-2014, la promoció professional dels funcionaris públics de l’Administració de la Generalitat mitjançant convocatòries, excepcionals i per una sola vegada, de processos selectius exclusius de promoció interna per a l’accés als cossos d’administració general, al cos d’intervenció de la Generalitat de Catalunya, a l’escala d’inspecció tributària del cos d’inspecció i tècnica tributària de la Generalitat de Catalunya i al cos de titulació superior de la Generalitat de Catalunya, enginyeria industrial, enginyeria de mines i enginyeria agrònoma. Per a participar en aquests processos selectius exclusius, s’han de complir els requisits generals de participació establerts legalment per a la promoció interna i restar en servei actiu, en situació administrativa que comporti reserva de plaça o destinació, serveis en altres administracions i excedència voluntària per incompatibilitats amb prestació de serveis en qualsevol altre lloc de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. En cap cas no hi pot haver un increment global de despeses; aquest objectiu s’ha d’assolir mitjançant la compensació pressupostària equivalent.

Article 36 Suspensió d’acords i pactes i inaplicació de convenis col·lectius

D’acord amb els articles 32 i 38.10 de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i ateses les circumstàncies econòmiques excepcionals que comporten la necessitat de redimensionar la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l’àmbit del personal funcionari i estatutari, i també els convenis col·lectius i els acords signats en l’àmbit de personal laboral inclòs dins l’àmbit d’aplicació dels articles 23 i 25.5 que contradiguin el que disposa aquesta llei.

Títol IV. Operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic

Article 37 Operacions d’endeutament a llarg termini

Pel que fa a les operacions d’endeutament de la Generalitat:
1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2014 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2013 en més de 2.437.895.848,68 euros.
2. L’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d’amortitzar l’endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d’administracions públiques, d’acord amb les normes del SEC 95, pel mateix import que s’amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.
3. L’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a també es pot augmentar amb la finalitat de refinançar o substituir les operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any. L’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en la modalitat de reemborsament igual o inferior a un any el 31 de desembre de 2013.
4. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, per a prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o per a dotar el deute en circulació de més liquiditat o d’una estructura millor.
5. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, pugui incrementar l’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a en els imports que derivin de les assumpcions dels passius financers d’entitats del sector públic com a conseqüència dels processos de racionalització del sector públic.

Pel que fa a les operacions d’endeutament de les altres entitats del sector públic:

S’autoritza les entitats del sector públic de la Generalitat següents a fer ús, durant el 2014, de l’endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2014 no superi els límits que indica la taula següent:

Entitat	Límit màxim (euros)
Institut Català de Finances (ICF)	5.000.000.000,00
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya	596.781.579,06
Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)	300.000,00

Les entitats que, d’acord amb les normes del SEC 95, hagin estat classificades en el sector Administració pública de la Generalitat no poden formalitzar operacions que comportin un increment d’endeutament respecte del que tenien autoritzat el 31 de desembre de 2013, llevat del que autoritza explícitament la lletra a i del cas del Consorci Hospitalari de Vic, el qual pot augmentar el seu deute per l’import que es derivi del procés d’integració de la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu en el Consorci per mitjà de l’aportació d’actius i passius.
S’autoritza la resta d’entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2014, de l’endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2014 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2013.
S’autoritza les entitats i empreses públiques perquè, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, modifiquin, refinancin i substitueixin les operacions d’endeutament de les entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera i per a garantir-ne la solvència i optimitzar costos associats a la gestió d’operacions de refinançament de deute.
S’autoritza les entitats i empreses públiques a incrementar, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, l’endeutament autoritzat per les lletres a , b i c , en els imports que derivin de les assumpcions dels passius financers d’entitats del sector públic com a conseqüència dels processos de racionalització del sector públic.

L’efectivitat de l’autorització d’endeutament de les entitats a què fa referència l’apartat 2 resta condicionada a l’aprovació del corresponent acord del Govern, el qual ha de fixar les característiques de les operacions d’endeutament, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos. En qualsevol cas, les entitats afectades no poden contreure obligacions de despesa amb càrrec a aquestes operacions sense l’aprovació del dit acord del Govern.
Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d’endeutament en els termes de l’apartat 3, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha d’establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats del sector públic, llevat de les de caràcter financer i llurs entitats participades. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha de dictar les instruccions pertinents. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la direcció general esmentada pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d’un grup, respecte de llurs empreses participades.
El Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme, en el curs de l’exercici del 2014, encaminades a cobrir el tipus d’interès i el tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats o bé d’instruments similars o accessoris que permetin minimitzar el risc de contrapartida, incloses les actuacions que comportin la formació de contragaranties recíproques. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera competent en matèria de pressupostos, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.
Els límits que estableix aquest article resten revisats i augmentats pels imports que derivin de modificacions en el tractament en comptabilitat nacional d’operacions de deute comercial, dels programes vigents o els que s’aprovin en aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària, i també pels imports que es puguin concertar en virtut del Fons de finançament per a pagaments a proveïdors (FFPP) per a finançar pagaments a proveïdors que no s’hagin pogut atendre o qualsevol altre mecanisme extraordinari que transformi deute comercial en deute financer.
Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s’han d’incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents de la Generalitat o d’altres administracions públiques.

Article 38 Operacions d’endeutament a curt termini

El límit màxim d’endeutament viu de la Generalitat per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 30% sobre l’estat de despeses del pressupost.
El conseller o consellera competent en matèria de pressupostos ha de fixar les característiques de les operacions d’endeutament a què fa referència l’apartat 1.
El límit màxim d’endeutament viu de les entitats a què fa referència l’article 1.1. c , d , e , f , g i h per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és del 25% sobre l’estat de despeses de llur pressupost. Per a formalitzar aquestes operacions, les entitats esmentades han de seguir el procediment establert per l’article 37.4 i els és aplicable el que estableix l’article 37.2. b , d i e .
S’autoritza l’Institut Català del Sòl a formalitzar operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any per un import equivalent al 10% del total dels dipòsits líquids de les fiances que administra, en compliment de la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l’habitatge.

Article 39 Avals de la Generalitat

S’autoritza el Govern a concedir l’aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l’empara de l’autorització concedida per l’article 37 per les entitats de dret públic i les societats mercantils participades totalment per la Generalitat.
Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera competent en matèria de pressupostos i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera competent en matèria de pressupostos o l’autoritat en qui delegui expressament.
S’autoritza el Govern a concedir l’aval de la Generalitat en substitució d’avals concedits per l’Institut Català de Finances a operacions de crèdit i cobertura de risc de tipus d’interès d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU.
S’autoritza el Govern a prestar l’aval, durant l’exercici del 2014, a les operacions de préstec o bestretes reemborsables concedides per l’Administració general de l’Estat al Parc Científic de Barcelona en virtut de les convocatòries dirigides a parcs científics i tecnològics fetes des de l’any 2000. L’import màxim d’aquest aval és de 42.100.000 euros.
S’autoritza el Govern a prestar avals fins a una quantia màxima global, el 2014, de 15.000.000 d’euros, en garantia de les operacions financeres que subscriguin les cooperatives agràries amb secció de crèdit inscrites en el Registre General de Cooperatives. Aquestes operacions financeres han de tenir com a objecte el retorn a llurs titulars dels fons dipositats a les seccions de crèdit, sempre que els socis hagin acordat la baixa de la secció de crèdit corresponent abans de formalitzar l’aval. Aquest aval cobreix com a màxim el 75% de l’operació de finançament, i els membres del consell rector de la cooperativa n’han de garantir en tot moment el percentatge complementari, ampliant aquestes garanties als socis de la cooperativa si així ho determina l’entitat que atorga el finançament en funció del risc de cada operació.
S’autoritza el Govern a prestar l’aval a Circuits de Catalunya, SL, enfront del contracte promotor amb Formula One World Championship Limited (FOWC), per tal de garantir el pagament dels drets contractuals per a l’organització dels grans premis de la Fórmula 1 dels anys 2014 i 2015. L’import màxim de cadascun d’aquests avals no pot superar els 23.600.000 dòlars americans per a l’any 2014 i els 24.400.000 dòlars americans per a l’any 2015.
En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions d’entitats de dret públic i societats mercantils totalment participades per la Generalitat, amb aval de la Generalitat o sense, s’autoritza el Govern a atorgar l’aval de la Generalitat a les operacions que es produeixin resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució.

Article 40 Avals de l’Institut Català de Finances

En l’exercici del 2014, l’Institut Català de Finances pot prestar un volum màxim d’avals per un import màxim de 500.000.000 d’euros.
De l’import indicat per l’apartat 1, se’n pot destinar fins a una quantia màxima de 350.000.000 d’euros a promoure l’activitat empresarial i l’ocupació, d’acord amb el Departament d’Empresa i Ocupació. A aquest efecte, el Departament d’Empresa i Ocupació i l’Institut Català de Finances han de formalitzar el conveni pertinent per a constituir un fons de provisions amb càrrec al pressupost del Departament d’Empresa i Ocupació.

Article 41 Informació sobre endeutaments i avals

El conseller o consellera competent en matèria de pressupostos ha de trametre trimestralment a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs fets per l’Institut Català de Finances. Aquesta memòria ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions que s’han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Article 42 Operacions de cobertura de risc

S’autoritza l’Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de tipus d’interès i de crèdit.

Article 43 Fons per a les empreses culturals

S’autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les empreses culturals a la participació de l’Institut Català de les Empreses Culturals en projectes que puguin impulsar els sectors i les empreses culturals, d’acord amb els requisits legals vigents.

Títol V. Normes tributàries

Article 44 Cànon de l’aigua

Durant l’any 2014, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de determinar el tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

Concepte	Import	Unitat
Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica	0,4791	euros/m3
Domèstic: consum superior a la dotació bàsica	0,5518	euros/m3
Industrial general	0,1606	euros/m3
Industrial específica	0,6296	euros/m3
Matèries en suspensió	0,4864	euros/kg
Matèries oxidables	0,9729	euros/kg
Sals solubles	7,7845	euros/Sm3/cm
Matèries inhibidores	11,5401	euros/Kequitox
Nitrogen	0,7387	euros/kg
Fòsfor	1,4775	euros/kg

Durant l’any 2014, els valors per a determinar la quota del cànon d’aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

Tipus d’explotació	Euros/plaça
Engreix d’ànecs	0,0375
Engreix de guatlles	0,0062
Engreix de pollastres	0,0343
Engreix de galls dindi	0,0679
Engreix de perdius	0,0145
Avicultura de posta	0,0736
Pollets de recria	0,0164
Cria de boví	1,1801
Engreix de vedells	3,4648
Vaques alletants	8,0886
Boví de llet	12,2685
Vedelles de reposició	5,5400
Cabrum de reproducció	1,0836
Cabrum de reposició	0,5410
Cabrum de sacrifici	0,3764
Producció de conills	0,6330
Bestiar equí	9,8805
Oví d’engreix	0,4768
Ovelles de reproducció	1,3782
Ovelles de reposició	0,6856
Porcí d’engreix	1,2819
Producció porcina	2,6622
Porcí de transició	0,5833

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s’afecta d’un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d’inspecció de l’administració competent.

Durant l’any 2014, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

Règim de producció d’energia elèctrica	Import	Unitat
Ordinari	0,0059	euros/kWh
Especial	0,00039	euros/kWh

Article 45 Taxes amb tipus de quantia fixa

Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s’eleven, per a l’any 2014, fins a la quantitat que resulti de l’aplicació del coeficient 1,05 a la quantia de l’any 2013. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.
Resten també incloses en l’àmbit de l’actualització les quotes fixes màximes i mínimes que s’estableixen en les taxes.
La xifra que resulta de l’aplicació de l’increment a què fa referència l’apartat 1 s’arrodoneix de la manera següent:
1. La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre l’1 i el 5 s’arrodoneixen al 5.
2. La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre el 6 i el 9 s’arrodoneixen al 0 amb l’augment d’una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d’euro.
3. En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l’import resultant de l’aplicació de l’increment s’arrodoneix, a l’alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d’euro més propera.
Resten exceptuades de l’augment fixat per l’apartat 1:
1. La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.
2. La taxa per la venda dels impresos subministrats per l’Agència Tributària de Catalunya.
3. Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic que acompanya aquesta Llei de pressupostos.
Títol VI. Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals

Article 46 Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 120.582.233,67 euros, amb la distribució següent:

90.241.661,34 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0003/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments», s’han de distribuir entre els municipis.
30.000.000,00 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0002/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals», s’han de distribuir entre les comarques.
340.572,33 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0004/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades», s’han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Article 47 Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat

Les participacions dels ens locals en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.
Els crèdits consignats en la secció «Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat» s’han d’ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci, d’acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d’aquesta secció.

Article 48 Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

La partida GO 03 D/460.0003/711 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:
1. La participació de lliure disposició, amb un import de 86.303.063,50 euros.
2. La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 3.938.597,84 euros.
La participació de lliure disposició, amb un import de 86.303.063,50 euros, es distribueix de la manera següent:
1. Al municipi de Barcelona, 3.179.056,69 euros.
2. A la resta de municipis de Catalunya, 83.124.006,81 euros, que s’han de distribuir d’acord amb els criteris següents:
Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d’acord amb la fórmula següent:

P = 25.872,29 + (H1 x 25,62) + (H2 x 10,09) + (H3 x 8,25) + (H4 x 4,91) + (H5 x 1,75)

En la qual:

P = participació del municipi

H1 = nombre d’habitants entre 1 i 1.000

H2 = nombre d’habitants entre 1.001 i 5.000

H3 = nombre d’habitants entre 5.001 i 20.000

H4 = nombre d’habitants entre 20.001 i 80.000

H5 = nombre d’habitants pel damunt de 80.000

Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.200.310,24 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi, 2.600.155,12 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.600.155,12 euros.

Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d’1.360.796,36 euros, dels quals 7.630,30 euros són per a cada capital i 1.055.584,36 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 1.913.829,32 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.
Les dades de la població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró d’habitants de l’any 2012.
La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 3.938.597,84 euros, d’acord amb el que disposa l’apartat 1, s’ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d’aplicar els criteris que estableix l’apartat 2.
La Generalitat ha de transferir als ajuntaments que compleixin els requisits que estableix l’apartat 6 els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d’acord amb l’apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin, sempre que aquestes entitats tinguin la consideració d’ens locals i constin formalment inscrites en el Registre d’ens locals de Catalunya, del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
Per tal de poder rebre la transferència corresponent a la prestació supramunicipal a què fa referència aquest article, els ajuntaments han de justificar la destinació de l’import atorgat durant l’anualitat 2012 per aquest mateix concepte, mitjançant un certificat de la Intervenció que s’ha d’emplenar i trametre a la Direcció General d’Administració Local per mitjà de l’extranet de les administracions catalanes (EACAT). Aquest certificat ha d’aportar informació sobre la participació de l’ajuntament en l’ens supramunicipal que correspongui, sobre les actuacions concretes dutes a terme l’anualitat 2012, sobre l’import efectivament satisfet per aquestes actuacions i sobre l’ens o els ens supramunicipals formalment inscrits en el Registre d’ens locals de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals als quals l’ajuntament ha de destinar aquesta participació.
En el cas que l’ajuntament no lliuri el certificat a què fa referència l’apartat 6 o que el certificat no compleixi les condicions establertes pel mateix apartat, la transferència per aquest concepte restarà retinguda fins que es lliuri d’acord amb la normativa vigent.

Article 49 Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

D’acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d’Aran d’un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.0002/711 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant d’aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d’habitants de l’any 2012, d’acord amb els criteris següents:

Atenent el nombre d’habitants de la comarca:

Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 590.111,94 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 559.878,92 euros en els altres casos.

Segon. En funció de la població comarcal, 2.305.406,99 euros.

Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.305.406,99 euros.
Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.245.547,54 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 555.588,26 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Article 50 Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

La partida GO 03 D/460.0004/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades», dotada amb 340.572,33 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, de la manera següent:

Una quantitat fixa, d’acord amb els trams de població següents, i tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d’habitants de l’any 2012:

Primer. 3.037 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

Segon. 4.978 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d’entre 101 i 500 habitants.

Tercer. 7.828 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d’entre 501 i 1.000 habitants.

Quart. 10.815 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.
La quantitat que resta es distribueix en proporció al nombre d’habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Article 51 Tramesa de documentació

El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l’obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.
El lliurament de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis als ajuntaments resta condicionat, també, al fet que els ajuntaments compleixin adequadament l’obligació de trametre a la Direcció General d’Administració Local, per mitjà de la plataforma EACAT, els certificats de la Intervenció, d’acord amb el que disposa l’article 48.6 i 7.

Article 52 Compensacions econòmiques a favor d’ajuntaments

Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.0001/711, «A corporacions locals», es poden atribuir fons per un import conjunt màxim de 5.000.000 d’euros als ajuntaments que compleixin els requisits que determina el Decret 69/2008, de l’1 d’abril –que la població inscrita en el padró del municipi no superi els 2.000 habitants i que la totalitat dels recursos ordinaris reconeguts i liquidats del pressupost del municipi no superi en un 75% la mitjana resultant dels pressupostos dels municipis del seu tram de població, en ambdós casos amb relació a l’anualitat del 2012–, perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.
El lliurament de les compensacions econòmiques a què fa referència l’apartat 1 resta condicionat al compliment, per part dels ens beneficiaris, de l’obligació legal de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial. Aquestes trameses s’han de referir a l’anualitat del 2012.

Títol VII. Normes de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes

Article 53 Parlament de Catalunya

La Mesa Ampliada del Parlament ha d’incorporar el romanent de crèdit dels exercicis del 2012 i del 2013 de la secció PA, servei pressupostari PA 01, als mateixos capítols del pressupost per al 2014.
Les dotacions pressupostàries de la secció PA, servei pressupostari PA 01, s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.
La Mesa del Parlament pot acordar modificacions de crèdit de la secció PA, servei pressupostari PA 01, sense limitacions, la qual cosa ha de comunicar al departament competent en matèria de pressupostos, i pot acordar criteris de vinculació dels crèdits diferents dels establerts per aquesta llei.

Article 54 Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau

Les dotacions pressupostàries dels organismes Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.
Els romanents de crèdit del pressupost per al 2013 dels organismes a què fa referència l’apartat 1 s’incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2014.
Els organismes a què fa referència l’apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions i els serveis pressupostaris respectius. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l’article 6.1 i s’han de comunicar al departament competent en matèria de pressupostos.
Cadascun dels organismes a què fa referència l’apartat 1 és l’ordenador dels seus pagaments.

Article 55 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i Autoritat Catalana de Protecció de Dades

Les transferències i aportacions del pressupost de la Generalitat al pressupost del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l’organisme corresponent.
Les entitats a què fa referència l’apartat 1 estan obligades a presentar al departament competent en matèria de pressupostos la informació economicofinancera establerta per l’article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.

Disposicions addicionals

Primera. Interès legal del diner i interès de demora
Fins al 31 de desembre de 2014, l’interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat vigent en cada moment.
Fins al 31 de desembre de 2014, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat vigent en cada moment.

Segona. Mesures pressupostàries amb relació a les entitats incloses en processos de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic
El Govern, dins les previsions pressupostàries assignades per a l’exercici del 2014, pot autoritzar modificacions pressupostàries per a fer els ajustos necessaris per al funcionament de les entitats sotmeses a un procés de supressió, extinció, integració o fusió, dins el marc de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat, per a atendre llurs obligacions econòmiques.
Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, el Govern pot autoritzar que, mentre no conclogui el procés de supressió, extinció, integració o fusió, la gestió pressupostària de les entitats afectades es faci amb càrrec al departament al qual estan adscrites.
Les modificacions pressupostàries a què fa referència l’apartat 1 no poden comportar, en cap cas, un increment de despesa.

Tercera. Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya
Es crea el Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya, en el marc dels plans de racionalització i optimització d’espais de la Generalitat ja aprovats o que pugui aprovar el Govern, el qual té la finalitat de reduir els costos derivats de l’ocupació dels espais d’ús administratiu de la Generalitat (oficines) o altres d’assimilables, si escau.
El fons creat per aquesta disposició es dota amb un 5% de l’import obtingut en concepte d’alienació d’edificis i altres construccions (exclosos els impostos), que es consigna a l’aplicació pressupostària 840.0002, «Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya». Aquesta dotació resta afectada a les despeses directament relacionades amb la ressituació de les persones que ocupen els edificis objecte d’alienació, i amb aquesta finalitat es pot generar crèdit a la secció pressupostària que correspongui.
El departament competent en matèria de patrimoni és l’encarregat de gestionar el fons creat per aquesta disposició.

Quarta. Règim retributiu dels funcionaris

Les referències d’aquesta llei al text refós dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, s’han d’entendre relatives al règim retributiu vigent del personal funcionari, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Cinquena. Reducció d’un 15% de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí
Es prolonga durant l’exercici del 2014 la mesura de contenció de la despesa en matèria de personal relativa a la reducció en un 15% de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la mesa sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, en els mateixos termes i condicions que els establerts pel Pla d’ocupació per a la racionalització de l’organització i optimització del personal al servei de la Generalitat 2012-2014.
Atenent el compliment dels objectius de reducció del dèficit públic, s’habilita el Govern per a reduir la durada de la mesura regulada per aquest article o per a minorar el percentatge de reducció de la jornada.

Sisena. Personal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social
Al personal del Cos Superior d’Inspectors de Treball i Seguretat Social i del Cos de Subinspectors d’Ocupació i Seguretat Social li són aplicables les mesures de reducció salarial establertes per l’article 33.
El Govern ha de regular el règim retributiu del personal del Cos Superior d’Inspectors de Treball i Seguretat Social i del Cos de Subinspectors d’Ocupació i Seguretat Social en el termini de sis mesos.

Setena. Mesures del Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i l’Oficina Antifrau

El Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i l’Oficina Antifrau, dins l’àmbit de llur respectiva autonomia, han d’aplicar mesures en matèria de despeses de personal amb un impacte econòmic equivalent a les mesures establertes pel títol III per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

Vuitena. Compensacions a les mesures temporals de reducció de la despesa de personal per al 2014
El Govern ha d’adaptar la mesura de reducció retributiva a què fa referència l’article 33 quan s’ingressin al Tresor de la Generalitat de Catalunya les quanties corresponents a les possibles compensacions o recaptacions de l’impost regulat pel Decret llei 5/2012, del 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, actualment no pressupostat. S’autoritza el Govern a generar els crèdits corresponents en el cas de la percepció d’aquestes compensacions.
En el cas que no es concreti l’ingrés corresponent a les compensacions o recaptacions de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, es faculta el Govern per a articular, una vegada es determini el percentatge de possible pèrdua de poder adquisitiu, els mecanismes necessaris per a garantir que el personal al servei de l’Administració de la Generalitat afectat per l’article 33 no vegi minvat el seu poder adquisitiu respecte de l’exercici anterior.

Novena. Mesures de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitats públiques

El Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, ha d’acordar, per mitjà de la seva junta permanent, mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d’equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques i a les entitats i els organismes que en depenen. Les mesures han de tenir com a finalitat facilitar el govern, l’eficiència, l’acompliment de la missió universitària i la qualitat en la docència, en la recerca i en la prestació de tots els serveis, i han de prioritzar els objectius i les despeses vinculats directament a la qualitat de les funcions docents i de recerca.

Desena. Entitats dependents de les universitats públiques

Les mesures que aquesta llei estableix per a les universitats són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tenen el control majoritari, sempre que hagin estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb els criteris del SEC 95. Els rectors i els consells socials de les universitats públiques, en l’àmbit de llurs respectives competències, han de vetllar pel seu compliment.

Onzena. Règim d’aplicació a ICREA i als centres CERCA

La fundació privada Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), d’acord amb el que estableix l’article 67 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, resten exclosos de l’aplicació de les disposicions sobre despeses de personal establertes pel títol III d’aquesta llei, llevat de les contingudes en els articles 31 i 32, i sens perjudici de la normativa bàsica estatal.

Dotzena. Pla Serra Húnter
D’acord amb les competències de la Generalitat en matèria d’universitats, establertes per l’article 172 de l’Estatut d’autonomia, i a l’efecte de garantir les polítiques pròpies relatives al personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya, la reposició d’efectius per a l’any 2014 s’efectuarà majoritàriament en el marc de la contractació de personal acadèmic d’excel·lència del Pla Serra Húnter, en el qual participen totes les universitats públiques.
L’autorització de les convocatòries correspon al departament competent en matèria d’universitats, a petició de la universitat, i amb l’acreditació prèvia que l’oferta dels contractes no afecta el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària establerts per a la universitat corresponent, ni d’altres límits fixats per la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La convocatòria de contractes s’ha d’efectuar respectant el límit percentual de la taxa de reposició aplicable l’any 2014 a les universitats.

Tretzena. Import màxim de garantia per a obres d’interès cultural rellevant

D’acord amb la disposició addicional segona del Decret 75/2009, del 12 de maig, de la garantia de la Generalitat per a obres d’interès cultural rellevant, el límit acumulat simultani de compromís anual per a aquest concepte és de 200.000.000 d’euros.

Catorzena. Projectes i construcció d’edificis de centres educatius
Amb càrrec a la partida EN.EN01 611.6390 (programa 421), «Aportacions a infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU; per a inv. edificis per compte GC», cal garantir la redacció dels projectes dels edificis de centres educatius següents:
1. Escola Els Quatre Vents de Canovelles (Vallès Oriental).
2. Escola Angeleta Ferrer de Mataró (Maresme).
3. Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei (Baix Llobregat).
4. Institut Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).
5. Institut Can Roca de Terrassa (Vallès Occidental).
El Govern, per mitjà del Departament d’Ensenyament, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2014, ha d’iniciar la construcció dels edificis dels centres educatius següents:
1. Escola Abrera d’Abrera (Baix Llobregat).
2. Escola Angeleta Ferrer de Mataró (Maresme).
3. Institut Cal Gravat de Manresa (Bages).
4. Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei (Baix Llobregat).
5. Secció d’institut de l’Alt Foix de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
Quinzena. Règim d’aplicació a les entitats del sector públic de salut

El personal de les entitats del sector públic de salut que gestionen serveis sanitaris per mitjà de concerts, convenis o contractes amb la Generalitat, a què fa referència l’article 68 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, resta exclòs de l’aplicació de les disposicions sobre despeses de personal establertes pel títol III d’aquesta llei, llevat de les contingudes en els articles 31 i 32, i sens perjudici de l’aplicació de la normativa bàsica estatal.

Setzena. Integració del personal sanitari adscrit als serveis penitenciaris i de justícia juvenil en la condició de personal estatutari

La integració del personal sanitari adscrit als serveis penitenciaris i de justícia juvenil en la condició de personal estatutari de l’Institut Català de la Salut es farà efectiva l’1 d’octubre de 2014, en els termes i les condicions establerts per l’Acord de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de la Generalitat de Catalunya del 18 de novembre de 2013, ratificat per l’Acord del Govern del 19 de novembre de 2013.

Dissetena. Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l’article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l’Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d’acord amb el decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

Divuitena. Règim de gestió de l’Institut Català de la Salut

S’autoritza el Govern perquè, als efectes d’aquesta llei, reclassifiqui l’Institut Català de la Salut de l’apartat b a l’apartat e de l’article 1.1 i faci les adequacions en el seu marc normatiu exigides per les especificitats que li són pròpies. El Govern ha d’impulsar les mesures necessàries per a dur a terme aquesta autorització durant l’exercici del 2014.

Dinovena. Convenis de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

S’autoritza l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l’àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l’establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials o del Departament de Benestar Social i Família, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

Vintena. Pla funcional de l’Hospital de Viladecans

El Govern ha de redactar el Pla funcional de l’Hospital de Viladecans abans de l’estiu del 2014 i adaptar el projecte executiu que es va elaborar l’any 2008.

Vint-i-unena. Cartera de serveis socials
Els tipus de prestacions garantides per la Cartera de serveis socials per al 2014 i la població que n’és destinatària són determinats pels programes pressupostaris del Departament de Benestar Social i Família i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.
Es prorroga la Cartera de serveis socials aprovada pel Decret 142/2010, de l’11 d’octubre, amb les modificacions introduïdes pel marc legal vigent, i se n’amplia la vigència fins al 31 de desembre de 2014. Fins que no s’aprovin les disposicions reglamentàries corresponents, aquesta pròrroga s’aplica amb l’actualització del cost de referència, mòdul social i copagament que figura a l’annex 2 d’aquesta llei, i els criteris funcionals de la cartera vigent amb les actualitzacions introduïdes per a l’exercici del 2012.
Fins que no s’aprovi la nova cartera, els criteris funcionals de les prestacions de serveis actualment vigents poden ésser determinats pel departament competent en matèria de serveis socials, per mitjà d’una disposició reglamentària.

Vint-i-dosena. Indicador de renda de suficiència
Per a l’exercici del 2014, l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, establert per l’article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es fixa en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals.
D’acord amb l’article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l’increment de la seva quantia, la Generalitat ha d’utilitzar com a índex o referència de renda l’indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.
S’autoritza el Govern a aplicar, en el mateix percentatge, l’increment addicional de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), en el cas que l’Administració general de l’Estat modifiqui l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) acordat per al 2014.

Vint-i-tresena. Prestacions socials de caràcter econòmic

Si l’import que s’ha de pagar en concepte de prestació econòmica de les diverses prestacions que gestiona el Departament de Benestar Social i Família és inferior a 6 euros mensuals, el pagament a la persona beneficiària s’ha de fer d’una sola vegada en el mes de desembre de l’exercici de meritació del dret a cobrar.

Vint-i-quatrena. Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius
Els beneficiaris de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l’any 2014, iguals a la suma del 106% de l’indicador de renda de suficiència més l’import anual de la prestació, fixat en 540 euros.
Es fixa en 45 euros l’import mensual per als mesos sencers de l’any 2014, amb efecte des del mes de gener, per als beneficiaris que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l’import del 106% de l’indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 106% de l’indicador de renda de suficiència, i fins al valor límit fixat per l’apartat 1, aquest import de 45 euros resta reduït en proporció amb l’import dels ingressos, sense que, en cap cas, pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.
Per a l’exercici del 2014 es manté el mateix import de la prestació per als beneficiaris que durant l’any 2013 també en van ésser perceptors, sempre que llurs condicions d’accés no hagin variat i que no superin uns ingressos totals anuals, per a l’any 2014, iguals a 9.500 euros amb la prestació inclosa.

Vint-i-cinquena. Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència
Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l’aplicació de la Llei de l’Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la secció «Departament de Benestar Social i Família» es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l’Estat en el marc del conveni que se signi entre l’Administració general de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la llei esmentada.
A més del que estableix l’apartat 1, per a finançar l’aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els crèdits esmentats en els termes establerts per l’article 8.2.

Vint-i-sisena. Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec
Durant l’exercici del 2014 es deixen sense efecte les prestacions econòmiques per infant a càrrec i per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills, establertes pels articles 9.1. a i b , 10 i 11 de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies. En aquest període no es poden meritar drets derivats d’aquesta prestació.
L’abonament de les prestacions econòmiques a què fa referència l’apartat 1 meritades i no percebudes el dia de l’entrada en vigor d’aquesta llei es pot ajornar fins a un termini de cinc anys a comptar des de la data de la resolució ferma del reconeixement exprés.

Vint-i-setena. Prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat

D’acord amb el que estableixen l’article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per a la prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat per a l’exercici del 2014, les quanties d’aquestes prestacions no poden ésser inferiors als imports mensuals següents:
1. 326 euros per als menors d’edat de zero a nou anys.
2. 362 euros per als menors d’edat de deu a catorze anys.
3. 393 euros per als menors d’edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.
Vint-i-vuitena. Prestació per a menors d’edat en situació de risc
Els imports mensuals de la prestació per a menors d’edat en situació de risc, d’acord amb l’article 22 bis.3 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, establert per la disposició final segona de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, són els següents:
1. En la prestació destinada al primer o únic menor d’edat en situació de risc de la unitat familiar:
  
  – 326 euros per als menors d’edat de zero a nou anys.
  
  – 362 euros per als menors d’edat de deu a catorze anys.
  
  – 393 euros per als menors d’edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.
2. En la prestació destinada al segon menor d’edat en situació de risc de la unitat familiar, els imports a què fa referència la lletra a s’han de minorar en un 25%, i en la prestació destinada al tercer menor d’edat i els següents s’ha de minorar en un 50%.
L’ordre entre els menors d’edat en situació de risc de la unitat familiar, a l’efecte d’aquesta disposició, es determina de major a menor edat.

Vint-i-novena. Import màxim del Fons de cooperació local de Catalunya, any 2012

El Departament de Governació i Relacions Institucionals, en la distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2012, no pot superar, en cap cas, la quantitat de 90.241.661,34 euros. La distribució provisional efectuada per la Resolució GRI/2189/2012, del 23 d’octubre, de distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2012, és definitiva.

Trentena. Finançament del Consell General d’Aran

L’import del finançament al Consell General d’Aran per a l’exercici del 2014 és de 21.500.000 euros, sens perjudici d’altres fonts de finançament provinents de l’exercici del seu autogovern. El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de proposar les mesures pressupostàries internes que calguin per a fer efectiu aquest import, amb l’acord preceptiu de la Comissió Govern de la Generalitat - Consell General d’Aran.

Trenta-unena. Autoritzacions i mesures sobre l’endeutament de les entitats del sector públic
S’autoritza la societat Infraestructures Ferroviàries de Catalunya a formalitzar una operació d’endeutament per un import màxim de 200.000.000 d’euros amb la finalitat de finançar inversions ferroviàries.
S’autoritza el Govern a incrementar l’endeutament de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera del departament competent en economia i finances, en els imports resultants de l’assumpció dels passius financers, per mitjà de la subrogació del deute a llarg termini que es derivi del procés d’extinció del Consorci Institut de Geomàtica. L’augment de l’endeutament s’ha de limitar al saldo del deute viu en el moment de la subrogació, el qual no pot ésser superior a 500.000 euros.
L’endeutament de les entitats classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb el SEC 95, que es trobin en processos de fusió, absorció, reestructuració d’actius i passius o dissolució autoritzats per acord del Govern resta autoritzat per l’import màxim acumulat de l’endeutament de les entitats precedents i a favor de l’entitat resultant absorbent que n’assumeixi el passiu, o de la Generalitat si aquesta és l’absorbent. En tots els casos s’ha d’informar el departament competent en economia i finances de l’import i de les característiques de les operacions d’endeutament pendent.
L’endeutament d’entitats públiques resultants dels processos de fusió, absorció, reestructuració d’actius i passius o supressió, en aplicació dels mateixos acords de racionalització, reducció i simplificació, que incloguin entitats no sectoritzades com a Administració pública de la Generalitat, d’acord amb el SEC 95, resta autoritzat per l’import màxim acumulat de l’endeutament de les entitats precedents i a favor de l’entitat absorbent que n’assumeix el passiu, o de la Generalitat si aquesta és l’absorbent. En tots els casos es requereix un informe favorable del departament competent en economia i finances.

Trenta-dosena. Projectes d’infraestructures

Amb càrrec a la partida PO.PO05.661.6390 (programa 521), «Aportacions a infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, per inversió en infraestructures per compte GC», cal garantir la redacció dels projectes següents:
1. Inversions a la C-58. Col·locació de barreres New Jersey. Vacarisses (Vallès Occidental).
2. Estudi de traçat i avantprojecte per a la connexió dels polígons industrials de Can Barri, a Bigues i Riells, i de Can Magre, a Santa Eulàlia de Ronçana, des de la cruïlla de les carreteres BP-1432 i BV-1435 amb l’autovia de l’Ametlla (C-17). Bigues i Riells i Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental).
Disposicions finals

Primera. Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives
S’autoritza el departament competent en matèria de pressupostos a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les modificacions de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de l’Administració de la Generalitat, esmentades per l’article 1.1. a , com en els pressupostos de les entitats que esmenta l’article 1.1. b i c . Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.
No obstant el que estableix l’apartat 1 i a criteri del departament competent en matèria de pressupostos, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l’exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l’estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s’ha de fer amb l’estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s’han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l’acabament de l’exercici.

Segona. Modificació de les estructures pressupostàries

S’autoritza el departament competent en matèria de pressupostos a incloure noves aplicacions pressupostàries i nous programes, respectivament, a les classificacions econòmiques d’ingressos i de despeses i a la classificació per programes establertes per l’Ordre ECO/190/2013, del 6 d’agost, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2014, d’acord amb les necessitats que sorgeixin durant l’exercici. La dotació d’aquestes aplicacions o programes està subjecta al règim de les modificacions pressupostàries establert per aquesta llei.

Tercera. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 27 de gener de 2014

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

Andreu Mas-Colell

Conseller d’Economia i Coneixement

Annex 1. Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats per al curs 2013-2014

D’acord amb el que estableix l’article 22, a continuació es relacionen els imports dels mòduls dels concerts educatius per al curs 2013-2014. Els mòduls corresponents a despeses de personal tenen caràcter mensual i no inclouen les càrregues socials corresponents a la quota empresarial. Els mòduls corresponents a despeses de funcionament són anuals i es distribueixen en dotze parts iguals.

Educació infantil segon cicle

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 5.974,85 euros.

Educació primària

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Instructor d’educació física

Sou: 1.197,66 euros.

Trienni:30,01 euros.

Càrrecs directius

Centres d’estructura cíclica

Director: 337,81 euros.

Cap d’estudis: 230,55 euros.

Centres amb 1 o 2 línies

Director: 483,98 euros.

Subdirector: 343,55 euros.

Cap d’estudis: 343,55 euros.

Centres amb 3 o 4 línies

Director: 666,29 euros.

Subdirector: 417,72 euros.

Cap d’estudis: 417,72 euros.

Centres amb 5 o més línies

Director: 705,34 euros.

Subdirector: 440,55 euros.

Cap d’estudis: 440,55 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 5.974,85 euros.

Educació especial

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic de grau superior

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 46,33 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic de grau mitjà contractat anteriorment al 31.8.1998

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic de grau mitjà contractat posteriorment al 31.8.1998

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 38,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Logopeda

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Fisioterapeuta

Sou: 1.551,84 euros.

Trienni: 44,83 euros.

Plus d’analogia: 136,43 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Educador

Sou: 1.204,43 euros.

Trienni: 40,23 euros.

Plus d’analogia: 253,57 euros.

Càrrecs directius

Director: 483,98 euros.

Subdirector: 343,55 euros.

Cap d’estudis: 343,55 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat ordinària: 7.767,32 euros.

Substitucions de personal

Mòdul per unitat ordinària: 730,03 euros.

Programes d’educació especial

Mestre tutor

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Mestre de taller

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Educador

Sou: 1.204,43 euros.

Trienni: 40,23 euros.

Plus d’analogia: 253,57 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 9.079,44 euros.

Substitucions de personal

Mòdul per unitat: 730,03 euros.

Educació secundària obligatòria

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Centres amb 1 o 2 línies

Director: 651,32 euros.

Cap d’estudis: 494,57 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Centres amb 3 o 4 línies

Director: 704,52 euros.

Subdirector: 537,00 euros.

Cap d’estudis: 537,00 euros.

Coordinador pedagògic: 537,00 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Despeses de funcionament

1r i 2n curs

Mòdul per unitat: 7.767,32 euros.

3r i 4t curs

Mòdul per unitat: 8.573,12 euros.

Batxillerat

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Director: 651,32 euros.

Cap d’estudis: 494,57 euros.

Coordinador: 494,57 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 5.658,13 euros.

Cicles formatius de grau mitjà

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Professor ajudant

Sou: 1.647,76 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 392,46 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Despeses de funcionament

Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (CFPM 0101)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

Treballs forestals i de conservació del medi natural (CFPM 0303)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Preimpressió en arts gràfiques (CFPM 0401)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Impressió en arts gràfiques (CFPM 0402)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 19.421,88 euros.

Comerç (CFPM 0601)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

Equips electrònics de consum (CFPM 0802)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Laboratori d’imatge (CFPM 1201)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

Cures auxiliars d’infermeria (CFPM 1601)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

Atenció sociosanitària (CFPM 1701)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Perruqueria (CFPM 1801)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Estètica personal decorativa (CFPM 1802)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies (CFPM 1901)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Preimpressió digital (CFPM AF10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Gestió administrativa (CFPM AG10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Producció agropecuària (CFPM AR10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Aprofitament i conservació del medi natural (CFPM AR30)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Jardineria i floristeria (CFPM AR50)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Instal·lacions elèctriques i automàtiques (CFPM EE10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Instal·lacions de telecomunicacions (CFPM EE30)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Mecanització (CFPM FM20)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Fusteria i moble (CFPM FS10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Instal·lació i moblament (CFPM FS20)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Cuina i gastronomia (CFPM HT10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Serveis en restauració (CFPM HT30)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Olis d’oliva i vins (CFPM IA30)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Forneria, pastisseria i confiteria (CFPM IA60)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Sistemes microinformàtics i xarxes (CFPM IC10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Manteniment electromecànic (CFPM IM10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Instal·lacions frigorífiques i de climatització (CFPM IM30)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Perruqueria i cosmètica capil·lar (CFPM IP10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Vídeo, discjòquei i so (CFPM IS10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Farmàcia i parafarmàcia (CFPM SA20)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Emergències sanitàries (CFPM SA30)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Atenció a persones en situació de dependència (CFPM SC10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Electromecànica de vehicles automòbils (CFPM TM10)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Carrosseria (CFPM TM20)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Cicles formatius de grau superior

Despeses de personal

Professor titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Professor ajudant

Sou: 1.647,76 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 392,46 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Director: 651,32 euros.

Cap d’estudis: 494,57 euros.

Coordinador: 494,57 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Despeses de funcionament

Animació d’activitats físiques i esportives (CFPS 0151)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Secretariat (CFPS 0251)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

Administració i finances (CFPS 0252)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics (CFPS 0352)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Disseny i producció editorial (CFPS 0451)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Gestió comercial i màrqueting (CFPS 0651)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

Comerç internacional (CFPS 0653)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Gestió del transport (CFPS 0654)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Sistemes de regulació i control automàtics (CFPS 0851)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Desenvolupament de productes electrònics (CFPS 0852)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Sistemes de telecomunicació i informàtics (CFPS 0854)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Animació turística (CFPS 1055)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

Realització d’audiovisuals i espectacles (CFPS 1251)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Imatge (CFPS 1252)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

So (CFPS 1253)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles (CFPS 1254)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Dietètica (CFPS 1651)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Higiene bucodental (CFPS 1652)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

Anatomia patològica i citologia (CFPS 1653)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Laboratori de diagnòstic clínic (CFPS 1654)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Documentació sanitària (CFPS 1658)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

Integració social (CFPS 1753)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 243,59 euros.

Interpretació de la llengua de signes (CFPS 1754)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Assessoria d’imatge personal (CFPS 1851)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 243,59 euros.

Estètica (CFPS 1852)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Administració i finances (CFPS AGB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Gestió forestal i del medi natural (CFPS ARA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Comerç internacional (CFPS CMB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Transport i logística (CFPS CMC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Eficiència energètica i energia solar tèrmica (CFPS EAA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Energies renovables (CFPS EAC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Sistemes electrotècnics i automatitzats (CFPS EEA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Automatització i robòtica industrial (CFPS EEB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Manteniment electrònic (CFPS EEC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Sistemes de telecomunicacions i informàtics (CFPS EED0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Projectes d’edificació (CFPS EOB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Programació de la producció en fabricació mecànica (CFPS FMB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Disseny en fabricació mecànica (CFPS FMC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Agències de viatges i gestió d’esdeveniments (CFPS HTA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Gestió d’allotjaments turístics (CFPS HTB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Direcció de cuina (CFPS HTD0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Guia, informació i assistència turístiques (CFPS HTF0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Administració de sistemes informàtics en xarxa (CFPS ICA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma (CFPS ICB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Desenvolupament d’aplicacions web (CFPS ICC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Mecatrònica industrial (CFPS IMC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.755,08 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.865,69 euros.

Assessoria d’imatge personal i corporativa (CFPS IPA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Estètica integral i benestar (CFPS IPB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles (CFPS ISA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Il·luminació, captació i tractament d’imatge (CFPS ISB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

So per a audiovisuals i espectacles (CFPS ISC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Producció d’audiovisuals i espectacles (CFPS ISD0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Animacions en 3D, jocs i entorns interactius (CFPS ISE0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Laboratori d’anàlisi i control de qualitat (CFPS QUD0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Audiologia protètica (CFPS SAG0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Educació infantil (CFPS SCB0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Integració social (CFPS SCC0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 243,59 euros.

Automoció (CFPS TMA0)

Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Estadis

Primer estadi: 102,97 euros.

Segon estadi: 108,29 euros.

Tercer estadi: 122,78 euros.

Quart estadi: 132,96 euros.

Cinquè estadi: 116,38 euros.

Annex 2. Cartera de serveis socials

Annex 2.pdf

Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014. Resums dels estats d'ingressos i de despeses

10b246_pressupostos 2014 quadres.pdf

(Vegeu els annexos al final del document)

Los suscriptores pueden acceder a la versión informada de este caso.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de toda la legislación y jurisprudencia citada de un documento.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todos los documentos que citan el caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todas los versiones de la ley con las distintas afectaciones

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver todas las afectaciones de un caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden acceder a una representación visual de un caso y sus relaciones con otros casos. Como alternativa a las listas de casos, el Mapa de Precedentes facilita la tarea de encontrar que caso tienes más relevancia en tu búsqueda. Al mismo tiempo también tendrás una referéncia del grado de aceptación del caso.

Request your trial

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de resultados conectados a su documentos vía tópicos y citas encontradas por Vincent.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

LLEI 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados