ORDRE BSF/339/2014, de 19 de novembre, de modificació de l'Ordre ASC/433/2007, de 23 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris per determinar l'import de les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) en l'àmbit territorial de Catalunya.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de Benestar Social i Família
Rango de LeyOrdre

El Sistema de serveis socials a Catalunya que configura la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, s’articula per mitjà d’una cartera de serveis que determina el conjunt de prestacions de servei, econòmiques i tecnològiques, que conformen la Xarxa de serveis socials d’atenció pública. Aquest Sistema integra també les següents prestacions que preveu la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència: la prestació econòmica vinculada al servei, la prestació econòmica d’assistència personal i la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors no professionals.

L’Ordre ASC/433/2007, de 23 de novembre, per la qual s’estableixen els criteris per determinar l’import de les prestacions econòmiques del Sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència (SAAD) en l’àmbit territorial de Catalunya, es va dictar a l’empara del Reial decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar la intensitat de protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques. Actualment aquest Reial decret està derogat pel Reial decret 1051/2013, de 27 de desembre, pel qual es regulen les prestacions del Sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència establertes en la Llei 39/2006, de 14 de desembre.

La Llei 39/2006, de 14 de desembre, a l’article 20, estableix que la quantia de les prestacions econòmiques del Sistema l’ha d’acordar el Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, perquè el Govern de l’Estat l’aprovi posteriorment mitjançant reial decret. D’altra banda, algunes mesures preses en el si del Consell Territorial, amb l’objectiu que el model d’atenció evolucioni augmentant l’atenció mitjançant la prestació de serveis enfront de les prestacions econòmiques, les ha recollides el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, que estableix, entre altres, l’import màxim de les prestacions econòmiques.

En aquest context, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d'abril, per la qual s'estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l'atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de serveis socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes. Aquesta Ordre ha suposat l’establiment d’uns nous criteris per fixar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de determinades prestacions, els quals resulten també aplicables per al càlcul de les prestacions econòmiques.

Dins d’aquest nou marc normatiu, i sens perjudici de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència , es fa necessari actualitzar la regulació de la determinació de l’import de prestacions econòmiques del Sistema, tot considerant que els criteris per a la determinació de la capacitat econòmica de les persones beneficiàries són comuns tant pel que fa a les prestacions de servei com a les prestacions econòmiques, i que cal garantir, d’acord amb el que estableix l’article 9.2.d) de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, el dret dels destinataris de les prestacions econòmiques del Sistema català d’autonomia i atenció a la dependència a rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari en els supòsits determinats per l’administració competent. En aquest sentit, s’estableixen com a supòsits el major grau de dependència i les situacions d’urgència social.

D’altra banda, es clarifiquen els drets de les persones usuàries dels centres als quals es...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR