ORDRE CLT/152/2015, de 30 d'abril, del Consell de l'Etnologia Catalana.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Ordre |
La Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural té per objecte la recuperació, l’inventari, la protecció, la difusió i el foment de la cultura popular i tradicional catalana.
L’article 5 de la Llei esmentada disposa que constitueixen el patrimoni etnològic
els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals; els béns mobles que constitueixen una manifestació de les tradicions culturals catalanes o d’activitats socioeconòmiques tradicionals, així com les activitats, els coneixements i els altres elements immaterials que són expressió de tècniques, oficis o formes de vida tradicionals.
Des de l’aprovació de la Llei 2/1993, de 5 de març, i per a facilitar el correcte compliment de les tasques i funcions que s’hi regulen, el Departament de Cultura s’ha dotat de successives comissions assessores en matèria de patrimoni etnològic, totes elles adscrites a l’antic Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Mitjançant l’Ordre del conseller de Cultura de 4 de març de 1994, es va crear la Comissió Científica Assessora d'Etnologia. Aquesta Comissió es va crear com una secció del Consell de la Cultura Popular i Tradicional. La Comissió tenia les funcions de prestar assessorament científic en les matèries relacionades amb l'etnologia, a requeriment dels òrgans del Centre, i de col·laborar a establir els criteris que havien de regir l'elaboració de l'inventari del patrimoni etnològic.
Mitjançant l’Ordre CLT/327/2002, de 18 de setembre, es va crear la Comissió del Patrimoni Etnològic, com l’òrgan de programació, proposta i consulta del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana en les tasques de recerca sobre el patrimoni etnològic català. Aquesta Ordre va suprimir la Comissió Científica Assessora d'Etnologia. Finalment l’Ordre CMC/319/2009, de 8 de juny, va ampliar la composició de la Comissió del Patrimoni Etnològic en l’àmbit acadèmic i associatiu, per tal de dotar-lo d’una major representació territorial catalana. Així mateix, va preveure la creació de grups de treball en atenció a les funcions que tenia atribuïdes: d’una banda, pel que fa a la recerca i, d’una altra, en l’àmbit de les publicacions, a fi de fer-la més operativa.
L’objecte de l’Ordre present és crear un nou òrgan consultiu, el Consell de l’Etnologia Catalana, que substitueix la Comissió del Patrimoni Etnològic i que es configura com un òrgan de participació, d’impuls i de coordinació per contribuir a la recerca, la protecció, la visibilització i la difusió del patrimoni etnològic català, tant en la seva vessant material com immaterial. No es vol restringir el seu àmbit d’actuació, com fins ara, a recerques i publicacions. El nou òrgan neix amb la voluntat de tenir un paper molt més destacat en l’assessorament del departament competent en matèria de cultura en relació amb els diferents àmbits del patrimoni etnològic, sens perjudici de les funcions que corresponen al Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català. El Consell s’adscriu a la direcció general competent en aquest àmbit, que actualment és la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. La creació del Consell de l’Etnologia Catalana és una eina molt important per a la consecució dels objectius i per al disseny i la implementació de polítiques en relació amb la recerca, la protecció, la visibilització i la difusió del patrimoni etnològic català.
L’Ordre regula les funcions, la composició i el funcionament del Consell. Aquest ha de tenir una composició equilibrada dels seus membres, amb vocalies ocupades per persones de prestigi reconegut en l’àmbit del patrimoni etnològic i vinculades a museus o centres patrimonials, a universitats, a institucions i associacions especialitzades en recerca, i a centres d’estudis.
Correspon al Consell desenvolupar funcions assessores, com emetre informes i dictàmens no vinculants o formular recomanacions i orientacions en la implementació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques establertes en el seu àmbit d’actuació. També ha de proposar iniciatives i actuacions en l’establiment de línies de recerca, en la definició d’un pla de publicacions i de difusió i de programes de dinamització patrimonial, així com en la detecció de noves fonts de finançament i en l’àmbit de la formació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba