LLEI 13/1988, de 31 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1989. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1104, pàg. 684, de 8.2.1989).

Els crèdits inicials i llur finançament

-1 S'aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1989, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels següents ens que en depenen:

1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

3. Les entitats gestores de la Seguretat Social, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

5. Les empreses a què fa referència l'article 4.2 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.

   -2 A l'estat de despeses de la Generalitat de Catalunya es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions per un import de 814.683.109.254 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici importen 814.683.109.254 pessetes. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals, el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat de Catalunya, s'estimen en 5.770.000.000 de pessetes.

   -3 A l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 32.295.034.694 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 32.295.034.694 pessetes.

   -4 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 35.552.981.334 pessetes. Els recursos estimats per a aquestes entitats es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 35.552.981.334 pessetes.

   -5 En els estats de despeses de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 296.680.042.000 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que han de liquidar durant l'exercici aquestes entitats importen 296.680.042.000 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social, per un import total equilibrat entre tots dos estats de 278.291.125.000 pessetes.

   -6 En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 6.923.608.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 6.923.608.000 pessetes. Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

1. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 15.344.820.000 pessetes, i de recursos de 15.344.820.000 pessetes.

2. Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 1.526.124.000 pessetes, i de recursos de 1.526.124.000 pessetes.

   -7 Les dotacions i els recursos estimats corresponents a les empreses de la Generalitat són els que s'especifiquen a continuació:

   Empreses de la Generalitat Dotacions Recursos ----------------------------------------------------------- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 11.296.162.000 11.296.162.000

   Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 1.121.152.000 1.121.152.000

   Laboratori General d'Assaigs i Investigacions 1.498.000.000 1.498.000.000

   Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials 1.388.340.102 1.388.340.102

   Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya, SA 1.138.000.000 1.138.000.000

   Túnels i Accessos de Barcelona, SAC 7.573.800.000 7.573.800.000

   Administració i Gestió, SA 4.541.877.000 4.541.877.000

   Centre Divulgador de la Informàtica, SA 175.000.000 175.000.000

   Promotora d'Exportacions Catalanes, SA 25.370.000 25.370.000

   Agrícola Experimental, SA 29.673.000 29.673.000

   Forestal Catalana, SA 262.294.000 262.294.000

   Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA 264.060.000 264.060.000

Modificacions pressupostàries

-1 Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquest article i al que disposa sobre aquesta matèria la Llei de Finances Públiques de Catalunya, en aquells punts que no són modificats per aquesta Llei.

-2 Les transferències de crèdits no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-3 Correspon al Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 2, les modificacions pressupostàries següents:

1. Les transferències de crèdits entre els consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

2. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del Pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdits oportunes per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

   -4 El Conseller d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les limitacions que estableix l'apartat 2, transferències de crèdits entre els consignats en un mateix departament o organisme autònom, i també les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que incideixen en un o diversos departaments o organismes autònoms.

   -5 S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè formalitzi les modificacions pressupostàries que siguin procedents per a aplicar el sistema retributiu resultant de la valoració de llocs de treball dels organismes no catalogats. Aquestes modificacions no poden significar en cas un increment de la despesa pública.

   -6 Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes a l'article 42 de la Llei de Finances Públiques, entre els crèdits consignats en un mateix article del Capítol II del Pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", i del Capítol IV, "Transferències corrents", tret dels destinats a subvencions nominatives. Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària.

   -7 Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, amb caràcter previ a l'autorització, de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

1. Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

2. Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

3. Qualssevol altres que deriven de la legislació aplicable.

   -8 Si l'autorització de les transferències és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la intervenció delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Conseller adopti la resolució que consideri procedent.

Vinculació de crèdits del pressupost de l'Institut Català de la Salut Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, Secció 32, tenen caràcter limitatiu i vinculant a nivell de concepte. Nogensmenys, els crèdits continguts dins els Capítols II i VI tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat en el Capítol II del Servei 24, "Concerts d'Assistència Sanitària", en què la vinculació és a nivell de concepte. Independentment del nivell de vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació de la Secció 32 per conceptes, i subconceptes si escau, s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del Pressupost.

Generació de crèdits

-1 S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1989. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

-2 Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat, destinades a les corporacions locals, per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Crèdits ampliables Es consideren com a ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el Pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei, els quals es detallen a continuació:

-1 Amb aplicació a totes les seccions del Pressupost de la Generalitat i de les entitats autònomes i ens públics:

1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social i a l'ajut familiar del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

3. Els crèdits destinats al pagament del personal laboral, si requereixen un increment a conseqüència d'augments salarials disposats durant l'exercici o en exercicis anteriors, per modificacions del salari mínim interprofessional, o si és imposat amb caràcter general o per decisió judicial ferma.

4. Els crèdits destinats a l'assistència mèdico-farmacèutica corresponent als funcionaris adscrits en virtut del Reial Decret 1942/1979.

5. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (Capítol II, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus; aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista, entenent aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1988 incrementada d'un 4%, i l'efectivament ingressada.

6. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració central de l'Estat.

7. Els crèdits destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques, dins la secció 32, Institut Català de la Salut, "Serveis transferits de la Seguretat Social".

8. Els crèdits compresos en el Pressupost de les Entitats Gestores de la Seguretat Social, Institut Català de la Salut i Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 32 i 42, respectivament; aquests crèdits poden ésser ampliats, amb l'informe favorable previ del Departament d'Economia i Finances, en el cas que les assignacions de crèdit i les transferències monetàries formalitzades per la Seguretat Social, corresponents a la participació en el Pressupost de l'INSALUD i de l'INSERSO, superin l'avaluació que se'n fa en el pressupost d'ingressos de les esmentades seccions 32 i 42.

   -2 Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

1. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

2. Els crèdits que són necessaris, en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades.

   -3 Amb aplicació a les seccions que s'indiquen:

1. A la secció 05 (Departament d'Economia i Finances), els crèdits destinats al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat de Catalunya (aplicació 05.02.771.01); els crèdits corresponents als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari (aplicació 05.01.229.09), en funció de la recaptació efectiva; els crèdits destinats a atendre les necessitats derivades del desenvolupament de l'article 15 de la Llei 1/1985, del 14 de gener (aplicació 05.02.480.01); els crèdits corresponents a l'aplicació 05.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona consignats en els Pressupostos Generals de l'Estat, i els crèdits corresponents a l'aplicació 05.01.229.08, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat de Catalunya.

2. A la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques), servei 07 (Direcció General d'Obres Hidràuliques) i servei 33 (Junta d'Aigües), els crèdits destinats a inversió en infrastructures de sanejament (Capítol VI) i d'explotació (Capítol II), si aquestes actuacions són fetes directament per la mateixa Direcció General d'Obres Hidràuliques o per la Junta d'Aigües i en funció dels recursos que, amb aquesta afectació de destinació, atribueixen a l'Administració de la Generalitat els organismes que tenen al seu càrrec el finançament de les actuacions en matèria de sanejament.

3. A la secció 11 (Departament de Treball), els crèdits corresponents a l'aplicació 11.04.470.01, en funció dels projectes aprovats pel Fons Social Europeu.

4. A la secció 13 (Departament d'Indústria i Energia), servei 05, partida 229.08 (Actuacions relatives a la seguretat i qualitat industrials) i partida 229.09 (Actuacions relatives a la seguretat vial).

5. A la secció 13 (Departament d'Indústria i Energia), els crèdits destinats a subvencions de les empreses acollides a la (aplicació 13.03.770.04), en funció de les necessitats provinents de l'aplicació de la Llei de l'Estat 27/84, de 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització, i concretament de les previsions de l'article 5.1 del Reial Decret 914/85, del 8 de maig, i també del Decret de la Generalitat 145/87, del 9 d'abril, i dins els límits que en aquest s'estableixen fins a 800 milions de pessetes.

6. A la secció 16 (Classes passives), els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

7. A la secció 17 (Deute públic), els crèdits que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, sigui quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1989.

8. En els organismes autònoms Institut Català del Crèdit Agrari i Institut Català de Finances, les aplicacions pressupostàries corresponents al pagament d'interessos i d'amortització de les operacions de crèdits que l'article 16 autoritza que siguin formalitzades per l'Institut Català del Crèdit Agrari i l'Institut Català de Finances, i a les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per aquests instituts.

9. Els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el Capítol VI "Inversions reals", de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, en funció de la comissió que, segons el que disposa l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, s'ha de fixar mitjançant decret del Consell Executiu.

10. A l'organisme autònom Junta de Sanejament, els crèdits modulats en funció dels ingressos de dret públic específics recaptats, segons el que disposa la Llei 5/1981.

Normes sobre incorporacions de crèdits Les incorporacions dels crèdits pressupostaris autoritzats en exercicis anteriors es regeixen per les normes següents:

-1 Els crèdits per a operacions corrents consignats en els estats de despeses del Pressupost de la Generalitat i dels ens que enumeren les lletres a), b) i d) de l'article 1.1 amb càrrec als quals no s'han reconegut obligacions, mitjançant la formalització del document comptable oportú abans del 31 de desembre de 1988, no poden ésser objecte d'incorporació a l'exercici del 1989 i resten anul·lats automàticament.

-2 Si els crèdits als quals es refereix l'apartat han estat objecte de disposició, i el 31 de desembre de 1988 no s'han pogut reconèixer les obligacions corresponents, es poden aplicar la disposició, el reconeixement de les obligacions, si escau, i els pagaments als crèdits de la mateixa naturalesa autoritzats en aquest Pressupost.

-3 Els crèdits per a operacions de capital poden ésser incorporats en els termes de l'article 37 de la Llei de Finances Públiques.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes

-1 L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències a favor de les entitats autònomes administratives i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, s'han d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada.

-2 A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació, s'hi han d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents i els crèdits disposats comptablement per a operacions de capital.

-3 Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats abans esmentades en el Pressupost de l'exercici del 1990.

-4 Tenen la naturalesa de subvenció d'explotació, en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, i de lliurament a compte de futures operacions de capital per la resta, les transferències corrents a favor de societats el capital de les quals pertanyi íntegrament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic. Per a l'aplicació dels lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Consell Executiu.

Capítol II Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Contractació directa d'inversions

-1 El Consell Executiu pot autoritzar, a proposta dels departaments interessats, la contractació directa de tots els projectes d'obres que s'iniciïn durant l'exercici del 1989 amb càrrec als pressupostos dels departaments respectius i de llurs entitats autònomes, sempre que llur pressupost d'execució sigui inferior a 60 milions de pessetes.

-2 Les condicions tècniques financeres administratives de l'obra a executar han d'ésser anunciades prèviament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del compliment de les normes de contractació que s'hi hagin d'aplicar.

Subvencions

-1 Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris que no tenen assignació nominativa i que afecten un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat. Amb aquesta finalitat, els departaments corresponents han d'establir les normes oportunes per regular-ne la concessió.

-2 Excepcionalment poden ésser concedides directament, per ordre del conseller corresponent, que ha d'ésser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, les subvencions innominades o genèriques en què no és possible de promoure la concurrència pública per l'especificitat de les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa o la persona destinatària de la subvenció.

-3 Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, cal, perquè sigui concedida, la declaració expressa del destinatari de no tenir contret cap deute per cap concepte amb la Generalitat de Catalunya.

-4 Un cop s'ha procedit a la concessió dels ajuts i de les subvencions, i s'han fet les reserves de crèdits corresponents, l'òrgan competent de cada departament pot formalitzar els documents comptables de reconeixement d'obligacions. No obstant això, el pagament no pot ésser ordenat fins que els perceptors no han justificat el compliment de les condicions que han donat lloc a la concessió dels ajuts o de les subvencions; si els perceptors no ho justifiquen en els termes de la concessió, el departament ha de procedir a anul·lar el reconeixement de les obligacions.

-5 Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensatori de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors, poden ésser lliurades, per llur import total el 1989, a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament periodificat d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents, bé a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada, amb la justificació davant el departament interessat de les condicions establertes per a la concessió de les subvencions.

-6 La inspecció i el control del compliment de l'adjudicatari pel que fa a la destinació dels ajuts i les subvencions atorgats han d'ésser duts a terme pels òrgans competents.

Estudis i treballs tècnics Per a disposar de fons amb càrrec a les aplicacions pressupostàries "Estudis i treballs tècnics", cal l'aprovació del Consell Executiu, a proposta del conseller respectiu, si la quantia d'aquests supera els 3.000.000 de pessetes.

Construcció o adquisició d'immobles

-1 El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis. Amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.

-2 Si el pagament de l'adquisició abans esmentada s'efectua en terminis superiors a un any, se n'ha de donar compte al Parlament.

Execució anticipada de projectes d'inversió

-1 El Consell Executiu, a proposta conjunta dels Departaments d'Economia i Finances i d'Ensenyament, pot autoritzar aquest darrer perquè estableixi convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars inclosos en els plans fixats pel mateix Departament.

-2 Aquestes obres anticipades han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. Els imports d'aquestes obres han d'ésser reintegrats per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Departament.

Obligacions i exercicis tancats

-1 El Departament d'Economia i Finances pot determinar els crèdits de l'exercici corrent als quals es pot imputar el pagament d'obligacions reconegudes o generades en exercicis anteriors.

-2 Si les obligacions a què fa referència l'apartat 1 afecten els pressupostos de les entitats gestores de la Seguretat Social, la proposta pertoca a l'entitat corresponent i per a efectuar les imputacions cal l'informe favorable previ del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

-3 En qualsevol cas, la imputació dels pagaments s'ha de fer contra crèdits per a despeses de la mateixa naturalesa i dins el mateix capítol pressupostari.

Identificació de projectes d'inversió

-1 Els projectes d'inversió inclosos a l'"Annex d'Inversions Reals" que acompanya els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social, s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que tenen assignat en l'esmentat annex, amb la finalitat d'establir el seguiment pressupostari de la realització d'aquestes.

-2 Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Manaments de pagaments a justificar Els lliuraments de fons per manaments de pagaments "a justificar" poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents:

-1 La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici.

-2 Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

-3 El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del Departament d'Economia i Finances.

Recurrència de despeses en exercicis futurs El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Limitació de l'augment de la despesa pública

-1 Durant l'exercici del 1989 el Consell Executiu és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent.

-2 Durant l'exercici del 1989 el Consell Executiu és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Programa per al Foment de l'Ocupació Els crèdits consignats a la secció 11 (Departament de Treball), servei 06 (Programa per al Foment de l'Ocupació), són gestionats d'acord amb el que disposen els punts 1 i 2 de la Disposició Addicional Setena de la Llei 8/1986, del 2 de juny, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves Entitats Autònomes i de les Entitats Gestores de la Seguretat Social per al 1986.

Finançament del Pla Quadriennal d'Inversions de les Universitats El finançament del Pla Quadriennal d'Inversions de les Universitats Catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el Pressupost de cada any de la Generalitat de Catalunya. Les obligacions derivades del paràgraf anterior es poden complir mitjançant transferències de capital a favor de les universitats per a atendre les despeses d'inversió incloses en el Pla, o bé mitjançant subvencions per l'import de la càrrega financera per l'interès i l'amortització de les operacions de crèdit que el Consell Executiu els autoritzi per a l'execució d'aquest.

Capítol III Despeses de personal

Retribucions del personal en actiu

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1989, l'increment del conjunt de les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, aplicables en les quanties i d'acord amb els règims retributius vigents el 1988, ha d'ésser del 4%, sens perjudici del resultat individual de l'aplicació de l'esmentat augment. Així mateix, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un increment global superior al 4% en els termes que disposen les normes generals que els són aplicables.

-2 El complement familiar, la indemnització per residència i les retribucions que tenen el caràcter d'absorbibles resten exclosos de l'augment del 4% i es regeixen per llur normativa específica.

-3 Les retribucions del personal no laboral s'han de determinar d'acord amb les normes següents:

1. Les retribucions íntegres dels alts càrrecs han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 4% les retribucions corresponents vigents el 1988.

2. Les retribucions íntegres del personal funcionari han d'ésser les que resulten d'incrementar d'un 4% les retribucions bàsiques i les complementàries vigents el 1988, sens perjudici del resultat individual de l'aplicació de l'esmentat augment.

-4 Si el sou percebut el 1988 és inferior a la quantia establerta amb caràcter general, s'ha d'aplicar un increment del 4% sobre el percebut en aquell exercici, amb les exclusions determinades per l'apartat 2.

-5 Amb independència del percentatge d'increment retributiu fixat per aquest article, s'estableix un percentatge addicional de l'1,6% de l'import dels crèdits per a retribucions de personal, per a millores retributives del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, el qual s'ha d'aplicar per a reduir desequilibris existents. Aquestes millores s'apliquen en funció dels acords o els pactes adoptats mitjançant els mecanismes de participació sindical establerts en la legislació vigent i, respecte al personal laboral, en el marc de la negociació col·lectiva. L'aprovació definitiva d'aquestes millores pertoca al Consell Executiu, a proposta dels Departaments de Governació i d'Economia i Finances.

-6 Les retribucions resultants de les normes contingudes a l'apartat 3 d'aquest article poden ésser adequades, si és necessari per a assegurar que la retribució total del personal a què fa referència l'esmentat apartat té la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable previ del Conseller d'Economia i Finances.

-7 El que disposa aquest article s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats a l'article 1.1.

Complement personal transitori Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, seran absorbits per qualsevol millora retributiva produïda durant l'any 1989, d'acord amb les normes següents:

-1 De l'increment de retribucions de caràcter general que s'estableix a la present Llei, només es computa el 50% que correspon a les retribucions complementàries a efectes de l'absorció.

-2 Es computa, als efectes de l'absorció, el 100% de l'import de qualsevol altra millora retributiva produïda durant l'any 1989, incloses les derivades del canvi de lloc de treball. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'imputa qualsevol millora retributiva futura.

-3 No es consideren a efectes de l'absorció del compliment personal transitori: els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris, l'ajut familiar i la productivitat prevista a l'article 22 de la present Llei.

Complement de productivitat

-1 El complement de productivitat establert en l'article 67.3.c) de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinària, l'interès o la iniciativa amb què es desenvolupen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada Departament a aquest efecte, es regeix d'acord amb les normes següents:

1. L'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el lloc de treball i amb la consecució dels resultats objectius assignats a aquell lloc de treball. Els complements de productivitat s'han de fer públics en els centres de treball.

2. En cap cas les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o apreciacions corresponents a períodes successius.

3. Cada departament ha de donar compte als Departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements, i especificar els criteris de distribució aplicats.

Gratificacions per serveis extraordinaris Les gratificacions per serveis extraordinaris s'han de concedir per cada conselleria o organisme autònom dintre dels crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, sense que, en cap cas, en pugui ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

Limitació de l'augment de despeses de personal

-1 Durant l'exercici del 1989 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents pel mateix import. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat amb la minoració dels crèdits per a operacions corrents o dels crèdits per a inversions del departament o de l'entitat que ho proposa. En qualsevol cas no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables.

-2 Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per executar obres i per prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el Pressupost i a càrrec d'aquests. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al Departament de Governació les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El Departament de Governació ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Prohibició d'ingressos atípics Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació ni premi en les multes imposades, encara que siguin atribuïdes per norma a aquests; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

Catàlegs de llocs de treball

-1 Els catàlegs de llocs de treball publicats durant l'any 1989 tenen efectes econòmics des de l'1 de gener de 1988.

-2 Correspon al Consell Executiu, a proposta conjunta dels Departaments de Governació i d'Economia i Finances:

1. L'assignació inicial del complement de destinació i del complement específic compresos en els catàlegs inicials dels organismes no catalogats.

2. L'assignació del nivell de complement de destinació i de complement específic corresponents a nous llocs de treball no compresos en els catàlegs inicials ja aprovats.

3. Les modificacions en els catàlegs de llocs de treball produïdes per la variació del nombre de llocs que consten en els catàlegs inicials, i les modificacions del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en els dits catàlegs inicials.

4. Qualsevol altra modificació que afecti les relacions o els catàlegs de llocs de treball.

Pensions

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1989, la quantia de les pensions reconegudes pels Decrets del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen d'un 4% en relació amb les de l'exercici del 1988.

-2 Les pensions atorgades a l'empara del Decret del 25 de febrer de 1980, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, es regeixen per la seva normativa específica.

-3 Els Consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1989 tindran dret a la pensió per un període màxim de 18 mesos; tanmateix, deixaran de percebre-la en el moment que obtindran una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol IV Operacions financeres

Avals

-1 La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1989 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

1. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 2.600.000.000 de pessetes.

2. Consorci Concessionari d'Aigües per a Ajuntaments i Indústries de Tarragona: fins a 7.400.000.000 de pessetes.

3. Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA: fins a 200.000.000 de pessetes.

4. Autopistes de Terrassa i Manresa, SA: fins a 5.333.000.000 de pessetes.

5. Túnel del Cadí, SACE: fins a 2.715.000.000 de pessetes.

6. Consorci del Gran Teatre del Liceu: fins al límit de l'aval autoritzat per la Llei 25/1987, del 29 de desembre, incrementat de 200.000.000 de pessetes.

7. Orfeó Català: fins a 267.000.000 de pessetes.

   -2 Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Consell Executiu, a proposta, conjuntament, del Conseller d'Economia i Finances i del Conseller del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel Conseller d'Economia i Finances o per per l'autoritat en qui delegui expressament.

   -3 El Consell Executiu pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats. -4

1. S'autoritza l'Institut Català de Finances, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè pugui prestar garanties, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats, fins a un import màxim de 2.000.000.000 de pessetes; per a l'exercici del 1989, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la Llei 2/1985, del 14 de gener, és del 5%.

2. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar garanties, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, per a les operacions de crèdit que concertin les entitats acollides al Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, i dins el seu àmbit, fins a un import de 3.000.000.000 de pessetes. El producte de les operacions de crèdit a avalar s'ha de destinar al finançament d'inversions.

   -5 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei de creació, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 200.000.000 de pessetes.

   -6 Els avals autoritzats per l'article 15.1 de la Llei 1/1987, i per l'article 11.1.d) de la Llei 8/1986 que no hagin estat prestats durant l'exercici del 1988 poden ésser autoritzats pel Consell Executiu durant el 1989.

   -7 El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat, per tal d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

Operacions d'endeutament

-1 S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, emeti deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 30.000.000.000 de pessetes, destinats a finançar les operacions d'inversió previstes per aquesta Llei.

-2 S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanciï i/o substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats o empreses públiques existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de flucturacions en les condicions de mercat.

-3 En el cas de modificació, refinançament i/o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, s'autoritza el Consell Executiu perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament i/o la substitució que es produeixin.

-4 El límit d'endeutament viu per operacions de crèdit destinades a atendre les necessitats transitòries de Tresoreria, en qualsevol de les formes en les quals es documenti, no pot superar en més d'un 1% de l'import equivalent al de l'estat de despeses del Pressupost per al 1989 els límits autoritzats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-5 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 5.000.000 de pessetes, establert en pressupostos anteriors, concerti durant el 1989 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-6 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 4.000.000.000 de pessetes, establert en pressupostos anteriors, concerti durant el 1989 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-7 S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1989 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 2.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-8 S'autoritza la Junta d'Aigües perquè concerti durant el 1989 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 3.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-9 S'autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant el 1989 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 1.400.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-10 S'autoritza el Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials perquè concerti durant el 1989 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 150.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-11 S'autoritza l'Entitat Autònoma d'Organització d'Espectacles i Festes perquè concerti durant el 1989 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat per un import de 100.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-12 S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1989 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import de 70.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-13 Durant el primer mes de l'exercici pressupostari, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de remetre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en els seus respectius pressupostos que proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també pel programa d'execució d'aquells.

-14 Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades als apartats anteriors han d'ésser fixades pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fa referència l'apartat 4, que poden ésser determinades pel Conseller d'Economia i Finances.

-15 Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.

Tramesa d'informació al Departament d'Economia i Finances Els organismes autònoms i les entitats públiques han de remetre mensualment al Departament d'Economia i Finances un estat de la seva situació financera, d'acord amb l'estructura que aquest determina.

Capítol V Normes tributàries sobre taxes i altres exaccions

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa

-1 Els tipus de quantia fixa de les taxes dels títols III i V al X de la Llei 6/1986, del 8 de maig, de Desplegament i Modificació de les Taxes de la Generalitat, augmenten d'un 3% sobre la quantia exigible l'any 1988.

-2 Es consideren com a tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base. La xifra de les unitats dels tipus resultants de l'aplicació de l'increment abans esmentat, llevat els de les tarifes 6, 9, 12 i 13 de l'article 142 i 1.3.1 de l'article 183, s'arrodoneixen al 5 les compreses entre l'1 i el 5, i al 0 les compreses entre el 6 i el 9, amb augment en aquest últim supòsit d'una unitat en la xifra de les desenes.

-3 Resten exceptuades d'aquesta elevació les taxes que són objecte d'actualització i de modificació específica en aquesta Llei, i les tarifes 5.a de l'article 72 i les de l'article 133.

-4 D'acord amb el que estableix l'article 6è de l'esmentada Llei 6/1986, s'introdueixen les modificacions detallades en l'annex I.

Exempcions A l'article 27 de la Llei 6/1986, del 8 de maig, de Desplegament i de Modificació de les Taxes de la Generalitat s'inclou un nou apartat d) amb la redacció següent: "

4. L'expedició de certificats sol·licitats pels detinguts, presos, penats i alliberats o llurs familiars i acreditatius de les circumstàncies que hi concorrin o hi hagin concorregut durant el període d'internament d'aquells en establiments penitenciaris."

Determinació de la tarifa del cànon de sanejament Durant l'any 1989 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials, i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, als efectes de la determinació dels tipus de l'Increment de Tarifa i Cànon de Sanejament dins de cada Pla Zonal de Sanejament, són els que figuren en l'annex 2.

Participació en ingressos

-1 El Fons de Cooperació Local de Catalunya és integrat per les participacions que corresponen als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat per a l'exercici de 1989 i per la partida 04.03.461.03 del Departament de Governació i d'import 1.250.000.000 de pessetes en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat.

-2 Les participacions en ingressos de l'Estat han de distribuir-se d'acord amb el que estableix l'article 48.2 de l'Estatut i la normativa que sigui aplicable.

-3 L'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació d'import 1.250.000.000 de pessetes ha de distribuir-se entre els consells comarcals d'acord amb el que s'establirà per reglament, tenint en compte els habitants de la comarca, les competències i els serveis assumits i el principi de solidaritat interterritorial.

Els crèdits consignats a la secció 19, Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat, s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que s'efectuï d'acord amb els criteris continguts a la normativa que els sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

Disposicions Addicionals Primera La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del Pressupost per al 1988 als mateixos capítols del Pressupost per al 1989.

Segona Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demanarà.

Tercera La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Quarta Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el President del qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Cinquena Al Pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, corresponents a l'exercici del 1988.

Sisena L'aprovació de l'Oferta Pública d'Ocupació requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances quant a l'existència de crèdit.

Setena El control de caràcter financer a què fa referència l'article 75 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya s'ha d'ajustar al Pla anual que per a cada exercici econòmic ha d'aprovar el Conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General.

Vuitena

-1 Fins al 31 de desembre de 1989 l'interès de demora resta establert en el 9%.

-2 Durant aquest període, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a la Hisenda de la Generalitat és l'11%.

-3 Donades les normes que s'han d'aplicar als deutes derivats dels tributs estatals cedits a la Generalitat, en el supòsit que els tipus d'interès de demora que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1989 difereixin dels establerts pels apartats 1 i 2, s'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquests tipus d'interès.

Novena S'autoritza el Conseller d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si s'escau, l'anul·lació i la baixa a Comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que s'estima i fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquestes comporten.

Desena L'Institut Català del Sòl pot fer ús de la via de la compensació, d'acord amb el que estableix l'article 182.2 del Reial Decret Legislatiu 781/86, del 18 d'abril, per al cobrament dels crèdits al seu favor derivats de convenis amb entitats locals per al finançament d'actuacions en matèria d'habitatge.

Onzena El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 741.01 "Ajuts per a millorar les condicions financeres de línies de foment", existents a 31 de desembre de 1988. L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurança agràries quan s'estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives, preferentment els préstecs destinats a ajudar els agricultors i els ramaders que han sofert pèrdues com a conseqüència de fenòmens meteorològics i d'altres situacions excepcionals. L'Institut pot destinar també aquestes quantitats a proveir el seu fons per a insolvències.

Dotzena Un cop desafectats els terrenys compresos en els trams, les estacions, els edificis annexos o qualsevol altre immoble afectats al servei públic de ferrocarrils competència de la Generalitat de Catalunya, conforme al que disposa l'article 25 de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana i un cop complert, quan s'escaurà, el procediment establert per la legislació d'expropiació forçosa, el Consell Executiu és autoritzat per a cedir els drets que sobre els esmentats béns té la Generalitat als ajuntaments del municipi on radica el bé que ho sol·licitin, per a fins d'utilitat pública o interès social.

Tretzena Resten exceptuades de les limitacions quantitatives establertes pel paràgraf 3.r de l'article 38 de la Llei 10/1982, de Finances Públiques de Catalunya, les adquisicions d'immobles derivades del compliment de la Llei 14/1983, Reguladora del Procés d'Integració a la Xarxa de Centres Docents Públics de Diverses Escoles Privades.

Catorzena S'afegeix a l'article 9 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat un paràgraf amb el següent contingut: "Els ingressos de la Generalitat provinents dels jocs gestionats per l'ens resten afectats a les activitats relatives als serveis socials definits a l'article segon i a l'article cinquè de la Llei 26/1985, del 27 de desembre, de Serveis Socials. "En el supòsit que els ingressos efectivament obtinguts en l'exercici siguin superiors als inicialment previstos a l'estat d'ingressos del Pressupost, el Consell Executiu ha d'acordar l'ampliació dels crèdits consignats per atendre les accions anteriorment enumerades".

Quinzena La Llei 11/1981, del 7 de desembre, de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, resta modificada tal com s'assenyala a continuació. L'article 7 es modifica en els punts 1 i 2 amb la redacció següent: "Article 7 "

-1 La desafectació dels béns de domini públic de la Generalitat de Catalunya correspon al Departament d'Economia i Finances, si llur valor segons taxació pericial no excedeix els mil milions de pessetes, i al Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Departament d'Economia i Finances, si passa d'aquesta quantitat. En ambdós casos és prèvia la instrucció de l'expedient pel Departament d'Economia i Finances, on s'ha d'acreditar que no és necessària l'afectació a l'ús general o als serveis públics. "

-2 Aquest procediment no és necessari quan la desafectació es produeix a conseqüència d'un expedient d'atermenament del domini públic. Del resultat de l'expedient, se n'ha de donar compte al Departament d'Economia i Finances." El paràgraf 3 de l'article 9 resta amb la redacció següent: "

-3 La mutació de destinació dintre del domini públic dels béns que pertanyin, per qualsevol títol, a la Generalitat de Catalunya, ha d'ésser feta pel Departament d'Economia i Finances." L'actual article 10 passa a ésser l'article 11 i inicia com abans el Capítol III. Dins el Capítol II es crea un nou article 10, amb la redacció següent: "Article 10 "

-1 Els organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya poden sol·licitar al Departament d'Economia i Finances, mitjançant el departament de qui depenguin i per al compliment de llurs fins, l'adscripció de béns patrimonials de la Generalitat de Catalunya. "

-2 El Conseller d'Economia i Finances, ateses les raons exposades per l'organisme sol·licitant, si no hi ha cap departament interessat en el bé i si ho considera oportú, adopta la resolució d'adscripció corresponent, fent esment especial a la finalitat a la qual els béns han d'ésser destinats. "

-3 Si hi ha més d'un organisme interessat, la resolució correspon al Consell Executiu. "

-4 Els organismes que reben els dits béns no n'adquireixen la propietat i han d'utilitzar-los exclusivament per al compliment dels fins que determina l'adscripció, bé de forma directa, bé mitjançant la percepció de les rendes o fruits." L'article 17 es modifica amb la redacció següent: "Article 17 "

-1 L'aprovació dels expedients d'alienació dels béns immobles no afectats a l'ús general o al servei públic correspon al Conseller d'Economia i Finances si el valor del bé, segons taxació pericial, no excedeix els mil milions de pessetes, i al Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Departament d'Economia i Finances, si llur valor, també segons taxació pericial, excedeix l'esmentada xifra i no ultrapassa els dos mil milions de pessetes; si excedeix aquesta quantitat, ha d'ésser autoritzada pel Parlament de Catalunya. "

-2 L'alienació dels béns immobles s'ha de fer mitjançant subhasta pública, excepte que el Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, n'acordi l'alienació directa." A l'article 29 s'afegeix un tercer paràgraf, amb la redacció següent: "Article 29 "

-3 El Conseller d'Economia i Finances pot acordar l'explotació dels béns patrimonials quan aquesta s'hagi d'instrumentar amb subjecció a la legislació reguladora dels arrendaments rústics o urbans; pertoca al Consell Executiu d'acordar qualsevol altra forma de cessió d'ús." S'autoritza el Consell Executiu perquè, ateses les modificacions de la Llei de Patrimoni que han estat aprovades, faci les adaptacions necessàries del seu Reglament.

Setzena La Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, es modifica com s'assenyala a continuació. L'article 4 resta redactat de la manera següent: "Article 4 "D'acord amb el que disposa l'article 10 de la Llei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, les entitats a què fa referència aquest capítol poden sol·licitar per al servei de llurs fins de manera directa i permanent al Departament d'Economia i Finances, mitjançant el departament del qual depenen, l'adscripció de béns patrimonials de la Generalitat de Catalunya." El punt quart de l'article 5 resta redactat com segueix: "Article 5 "

-4 Sens perjudici del que fixa el punt 5 l'autorització a què es refereix el punt 3 ha d'ésser feta pel Parlament quan el valor de la taxació excedeixi els 2.000.000.000 de pessetes. Si la taxació és superior al 1.000.000.000 de pessetes però inferior als 2.000.000.000, l'autorització correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya, i si la valoració és inferior als 1.000.000.000 de pessetes és autoritzada pel Conseller d'Economia i Finances."

Dissetena Els crèdits que figuren al Pressupost de la Generalitat per al 1989 per a l'exercici de les competències en matèria estadística fixades per la Llei 14/1987, del 9 de juliol, tenen la consideració de dotació inicial de l'òrgan estadístic de la Generalitat. S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Finances, desglossi la dotació inicial als efectes de la gestió pressupostària de l'esmentat òrgan.

Divuitena Es modifica el tercer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 12/1983, del 14 de juliol, d'Administració Institucional de la Sanitat, l'Assistència i els Serveis Socials, que passa a ser el punt 3 i que resta redactat així: "L'Institut Català de la Salut ha de gestionar els acords, els concerts o les fórmules de gestió integrada o compartida que, en matèria d'assistència sanitària, el Departament de Sanitat i Seguretat Social estableix amb l'Administració local i amb altres entitats públiques o privades, especialment si són sense ànim de lucre."

Dinovena

-1 El Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat es transforma en una entitat de dret públic de les regulades en el Capítol III de la Llei 4/1985, del 29 de març, adscrita a la Secretaria de l'Esport del Departament de Presidència.

-2 El centre té per finalitat la formació, el seguiment i el control dels esportistes d'alt rendiment.

-3 Els recursos del centre són els següents:

1. Les aportacions amb càrrec als Pressupostos de la Generalitat de cada any.

2. Les aportacions provinents de convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades.

3. Les subvencions, auxilis i donatius procedents de persones físiques o jurídiques.

4. El producte del seu patrimoni, i els ingressos generats per les seves activitats i la prestació dels seus serveis.

5. Qualsevol altre que li sigui atribuït.

   -4 El centre ha de tenir un president, un vice-president i un consell d'administració, format per membres designats per la Generalitat de Catalunya.

   Vintena S'afegeixen els paràgrafs següents a la lletra i) de l'apartat 1 de l'article 3 de la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de l'Institut Català del Crèdit Agrari: "L'Institut pot atorgar crèdits a ajuntaments de municipis classificats com a zona desafavorida, zona de muntanya o zona amb limitacions específiques, d'acord amb els criteris de la Generalitat de Catalunya i les directives de la Comunitat Econòmica Europea, si es destinen a finançar actuacions adreçades al millorament del medi rural, com ara la portada d'aigües per a conreus, la lluita contra plagues al camp i l'arranjament de camins rurals. "L'Institut Català del Crèdit Agrari pot també concedir préstecs o avals a les empreses públiques que tenen per objecte la comercialització, la promoció i l'ajut a l'exportació de productes agroalimentaris. En el cas dels avals serà d'aplicació allò que disposa la normativa vigent establerta per la llei pressupostària".

   Vint-i-unena

   -1 Els articles 172 i 173.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, resten redactats de la manera següent: "Article 172 "

   -1 La durada del Pla és indefinida, sens perjudici de la revisió quadriennal i de l'execució mitjançant programes que han d'ésser aprovats pel Govern de la Generalitat. "

   -2 Els programes que incloguin projectes d'execució plurianual s'han de dividir en fases anuals i figurar amb aquest caràcter en el Pla. En aquest cas, el compromís de finançament de les diferents anualitats s'ha de regir per la normativa pressupostària que correspongui. "

   -3 Els programes d'execució del Pla Director d'Inversions Locals no poden tenir una durada superior als quatre anys i han de coincidir, si s'escau, amb la revisió del Pla Director. "

   -4 El Pla únic d'Obres i Serveis de Catalunya s'integra en el Pla Director d'Inversions Locals com un dels seus programes específics." "Article 173 "

   -1 Correspon a la Comissió de Cooperació Local de formular el projecte del Pla Director i els programes d'execució i d'informar prèviament de les modificacions d'aquests programes. Així mateix ha d'informar de les qüestions relatives a l'aplicació del Pla o dels programes que li sotmetin a consideració els òrgans o les institucions amb competència en aquesta matèria." "

   -2 Els articles 2.2, 2.3, 5.1, apartat segon i 7.2 de la Llei 23/1987, del 23 de desembre, per la qual s'estableixen els Criteris de Finançament del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i les Bases per a la Selecció, la Distribució i el Finançament de les Obres i else Serveis a incloure-hi, resten redactats de la manera següent: "Article 2 "

   -2 Les diputacions han d'actualitzar periòdicament, en funció de la durada del Pla Únic d'Obres i Serveis, llurs aportacions, d'acord amb la ratio de variació de llurs recursos ordinaris. Per al càlcul d'aquesta ratio entre els dos períodes que s'hagin de considerar a efectes de l'actualització, es descompten del primer els recursos que hagin estat objecte de transferència, d'acord amb la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials. "Per acord entre la Generalitat i les Diputacions Provincials es pot determinar la part dels Recursos Provincials que s'han d'aplicar al programa general del Pla Únic d'Obres i Serveis i la part destinada a finançar programes específics d'àmbit provincial a què es refereix l'article 1.3. "

   -3 Sens perjudici del que estableix l'apartat 1.c), tots els altres recursos financers que les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona destinin, en concepte de cooperació econòmica, per a la realització, l'ampliació o la millora de les obres i els serveis de competència municipal s'han de fer efectius mitjançant el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 9.1.a) de la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials." "Article 5.1, apartat segon "El Consell Executiu, en la convocatòria del Pla, pot preveure l'atorgament de subvencions extraordinàries, fins al cost íntegre de l'obra, atenent els paràmetres següents: "

1. La tipologia de les obres i els serveis. "

2. La capacitat econòmico-financera de l'entitat local beneficiària. "

3. La tipologia dels municipis. "

4. L'abast supramunicipal de l'obra. "

5. El foment de la fusió i l'agregació voluntària de municipis." "Article 7 "

   -2 Correspon a la Comissió de Cooperació Local formular el projecte del Pla i informar prèviament de les seves modificacions i de totes les qüestions relatives a la seva aplicació que li sotmetin a consideració els òrgans i les institucions amb competència en aquesta matèria."

   Vint-i-dosena Els titulars d'autoritzacions d'explotació de jocs de sort, d'envit o d'atzar són obligats a constituir fiances en els termes i les quanties establerts per reglament, que resten afectes a totes aquelles responsabilitats econòmiques que derivin de les infraccions a la legislació de joc i al compliment de les obligacions imposades per reglament.

   Vint-i-tresena Les Cambres Oficials de la Propietat Urbana apliquen l'escala següent a la determinació de les quotes que per a cada unitat urbana estan obligats a satisfer llurs afiliats:

   Quota contribució Quota Cambres Oficials Territorial Urbana de la Propietat Urbana -----------------------------------------------------

   Més de 50.000 per any ......................... 2.265 De 25.001 a 50.000 ............................ 1.815 De 20.001 a 25.000 ............................ 1.350 De 15.001 a 20.000 ............................ 900 De 10.001 a 15.000 ............................ 450 De 5.001 a 10.000 ............................. 350 De 3.001 a 5.000 .............................. 275

   Vint-i-quatrena

   -1 Es convalida el Decret 380/1984, de 13 de desembre, el qual afecta la possibilitat de creació del càrrec de Director-Gerent per part de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

   -2 El Consell Executiu de la Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i en el marc de les seves competències, ha d'adoptar les mesures reglamentàries corresponents per tal que les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya puguin desenvolupar les funcions que tenen encomanades, d'acord amb les seves necessitats actuals.

   Vint-i-cinquena

   -1 S'autoritza el Consell Executiu a realitzar les redistribucions, modificacions i adscripcions de competències, funcions, béns i drets, en matèria d'habitatge, previstos actualment a la Llei 4/1980, de 16 de desembre, necessàries per dotar de contingut el nou Departament de Benestar Social.

   -2 Es transmeten les accions de l'empresa pública ADIGSA de l'actual titular, l'Institut Català del Sòl, a la Generalitat de Catalunya.

   Vint-i-sisena

   -1 Per donar compliment als principis d'integració en el treball establerts per la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'Integració Social de Minusvàlids i per la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de Funció Pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb la finalitat de complir que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui coberta per persones amb disminució, la Llei de Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 1989 reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

   -2 Les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya han de reservar un 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes durant l'exercici pressupostari del 1989, per a proveir-les per persones amb disminució.

   Disposicions Transitòries

   Primera Retribucions de funcionaris amb llocs de treball no catalogats Els funcionaris que desenvolupen llocs de treball encara no catalogats perceben les retribucions amb la mateixa estructura retributiva vigent el 1988, però amb un increment del 4% i d'acord amb la normativa vigent per a aquest exercici; s'exclouen d'aquest augment les retribucions enumerades en l'article 20.2.

   Segona Retribucions del personal contractat administratiu Les retribucions del personal contractat administratiu experimenten un augment del 4% sobre les quanties establertes el 1988; s'exclouen d'aquest augment les retribucions enumerades en l'article 20.2.

   Disposicions Finals Primera S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el Pressupost.

   Segona Per a l'aplicació correcta de l'article 20.5, el Departament d'Economia i Finances pot modificar la quantia dels crèdits de personal destinats pels departaments per a atendre l'increment esmentat i per a adequar-los al nombre d'efectius i a l'aplicació individual de la millora. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de la despesa pública.

   Tercera

   -1 En el supòsit que es prorrogui el Pressupost de l'exercici del 1988, en aplicació del que disposa l'article 33 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, les despeses autoritzades amb càrrec al Pressupost prorrogat s'han d'imputar als crèdits autoritzats pel mateix concepte i per la mateixa naturalesa d'acord amb aquesta Llei.

   -2 En el cas que en el Pressupost per a l'exercici del 1989 no consti el mateix concepte que en el Pressupost prorrogat del 1988, o que els crèdits consignats en aquell siguin inferiors als prorrogats, el Departament d'Economia i Finances ha de determinar el concepte pressupostari al qual s'ha d'imputar la despesa autoritzada, que ha de respondre tant com sigui possible a la mateixa naturalesa econòmica.

   Quarta Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia que serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   Cinquena S'autoritza el Consell Executiu perquè, amb l'informe previ de la Comissió Jurídica Assessora, refongui en un text únic, abans de sis mesos, la Llei del Parlament 6/1986, del 8 de maig, de Desplegament i Modificació de les Taxes de la Generalitat, amb les modificacions corresponents introduïdes per les lleis de pressupostos, i la Llei del Parlament 8/1987, del 13 de juliol, per la qual s'estableix la Gratuïtat de l'Ensenyament en els Estudis de Nivell Mitjà i en els d'Arts Aplicades i Oficis Artístics. La refosa ha de comprendre també la regulació, l'aclariment i l'harmonització d'aquestes disposicions.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment, i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 31 de desembre de 1988.

   Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

   Ramon Trias i Fargas Conseller d'Economia i Finances

   Annex 1

   Primera Títol 3 Taxes del Departament de Governació

   Primera Es modifica l'article 38 del Capítol 1, que queda redactat de la manera següent: "Article 38: Fet imposable "Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa la Direcció General del Joc i Espectacles dels serveis que es consignen a l'article 41."

   Segona Es modifica l'article 41 del Capítol 1, que queda redactat de la manera següent: "Article 41: Tarifes "La taxa s'exigeix segons les tarifes següents:

   Pta

   ------------------------------------------------

   "1 Emissió de documents d'homologació de material de joc o inscripció en el Registre de Models ...................... 20.000 "2 Inscripció i autorització d'empreses: "2.1 Inscripció en els Registres i autorització d'empreses de joc ......... 25.000 "2.2 Inscripció en el Registre d'Empreses recreatives i d'Espectacles ............. 5.000 "2.3 Modificació de les condicions d'inscripció i autorització d'empreses de joc ..................................... 5.000 "3 Emissió de documents professionals ... 3.000 "4 Autorització de locals i establiments: "4.1 De casinos de joc ..................500.000 "4.2 De sales de bingo ..................100.000 "4.3 De salons de joc (màquines B) ...... 50.000 "4.4 De salons recreatius (màquines A) .. 25.000 "4.5 D'altres locals de joc, d'espectacles i d'activitats recreatives. 5.000 "4.6 Modificació d'autoritzacions de constitució i funcionament de locals i establiments de jocs .................... 5.000 "5 Expedició i duplicats de guies de circulació .............................. 10.000 "6 Diligències de guies, butlletins i llibres ................................. 5.000 "7 Autoritzacions de rifes, tòmboles, combinacions aleatòries i apostes ....... 5.000 "8 Autoritzacions governatives d'espectacles i actes recreatius amb caràcter professional: "8.1 Fins a 5.000 persones d'aforament .. 6.000 "8.2 Cada 5.000 pesrones més o fracció .. 5.000 "9 Autoritzacions governatives d'Espectacles amb caràcter no professional ............................ 500 "10 Autoritzacions governatives d'actes esportius amb caràcter professional ..... 5.000 "11 Autoritzacions d'espectacles taurins: "11.1 Festes de braus ................... 10.000 "11.2 Corre-bous ........................ 5.000 "12 Expedició de duplicats ........... 50% tar."

   Segona Títol 4 Taxes del Departament d'Ensenyament

   -1 S'afegeix el número 3 a l'article 51 del Capítol I, que queda redactat de la manera següent: "3. Queden exempts del pagament de taxes acadèmiques els alumnes que cursen el curs d'orientació universitària. L'exempció a la qual es refereix el paràgraf anterior serà d'aplicació a partir del curs 1989/1990".

   -2 S'afegeix la tarifa 1.5 a l'article 55, que queda redactat de la manera següent:

   "1.5 Ensenyament no reglat Pta

   ----------------------------------------------

   Diploma ............................... 2.000"

   Tercera Títol 6 Taxa del Departament de Sanitat i Seguretat Social

   Capítol únic Taxes per serveis sanitaris

   -1 L'article 71 queda redactat de la manera següent: "La taxa s'acredita mitjançant la realització del fet imposable, excepte en la tarifa 5.a, en què l'acreditament es produeix per mesos naturals, i en la tarifa 6.a, en què l'acreditament es produeix el 31 de desembre de cada any. Tanmateix, i amb excepció de les tarifes 5.a i 6.a, es pot anticipar l'exigiblitat al moment en què els particulars sol·licitin la prestació dels serveis".

   -2 S'afegeix una nova tarifa a l'article 72 amb la redacció següent: "9. Inscripció en el registre de productes cosmètics, 800 Pta".

   Quarta Títol 8 Taxes del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

   Primera Es modifica la tarifa 6 de l'article 128 del Capítol 3 de la manera següent:

1. Al número 6, determinacions generals en productes per a l'alimentació humana i animal, s'hi afegeixen els dos conceptes següents: Arseni (quali merkotest): 1.155 Pta Aminoàcids (hidròlisi i HPLC): 11.500 Pta

2. Al número 7, pinsos, farratges, cereals i derivats i llegums, s'hi afegeix el concepte: Antitiroides (qualitativa de tiouracils): 2.310 Pta

3. Al número 8, olis i greixos, xocolates i torrons, s'hi afegeixen els conceptes següents: Compostos polars: 1.455 Pta Punt de fum: 580 Pta

4. Al número 9, llets i productes làctics, s'hi afegeix el concepte: Solubilitat: 580 Pta

5. Es modifiquen els dos primers conceptes del número 15, els quals queden redactats de la manera següent: "Aeròbits totals o aeròbits mesòfils o fongs llevats o llevats osmòfils o esporulats anaeròbits o espores termoresistents: 1.365 Pta" "Bacillus cereus o coliformes o E colio enterobacteriàcies totals o st. aureus o str. D. de Lancefield o sulfito-reductors o pseudomona aeruginosa: 1.575 Pta"

6. S'incorporen dos nous números que queden redactats de la manera següent:

   18. Productes enològics Pta

       ----------------------------------------------

       P. Solubles en àcids diluïts .......... 580 Hidroc. aromàtics superiors (quali) ... 295 Àcid cítric (HPLC) .................... 1.155 Àcid cítric (valoració com a producte pur) .................................. 580 Tetrat potàssic (HPLC) ................ 1.155

   19. Ous (per 24 unitats o fracció) Pta

       ----------------------------------------------

       Ous amb la closca bruta o tacada (%), ous trencats o amb fisures (%), ous rugosos i/o amb forma irregular (%), ous amb la closca descalcificada (%) .... 580 Ous amb cossos estranys a la clara (%), ous amb cossos estranys al rovell (%), ous amb el germen desenrotllat (%) ...... 295 Ous amb la cambra d'aire mòbil (%), ous amb mobilitat sensible del rovell (%), alçada de la cambra d'aire (mm) ......... 580

       Segona A l'article 133 del Capítol 4 es deroguen les tarifes 11 i 14, així com les lletres a, b i c de la tarifa 12.

       Tercera L'article 134 del Capítol 4 queda redactat de la manera següent: "No s'aplica la taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris, en les campanyes de sanejament ramader quan hi ha una epizootia i/o zoonosi declarada oficialment i quan es tracti d'actuacions prioritàries de foment a zones determinades, així declarades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca".

       Quarta Les tarifes II, III i IV de l'article 162 del Capítol 11è es reformen en una de sola que queda redactada de la manera següent:

       Tarifa II. Anàlisi i dret de certificació Pta

       ------------------------------------------------------- Anàlisi per a l'elecció del peu americà ........ 935 Anàlisi de fertilitat de la vinya .............. 3.000 Drets de certificació .......................... 380 Anàlisi pel registre enològic .................. 10.000

       Cinquena Títol 11 Taxes del Departament de Benestar Social Es crea el Títol 11è de taxes del Departament de Benestar Social i se li adscriuen les regulades a la tarifa 8 de l'article 72, activitats de serveis socials públiques i d'iniciativa mercantil, i deixa per tant el Departament de Sanitat i Seguretat Social de tenir competència en la gestió, liquidació i recaptació d'aquestes taxes.

       Annex 2

       Zona 5 -Usos domèstics ................ 21,77 Pta/m3 -Usos industrials .............. 27,21 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 17,50 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 35,00 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 350,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 280,00 Pta/Sm3/cm

       Zones 2 i 3 -Usos domèstics ................ 23,03 Pta/m3 -Usos industrials .............. 28,79 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 18,50 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 37,00 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 370,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 296,00 Pta/Sm3/cm

       Zona 4 -Usos domèstics ................ 20,88 Pta/m3 -Usos industrials .............. 28,79 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 17,00 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 34,00 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 340,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 272,00 Pta/Sm3/cm

       Zona 12 -Usos domèstics ................ 20,37 Pta/m3 -Usos industrials .............. 25,46 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 16,50 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 33,00 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 330,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 264,00 Pta/Sm3/cm

       Zona 6 i 7 -Usos domèstics ................ 21,73 Pta/m3 -Usos industrials .............. 27,16 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 17,50 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 35,00 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 350,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 280,00 Pta/Sm3/cm

       Zona 14 -Usos domèstics ................ 22,00 Pta/m3 -Usos industrials .............. 26,90 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 14,70 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 27,90 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 300,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 221,50 Pta/Sm3/cm

       Zona 13 -Usos domèstics ................ 15,75 Pta/m3 -Usos industrials .............. 19,68 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 14,47 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 28,94 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 289,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 231,52 Pta/Sm3/cm -Increment de temperatura ...... 0,0035 Pta/m3/ºC

       Zona 1 -Usos domèstics ................ 26,60 Pta/m3 -Usos industrials .............. 33,25 Pta/m3 -Figueres (usos domèstics) 25,00 Pta/m3 -Figueres (usos industrials) ... 31,25 Pta/m3 -Olot (usos domèstics) ......... 18,00 Pta/m3 -Olot (usos industrials) ....... 24,30 Pta/m3 -Matèries en suspensió ......... 21,51 Pta/kg -Matèries oxidables ............ 43,03 Pta/kg -Matèries inhibidores .......... 430,00 Pta/Kequitox -Sals solubles ................. 344,24 Pta/Sm3/cm

       (Vegeu annexos a les pàgs. 13-124)