DICTAMEN 2/2013, de 21 de febrer, sobre la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s'adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l'impuls de l'activitat econòmica.

SecciónDisposicions Generals
EmisorCONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES
Rango de LeyDictamen

El Consell de Garanties Estatutàries, amb l’assistència del president Eliseo Aja, del conseller Pere Jover Presa, del vicepresident Joan Egea Fernàndez, del conseller Marc Carrillo, de la consellera Antonia Agulló Agüero, del conseller secretari Jaume Vernet Llobet, i dels consellers Enric Fossas Espadaler i Àlex Bas Vilafranca, ha acordat emetre el següent

DICTAMEN

Sol·licitat pel Govern de la Generalitat i per més d’una desena part dels diputats del Parlament, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, sobre la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica (BOE núm. 312, de 28 de desembre de 2012).

ANTECEDENTS

  1. El dia 23 de gener de 2013 va tenir entrada en el Registre del Consell de Garanties Estatutàries un escrit de la vicepresidenta del Govern, de 22 de gener de 2013 (Reg. núm. 2932), pel qual, en compliment del que preveuen els articles 16.2. a i 31 de la Llei 2/2009, de 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, es comunicava al Consell l’Acord del Govern de la Generalitat, de 22 de gener de 2013, de sol·licitud d’emissió de dictamen sobre l’adequació a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia de l’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica.

    L’òrgan sol·licitant demana d’aquest Consell el dictamen, atès el seu caràcter preceptiu segons l’article 76.3 EAC, per al cas que s’acordés interposar un recurs d’inconstitucionalitat.

  2. El Consell de Garanties Estatutàries, en la sessió del dia 24 de gener de 2013, després d’examinar la legitimació i el contingut de la sol·licitud, la va admetre a tràmit i es va declarar competent per emetre el dictamen corresponent, d’acord amb l’article 24.2 de la seva Llei reguladora. Es va designar ponent del Dictamen esmentat el conseller secretari Jaume Vernet Llobet.

  3. En la mateixa sessió, d’acord amb l’article 25, apartat 5, de la seva Llei reguladora, el Consell va acordar adreçar-se al Govern a fi de sol·licitar-li la informació i la documentació complementàries de què disposés amb relació a la matèria sotmesa a dictamen.

  4. En data 8 de febrer de 2013 va tenir entrada en el Registre del Consell de Garanties Estatutàries un escrit de la presidenta del Parlament de Catalunya, de 8 de febrer (Reg. núm. 2978), pel qual, en compliment del que preveuen els articles 16.2. a i 30 de la Llei 2/2009, es comunicava al Consell l’admissió interna, per part de la Presidència del Parlament, de la sol·licitud de dictamen presentada el 7 de febrer de 2013 per més d’una desena part dels diputats del Parlament, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (Reg. Parlament núm. 2141), sobre la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica.

    Els sol·licitants demanen d’aquest Consell el dictamen, atès el seu caràcter preceptiu segons l’article 76.3 EAC, per al cas que s’acordés interposar un recurs d’inconstitucionalitat.

  5. El Consell de Garanties Estatutàries, en la sessió del dia 12 de febrer de 2013, després d’examinar la legitimació i el contingut de la sol·licitud de dictamen, la va admetre a tràmit i es va declarar competent per emetre el dictamen corresponent.

  6. En la mateixa sessió del dia 12 de febrer de 2013, segons el que estableixen els articles 19.2 de la Llei 2/2009, de 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, i 31 del Reglament d’organització i funcionament del Consell, i en vista que ambdues sol·licituds tenen objectes substancialment connexos que justifiquen la unitat de tramitació i decisió, ja que recauen sobre la mateixa norma legal i coincideixen en la disposició qüestionada, es va acordar obrir el tràmit d’audiència perquè els sol·licitants formulessin les al·legacions que consideressin oportunes sobre la possibilitat d’acumulació, per part del Consell, dels dos procediments de dictamen.

    Així mateix, atès el que disposa l’article 25, apartat 5, de la Llei 2/2009, de 12 de febrer, el Consell va acordar adreçar-se als sol·licitants, als grups parlamentaris, i també al Govern, a fi de sol·licitar-los la informació i la documentació complementàries de què disposessin amb relació a la matèria sotmesa a dictamen.

  7. En la sessió del dia 19 de febrer de 2013, un cop transcorregut el termini per dur a terme el tràmit d’audiència, el Consell va acordar acumular la sol·licitud de dictamen presentada per més d’una desena part dels diputats del Parlament de Catalunya, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, a la sol·licitud presentada pel Govern de la Generalitat.

  8. Finalment, després de les corresponents sessions de deliberació, es va fixar com a data per a la votació i per a l’aprovació del Dictamen el dia 21 de febrer de 2013.

    FONAMENTS JURÍDICS

    Primer. L’objecte del Dictamen

  9. El Govern de la Generalitat, d’una banda, i més d’una desena part dels diputats del Parlament, de l’altra, sol·liciten el nostre dictamen en relació amb l’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica (en endavant, Llei 16/2012), amb caràcter previ a l’eventual interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (art. 76.3 EAC i 16.2. a , 30.1 i 31.1 de la Llei 2/2009, de 12 de febrer). Les dues sol·licituds han estat acumulades per raó de la connexió entre l’objecte d’ambdues, que en justifica la unitat de tramitació i decisió (art. 19.2 de la Llei 2/2009).

    En aquest primer fonament jurídic, exposarem el contingut de la Llei 16/2012 i el context normatiu en el qual s’insereix; així com els antecedents, la finalitat i l’objecte de l’article 19 de la Llei i els dubtes de constitucionalitat i d’estatutarietat que formulen la sol·licitud del Govern i la dels diputats. Finalment, avançarem l’estructura que adoptarà el Dictamen a fi i efecte de donar resposta a ambdues peticions.

  10. La Llei 16/2012 forma part, segons el seu preàmbul, del conjunt de mesures tributàries que s’han anat introduint en els darrers mesos per tal de consolidar les finances públiques mitjançant diferents normes amb rang de llei (en concret, el Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic; el Reial decret llei 12/2012, de 30 de març, pel qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic, i el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat). La finalitat declarada del conjunt de la Llei és reforçar els ingressos públics mitjançant l’adopció de mesures addicionals que «permetin fixar les bases d’una recuperació econòmica estable i duradora».

    La Llei 16/2012 està integrada per 19 articles, dividits en onze capítols, tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tretze disposicions finals. El text legislatiu introdueix diverses modificacions en el règim jurídic de diferents tributs estatals com ara l’impost sobre la renda de les persones físiques (art. 1 a 6), l’impost sobre societats (art. 7 a 9 ), l’impost sobre el patrimoni (art. 10), l’impost sobre la renda dels no residents (art. 11), l’impost sobre el valor afegit (art. 12) i l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (art. 13), i de diferents tributs locals (art. 14 i 15). Així mateix, modifica la regulació del cadastre immobiliari (art. 16) i del règim econòmic i fiscal de Canàries (art. 17 i 18). Finalment, l’article 19 regula un nou tribut, l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.

    D’acord amb la disposició final onzena de la Llei 16/2012, aquesta s’aprova a l’empara del que disposa l’article 149.1.14 CE, que atribueix a l’Estat la competència en matèria d’«Hisenda general».

  11. L’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit és una novetat en l’ordenament tributari estatal, però no és nova la subjecció a gravamen d’aquest tipus d’activitat financera en l’àmbit dels tributs creats per les comunitats autònomes. La comunitat autònoma d’Extremadura va aprovar, de forma pionera, aquest tipus de tribut mitjançant la Llei 14/2001, de 29 de novembre de 2001, reguladora de l’impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit, que posteriorment va ser refosa pel Decret legislatiu 2/2006, de 12 de desembre, pel qual s’aprova el text vigent de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma d’Extremadura en matèria de tributs propis (art. 40 a 53). Aquesta llei de l’Assemblea d’Extremadura va ser objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del Govern (Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1894/2002), que ha estat desestimat per la recent Sentència del Tribunal Constitucional 210/2012, de 14 de novembre, tot declarant la conformitat del tribut propi de la comunitat extremenya amb el bloc de la constitucionalitat.

    A més del cas de la Comunitat d’Extremadura, altres comunitats autònomes han establert com a tribut propi aquest tipus d’impost sobre els dipòsits bancaris. En particular, aquest impost és previst per la Llei del Parlament d’Andalusia 11/2010, de 3 de desembre, de mesures fiscals per a la reducció del dèficit públic i per a la sostenibilitat (art. 6); per la Llei del Parlament de Canàries 4/2012, de 25 de juny, de mesures administratives i fiscals (art. 41), i per la Llei del Principat d’Astúries 3/2012, de 28 de desembre, de pressupostos generals per al 2013 (art. 41). En relació amb Catalunya, cal remarcar que el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 5/2012, de...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR