DECRET 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.
| Fecha de Entrada en Vigor | 28 de Noviembre de 1995 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Medi Ambient i Habitatge |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de
l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques,
modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol,
disposa que el Govern de la Generalitat haurà d'aprovar un
Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes
dictades en la matèria i, alhora, faculta el mateix Govern
i els consellers competents per efectuar el desplegament
reglamentari.
Per raons tècniques i d'eficàcia, s'ha considerat
convenient unificar refosa i desplegament en una sola
norma, la qual cosa facilita també la tasca dels operadors
jurídics i professionals i reforça les garanties dels
sectors afectats respecte a l'aplicació de la norma,
aclarint i ordenant un conjunt de disposicions de diversa
índole, disperses i, de vegades, difícils d'harmonitzar.
El projecte s'ha estructurat seguint parcialment la
sistemàtica de la Llei 20/1991, però incorporant-hi, a més,
altres aspectes poc desenvolupats en aquesta. El Decret es
compon d'onze capítols, tres disposicions addicionals, dues
disposicions derogatòries, una disposició transitòria i
dues disposicions finals. Juntament amb aquesta part
dispositiva, el Decret opta per detallar els aspectes més
tècnics de la disposició en diversos annexos.
El capítol primer, sota la denominació de Disposicions
directives, recull un conjunt de conceptes generals
necessaris per a la concreció i delimitació de les normes
que després es despleguen. Els capítols segon, tercer i
quart contenen les disposicions sobre els diferents tipus
de barreres arquitectòniques, les urbanístiques, les de
l'edificació i les del transport. Aquests capítols es
complementen amb els corresponents annexos, que detallen
les especificacions tècniques aplicables.
Les barreres a la comunicació, els criteris d'actuació de
les quals es recullen al capítol 5, mereixen una
consideració especial, ja que respecte a elles es refon i
es desenvolupa un dels aspectes més innovadors de la Llei,
on es concreta el seu vessant de promoció de
l'accessibilitat.
El capítol 6 refon les normes dictades sobre la targeta
d'aparcament per a vehicles que portin persones amb
disminució, tot i que modifica determinats aspectes de
procediment. Per la seva banda, el capítol 7 regula l'acció
de foment en matèria d'accessibilitat i supressió de
barreres i, obeint el mandat parlamentari, crea el fons per
a la supressió de barreres arquitectòniques i la dotació
d'ajudes tècniques.
El capítol 8 es dedica a les mesures de control i
seguiment, que s'efectuarà, mitjançant el conjunt
d'actuacions que el Decret regula, per les diferents
administracions públiques segons l'àmbit de les respectives
competències. El capítol 9, per la seva part, refon totes
les normes existents sobre els òrgans de participació dels
diversos sectors implicats o afectats, tant públics com
privats, en els diversos àmbits en què es desenvolupen les
actuacions en matèria d'accessibilitat i supressió de
barreres arquitectòniques.
Els darrers capítols regulen la simbologia i el règim
sancionador. El símbol internacional d'accessibilitat es
recull al capítol 10, que es complementa amb un annex
descriptiu. Finalment, el capítol 11 regula el règim
sancionador d'acord amb els principis de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú, i també amb
el que estableix el Decret legislatiu 6/1994, de 13 de
juliol, aprovat en virtut de l'habilitació efectuada per la
Llei 2/1994, de 24 de març, de bases de delegació en el
Govern per a l'adequació de les lleis de Catalunya a
l'esmentada Llei 30/1992, i d'acord també amb el Decret
278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment
sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la
Generalitat.
Per tant, amb els informes del Consell General de Serveis
Socials, del Consell Sectorial d'Atenció a Persones amb
Disminució, de la Comissió de Govern Local, del Consell per
a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres
Arquitectòniques i vist el dictamen de la Comissió Jurídica
Assessora, en aplicació de la Llei 13/1989, de 14 de
desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de
l'Administració de la Generalitat, a proposta dels
consellers de Benestar Social i de Política Territorial i
Obres Públiques i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions directives
Objecte
En aplicació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de
promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres
arquitectòniques, és objecte d'aquest Reglament el
desplegament d'aquesta, així com l'aprovació de la refosa
de les normes reglamentàries dictades per garantir a les
persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació
l'accessibilitat i la utilització dels béns i serveis de la
societat i també promoure la utilització d'ajudes tècniques
adequades que permetin millorar la qualitat de vida
d'aquestes persones, mitjançant l'establiment de les
mesures de foment i de control en el compliment de la
normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de
barrera o obstacle físic o sensorial.
Àmbit d'aplicació
El que disposa aquest Reglament és d'aplicació a les
actuacions que es realitzin a Catalunya en matèria
d'urbanisme, edificació, transport i comunicació, per
qualsevol persona, sigui individual o física o bé jurídica,
pública o privada.
Persona amb limitacions o mobilitat reduïda
3.1 S'entén per persona amb limitacions aquella que
temporalment o permanentment té limitada la capacitat
d'utilitzar el medi o relacionar-s'hi.
3.2 S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que
té limitada temporalment o permanent la possibilitat de
desplaçar-se.
Barreres arquitectòniques
4.1 Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres
arquitectòniques tots aquells impediments, traves o
obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de
moviment de les persones.
4.2 Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:
Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són aquelles
que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic.
Barreres arquitectòniques en l'edificació pública o privada
(BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels
edificis o en el seu accés.
Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Són les
que es troben en el transport.
Barreres en la comunicació
5.1 De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la
Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de
l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques,
constitueixen barreres en la comunicació als efectes
d'aquest Reglament tots aquells impediments per a
l'expressió i la recepció de missatges, sigui per
comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació,
siguin o no de masses.
5.2 Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a
mitjans de comunicació tant aquells que tenen per finalitat
la comunicació personal individualitzada, com telèfon,
telègraf, fax o qualsevol altre mitjà o instrument
electrònic, informàtic o telemàtic, com aquells que tenen
per finalitat la comunicació de masses, com premsa, ràdio,
televisió i altres.
De l'accessibilitat
6.1 Als efectes d'aquesta disposició, s'entén per
accessibilitat la característica de l'urbanisme,
l'edificació, el transport o els mitjans de comunicació que
permet a qualsevol persona la seva utilització.
6.2 Als efectes de l'accessibilitat i la supressió de
barreres arquitectòniques en l'edificació, es consideren
tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis en funció del
seu nivell d'accessibilitat per a persones amb mobilitat
reduïda: els adaptats, els practicables i els convertibles.
La tipologia esmentada s'aplicarà també en l'urbanisme i en
el transport.
6.3 Un espai, una instal·lació o un servei es considera
adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i
dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i
amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o
qualsevulla altra limitació.
6.4 Un espai, una instal·lació o un servei es considera
practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments
abans esmentats, això no n'impedeix la utilització de forma
autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o
qualsevulla altra limitació.
6.5 Un espai, una instal·lació o un servei és convertible
quan, mitjançant modificacions d'escassa entitat i baix
cost que no afectin la seva configuració essencial, pot
transformar-se, almenys, en practicable.
Vies i espais lliures d'ús públic
7.1 Es consideren vies i espais lliures d'ús públic als
efectes de barreres arquitectòniques urbanístiques i en
l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:
Els que formen part del domini públic i són destinats a
l'ús o al servei públic.
Els que formen part de béns de propietat privada,
susceptibles de ser utilitzats pel públic en general amb
motiu de les funcions que hi desenvolupa algun ens públic,
directament o indirectament.
Els que formen part de béns de propietat privada afectes a
alguna servitud a l'ús públic.
7.2 També es considera espai lliure d'ús públic...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba