Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.
| Sección | Diversos |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix al títol 9 els principis de l'exercici de la potestat sancionadora i del procediment sancionador.
D'altra banda, la disposició addicional 3 de l'esmentada Llei preveu l'adequació a aquest text legal de les normes reguladores dels diferents procediments administratius, adequació que en el cas dels procediments sancionadors té una rellevància especial atesa la singularitat del seu objecte.
Així mateix, la derogació que efectua aquesta Llei del procediment sancionador establert a la LPA fa necessari que s'aprovi un procediment sancionador que hauran d'aplicar els òrgans de l'Administració de la Generalitat en aquells àmbits o sectors materials en relació als quals la Generalitat té competències normatives i que alhora tindrà caràcter supletori respecte de les disposicions sectorials que siguin aplicables.
D'altra banda, es preveu que aquest procediment sigui d'aplicació supletòria dels ens locals a Catalunya en defecte de procediments sancionadors específics que es prevegin en l'ordenament sectorial o en les ordenances locals.
Quant al contingut del procediment sancionador que preveu el Decret, cal dir que aquest estableix una tramitació àgil sense que per això suposi una minva de les garanties del presumpte responsable. Així mateix, es preveu un procediment abreujat per a supòsits taxats que el mateix Decret estableix i que per tant tampoc suposa cap minva de garanties.
En conseqüència, vistos l'informe de la Comissió de govern local de Catalunya i el dictamen de la Comissió jurídica assessora, d'acord amb el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Capítol 1. Disposicions generals
1.1 El present Decret estableix el procediment administratiu sancionador que han d'aplicar els òrgans de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els principis que estableix el títol 9 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i té caràcter supletori respecte de les disposicions de naturalesa sectorial de competències de la Generalitat que siguin aplicables.
1.2 Aquest Decret serà d'aplicació supletoria dels ens locals de Catalunya en defecte total o parcial dels procediments sancionadors específics previstos en l'ordenament sectorial o en les ordenances locals, llevat de les matèries en les quals l'Estat té competència normativa plena.
1.3 Aquest reglament és aplicable directament als ens locals en els procediments sancionadors sobre matèries de competència de la Generalitat, l'exercici de la qual se'ls ha delegat.
1.4 Queden exclosos de l'aplicació del present Decret els procediments de l'exercici de la potestat sancionadora en matèria tributària i els procediments per a la imposició de sancions per infraccions en l'ordre social.
1.5 Aquest Decret tampoc no és d'aplicació a l'exercici de la potestat sancionadora en matèria de règim disciplinari de personal i dels que estan vinculats per una relació contractual que es regirà per les seves normes específiques.
2.1 Són òrgans competents per acordar la incoació del procediment sancionador o, si s'escau, l'arxiu de les actuacions a què fa referència l'article 7 d'aquest Decret els delegats o caps dels serveis territorials dels departaments i els directors generals o els òrgans que en cada cas estableixi la normativa vigent.
2.2 Són òrgans competents per a la imposició de sancions o per acordar, si s'escau, el sobreseïment els assenyalats en la normativa sectorial corresponent. Si no hi ha previsió expressa, seran òrgans competents per a la imposició de sancions els que resultin de les normes sobre atribució i exercici de competències que estableix el capítol 1 del títol 2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2.3 En els ens locals són òrgans competents per a la resolució dels procediments sancionadors els presidents de les entitats locals, llevat que les corresponents normes d'atribució de competències les atribueixin a altres òrgans.
2.4 Mitjançant la corresponent disposició de caràcter general, els presidents dels ens locals poden desconcentrar en els membres de la corporació i els òrgans plenaris en els presidents, en les comissions de govern, si s'escau, i els membres corporatius, les competències sancionadores que tinguin respectivament atribuïdes. L'esmentada disposició haurà de ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la província i al tauler d'anuncis de l'entitat local o en altres mitjans de publicació adients.
En cap cas els òrgans als quals s'hagin desconcentrat competències sancionadores no les poden, al seu torn, desconcentrar.
2.5 En tot cas, no es podran atribuir a un mateix òrgan competències d'instrucció i resolució.
La prescripció d'infraccions i sancions es regeix per les lleis que les estableixen i, si no n'hi ha, pel que estableix l'article 132 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
4.1 En qualsevol moment del procediment, l'òrgan competent per iniciar l'expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat que s'ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure. Durant la tramitació del procediment s'han d'aixecar aquestes mesures si han desaparegut les causes que van motivar-ne l'adopció.
4.2 Les mesures cautelars s'ajustaran a la intensitat i a la proporcionalitat, i seran adequades als objectius que es pretengui garantir en cada supòsit.
5.1 Si durant la substanciació del procediment sancionador s'aprecia la posible qualificació dels fets perseguits com a constituents de delicte o falta s'ha de passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal, i s'ha de suspendre el procediment administratiu un cop l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Així mateix, si l'Administració té coneixement per qualsevol mitjà que s'està seguint un procediment respecte del mateix fet, subjecte i fonament, suspendrà...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba