DECRET 236/2013, de 15 d'octubre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Honorable Sr. Max Cahner i Garcia.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Amb la concessió de la Medalla d’Or, a títol pòstum, a Max Cahner i Garcia, la Generalitat de Catalunya vol honorar una de les personalitats que més ha contribuït, des del període de la resistència al franquisme, a enfortir la cultura catalana, tant pel que fa al seu desplegament social com a la seva vertebració institucional.

Max Cahner, un dels promotors més importants que ha tingut la nostra cultura, ha vinculat sempre aquest àmbit amb la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya. Constructor d’estructures de país tant des de l’activisme com des del Govern, la seva trajectòria n’ha fet un mestre d’energia i un model per a les generacions futures.

Va néixer l’any 1936 a Bad Godesberg, a la rodalia de Bonn. De família establerta a Catalunya des del 1890, els seus pares s’havien traslladat a Alemanya a causa de la Guerra Civil. Amb motiu de la repressió que patien en aquell país les persones d’origen jueu, la família tornà a Barcelona el 1939, any en què Max Cahner inicià els seus estudis a l’Escola Alemanya, en la fundació de la qual havia intervingut el seu avi patern.

S’introduí en els nuclis de la catalanitat resistent i participà en el moviment estudiantil antifranquista. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, amb Ramon Bastardes impulsà la nova època de la revista Serra d’Or (1959) i creà Edicions 62 (1961), que dirigí fins al 1969 per fundar, el 1972, Curial Edicions Catalanes.

Participà en la difusió i foment de la Gran Enciclopèdia Catalana , del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya del “Català al carrer”. Sempre com a agent actiu a favor de la consolidació de la consciència lingüística i cultural comuna dels països de parla catalana, fou també vicepresident del Club Ramon Muntaner, creat amb aquesta finalitat, i reforçà molt especialment els vincles culturals i polítics entre el Principat i el País Valencià, juntament amb els altres territoris del domini lingüístic.

Fou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya durant la I Legislatura (1980-1984). Durant el seu mandat, posà les bases de les infraestructures necessàries per al desenvolupament d’una cultura normalitzada: Arxiu Nacional de Catalunya, Filmoteca de Catalunya, adquisició del Teatre Poliorama o Llei de normalització lingüística, entre d’altres. A més, impulsà projectes com el Teatre Nacional de Catalunya o...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA