Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

DECRET 237/2013, de 15 d'octubre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Sr. Oriol Bohigas i Guardiola.

Texto Original (DOGC) Citas 2 Citado por Relacionados
Vincent
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyDecret

Amb la concessió de la Medalla d’Or a Oriol Bohigas i Guardiola, la Generalitat de Catalunya vol honorar un dels referents de l’arquitectura i l’urbanisme contemporanis i una de les principals personalitats que han contribuït més notòriament a la modernitat i a la projecció de la ciutat de Barcelona, des d’una reconeguda trajectòria cívica i cultural.

Oriol Bohigas i Guardiola va néixer a Barcelona l’any 1925. Graduat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, el 1951 va fundar amb un grup d’arquitectes catalans el Grup R i poc temps després, juntament amb Josep Martorell i amb David Mackay formà l’estudi de disseny arquitectònic MBM Arquitectes, ampliat després amb altres professionals.

D’entre les obres d’aquest estudi, cal esmentar la Mútua Metal·lúrgica, el grup d’habitatges de la ronda del Guinardó, els tallers de La Vanguardia, l’escola Thau, la Clínica Augusta, el parc de la Creueta del Coll, la Universitat Pompeu Fabra, o la seu d’RBA Editors, a Barcelona; l’edifici Destino, a Badalona; l’escola Garbí, a Esplugues de Llobregat; el bloc Martí l’Humà, a Sabadell; el Tecnocampus, a Mataró, o l’escola Catalunya, a Sant Adrià de Besòs. A la resta de l’Estat, hi destaca el pavelló del Futur a l’Exposició Universal de Sevilla. I en l’àmbit internacional, entre d’altres actuacions, són especialment reconeguts el conjunt Friedrichstadt i els habitatges de la Kochstrasse, a Berlín, o el parc d’Espanya a Rosario (Argentina).

Doctor arquitecte d’ençà de 1963, el 1977 fou nomenat director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, càrrec que ocupà fins que el 1980 esdevingué delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aleshores va passar a ser conseller urbanístic municipal i projectà les línies mestres del desenvolupament urbà que permetrien a la capital catalana acollir la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 i renovar-ne el plantejament infraestructural, alhora que recuperava la seva façana marítima.

Persona d’amplis interessos culturals vinculats al progrés del país, ha estat president d'Edicions 62 (1975-1979), de la Fundació Miró (1981-1988) i de l’Ateneu Barcelonès (2003-2011). Col·labora habitualment a Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i és promotor d’ Arquitecturas Bis . L’any 1991 fou nomenat regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec que exercí fins...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
Índice de navegación
Documentos relacionados

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR