LLEI 13/1984, de 20 de març, sobre la compilació del dret civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC n. 436, p. 1298, de 23.5.1984).

Per aquesta Llei, sota el títol genèric de Compilació del Dret Civil de Catalunya, s'adopta i s'integra en l'ordenament jurídic català el text normatiu, el preàmbul exclòs, de la Ley 40/1960, del 21 de juliol, relativa al Dret civil especial de Catalunya, amb les modificacions establertes en els articles següents.

Es modifica el Títol Preliminar de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en la rúbrica del dit títol i en l'article 1, la redacció dels quals és la següent: TÍTOL PRELIMINAR De l'aplicació del Dret Civil de Catalunya Article 1

De conformitat amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, les disposicions del Dret Civil de Catalunya regiran amb preferència al Codi Civil i a les altres disposicions d'igual aplicació general. Per tal d'interpretar i integrar aquesta Compilació i les altres normes hom prendrà en consideració les lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina que constitueixen la tradició jurídica catalana, d'acord amb els principis generals que inspiren l'ordenament jurídic de Catalunya.

Es modifica el títol primer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 4 i 5, la redacció dels quals és la següent: Article 4

Els fills podran promoure les accions conduents a la investigació, prova i declaració de llur filiació i exigir de llurs pares el compliment de les obligacions que una tal condició els imposa. L'acció per a la declaració judicial de paternitat o maternitat correspondrà únicament al fill durant la seva vida. Excepcionalment la podrà exercitar qualsevol descendent seu quan aquell hagi mort després d'entaular judicialment l'acció o si, essent menor d'edat, no s'hagués promogut. L'acció per a la declaració judicial de paternitat o maternitat, si el pare o la mare haguessin mort, podrà ésser dirigida contra llurs hereus. Article 5

L'acció només per a impugnar la filiació correspon al fill i als qui figurin registralment com a pares, si la filiació és matrimonial, i als qui en resultin afectats, si és no matrimonial, i caduca al cap de quatre anys d'haver estat inscrita en el Registre Civil o d'haver assolit el fill la majoria d'edat, quan aquest entauli la impugnació.

Es modifica el Títol segon del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 6, la redacció del qual és la següent: Article 6

Pertocant a l'adopció s'aplicaran les disposicions del Codi Civil, excepte les que es refereixen als drets successoris de l'adopció plena, que es regiran pel que aquesta Compilació disposa.

Es modifica el Capítol I del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 11 i s'hi afegeix un nou article, el 9 bis, la redacció dels quals és la següent: Article 9 bis

El divorci produeix la ineficàcia dels capítols matrimonials i, per tant, de totes llurs disposicions, llevat d'allò que s'indica en els paràgrafs següents, i en l'article 35 bis. Els heretaments i les donacions a favor del fill o la filla en consideració al matrimoni dels quals s'havien atorgat els capítols conservaran llur eficàcia si el fill o la filla continua vivint en la casa i treballant per a ella i hi ha descendència del matrimoni, llevat dels drets que s'hauran pactat, si fos el cas, a favor del consort. En cas contrari i també si el fill o la filla contrauen nou matrimoni, l'heretament o la donació esdevindran revocables per la sola voluntat de l'heretant o donant. També conservaran llur eficàcia els heretaments a favor dels descendents del matrimoni en consideració al qual s'havien atorgat els capítols, però els purs esdevindran revocables. Article 11

Els cònjuges podran celebrar entre ells durant el matrimoni actes i contractes a títol onerós o gratuït; en cas d'impugnació judicial, la prova del caràcter onerós correspondrà als demandats.

Es modifica el Capítol II del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 19, la redacció del qual és la següent: Article 19

A consort sobrevivent, no separat legalment, o de fet, li correspondrà sempre la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixin el parament de l'habitatge conjugal. No s'hi comprendran les joies, objectes artístics o històrics ni d'altres de valor extraordinari propis del premort, ni, si aquest en disposés per actes d'última voluntat a favor d'altres persones, els mobles de la seva procedència familiar.

Es modifica el Capítol III del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 20, 21, 22 i 23, la redacció dels quals és la següent: Article 20

Les donacions entre cònjugues fetes fora de capítols capítols matrimonials seran revocables en els casos que s'indiquen a l'article següent. Article 21

La revocació podrà tenir efecte:

1. En els casos generals de revocació de donacions, bé que en el de supervivència o en el de supervenció de fills només en podran tenir si es tracta de fills comuns.

2. En cas de nul·litat del matrimoni; tanmateix si hi ha mala fe de part d'un sol dels consorts, només podrà revocar l'altre.

3. Només pel cònjuge no culpable i llevat de reconciliació, si l'altre ha incorregut en alguna de les causes de desheretament o que donen lloc a la separació judicial o al divorci, encara que no es demani aquella o aquest. Article 22

En els casos previstos en els apartats b) i c) de l'article anterior, l'acció per a revocar caducarà al cap d'un any d'haver estat notificada la sentència corresponent; en els de revocació per causa de desheretament, divorci o separació, al cap d'un any d'haver tingut el donant coneixement de la causa i de la possibilitat de revocació. Article 23

En cas de fallida o concurs de creditors d'un dels cònjuges, si aquests no estan separats judicialment o de fet, els béns adquirits per l'altre a títol onerós durant l'any anterior a la declaració o des de la data de la retroacció es presumiran donats pel primer, llevat que el segon, en adquirir o bé abans, disposés d'ingressos o de qualsevol altra classe de recursos suficients per a adquirir.

Es modifica el Capítol IV del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en la rúbrica del dit Capítol i en els articles 24 i 25, la redacció dels quals és la següent: Capítol IV De l'any de plor Article 24

Durant l'any de plor, el consort supervivent, si no és usufructuari universal de l'herència del premort o si la vídua no gaudeix del benefici de tenut, tindrà dret a habitar tot l'habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premort en consonància amb la seva posició social i amb la quantia del dit patrimoni. Aquest dret és independent de l'existència de dot, d'aixovar, d'escreix o esponsalici i de soldada, i de la seva devolució. Els aliments comprendran totes les necessitats comunes a la vida, així en salut com en malaltia. Article 25

No tindrà els drets esmentats a l'article anterior el consort sobrevivent separat judicialment o de fet, i els perdrà si es tornés a casar durant l'any de plor o passés a viure maritalment de fet amb una altra persona i també si abandonés o negligís greument els fills menors comuns. En cap cas no estarà obligat a tornar l'import dels aliments percebuts.

Es modifica el Capítol V del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 26, 27, 29, 30, 31 i 36 i s'hi afegeix un nou article, el 35 bis, la redacció dels quals és la següent: Article 26

El dot només es constituirà voluntàriament i es regirà pels pactes de la seva constitució i, en el seu defecte, pels preceptes d'aquesta Compilació. La dona podrà disposar dels béns que constitueixen el dot inestimat amb el consentiment de la persona a favor de la qual s'haurà constituït. Article 27

El dotador fixarà lliurement l'import del dot, sens perjudici de la seva reducció per inoficiositat legitimària. Article 29

El dot podrà ésser constituït abans del matrimoni o durant aquest; podrà també ésser objecte d'augment durant el matrimoni. El dot es constituirà mitjançant escriptura pública o en acte de darrera voluntat, i serà reputat inestimat si hom no en fa constar l'estimació. Durant el matrimoni hom no podrà convertir en estimat el dot inestimat; sí, però, inversament. Article 30

El dot podrà ésser gravat amb pacte reversional o substitució fideïcomissària. Així mateix es podrà constituir amb el pacte que, morta la muller, resti de propietat del marit; en aquest cas, quan aquest premori, el dot així constituït no passarà als seus hereus; i si és la muller la qui premori deixant fills del marit, aquest, llevat de pacte en contrari, solament adquirirà una porció viril, en ple domini, i la resta en usdefruit corresponent a la nua propietat als fills comuns. En la constitució dotal són nuls els pactes que no permetin d'aplicar els fruits del dot a l'aixecament de les càrregues matrimonials, els que n'ajornin el lliurament fins després de la mort de la muller, els de renúnci a l'obligació de restituir, i aquells en què hom estipuli que la tal restitució tindrà lloc durant el matrimoni. Seran vàlids els pactes de lliurament o de restitució del dot a termes i de demora del lliurament fins a la mort del donant. Article 31

Durant el matrimoni la dona només tindrà dret a la restitució del dot: Primer.

- En cas de necessitat i per a aliments de la mateixa dona, del seu marit, dels seus fills, encara que siguin d'un altre matrimoni o no matrimonials que ja tingués en casar-se, i dels seus pares i germans. Segon.

- Quan obtingui sentència ferma de separació sense culpabilitat seva. Tercer.

- En el supòsit de dot estimat, si la fortuna del marit ha vingut a menys i si hom li embarga els béns, llevat que la restitució estigués assegurada amb hipoteca. Article 35 bis

En cas de divorci no s'haurà de restituir el dot si la dona n'és l'única culpable i hi ha descendents del matrimoni que restin sota la cura del pare, mentre hi estiguin. Article 36

Les robes i mobles es presumiran consumits al cap de deu anys comptats des de la celebració del matrimoni, i solament s'hauran de restituir en el cas que existeixin. Quan el dot consistirà en cosa no fungible la possessió de la qual s'hagués perdut sense dol ni culpa del marit, aquest complirà el deure de restituir cedint les accions necessàries per a recobrar-lo. Si són dos els dots a restituir amb càrrec al mateix patrimoni, i aquest no fos prou per a pagar-los, tindrà preferència el més antic, sens perjudici, si s'escau, de la prelació hipotecària. Aquesta preferència és renunciable.

Es modifica el Capítol VII del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 41 i 42, la redacció dels quals és la següent: Article 41

El marit, en contemplació del matrimoni, pot aportar a la seva consort béns en concepte d'aixovar quan aquesta, per raó del casament, sigui instituïda hereva per algun ascendent o per una altra persona. Constituït l'aixovar en diner, els altres béns mobles que hi hagi a la casa conjugal, tret de les robes d'ús del marit, es presumen de la muller, llevat pacte en contrari. L'aixovar produeix els mateixos efectes i gaudeix dels mateixos beneficis que el dot llevat els d'hipoteca legal, opció dotal o tenuta. Article 42

L'aixovar es podrà constituir estimat o inestimat i amb les modalitats que respecte al dot figuren establertes a l'article 30. Li són d'aplicació les regles donades per als béns dotals en aquests supòsits.

Es modifica el Capítol VIII del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 44, 46 i 47, la redacció dels quals és la següent: Article 44

L'espòs podrà constituir a favor de l'esposa i en escriptura pública esponsalici o escreix. En cas que el dot sigui constituït durant el matrimoni, l'escreix no podrà excedir-ne l'import. Si l'espòs assignava a l'esposa una sola quantitat en concepte de dot i d'escreix, hom entendrà que dos terços de la dita quantitat tenen la condició de dot, i l'altre terç, la d'escreix; si emprava indistintament les expressions "escreix" i "augment de dot", entendrem que tota la quantitat assignada constitueix escreix. Article 46

Dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller adquirirà l'usdefruit de l'esponsalici o escreix, i el conservarà encara que contregui noves núpcies; però, en aquest darrer cas, haurà d'assegurar-se la restitució amb caució idònia. Si en morir el marit existien fills del matrimoni correspondrà a aquests la nua propietat de l'esponsalici per parts iguals i, en llur defecte, a llurs descendents en representació dels premorts, si doncs en capítols matrimonials hom no hagués pactat que la muller el fes seu, o que el podia distribuir entre aquells i ella ho efectués. En cas de no haver-hi fills, la propietat de l'escreix serà dels hereus del marit, a menys que hom hagués estipulat que tot l'escreix o una part sigui propietat de la muller. A manca d'aquest pacte, ella podrà optar entre l'usdefruit de l'esponsalici, sense fiança, i el ple domini de la meitat, adquirint la propietat de l'altra meitat els hereus del marit. Haurà de fer aquesta opció dins un any, comptat des de la dissolució del matrimoni ben entès que, si no la fa expressament, opta per l'usdefruit. El dret d'opció no és transmès als hereus. En tot cas la muller podrà cancel·lar la hipoteca que hagués estat constituïda en garantia de l'esponsalici. Si la muller premor al marit deixant descendents del matrimoni, la nua propietat de l'esponsalici o escreix passarà a aquests en la forma prevista en el segon paràgraf d'aquest article, però no la podran reclamar fins a la mort del pare, el qual en retindrà l'usdefruit, llevat pacte contrari. En cas de no existir fills, l'escreix quedarà ineficaç, llevat estipulació contrària, pel sol fet de la mort de la muller. Article 47

La muller podrà exigir el lliurament de l'esponsalici o escreix ensems amb el dot, en tots el casos de restitució d'aquest. L'esponsalici o escreix donarà dret als beneficis d'opció dotal i de tenuta en iguals casos que el dot, i tindrà preferència la devolució d'aquest quan el marit no hagi deixat béns suficients.

Es modifica el Capítol IX del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 48, la redacció del qual és la següent: Article 48

Al territori de l'antic Bisbat de Girona el marit podrà prometre a la muller donació propter nuptias o tantundem en una quantitat igual al dot i com a garantia del mateix dot. El tantundem podrà coexistir amb l'escreix. En defecte de pactes especials, el tantundem donarà dret a la muller: Primer.

- Si el marit s'empobreix, a obtenir no solament la restitució del dot, sinó àdhuc un altre tant més inalienable, per a aliments seus i del seus fills. Segon.

- En cas de sentència de separació o divorci per causa no imputable a l'esposa, a obtenir, ultra la restitució del dot, la propietat d'altre tant. Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit quedarà alliberat de fer efectiva la donació. Si premor el marit, la muller tindrà dret als béns que hagin estat objecte de la donació propter nuptias, però sense gaudir, respecte a ells, de cap dels privilegis concedits al dot i a l'esponsalici. Si quedessin fills comuns, correspondrà a la muller l'usdefruit dels béns, i als fills, per parts iguals, llevat disposició contrària, llur nua propietat. Si hom hagués pactat que el marit, en cas de sobreviure a la seva consort, lucri de tot el dot o d'una part, la muller que sobrevisqui al seu consort lucrarà, encara que no hagués estat pactat, d'altre tant de la donació propter nuptias o tantundem.

Es modifica el Capítol X del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en la rúbrica del dit Capítol i en els articles 49, 50 i 51, la redacció dels quals és la següent: Capítol X Dels béns privatius Article 49

En règim de separació de béns són privatius tots els béns propis de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, posat que no formin part del dot o de les institucions dotals. En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom pressumirà que són parafernals. Els béns adquirits per un dels consorts durant el matrimoni l'adquisició dels quals no es pugui justificar es considerarà que pertanyen als dos consorts per meitat; però si en consta l'adquisició es presumiran adquirits amb diner privatiu de l'adquirent. Article 50

Els cònjuges estan obligats a contribuir al sosteniment de les despeses familiars. A manca de pacte ho faran en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, a llurs patrimonis, també proporcionalment a les respectives quanties. Es considerarà contribució a l'aixecament de les càrregues del matrimoni el treball realitzat per la casa per qualsevol dels cònjuges. Si hi ha dot o altres béns afectes a l'aixecament de les càrregues del matrimoni, els seus fruits i rendes s'aplicaran preferentment al sosteniment de les despeses familiars. Aquesta obligació cessarà quan els cònjuges visquin separats i no hi hagi fills del matrimoni. Article 51

Qualsevol dels cònjuges podrà en tot moment conferir a l'altre, expressament o tàcitament, l'administració dels seus béns privatius i revocar, restringir o condicionar en qualsevol moment tal concessió, encara que el lliurament constés en escriptura pública. El cònjuge administrador tindrà les mateixes obligacions i responsabilitats que un mandatari, i haurà de retornar els béns privatius que administri quan procedeixi o li sigui demanada la restitució, amb els fruits existents en aquest moment i aquells amb els quals s'hagués enriquit. Tot pacte contrari atorgat durant el matrimoni serà nul.

Es modifiquen les Seccions primera i tercera del Capítol XI del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 55, 58 i 59, respectivament, la redacció dels quals és la següent: Article 55

L'administració de l'associació a compres i millores correspondrà a l'associat indicat en els capítols. En defecte de designacions, correspondrà a tots els associats. L'administrador únic de l'associació, si és el cas, podrà, amb la seva sola intervenció, disposar a títol onerós dels béns que la constitueixin però no finançar a nom d'ella, si no és a profit de la família. Els deutes particulars de cada associat gravaran exclusivament la seva part. Article 58

L'agermanament o pacte de mig per mig, propi de la comarca de Tortosa, haurà d'ésser convingut en capítols matrimonials, abans o després de la celebració del matrimoni, i serà incompatible amb el règim dotal. En allò no previst en els pactes de la seva constitució, i en aquesta secció, serà aplicable el costum del lloc i, en defecte d'aquest, seran aplicables les normes establertes per a l'associació a compres i millores del Camp de Tarragona, en tant que ho permeti la seva natura. Article 59

La comunitat comprendrà tots els béns que tinguin els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d'agermanament i els que adquireixin, per qualsevol títol, mentre el matrimoni subsisteixi, i els guanys o lucres de tota mena que obtinguin duran t la unió. Qualsevol dels consorts podrà sempre exigir que en la inscripció dels béns immobles o drets reals adquirits per l'altre hom faci constar, per mitjà de nota marginal, que pertanyen a l'agermanament. L'administració de la comunitat correspondrà a ambdós consorts. La liquidació de l'agermanament es farà adjudicant per meitat els béns que comprengui, entre el cònjuge supervivent i els hereus del mort.

Es modifica el Capítol XII del Títol tercer del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 61 i 62, la redacció dels quals és la següent: Article 61

Els cònjuges que en règim econòmic de separació comprin béns conjuntament i per quotes iguals, podran pactar entre ells, en el propi títol d'adquisició, que, a la mort d'un d'ells dos, el supervivent es faci seva la totalitat. Aquest pacte de supervivència no es podrà estipular quan els cònjuges hagin atorgat heretament a favor dels contraents o heretament pur a favor de llurs fills. En els béns comprats per ambdós cònjuges amb pacte de supervivència, l'adquisició de la participació del premort es computarà en l'herència d'aquest als efectes de càcul de la llegítima i s'imputarà en pagament a compte de la quarta vidual. Article 62

Els béns adquirits amb aquest pacte, mentre visquin ambdós cònjuges, es regiran per les normes següents: Primera.

- No podran ésser alienats ni gravats si no és per acord d'ambdós. Segona.

- Cap dels cònjuges no podrà transmetre a tercera persona el seu dret sobre la cosa comprada. Tercera.

- Caldrà mantenir necessàriament la indivisió de la cosa adquirida. La renúncia als drets que sobre la cosa comprada puguin correspondre al comprador supervivent solament serà eficaç si hagués estat convinguda per ambdós cònjuges recíprocament, o quan, premort un d'ells dos, el que sobrevisqui renunciï. En cas de nul·litat, separació judicial o divorci, el pacte de supervivència esdevindrà ineficaç i els béns esmentats seran de titularitat d'ambdós per meitats indivises, llevat que s'estableixi una altra cosa per conveni.

Es modifica la Secció primera del Capítol II del Títol quart del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 69 i 71, la redacció dels quals és la següent: Article 69

En els heretaments atorgats a favor d'un contraent i dels seus fills, entendrem aquests cridats, llevat pacte contrari, com a substituts vulgars del pare o la mare, en el sentit de l'article 79. Les substitucions fideïcomissàries fetes en un heretament pels pares a favor dels fills de l'hereu contraent no aprofitaran, llevat pacte contrari, als fills que no siguin del matrimoni en contemplació al qual s'han atorgat els capítols. Article 71

Els heretaments a favor dels contraents s'entendran atorgats sota pacte d'unitat econòmica familiar, per virtut del qual, llevat estipulació contrària, l'heretant, l'hereu i llurs consorts respectius i fills comuns contrauen l'obligació d'unir llurs esforços sota la direcció i la lliure administració del primer d'aportar a la comunitat familiar tots llurs ingressos i les rendes de llurs béns per a millor atendre a les necessitats de la casa i a les particulars dels seus membres. En virtut d'aquest pacte l'heretant haurà de mantenir l'hereu, el seu consort i els fills comuns, tant sans com malalts, proporcionant-los tot el necessari a la vida humana, i sufragar les despeses d'educació i d'instrucció dels dits fills, segons el poder de la casa, amb que servin l'obediència i la consideració degudes i treballin tant com puguin per a utilitat de la casa i no reclamin cap dels drets que hi tinguessin. Mort l'heretant, i en defecte, o per extinció, de l'usdefruit universal, l'hereu quedarà subrogat en lloc seu, en igual obligació de mantenir, educar i instruir els fills de l'heretant que visquin a la casa, mentre no prenguin estat i compleixin les obligacions abans esmentades. L'hereu no quedarà rellevat de l'expressada obligació encara que ofereixi a tots l'import de les llegítimes, tret que expressament li hagués estat concedida aquesta facultat.

Es modifiquen les Seccions segona i tercera del Capítol II del Títol IV del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 79 i 81, respectivament, la redacció dels quals és la següent: Article 79

Llevat de pacte exprés contrari en el propi heretament, l'hereu, quan premori a l'heretant, transmetrà als seus fills, siguin o no siguin del matrimoni en consideració del qual hom hagi atorgat l'heretament i en la manera i forma en què siguin els seus hereus, el seu dret o qualitat d'hereu contractual. Si els fills hereus de l'hereu premort abintestat fossin diversos, l'heretant podrà elegir en escriptura pública irrevocable o en testament un d'aquests fills o descendents del fill premort, com a substitut en l'heretament. L'heretament quedarà resolt quan l'hereu premori a l'heretant sens deixar fills, o si, deixant-ne, cap d'ells no fos hereu d'aquell. Nogensmenys, llevat de pacte contrari, subsistiran els drets establerts en els mateixos capítols matrimonials a favor del consort de l'hereu premort, o d'altres persones, per bé que l'usdefruit universal que pugui correspondre a aquell sobre els béns relictes pels heretants quedarà, en morir aquests, reduït a la meitat. Article 81

En els heretaments cumulatius i en els mixtos els heretants es podran reservar drets i facultats per a ells o a favor de terceres persones sobre els béns transmesos de present. A manca de béns suficients de lliure disposició i llevat de pacte contrari, l'heretant tindrà la facultat de gravar o vendre els béns transmesos tota vegada que caldrà per a alguna de les finalitats següents i segons el poder i l'haver de la casa: a) satisfer els deutes anteriors a l'atorgament dels capítols; b) dotar o acomodar els seus fills o donar-los carrera o ofici; c) realitzar en els béns en què hom hagi reservat l'usdefruit les millores útils i les reparacions extraordinàries que judiqui oportunes; d) alimentar, en el sentit més ampli, el mateix heretant i el consort i els fills. L'heretant, per a realitzar aquests actes, haurà de recaptar l'autorització de la persona a l'efecte designada en els capítols i, en defecte seu, la del Jutge de Primera Instància, segons el que preveu l'article 189.

Es modifica el Capítol IV del Títol IV del Llibre primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 95, la redacció del qual és la següent: Article 95

L'heretament mutual constitueix una institució contractual recíproca d'hereu entre els esposos contraents a favor del que sobrevisqui amb els efectes de l'heretament simple. El cònjuge que premori no transmetrà als seus successors cap dret derivat de l'heretament mutual. Hom podrà pactar que l'heretament resti sense efecte si el cònjuge premort mort amb fills comuns, així com subordinar-lo a qualsevol altra condició. El cònjuge sobrevivent que quedi hereu subjecte a fideïcomís no tindrà dret a la quarta trebeliànica.

Es modifica el Capítol II del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 114, 115 i 116, la redacció dels quals és la següent: Article 114

Llevat que aparegui ésser una altra la voluntat del testador, si aquest cridava els seus hereus i legataris o llurs substituts sense designació de noms i mitjançant l'expressió "fills", s'entendran inclosos en aquesta denominació tots els fills matrimonials, no matrimonials i adoptats en forma plena, homes o dones, així com els néts i descendents els pares respectius dels quals haguessin mort abans de la delació, excloent el grau més pròxim al més remot i entrant per estirps els de grau següent en lloc dels del grau anterior. Si el testador institueix hereus genèricament els fills o descendents d'una altra persona, no seran eficaces les crides d'aquells que, al temps de deferir-se l'herència, no hagin nascut ni es trobin concebuts. Això no obstant, quan el testador hagués llegat l'usdefruit universal a favor d'algun ascendent dels dits fills o descendents, s'entendran cridats els nascuts o concebuts, en extingir-se per causa distinta de la renúncia, l'usdefruit o el darrer dels usdefruits successius. Els no concebuts seran representats per un curador designat pel testador, amb facultats de disposició i administració; en defecte d'ell, ho serà el mateix legatari d'usdefruit universal. El curador haurà d'actuar d'acord amb els fills o els descendents nascuts o llurs representants legals. Article 115

El cònjuge podrà instituir hereu el fill que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns, o instituir aquests en les parts iguals o desiguals que el cònjuge supervivent estimi convenient. En allò no previst pel testador o el costum regiran les normes següents: Primera.

- L'elecció o la distribució haurà d'ésser feta entre els dits fills i llurs descendents que, a la saó, haguessin mort, encara que haguessin sobreviscut al testador, amb facultat, en cas de distribució, per a limitar a un o més fills la institució d'hereu i reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris. El consort podrà imposar sempre les condicions, limitacions de disposar i substitucions àdhuc fideïcomissàries i preventives de residu que estimi oportunes, posat que els afavorits siguin fills o descendents del testador i no contradiguin les disposades per aquest. Segona.

- L'elecció o la distribució s'haurà d'efectuar amb expressió que hom usa d'una tal facultat i només es podrà fer en testament, heretament o escriptura pública; en aquests dos darrers casos serà irrevocable. Tercera.

- L'herència no serà deferida fins que quedi efectuada l'elecció o la distribució, però, abans d'elles, el cònjuge superstite podrà fixar i pagar les llegítimes i els llegats. Si el cònjuge supervivent moria sense haver fet l'elecció o la distribució, o renunciava en escriptura pública a la facultat d'efectuar-les, s'aplicarà, si s'esqueia, el que disposa l'article següent, i, si no s'esqueia, l'herència serà deferida als fills per parts iguals, entrant en lloc del mort els seus descendents per estirps, i, a manca d'aquests, el mort solament adquirirà llegítima. Mentre hom no defereixi l'herència, aquesta restarà sota la curatela de la persona o persones que a aquest efecte el testador hagués designat amb les facultats que aquest els concedeixi i, en defecte d'elles, amb les pròpies del curador a què es refereix l'article 114. A falta de designació pel testador, exercirà la curatela el cònjuge supervivent, el qual tindrà la lliure administració de l'herència i plenes facultats dispositives sobre els béns hereditaris, per a llur inversió en d'altres béns que quedaran subrogats, així com per a satisfer necessitats de l'herència i atendre a la subsistència del cònjuge, dels fills i dels descendents, i pagar deutes, càrregues i llegítimes, amb les limitacions establertes pel testador. Quedaran incorporats a l'herència els fruits i les rendes no consumits en les expressades atencions. Article 116

Les persones amb veïnatge local a poblacions del Pallars Sobirà o a d'altres comarques on regeixi el costum de poder el testador instituir hereu aquell dels seus fills que elegeixin els dos parents més pròxims, sense individualitzar-los, aquests podran designar hereu de conformitat amb el que ha estat previst pel testador o pel costum, i supletòriament d'acord amb les regles següents: Primera.

- Aquesta facultat d'elecció correspondrà als dos parents consanguinis, d'un o altre sexe, de reconeguda moralitat i bona fama, que, al temps d'exercir-la, gaudeixin de plena capacitat per a disposar, no hagin renunciat a una tal facultat i pertanyin l'un a la línia paterna i l'altre a la materna, i, dins cadascuna d'elles, al de parentiu més pròxim en relació amb els fills o descendents i amb preferència el de més edat. Segona.

- L'elecció haurà de recaure en un dels fills o descendents del causant que els dos parents estimin ésser el més apte per a regir la casa, sense que li puguin ésser imposats gravàmens ni limitacions de cap mena, a menys que el causant ho hagi autoritzat, però s'hauran d'aplicar les prelacions que resultin del testament o de capítols matrimonials del causant. A manca de disposició contrària d'aquest, únicament en el cas d'haver mort, repudiat o d'ésser incapaços, indignes o no idonis per a succeir tots els fills, podrà ésser elegit un dels fills d'aquests en lloc dels pares. Tercera.

- Ambdós parents efectuaran l'elecció personalment sense que calgui fer-la en un mateix acte. Quarta.

- L'elecció haurà d'ésser feta necessàriament en escriptura pública i no en testament; serà irrevocable, però es podrà reiterar sempre que l'elegit no vulgui o no pugui ésser hereu, àdhuc en el cas que la designació anterior hagués estat feta pel cònjuge supèrstite. En cas de divergència podran delegar a un tercer l'elecció entre els dos fills o descendents que haguessin designat. Cinquena.

- L'herència no serà deferida fins que quedi efectuada l'elecció. Mentrestant serà d'aplicació el que disposa la regla tercera de l'article anterior, en allò que procedeixi.

Es modifica la Secció segona del Capítol IV del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 124, 125, 126, 127, 128, 129 i 130, la redacció dels quals és la següent: Article 124

Són legitimaris els fills matrimonials, no matrimonials i adoptats en forma plena, per parts iguals, essent representats els premorts per llurs respectius descendents, per estirps. Article 125

En cas de morir el causant sense fills ni descendents amb dret a llegítima, seran legitimaris els pares i ascendents. Els pares ho seran per meitat, i si un d'ells hagués premort, serà únic legitimari el supervivent. Si ambdós haguessin premort, ho seran els ascendents de grau més pròxim, per una meitat en la línia paterna i per una altra meitat en la materna, i per parts iguals entre els de cada línia; si de cas fossin de diferent grau, solament seran legitimaris els de grau més pròxim d'una o altra línia. Article 126

En la successió dels fills no matrimonials morts sense descendència seran legitimaris els pares en la forma indicada a l'article anterior. En defecte de pares, són legitimaris els ascendents només si els han donat continuadament el tracte familiar de descendents. Article 127

En la successió dels fills adoptats en forma plena són també legitimaris els pares adoptants o els ascendents d'aquests, en les circumstàncies indicades a l'article anterior. Article 128

En l'adopció en forma plena, els adoptats i els seus descendents no tenen dret a la llegítima en la successió dels seus pares i ascendents per naturalesa, els quals també resten exclosos en la llegítima d'aquells. Se n'exceptua el cas que un consort adopti plenament el fill per naturalesa de l'altre consort, el qual tindrà, com l'adoptant, dret a la llegítima, i també en tindran, si fos el cas, els ascendents d'aquell consort. Igualment, en aquest supòsit, el fill adoptat en forma plena i els seus descendents seran legitimaris com a tals en la successió del seu pare o de la seva mare casats amb l'adoptant, i en la dels ascendents per naturalesa d'aquests. Article 129

La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d'aplicar les regles següents: Hom partirà del valor que els béns de l'herència tenien el temps de la mort del causant, amb deducció dels seus deutes, de les despeses de la seva darrera malaltia, d'enterrament i funeral. A aquest valor líquid serà afegit el dels béns que hagin estat donats pel causant, sense altra excepció que les donacions, liberalitats i expenses a què es refereix l'article 1.041 del Codi Civil, les efectuades de conformitat amb l'ús, l'esponsalici o escreix i la soldada. El valor dels béns objecte de les dites donacions o liberalitats serà el que tenien al temps de morir el causant, prèvia deducció de les millores útils costejades pel donatari en els béns donats i de l'import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació que ell hagi sufragat no causades per culpa seva. Hom afegirà al valor dels béns l'estimació dels deterioraments ocasionats per culpa del donatari que n'haguessin minvat el valor. Si el donatari hagués alienat els béns donats, hom prendrà com a valor el que tenien en el moment de llur alienació. Dels béns que haguessin deperit per culpa del donatari, solament en serà computat el valor al temps en què es produí llur destrucció. Tots els legitimaris detrauran la llegítima d'una única quarta. Article 130

Per a determinar la llegítima individual entre diversos legitimaris fa nombre el que sigui hereu, així com el legitimari que l'hagi renunciada, el que hagi estat desheretat justament i el declarat indigne de succeir al causant, sens perjudici que els fills o descendents del desheretat o declarat indigne, que sigui fill del causant, tinguin el dret que els atribueixen els articles 761 i 857 del Codi Civil.

Es modifica la Secció quarta del Capítol IV del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 141, la redacció del qual és la següent: Article 141

És preterit el legitimari que no hagi estat esmentat en el testament del seu causant, sense que abans o després aquest li hagi atorgat donació en concepte de llegítima o imputable a ella. També hi ha preterició quan, malgrat ésser mencionat, el causant no li faci, en el mateix testament, alguna atribució en concepte de llegítima o imputable a ella, o no el deshereti, baldament sigui injustament. La preterició del legitimari no donarà lloc a la nul·litat del testament; però al preterit li quedarà salvat el dret a exigir allò que per llegítima li correspongui. Nogensmenys, la preterició del legitimari que sigui fill o descendent del testador que hagi nascut o arribat a ésser legitimari, després d'atorgat el testament, o l'existència del qual es causant ignorava en testar, constituirà preterició errònia i conferirà al legitimari preterit acció per a obtenir la nul·litat total del testament, llevat que els instituïts hereus fossin el cònjuge o els descendents del testador, en els quals casos els preterits erròniament només podran reclamar la llegítima. Si, mort el testador, es declarés judicialment que una persona és descendent del causant, aquesta, si resultés preterida, podrà reclamar solamet la llegítima. El descendent del causant que resulti ésser legitimari per dret de representació i resulti preterit segons les normes anteriors, no tindrà dret a exercitar l'acció per preterició errònia, si no l'hagués pogut exercitar el seu representat, si aquest hagués sobreviscut al causant. El desheretament injust, o sia el fet sense expressió de causa o per causa la certesa de la qual, si fos contradita, no fos provada, o que no sigui alguna de les assenyalades per la Llei, produirà els mateixos efectes previstos en el paràgraf segon d'aquest article.

Es modifica el Capítol V del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en la rúbrica i en els articles 147, 148, 149, 150, 151, 152 i 153, la redacció dels quals és la següent: Capítol V De la quarta vidual Article 147

Tindrà dret a reclamar la quarta vidual el consort sobrevivent que amb els seus béns propis, units als que li puguin correspondre en l'herència del premort, encara que no els exigeixi o els renunciï, no tingui, en morir aquest, mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, atès el nivell de vida que havien mantingut els consorts i el patrimoni relicte. Sempre que procedeixi la quarta vidual, s'imputaran a ella, a l'efecte de la seva disminució, els béns o drets expressats. Article 148

No tindrà dret a la quarta vidual: Primer: El consort que per culpa seva es trobés separat de l'altre, baldament no mitjancés sentència ferma. Si en morir aquest hi hagués pendent demanda de separació o de nul·litat del matrimoni, els hereus podran prosseguir el plet als efectes de la privació de la quarta vidual. Segon: El consort que sigui declarat indigne de succeir al consort premort. Tercer: En el Dret especial de Tortosa, la vídua a la qual el marit hagi atribuït escreix o una altra donació nupcial. Article 149

La quarta vidual consisteix en la quarta part de l'herència líquida del consort premort. Això no obstant, si aquest deixava quatre o més fills, comuns o no, o estirps de descendents de fills premorts, la dita quarta consistirà en una porció igual a la que si el premort moria intestat, hauria correspost a cadascun dels seus fills. En cas d'existir fills comuns, el consort sobrevivent únicament tindrà l'usdefruit de la quarta vidual i la nua propietat restarà integrada a l'herència. Article 150

Per a la fixació de la quarta vidual hom s'atindrà al valor dels béns de l'herència al temps de determinar-la, deduïdes les despeses de darrera malaltia, enterrament i funeral del premort i els deutes hereditaris. El sobrevivent podrà demanar la reducció o la invalidació de les donacions entre vius atorgades pel consort difunt quan el designi del donant hagués estat de defraudar la quarta vidual. Seran aplicables a la quarta vidual, en tant que ho consenti llur pròpia natura, les regles de la quarta falcídia, sense prèvia deducció de llegítimes ni obligació de formar inventari. Article 151

La quarta vidual no confereix al consort sobrevivent la qualitat d'hereu del premort, ni el dret d'acréixer en la successió d'aquest; únicament li atribueix acció per a exigir a l'hereu que li adjudiqui en propietat o en usdefruit, segons que procedeixi, béns hereditaris o llur equivalència en diner en la forma establerta per al pagament de la quarta trebel·liànica en la seva modalitat de reclamació. El consort sobrevivent podrà exigir la part proporcional de fruits i rendes de l'herència percebuts des del dia de la defunció del consort o el seu valor en diner, llevat els corresponents a l'any de plor. Article 152

El consort sobrevivent perd el dret a la quarta vidual: Primer.

- Per contreure nou matrimoni abans de reclamar-la. Segon.

- Per viure maritalment amb una altra persona. Tercer.

- Per abandonar i negligir greument els fills comuns menors d'edat. En els dos darrers casos el consort sobrevivent no haurà de restituir els fruits percebuts. Article 153

El dret a la quarta vidual solament serà renunciable després de la mort del consort. L'acció per a reclamar la quarta vidual és de mena personal, no es transmet als hereus del cònjuge sobrevivent que hagués mort sense haver-la exercitada i caduca al cap de cinc anys a comptar de la defunció del consort. El sobrevivent podrà demanar anotació preventiva del seu dret conformement a la Llei Hipotecària.

Es modifica el Capítol VI del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 156 i 160, la redacció dels quals és la següent: Article 156

El pare o la mare, mentre exerceixin la pàtria potestat sobre llur fill impúber, podran substituir-lo pupil·larment en el testament que atorguin per a llur pròpia herència, en previsió que mori abans d'arribar a la pubertat. També podran substituir llur fill concebut que al temps de néixer hagi de quedar sota llur pàtria potestat. A tots els efectes d'aquesta Compilació serà considerat impúber el menor de catorze anys d'ambdós sexes. Article 160

La substitució exemplar solament podrà ésser ordenada per ascendents de l'incapacitat que sigui legitimari d'aquests, i comprendrà, ultra els béns del testador, els de l'incapacitat que no hagi atorgat testament ni heretament universal. La validesa d'aquesta substitució requereix que l'ascendent deixi al substitut la llegítima que li correspongui i que la incapacitat mental sigui declarada judicialment en vida de l'ascendent, baldament sigui després d'haver estat disposada la substitució. La substitució exemplar ha d'ésser ordenada a favor de descendents de l'incapaç; en llur defecte, a favor de descendents del testador, i a manca d'uns i altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir. Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix descendent, prevaldrà la substitució disposada per l'ascendent mort de grau més pròxim, i si aquests són del mateix grau, succeiran en la mateixa herència de l'incapaç tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d'aplicar als respectius ascendents les normes de l'ordre successori intestat a favor d'aquests. En tot cas, els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents que hagin disposat la substitució correspondran al substitut exemplar respectivament designat.

Es modifica la Secció primera del Capítol VII del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 170, 174, 176, 177 i 179, la redacció dels quals és la següent: Article 170

Imposada expressament o tàcitament al fill o descendent del fideïcomitent substitució fideïcomissària a favor de la persona que no reuneixi la dita condició, hom presumirà per conjectura de pietat que el fideïcomís fou disposat sota la condició de morir el fiduciari sense deixar fills o descendents matrimonials. Aquesta norma només serà aplicada si el fiduciari mancava de descendència matrimonial al temps de disposar-se el fideïcomís o si, en cas de tenir-la, el fideïcomitent n'ignorava l'existència. Article 174

En les substitucions fideïcomissàries disposades per al cas de morir el fiduciari sense deixar fills, hom considerarà incomplida la condició si aquest en morir deixa algun fill o descendent, baldament sigui únic o sigui solament concebut, però que arribi a néixer. S'entendran compreses en aquest cas les substitucions en què la condició es trobi expressada amb les expressions "no deixar fills", "morir sense fills" o altres d'anàlogues, així com les configurades en el sentit que el fiduciari pugui disposar dels béns fideïcomesos, si mor amb fills o si en deixa. La substitució fideïcomissària ordenada per al cas que el fiduciari "no tingui fills" o en el sentit de poder disposar "si té fills" o en forma anàloga, i encara que la substitució no li sigui imposada clarament per a després de mort, s'entendrà referida als fideïcomisos objecte dels dos paràgrafs anteriors, llevat que la voluntat expressa del testador fós la d'atribuir a les dites frases llur significat literal de tenir fills, encara que no li sobrevisquin. En aquest darrer supòsit hom entendrà establerta una substitució fideïcomissària de residu, que solament permetrà al fiduciari, mentre visqui algun dels seus fills, de dipositar per actes a títol onerós, salvant voluntat contrària del testador. Quan la condició sigui de morir el fiduciari sense fills que tinguin o arribin a l'edat de testar, o que hi arribin abans o després o que sigui emprada una frase anàloga si el fiduciari deixa en morir solament algun concebut o fills impúbers, l'efectivitat de la substitució restarà en suspens fins que qualsevol d'ells arribi a la pubertat i en l'ínterim administraran els béns de l'herència o del llegat els hereus del fiduciari, si el testador no hi ha proveït. Únicament seran considerats fills posats en condició els matrimonials, a menys que el testador diposi altrament. Article 176

Quan seran diversos els fills posats en condició que resultin cridats com a fideïcomissaris per a després de llur pare o com a substituts vulgars en defecte d'aquest, entraran en el fideïcomís per parts iguals, i els descendents matrimonials dels morts abans de la delació fideïcomissària per estirps, llevat que el fideïcomitent hagués disposat que els esmentats fills posats en condició entrin en el fideïcomís per l'ordre, mode o forma en què el pare respectiu cridés a la seva pròpia herència, o que hagi establert un altre ordre. Article 177

En les substitucions fideïcomissàries imposades al fiduciari a favor dels seus fills i als fills d'aquests, i així successivament en línia recta descendent, baldament el testador no els designi per llurs noms o per una altra circumstància que els individualitzi, els citats fills i descendents matrimonials entraran en el fideïcomís respecte a allò que a llur pare hagués correspost per ordre de proximitat de grau, l'un després de l'altre, exclòs el més pròxim al més remot i dins el mateix grau per parts iguals, llevat que el testador disposi altrament. Article 179

L'hereu o legatari a qui sigui imposada la càrrega de conservar els béns dins la família, podrà elegir lliurement fideïcomissari el parent o parents seus que tinguin la condició de matrimonials fins al quart grau de consanguinitat civil, per l'ordre de les crides abintestat. L'elecció se subjectarà a les regles fixades a l'article anterior. Si el fiduciari no fa ús de la dita facultat electiva, seran fideïcomissaris els qui resultaran ésser hereus intestats del fiduciari al moment de la seva mort que tinguin aquella condició.

Es modifica el Capítol X del Títol segon del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya suprimint del paràgraf segon de l'article 240 la frase "i tractant-se de causes pies de l'Ordinari de la Diòcesi" i suprimint el paràgraf segon de l'article 241.

Es modifica el Títol quart del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 248, 249, 250 i 251, la redacció dels quals és la següent: Article 248

En matèria de successió intestada s'aplicaran les normes del Codi Civil, llevat de les regles contingudes en aquesta Compilació. En tindran per no fetes les referències dels articles 179 i 942 del Codi Civil a l'article 812 del mateix Codi. Les referències a l'Estat dels articles 913, 956, 957 i 958 del Codi Civil s'entendrà que són fetes a la Generalitat de Catalunya. Article 249

En la successió intestada del pare o de la mare adoptants en forma plena, i en la dels seus ascendents, els fills adoptius i llurs descendents per estirps s'equiparen als altres fills per natura i llurs descendents àdhuc en el cas de concórrer amb aquests en la successió. Els fills adoptats en forma plena no tindran dret a la successió intestada dels parents de la família originària. Els pares adoptants en forma plena i llurs ascendents ocupen en la successió intestada dels fills adoptius i llurs descendents la posició dels pares i ascendents per naturalesa els quals resten exclosos. Els dits ascendents dels pares adoptius únicament succeiran abintestat els adoptats si han donat a aquests contínuament el tracte familiar que correspon als descendents. Els parents col·laterals de la família d'origen no heretaran tampoc en la successió intestada de l'adoptat en forma plena ni en la dels seus descendents. El que estableixen els dos paràgrafs anteriors no és aplicable al supòsit que un consort adoptés en forma plena el fill per naturalesa de l'altre consort, quan a aquest i la seva família, sense perjudici dels drets successoris abintestat que puguin correspondre a l'adoptant. També en aquest supòsit el fill adoptat en forma plena per un sol consort i els descendents d'aquell heretaran com a tals els dits pare o mare i els seus ascendents per naturalesa. Article 250

El vidu o la vídua a qui el difunt consort no hagués atorgat cap disposició per causa de mort en codicil o en capítols matrimonials, adquirirà, per ministeri de la Llei lliure de fiança en la successió abintestat d'aquest, l'úsdefruit de la meitat de l'herència si els hereus abintestat són descendents o ascendents del difunt. L'esponsalici o escreix i la soldada no tindran a aquests efectes el caràcter de disposició per causa de mort. Mancant acord entre els interessats, o resolució judicial determinativa dels béns concrets hereditaris que hagin d'ésser objecte de l'usdefruit, el cònjuge tindrà l'administració de tota l'herència, però lliurarà als hereus els fruits i les rendes corresponents a la part lliure de l'usdefruit. L'esmentat usdefruit no s'estendrà a les llegítimes ni a les donacions per causa de mort o als llegats fets en codicil a favor d'altres persones i serà incompatible amb la quarta vidual que pogués correspondre al consort, el qual podrà optar entre un dret i l'altre, amb aplicació del que estableix l'article 257. No tindrà dret a aquest usdefruit el vidu o la vídua que estigués separat del cònjuge difunt per causa que li fos imputable, encara que no sigui per sentència, ni el que fos declarat indigne de succeir-li; i el perdrà si contreu nou matrimoni o si passés a viure maritalment de fet amb una altra persona. Article 251

La successió intestada del causant impúber, en defecte de substitució pupil·lar, es regirà per les normes següents: Primera: En els béns procedents del seu pare o de la seva mare no adoptius o dels altres parents paterns o materns fins al quart grau, qualsevol que sigui el títol d'adquisició dels dits béns, seran respectivament cridats a la successió, per llur ordre, els parents més pròxims de l'impúber, dins el quart grau en la línia del qual els béns procedeixin. Segona: Si hi ha ascendents d'altra línia, conservaran llur dret a la llegítima sobre els dits béns. Tercera: En els altres béns de l'impúber la seva successió intestada es regirà per les regles generals, sense distinció de línies. Quarta: Als efectes d'aquest article són considerats de procedència paterna el dot estimat i l'esponsalici o escreix, i de la materna, el dot inestimat, el preu de l'estimat i la soldada. Els béns que, en virtut de reserva per segones núpcies, hagi adquirit l'impúber, quedaran compresos entre els de la línia del cònjuge premort, si doncs no els hagués adquirit per elecció o distribució del reservista. Cinquena: No tindran la consideració de troncals els fruits dels béns d'igual caràcter.

Es modifica el Capítol I del Títol cinquè del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en els articles 252, 253, 254 i 255, la redacció dels quals és la següent: Article 252

Tindran incapacitat relativa total per a succeir les persones a qui es refereixen els articles 752, 753 i 754 del Codi Civil, en els casos que hi són previstos, amb assimilació del Rector al Notari. Article 253

Incorreran en indignitat per a succeir les persones compreses en algun dels casos expressats en l'article 756 del Codi Civil. Article 254

En les successions testades o intestades dels cònjuges entre ells, i també respecte a la quarta vidual i al dret d'usdefruit que estableix l'article 250, seran causes d'indignitat, ultra les indicades en l'article anterior, el fet d'haver el cònjuge supervivent maltractat d'obra o injuriat greument el seu consort difunt. Als efectes de la quarta vidual, serà també causa d'indignitat el fet d'haver sostret dolosament béns de l'herència relicta pel premort. Article 255

En el supòsit de l'article anterior i en qualsevol altre cas d'indignitat l'acció caducarà transcorreguts cinc anys des que l'indigne de succeir es trobés en possessió dels béns en qualitat d'hereu o legatari.

Es modifica el Capítol V del Títol cinquè del Llibre segon de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en l'article 269, la redacció del qual és la següent: Article 269

Els béns que el vidu o la vídua hagin adquirit per per qualsevol títol lucratiu del seu difunt consort, directament o bé per successió intestada de llur fill comú o descendent d'aquest, passaran per ministeri de la Llei, a partir del moment en què el dit vidu o la dita vídua contregui noves núpcies, a tenir la qualitat de reservables a favor dels fills de l'anterior matrimoni o descendents d'aquests. En morir el cònjuge bínube els béns reservables o llurs subrogats seran deferits als referits fills o descendents reservataris que existeixin en esdevenir-se la dita mort, els quals els adquiriran com a successors del consort premort, conformement al que estableix el paràgraf primer de l'article següent, i sens perjudici de llur dret a renunciar-los.

Es modifica el Capítol I del Títol primer del Llibre quart de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en la rúbrica i en els articles 321 i 322, la redacció dels quals és la següent: Capítol I De la rescissió per lesió: concepte i natura Article 321

Els contractes de compra-venda, permuta i altres de caràcter onerós, relatius a béns immobles, en què l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del preu just, seran rescindibles a instància seva, baldament en el contracte concorrin tots els requisits necessaris per a la seva validesa. Aquesta acció rescissòria no procedirà en les compra-vendes o alienacions fetes mitjançant subhasta pública, ni en aquells contractes en els quals el preu o contra prestació hagi estat decisivament determinat pel caràcter aleatori o litigiós d'allò, o pel desig de liberalitat de l'alienant. En les vendes a carta de gràcia o amb pacte de retrovenda no es podrà exercitar la dita acció rescissòria fins que s'hagi extingit o hagi caducat el dret de redimir, lluir, quitar o recuperar. Article 322

L'acció rescissòria a què es refereix l'article anterior és de mena personal, transmissible als hereus, i caduca al cap de quatre anys de la data del contracte. Solament serà renunciable després de celebrat el contracte lesiu, llevat a Tortosa i el seu antic territori, on la renúncia es podrà fer en el mateix contracte.

Es modifica el Capítol II del Títol primer del Llibre quart de la Compilació del Dret Civil de Catalunya en la rúbrica i en els articles 323, 324 i 325, la redacció dels quals és la següent: Capítol II De la determinació de la lesió i dels efectes de la rescissió Article 323

Alienades diverses coses en el mateix contracte, solament en procedirà la rescissió prenent-les en conjunt i per llur valor total, encara que hom especifiqués el preu o valor de cadascuna d'elles. Per tal d'apreciar l'existència de la lesió hom s'atindrà al preu just o sia al valor de venda que les coses tinguessin al temps d'ésser atorgat el contracte en relació amb d'altres d'iguals o anàlogues circumstàncies a la respectiva localitat, baldament el contracte es consumés després. Article 324

Serà aplicable a la rescissió el que disposa l'article 1295 del Codi Civil, però no hauran d'ésser restituïts els fruits o els interessos anteriors a la reclamació judicial, i hauran d'ésser abonades les despeses extraordinàries de conservació o refacció i les millores útils. Article 325

El comprador o adquirent demandat podrà evitar la rescissió mitjançant el pagament en diners al venedor o alienant del complement del preu o valor lesius, amb els interessos, a comptar de la consumació del contracte.

Es modifica el text de les Disposicions Finals Primera, Segona i Tercera de la Compilació del Dret Civil de Catalunya; el text de l'antiga Disposició Final Segona esdevé, modificat, la Disposició Final Quarta i resta sumprimit el text de l'originària Disposició Final Tercera. Les modificacions dites són les següents: Disposicions finals Primera Sens perjudici de la competència exclusiva de la Generalitat sobre el Dret Civil Català en relació amb la seva conservació, la modificació i el desenvolupament, les normes del Dret Civil de Catalunya, escrit o consuetudinari, principal o supletori, vigents en promulgar-se la Compilació del 21 de juliol de 1960 resten substituïdes per les que hi són contingudes.

Segona La doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya, en matèria de Dret Civil Català, no modificada per aquesta Compilació o d'altres lleis forma part de la tradició jurídica catalana, i pot ésser invocada com a doctrina legal als efectes del recurs de cassació.

Tercera Les remissions que aquesta Compilació fa a l'articulat del Codi Civil s'entén sempre que són fetes en la seva redacció actual.

Quarta Conformement al que disposa l'article 1 d'aquesta Compilació, sens perjudici de les normes de directa aplicació general, en allò que no preveuen les disposicions del Dret Civil de Catalunya regeixen supletòriament els preceptes del Codi Civil i de les preceptes del Codi Civil i de les altres lleis estatals de caràcter civil en la mesura que no s'oposin a aquelles disposicions o als principis generals que informen l'ordenament jurídic català.

Se suprimeix la Disposició Addicional de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.

Es modifiquen les Disposicions Transitòries Primera, Segona, Tercera, Quarta i Cinquena de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de la manera següent: Disposició Transitòria Primera Se substitueix la referència "a l'entrada en vigor d'aquesta Compilació" per "a l'entrada en vigor de la Ley 40/1960, del 21 de juliol".

Disposicions Transitòries Segona, Tercera i Cinquena Se substitueixen les referències "la vigència d'aquesta Compilació" per "a l'entrada en vigor de la Ley 40/1960, del 21 de juliol".

Disposició Transitòria Quarta Se substitueix la referència "a l'entrada en vigor d'aquesta Compilació" per "a l'entrada en vigor de la Ley 40/1960, del 21 de juliol".

Disposició transitòria única En les successions obertes després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i regides per testaments o codicils atorgat atorgats amb anterioritat, s'han d'aplicar, en llur redacció originària, els articles 114, 141 i tots els altres de contingut anàleg referents a presumpcions de voluntat del testador en matèria de filiació.

Disposició addicional única 1. D'acord amb el que disposen l'article 33.1, de l'Estatut de Catalunya i els articles 34, 35 i 39 de la Llei 3/1982, del 23 de març, s'autoritza el Consell Executiu perquè dicti el decret legislatiu corresponent per a refondre els textos normatius resultants dels articles d'aquesta Llei. Aquesta autorització inclou la facultat de regularitzar l'ordenació numèrica dels articles de la Compilació i la d'harmonitzar els preceptes de la Compilació quan serà estrictament necessari. 2. El Consell Executiu ha de publicar el text refós en el termini màxim de quatre mesos comptats des de la data de publicació d'aquesta Llei en el Diari Oficial de la Generalitat. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals correspongui la facin complir.

Barcelona, 20 de març de 1984

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya