LLEI 16/2001, de 29 de novembre, d'ampliació dels terminis de resolució del procediment i de presentació de sol·licituds concedits pel Decret 288/2000, de 31 d'agost, pel qual s'estableixen els requisits per regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos per la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, i excloses dels beneficis de la disposició addicional divuitena dels pressupostos generals de l'Estat per als períodes 1990 i 1992.

Secció:Disposicions Generals
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

16/2001, de 29 de novembre, d'ampliació dels terminis de resolució del procediment i de presentació de sol·licituds concedits pel Decret 288/2000, de 31 d'agost, pel qual s'estableixen els requisits per regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos per la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, i excloses dels beneficis de la disposició addicional divuitena dels pressupostos generals de l'Estat per als períodes 1990 i 1992.

El president

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

Llei

Preàmbul

La Llei de pressupostos generals de l'Estat per a 1990, en la seva disposició addicional divuitena, va estipular la concessió d'una sèrie d'indemnitzacions a favor de les persones que van patir presó com a conseqüència dels supòsits regulats per la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia.

Pel Decret 288/2000, de 31 d'agost, la Generalitat va ampliar la cobertura d'aquelles indemnitzacions a persones residents a Catalunya que, havent patit privació de llibertat en els supòsits previstos per la Llei 46/1977, no complien algun dels requisits exigits per la damunt dita disposició addicional divuitena.

Inicialment, la base reguladora vuitena de l'annex al Decret 288/2000, de 31 d'agost, va establir un termini de sis mesos per a finalitzar el procediment d'atorgament de les esmentades indemnitzacions, el qual fou ampliat pel Decret 145/2001, de 29 de maig. I si l’exposició de motius d’aquest Decret remarcava aleshores la necessitat d'analitzar i comprovar el compliment dels requisits de totes aquestes sol·licituds, de l’esmena de deficiències pels interessats, dels informes preceptius, etc., la qual necessitat implicava un lògic retard de la resolució, no pal·liable ni amb l'habilitació de més mitjans personals i materials proveïts a aquest efecte, ara, no sols perduren les mateixes dificultats, sinó que es preveu que s'incrementin amb la concessió, per aquesta Llei, d'un nou termini de presentació de sol·licituds. Tot això aconsella una nova ampliació del termini per a dictar i notificar la resolució, en interès de tots els afectats.

Cal aclarir que l'obertura d'aquest nou termini de presentació no afecta les sol·licituds en curs, sinó que té per objecte les sol·licituds ja formulades anteriorment amb el mateix objecte d'obtenir una indemnització a l'empara del Decret 288/2000, de 31 d'agost, però que foren lliurades extemporàniament, i també a les altres sol·licituds no presentades per persones que, malgrat complir els requisits de l'article 2 del Decret esmentat, no van arribar a formular-les. Efectivament, cal tenir en compte, d'una banda, aquells afectats que, malgrat complir els requisits exigits per l'article 2 del Decret 288/2000, de 31 d'agost, han presentat la sol·licitud fora del termini establert per la base reguladora 3.3 de l'annex, i, d'altra banda, aquells que, simplement, no han pogut presentar-la, vistes les dificultats sorgides tant per als uns, com per als altres a l'hora de disposar de la documentació acreditativa pertinent.

Així, per tal de donar satisfacció a un nombre més ampli de persones afectades per la repressió de les llibertats que van patir presó com a conseqüència dels supòsits definits per la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, és procedent ampliar el termini per a dictar i notificar les resolucions relatives a indemnitzacions, el nombre de les quals s’incrementarà, sens dubte, considerablement. Tot això justifica que es dicti una norma amb rang de llei, de conformitat amb el que exigeix, per a la durada del termini, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 1

Pròrroga del termini per a resoldre i notificar els procediments de concessió d'indemnitzacions establertes pel Decret 288/2000, de 31 d'agost

El termini màxim per a resoldre i notificar els procediments de concessió d'indemnitzacions establertes pel Decret 288/2000, de 31 d'agost, pel qual s’estableixen els requisits per regular les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos per la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, i excloses dels beneficis de la disposició addicional divuitena dels pressupostos generals de l’Estat per als períodes 1990 i 1992 és de tres anys, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Article 2

Nou termini de presentació de sol·licituds d'indemnització a l'empara del Decret 288/2000, de 31 d'agost

  1. S'obre un nou termini de presentació de sol·licituds d'indemnització a l'empara del Decret 288/2000, de 31 d'agost, per a totes les persones interessades que van presentar la sol·licitud fora del termini establert per la base reguladora 3.3 del Decret esmentat, i també per a altres persones interessades que no ho van fer, però que compleixen els requisits establerts per l'article 2 del mateix Decret.

  2. El nou termini per a presentar les sol·licituds, juntament amb la documentació exigida pel Decret 288/2000, de 31 d'agost, en el cas que ja no sigui en poder de l'Administració actuant, és de sis mesos des de la publicació d'aquesta Llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  3. Per a exercir el dret establert per l'apartat 1, cal adjuntar a la sol·licitud una còpia de la sol·licitud presentada anteriorment, en el cas que aquesta hagués estat extemporània, o bé una declaració escrita de no haver-la presentada amb anterioritat.

  4. Les indemnitzacions només poden ésser concedides una sola vegada pel mateix supòsit de fet. Per tant, no poden exercir aquest dret les persones que ja tenen presentada una sol·licitud, admesa a tràmit i actualment en procés de tramitació, o bé que ja ha estat resolta, o resolta i abonada.

  5. Als efectes del corresponent reconeixement de les obligacions, es pot ampliar, si escau, el crèdit pressupostari destinat al pagament de les indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits establerts per la Llei 46/1977.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de novembre de 2001

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas i Gavarró

Conseller en cap

(01.332.021)