LLEI 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació universitària i de creació de consells socials. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 525, p. 816, de 29.3.1985).

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

NOTA. En aquest document s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom el Rei i d'acord amb el que estableix l'art. 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

Part expositiva

L'article 15 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que "és de competència plena de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici d'allò que disposen l'article 27 de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a l'apartat primer de l'article 81 d'aquella, el desenvolupin, de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució, i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia".

L'article 27.10 de la Constitució reconeix l'autonomia de les universitats, i és desenvolupat pels títols orgànics -preliminar, quart i vuitè- de la Llei 11/1983, del 25 d'agost, de Reforma Universitària.

L'autonomia universitària té com a aspectes fonamentals l'estatutari o de govern, l'acadèmic, el financer i la selecció i la promoció del professorat, tal com ho afirma l'article 3 de la Llei de Reforma Universitària. Aquest article atribueix també a la Generalitat la capacitat de coordinar les universitats que són de la seva competència. Aquesta Llei desenvolupa, amb una normativa pròpia i específica per a Catalunya, els aspectes que són clarament urgents i necessaris perquè les universitats catalanes puguin reorganitzar llurs òrgans de govern d'acord amb els nous principis legals i assolir l'autonomia com més aviat millor des d'una nova estructura.

La necessària coordinació de l'activitat universitària a Catalunya és assumida per aquesta Llei amb un respecte escrupolós a l'autonomia de les universitats. En aquest sentit, per tal d'aconseguir una coordinació àgil i eficaç que unifiqui esforços i eviti disfuncions dins la diversitat universitària, la Llei crea el Consell Interuniversitari de Catalunya, les tasques del qual són una peça fonamental en l'empresa d'elevar el sistema universitari català als nivells de qualitat i de modernització que la societat espera.

El Consell Interuniversitari de Catalunya és una continuació, adaptada a la nova situació, del que ha funcionat des del 14 de maig de 1979 i que ha complert una tasca difícil de coordinació, per voluntat de les mateixes universitats, quan la Generalitat no tenia competències efectives en matèria d'ensenyament universitari. Ara aquest Consell es configura com l'element de comunicació i intercanvi entre les universitats.

La Llei presta especial atenció a la configuració dels consells socials de les universitats i estableix una fórmula ponderada i equitativa, tant qualitativament com quantitativa, que fa de llur composició una representació adequada dels interessos socials de Catalunya.

L'element formal de coordinació que estableix la Llei és la Programació Universitària de Catalunya. Té un caràcter plurianual i es confecciona a partir dels projectes de programació de cadascuna de les universitats, que aquestes han d'elaborar d'acord amb la Llei de Reforma Universitària.

La Programació Universitària de Catalunya és quadriennal, es concreta anualment i és revisable en cadascun dels exercicis pressupostaris en funció de les variacions dels plans i de les circumstàncies externes. Així esdevé un instrument que introdueix rigor en l'actuació de les universitats, però al mateix temps és una eina àgil i adaptable a la realitat canviant.

Quant a la creació de les universitats i dels centres i estudis universitaris, la Llei estableix un conjunt de criteris per tal de preveure'n i de garantir-ne els nivells més alts de qualitat, i alhora preceptua la inclusió en la Programació Universitària de Catalunya corresponent d'aquestes realitzacions i d'altres menes d'incidències, com les fusions o les supressions.

Finalment, les disposicions addicionals configuren un tipus de centres universitaris especialitzats en les tasques de perfeccionament del professorat i de la renovació pedagògica de tots els nivells educatius, i llur relació amb l'administració educativa catalana.

Part dispositiva

  1. La coordinació de les universitats a Catalunya

Article 1

  1. La coordinació de les universitats amb seu a Catalunya és feta pel Departament d'Ensenyament. Per a facilitar-la, les universitats han de proporcionar al Departament d'Ensenyament tota la informació relativa a llurs activitats i serveis que aquest els demanarà. 2. Per tal que es pugui dur a terme eficaçment la tasca de coordinació esmentada es crea el Consell Interuniversitari de Catalunya.

Article 2

  1. El Consell Interuniversitari de Catalunya és l'òrgan de consulta i d'assessorament del Departament d'Ensenyament pel que fa a la coordinació i a la programació universitàries. 2. Són funcions del Consell Interuniversitari de Catalunya:

  1. Facilitar l'intercanvi d'informació i les consultes recíproques entre les universitats de Catalunya sobre totes llurs àrees d'activitat, especialment en aquells camps i aquelles situacions d'una universitat que afecten les altres.

  2. Promoure l'elaboració de documents i estudis d'interès comú i aplegar i potenciar equips interuniversitaris perquè acompleixin aquesta tasca.

  3. Elaborar programes conjunts d'actuació respecte a les potencialitats i als problemes o dèficits del conjunt universitari català.

  4. Conèixer les noves especialitats i els nous estudis i llur transformació.

  5. Proposar els criteris per a elaborar la Programació Universitària de Catalunya, per tal d'aconseguir una coordinació interuniversitària adequada.

  6. Proposar la validació i, si s'escau, l'organització conjunta d'estudis entre les universitats, especialment pel que fa al tercer cicle i a les titulacions que no són de caràcter oficial i en general al postgrau.

  7. Emetre informe sobre les propostes de creació d'universitats i de creació, ampliació i transformació de centres universitaris, abans de l'informe del Consejo de Universidades.

  8. Emetre informe sobre les normes d'accés dels alumnes a les universitats, tenint en compte el que estableixen els articles 25 i 26 de la Llei de Reforma Universitària.

  9. Emetre informes sobre les normes de permanència, i també sobre les normes que han de regular les responsabilitats dels estudiants relatives al compliment de les obligacions acadèmiques.

  10. Assessorar el Conseller d'Ensenyament en totes les qüestions que aquest li encomanarà. 3. Són membres del Consell Interuniversitari de Catalunya:

  11. El Conseller d'Ensenyament, que n'és el president. El Conseller pot delegar la presidència al Secretari General del Departament d'Ensenyament o al Director General d'Ensenyament Universitari.

  12. El Secretari General del Departament d'Ensenyament i el Director General d'Ensenyament Universitari.

  13. Els rectors i els presidents dels consells socials de cadascuna de les universitats públiques.

  14. Tres representants de cadascuna de les universitats públiques, designats per les juntes de govern respectives entre els membres d'aquestes.

  15. Un secretari, designat pel president del Consell Interuniversitari. El Secretari té cura de la documentació i de l'arxiu del consell i participa en les reunions d'aquest amb veu però sense vot. 4. Assisteixen a les reunions del Consell Interuniversitari de Catalunya els Directors Generals del Departament d'Ensenyament que decideix el Conseller, quan s'hi ha de tractar de qüestions relacionades amb matèries de llur competència. 5. Quan el Consell Interuniversitari ha de tractar d'assumptes que es refereixen a les universitats privades, el Conseller d'Ensenyament ha de convocar els rectors de les universitats afectades a la sessió corresponent perquè hi puguin ésser escoltats.

  1. Els consells socials

Article 3

  1. L'òrgan de participació de la societat en cadascuna de les universitats és el consell social. 2. Cadascuna de les universitats amb seu a Catalunya ha de tenir un consell social compost d'un total de trenta membres. 3. Divuit dels membres de cada consell social són elegits en representació dels interessos socials de Catalunya, segons el que estableixen els articles següents. Cap d'aquests membres no pot ésser de la comunitat universitària. 4. Els altres dotze membres són representants de la junta de govern corresponent, la qual els elegeix entre els seus membres d'acord amb els estatuts de cada universitat. En formen part necessàriament el rector, el secretari general i el gerent.

Article 4

  1. Els membres que representen els interessos socials en cadascun dels consells socials de les universitats a Catalunya són:

  1. Dos de designats directament per les organitzacions sindicals de treballadors constituïdes legalment i que han obtingut un nombre més gran de representants en les darreres eleccions sindicals fetes, d'acord amb els resultats oficials.

  2. Dos de designats directament per les organitzacions empresarials constituïdes legalment de més implantació a Catalunya.

  3. Un en representació de l'Institut d'Estudis Catalans.

  4. Un en representació dels ens territorials on són situats els centres de la universitat respectiva.

  5. Un en representació dels col·legis professionals de Catalunya, en funció dels estudis professats en la universitat respectiva.

  6. Un en representació de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya que tenen centres universitaris en la demarcació respectiva.

  7. Cinc d'elegits directament pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta dels Diputats que formen la Cambra.

  8. Cinc d'elegits pel Consell Executiu, a proposta del Departament d'Ensenyament. 2. El president del consell social és nomenat entre els membres d'aquest pel Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Ensenyament. El mandat és de dos anys i és renovable per períodes de la mateixa durada.

Article 5

  1. El nomenament dels representants de les organitzacions empresarials i sindicals és fet pel Consell Executiu, a proposta del Conseller de Treball, segons acord de les organitzacions respectives. 2. El nomenament del representant de l'Institut d'Estudis Catalans és fet pel Consell Executiu, a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans feta al Conseller d'Ensenyament. 3. El nomenament del representant dels ens territorials és fet pel Consell Executiu, a proposta dels presidents d'aquests feta al Conseller de Governació. 4. El nomenament del representant dels col·legis professionals afectats és fet pel Consell Executiu, a proposta dels degans o presidents d'aquests feta al Conseller d'Ensenyament. 5. El nomenament del representant de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació afectades és fet pel Consell Executiu, a proposta dels presidents d'aquestes feta al Conseller de Comerç, Consum i Turisme.

Article 6

  1. Els representants a què es refereix l'article 4.1.g i h) han d'ésser persones de prestigi reconegut en algun dels àmbits de la vida social, cultural, artística, científica, política i econòmica i amb experiència en els camps de la ciència, la tecnologia o l'Administració pública i en els àmbits professionals i del treball. 2. Aquests representants han d'ésser elegits tenint en compte les especialitats científiques, tècniques, culturals, artístiques i professionals en els quals es desenvolupa la vida acadèmica de la universitat corresponent.

Article 7

  1. El mandat dels membres a què es refereix l'article 4 és de quatre anys. Aquests membres són renovats o reelegits per meitat cada dos anys, dos mesos abans d'expirar el mandat, pel procediment establert pels articles 4 i 5. 2. Els representants de les organitzacions sindicals de treballadors i de les organitzacions empresarials han d'ésser ratificats o bé substituïts en la forma establerta per l'article 5 després de fetes unes eleccions sindicals o d'haver-se renovat els càrrecs de les organitzacions empresarials. L'espai de temps màxim per a la substitució o la ratificació és de tres mesos comptats des del dia de l'anunci oficial del resultat de les eleccions o de la renovació assenyalades. 3. En cas de produir-se una vacant en els consells socials, aquesta ha d'ésser coberta pel procediment establert pels articles 4 i 5. El nou membre és nomenat per al temps que restava de mandat al qui ha produït la vacant.

Article 8

  1. Cada consell social ha d'elaborar el seu reglament. 2. El reglament del consell social ha d'incloure el nombre mínim de reunions que ha de fer cada any, el quòrum per a prendre acords i la majoria necessària en cada cas. Per a aprovar el pressupost de la universitat la majoria ha d'ésser absoluta. 3. Si s'escau, el consell social pot constituir comissions. El reglament n'ha d'indicar les atribucions. 4. El consell social ha de tenir un pressupost, que ha de figurar com a partida específica en el pressupost de la universitat i incloure les partides necessàries per a dotar la secretaria del consell social dels mitjans materials i de personal suficients per al compliment adequat de les seves funcions. 5. El secretari del consell social és designat pel president i exerceix el càrrec en règim de dedicació a temps parcial o a temps complet.

  1. La Programació Universitària de Catalunya i les subvencions a les universitats

Article 9

  1. La Programació Universitària de Catalunya és l'instrument per a la coordinació interuniversitària i l'element per a establir una política que adeqüi a la demanda social els estudis oferts i les activitats i serveis de les universitats. 2. La Programació Universitària de Catalunya és feta anualment pel Departament d'Ensenyament a partir dels projectes de programació de cadascuna de les universitats, presentats pels consells socials respectius dins el primer semestre de cada any. 3. La Programació Universitària de Catalunya i la programació de cada universitat tenen caràcter plurianual, concretat anualment, amb un abast mínim de quatre anys. A fi de mantenir aquest caràcter plurianual mínim, un cop vençut un exercici pressupostari s'ha d'afegir una nova anualitat en la programació. En els exercicis intermedis s'hi han d'introduir les modificacions justificades pels canvis en les previsions fetes des del moment de la redacció i en les successives modificacions, o per canvis en les circumstàncies externes. 4. El Consell Executiu ha d'aprovar, a proposta del Conseller d'Ensenyament, les subvencions anuals corresponents a cada universitat i incloure-les en els projectes de pressupostos de la Generalitat. 5. Aquestes subvencions s'han de determinar tenint en compte les necessitats existents i els projectes i els nous desenvolupaments que cada universitat es proposa de fer i que siguin recollits en la Programació Universitària de Catalunya. 6. Una vegada aprovats els pressupostos de la Generalitat, el consell social de cada universitat ha d'aprovar definitivament la programació respectiva i el pressupost, que ha de trametre al Departament d'Ensenyament amb les finalitats establertes pel Títol Setè de la Llei de Reforma Universitària.

  1. La creació de les universitats i dels centres i estudis universitaris

Article 10

  1. Per tal de garantir un nivell de qualitat elevat en tots els aspectes de la vida universitària a Catalunya, la creació de noves universitats i la creació, la fusió, la supressió o la transformació de facultats, d'escoles tècniques superiors i d'escoles universitàries, òrgans encarregats de la gestió administrativa i de l'organització dels estudis universitaris, s'han de fer tenint en compte els criteris següents:

  1. La disponibilitat de personal acadèmic i de personal d'administració i de serveis amb una formació i una experiència adequades per a garantir l'efectivitat dels centres, dels estudis i dels serveis creats o transformats.

  2. La disponibilitat de recursos econòmics suficients.

  3. Tocant a la creació de nous centres i serveis, la prioritat dels centres o dels serveis preexistents amb una dotació de mitjans humans i materials que no els permet de tenir un funcionament normal. Si s'escau, es pot considerar la transformació o la supressió dels centres i els serveis esmentats.

  4. L'oferta de llocs de treball prevista per als titulats de cada especialitat en el moment de finir els estudis, o la necessitat de comptar amb personal qualificat per a dur a terme noves activitats a Catalunya en els àmbits científic, tècnic o cultural.

  5. La demanda social i el grau de satisfacció d'aquesta, mitjançant la creació del centre o del servei de què es tracti.

  6. La necessitat d'atendre a la formació continuada o la reconversió d'una determinada mena d'especialistes.

  7. L'adequada descentralització territorial i la inserció en l'entorn de les activitats corresponents, i també el nombre potencial d'usuaris dels serveis corresponents. 2. Aquests criteris s'han de tenir en compte en elaborar la Programació Universitària de Catalunya, en la qual s'han de recollir les conseqüències qualitatives i quantitatives d'aquells, especialment pel que fa a la creació de noves universitats.

Article 11

  1. La creació de noves universitats públiques i el reconeixement, si s'escau, de les privades es fan per llei del Parlament de Catalunya. 2. En el cas previst en els articles 5.1.b) i 58.1.b) de la Llei de Reforma Universitària, el Consell Executiu hi ha de donar el seu acord, si s'escau. 3. L'autorització perquè una universitat nova comenci les activitats es fa per ordre del Departament d'Ensenyament. La data de començament ha d'ésser separada per un període mínim de dos anys de la data en la qual s'aprovà la Programació Universitària de Catalunya en què la creació de la universitat fou inclosa per primera vegada.

Article 12

  1. La creació, la fusió, la supressió o la transformació de facultats, d'escoles tècniques superiors, d'escoles universitàries i d'instituts universitaris es fan per decret del Consell Executiu, a proposta del consell social respectiu i amb informe previ del Consejo de Universidades. 2. Els altres centres docents i de recerca no compresos en l'apartat anterior es creen per un decret del Consell Executiu, a proposta del consell social respectiu. En aquest decret se n'han d'aprovar l'estructura, la forma i les condicions de funcionament. 3. Les conseqüències derivades de la creació, de la fusió, de la supressió o de la transformació de centres han d'ésser incloses per les universitats en el projecte de programació i recollides en la Programació Universitària de Catalunya corresponent. 4. Quan es tracta de començar nous estudis, hi ha d'haver un període no inferior a un any entre la data en què s'ha aprovat la Programació Universitària de Catalunya i la del començament dels nous estudis, d'acord amb el que preveu l'article 15.

Article 13

  1. El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Ensenyament, regula les condicions per a adscriure a les universitats públiques centres docents de caràcter universitari de titularitat pública o privada. Aquests centres es regeixen d'acord amb la Llei de Reforma Universitària, els estatuts de les universitats a què s'han adscrit, el reglament propi i el conveni subscrit entre la universitat i l'entitat titular del centre. 2. En aquests centres s'ha d'aplicar el que estableix l'article 12. 3. El Consell Executiu pot dictar disposicions específiques aplicables als centres docents d'ensenyament superior i que per la naturalesa dels estudis que s'hi fan o pels títols o diplomes que són autoritzats a expedir no s'integren en una universitat o no és procedent que s'hi integrin.

Article 14

  1. Els convenis d'adscripció d'institucions o de centres d'investigació o de creació artística com a instituts universitaris proposats pels consells socials respectius han d'ésser aprovats per un decret del Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Ensenyament i amb informe previ del Consejo de Universidades. 2. Aquests convenis han d'establir les aportacions econòmiques de cada institució, tant si és pública com si és privada, la utilització i la valoració dels resultats de la recerca i la composició i el funcionament dels seus òrgans de govern. Han de fixar també la forma com cada institució ha d'intervenir en projectes de recerca i en cursos d'especialització. 3. Els convenis per a establir instituts de caràcter interuniversitari han d'ésser objecte d'informe previ del Consell Interuniversitari de Catalunya. 4. Les universitats poden contractar per als departaments i els instituts, amb els recursos que els són assignats en el pressupost de la universitat, personal científic, tècnic i especialitzat en les condicions determinades pels estatuts, que en tots els casos han de tendir a remunerar segons el seu mèrit, cercant la situació laboral adequada. Les condicions econòmiques han d'ésser determinades pel consell social corresponent.

Article 15

Quan les universitats vulguin començar nous estudis conduents a l'obtenció de títols, de caràcter oficial o no, els han d'incloure en la programació corresponent amb una anticipació d'un any com a mínim. Els estudis que no comporten l'obtenció de cap títol s'han d'incloure també en aquesta programació.

Disposició addicional

  1. Les universitats de Catalunya han de mantenir i organitzar centres especialitzats en les tasques de perfeccionament del professorat de tots els nivells del sistema educatiu i en la recerca i la renovació pedagògiques i didàctiques, segons la reglamentació que establiran en llurs estatuts, en la qual han de preveure, si s'escau, la col·laboració de llurs centres i departaments, especialment dels especialitzats en la formació del professorat. 2. La creació d'aquests centres s'ha de fer en la forma establerta per l'article 12. 3. El Departament d'Ensenyament pot establir convenis amb cadascuna de les universitats per tal de fixar la col·laboració dels centres esmentats en aquesta Disposició addicional amb la resta del sistema educatiu. 4. La traducció d'aquests acords en aportacions de mitjans humans i econòmics ha de constituir un apartat específic en la subvenció pressupostària.

Disposicions transitòries Primera 1. Dins els tres mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei les institucions i els organismes a què fa referència l'article 4 han de designar o proposar llurs representants en cadascun dels consells socials de les universitats existents actualment a Catalunya. Mentre no s'haurà aprovat una llei d'ordenació territorial de Catalunya, el membre del consell social en representació dels ens territorials que estableix l'article 4 ha d'ésser proposat pels alcaldes dels municipis afectats. 2. Una vegada publicats en el Diari Oficial de la Generalitat els estatuts corresponents i dins el mes següent com a màxim d'haver estat fetes les designacions indicades en l'apartat anterior, s'ha de constituir el consell social de cadascuna de les universitats de Catalunya.

Segona La primera renovació o reelecció dels membres de cada consell social a què fa referència l'article 4 s'ha de fer per sorteig i ha d'afectar la meitat dels membres.

Tercera La integració a les universitats dels col·legis universitaris adscrits s'ha de fer per decret del Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Ensenyament i a instàncies del consell social de la universitat afectada.

Quarta Els centres docents de caràcter universitari de titularitat pública o privada que són adscrits a les universitats públiques a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han d'adaptar al desenvolupament reglamentari de l'article 13.

Disposicions finals Primera S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per a aplicar aquesta Llei.

Segona Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Barcelona, 19 de desembre de 1984

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Joan Guitart Conseller d'Ensenyament

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR