DECRET 33/1990, de 23 de gener, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1278, pàg. 1422, de 9.4.1990 i en el DOGC núm. 1383, pàg. 5836, de 21.12.1990).
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat destacats serveis a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
A proposta del Conseller de Cultura i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a les personalitats següents: Senyor Esteve Albert i Corp, escriptor i promotor cultural. Des d'abans de la guerra la seva acció nacionalista ha estat incansable i exemplar. Ha destacat pels seus treballs centrats en la divulgació de la història medieval de Catalunya i com a organitzador i restaurador de festes populars i retaules històrics. Senyora Maria Matilde Almendros i Carcasona, locutora i actriu. Per la seva llarga i brillant dedicació professional iniciada l'any 1940 a Ràdio Manresa, continuada després a Ràdio Nacional i Ràdio 4, i alternada amb la seva labor teatral arreu de Catalunya. També per la seva important tasca de normalització de la llengua catalana en el mitjà radiofònic. Senyor Francesc Blancher i Puig, poeta, publicista i farmacèutic. Per la seva llarga dedicació a la poesia que li ha valgut la distinció de tres mestratges en Gai Saber i per la seva exemplar actitud de servei al país, de la qual és una mostra la seva decisiva intervenció en la conservació de la farmaciola de Montserrat durant la Guerra Civil. Senyor Pere Bohigas i Balaguer, filòleg i bibliòfil. Per la seva dilatada tasca docent a l'Escola de Bibliotecàries, la dedicació a la Biblioteca de Catalunya i la seva aportació a l'estudi i difusió de textos de la nostra literatura a través de les diverses institucions, de les quals és membre, o de les col·leccions que ha dirigit. Senyor Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent d'escoltisme. Ha estat un dels principals capdavanters del moviment escolta catòlic, tant en l'àmbit de Catalunya com en l'internacional, i ha destacat per la seva tasca com a arquitecte, molt especialment en la seva meritòria tasca d'actualització de les teories d'Antoni Gaudí. Senyor Blai Bonet i Rigo, poeta i novel·lista. Per la seva rigorosa aportació a la renovació de l'escola literària mallorquina. La seva obra recull la complexa aventura existencial de l'home del segle XX i la seva vocació expressiva s'ha demostrat en una llarga fidelitat a la llengua catalana i a la vida en totes les seves manifestacions. Senyor Esteve Busquets i Molas, periodista i escriptor. Abans de la guerra fou redactor d'El Matí, Catalònia i La Nau. Posteriorment colaborà en El Correo Catalán on fou el primer a introduir una secció en català. Entre les seves obres, dedicades a la cultura popular i a la història local, destaquen les memòries de mig segle de periodisme. Senyor Ramon Calsina i Baró, pintor, dibuixant i gravador. Pel conjunt de la seva dilatada trajectòria artística en la qual ha conreat diverses tècniques com ara la il·lustració, el cartellisme o els vitralls, sempre amb la característica comuna de la creació d'un univers expressiu que s'allunya del quotidià per esdevenir màgic. Senyora Maria Canals i Cendrós, concertista de piano. En reconeixement a la seva meritòria tasca pedagògica i de promoció de l'execució musical per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba