DECRET 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació |
| Rango de Ley | Decret |
L'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) estableix en el seu article 119.2 la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d'espais protegits, així com la regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura i l'establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. Així mateix, l'article 150.b) EAC reconeix la competència de la Generalitat en matèria d'organització de la seva administració en relació a l'establiment de les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa.
D'altra banda, l'article 189 EAC estableix que la Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l'àmbit de les seves competències.
El Reglament (UE) núm. 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2013, sobre la Política Pesquera Comuna (PPC), pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 1954/2003 i (CE) núm. 1224/2009 del Consell, i es deroguen els Reglaments (CE) núm. 2371/2002 i (CE) núm. 639/2004 del Consell i la Decisió 2004/585/CE del Consell, constitueix el marc normatiu europeu pel que fa a l'ordenació de l'activitat pesquera i aqüícola, des d'un enfocament integral i a llarg termini de sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.
Per assolir-ho, la gestió de la PPC ha de guiar-se pels principis de la bona governança, entesa com la presa de decisions fonamentada en els millors dictàmens científics disponibles per mitjà de la participació activa dels agents implicats.
En l'àmbit de la Mediterrània, el Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani, i pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 2847/93 i es deroga el Reglament (CE) 1626/94, va establir un canvi de model en la gestió de les pesqueres i va instaurar els plans de gestió plurianuals que han d'aprovar els Estats membres.
En el mateix sentit, la Directiva 2008/56/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, per la qual s'estableix un marc d'acció comunitària per a la política del medi marí (Directiva marc sobre l'estratègia marina), es dirigeix a la conservació dels ecosistemes marins mitjançant l'aplicació d'un enfocament ecosistèmic a les activitats humanes vinculades al sector pesquer extractiu.
Pel que fa a les polítiques de control i inspecció, el Reglament (CE) núm. 1224/2009 del Consell, de 20 de novembre de 2009 pel qual s'estableix un règim comunitari de control per garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna, es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 847/96, (CE) núm. 2371/2002, (CE) núm. 811/2004, (CE) núm. 768/2005, (CE) núm. 2115/2005, (CE) núm. 2166/2005, (CE) núm. 388/2006, (CE) núm. 509/2007, (CE) núm. 676/2007, (CE) núm. 1098/2007, (CE) núm. 1300/2008 i (CE) núm. 1342/2008 i es deroguen els Reglaments (CEE) núm. 2847/93, (CE) núm. 1627/94 i (CE) núm. 1966/2006, encaminat a establir un règim comunitari de control, inspecció i observança de caràcter global i integrat, de conformitat amb el principi de proporcionalitat que garanteixi el compliment de les normes de la política europea, constitueix el marc que, des d'aquesta perspectiva, ha d'orientar el model de governança pesquera a Catalunya.
La regulació continguda en aquest Decret respecta els principis de bona regulació continguts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques: principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, que es venen a afegir als principis de bona governança establerts per a la gestió de la PPC, i que es posen de manifest en la creació dels Comitès de gestió com a expressió de la participació i implicació dels representats, de tots els agents afectats en l'adopció dels mecanismes de regulació de l'explotació del recurs marí de què es tracti.
En l'àmbit nacional, la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que desplega, entre d'altres títols competencials de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, l'article 119.2 abans esmentat, estableix les seves finalitats, entre les quals es troben la de vetllar per l'explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir-ne el desenvolupament sostenible, adoptar les mesures necessàries per protegir i regenerar aquests recursos i els seus ecosistemes amb respecte a la normativa ambiental, i fomentar la coordinació amb els organismes i les administracions competents en la matèria, així com la de promoure la creació de zones de protecció com a eina de gestió pesquera i de recuperació dels ecosistemes degradats.
El capítol III del títol I de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, dedica els articles 24 a 36 a les mesures tècniques de gestió, conservació, protecció i regeneració dels recursos. L'article 26, concretament, regula els plans específics de gestió per a la conservació i la recuperació dels recursos pesquers i marisquers, i l'article 29 estableix la finalitat i els tipus de zones de protecció pesquera o marisquera.
En aquest marc normatiu, aquest Decret estableix el model de governança de la pesca professional a Catalunya, basat en la regulació dels recursos a través de plans de gestió amb un enfocament integral i a llarg termini de sostenibilitat mediambiental, social i econòmica, i basat en un model de cogestió que comporta la participació i implicació de l'administració, del sector i del món científic i del món associatiu.
Aquest model de governança ha de regir l'activitat de la pesca extractiva a Catalunya, assentada i fonamentada en conceptes tals com la cogestió, la gestió ecosistèmica, adaptativa i precautòria i que té com a objectiu final assolir el Rendiment Màxim Sostenible a través de la incorporació fonamentalment d'aquests mecanismes innovadors i basat en el control de l'esforç pesquer i de la selectivitat, de manera compatible amb el manteniment dels serveis ecosistèmics.
Se segueix així, d'una banda, la regulació de l'ordenació de l'activitat pesquera i aqüícola establerta en el Reglament (UE) núm. 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2013, quant a la previsió d'eines orientades a la conservació i a la gestió de les pesqueres dirigides als recursos biològics marins i també a la seva comercialització i a la regulació de determinats aspectes de mercat en aplicació del principi de gestió bioeconòmica; i d'una altra, els eixos vertebradors del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, que estableix les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani.
Aquest Decret segueix també les recomanacions i postulats d'organismes supranacionals amb competència sobre les aigües i les espècies de la Mediterrània com són la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina de l'Atlàntic (ICCAT), la Comissió General de la Pesca a la Mediterrània (CGPM) i el Conveni de Barcelona (Pla d'Acció del Mediterrani).
Concretament, el model de cogestió que estableix aquest Decret, basat en una gestió singularitzada dins d'un format de plans de gestió, obliga a un seguiment exhaustiu de les captures per garantir una explotació sostenible del recurs, així com l'assoliment d'unes condicions socioeconòmiques equilibrades dins del sector pesquer en les quals es tendeixin a compensar les diferències entre els segments de flota. Les bases de l'esmentada sostenibilitat es fonamenten en el manteniment dels serveis ecosistèmics i la conservació dels ecosistemes explotats mitjançant la seva protecció, fet que implica l'aplicació d'un enfocament ecosistèmic en les pesqueres; la gestió adaptativa, amb la posada en marxa d'un sistema permanent d'informació, anàlisi i actuació que aprengui i es retroalimenti i que sigui àgil a l'hora de prendre decisions; una gestió precautòria, que, en cas de dubte, desconeixement o manca d'informació, prioritzi la conservació i la continuïtat del recurs; i finalment, l'aplicació d'un model de cogestió, basat en la participació, la consulta i la capacitat de decisió conjunta entre els actors i entitats que comparteixen interessos en la pesca, entre ells, evidentment, els propis pescadors.
En la tramitació d'aquesta disposició s'ha consultat el sector pesquer afectat a través de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i de les federacions territorials de confraries de pescadors.
En la fase inicial d'elaboració, aquesta disposició va ser sotmesa a informe al Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, òrgan d'interlocució que ha estat substituït pel Consell Català de Cogestió Marítima arran de la darrera modificació de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítima.
Amb l'informe previ del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;
Per tot això, a proposta de la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
Aquest Decret té per objecte establir el marc de governança de la gestió de les activitats vinculades a la pesca professional a Catalunya. El model de governança de la pesca professional es desplega en aquest Decret en base a dos eixos prioritaris:
-
L'establiment dels Plans de gestió com a eina de regulació, seguiment i control de l'activitat pesquera professional.
-
L'aplicació del model de cogestió com a instrument decisori de les mesures tècniques contingudes en els Plans de gestió pesquera professional.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba