DECRET 126/2017, de 25 de juliol, del Consell Català de l'Alimentació.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació |
| Rango de Ley | Decret |
El marc competencial en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca derivat de l'article 116, en concordança amb l'article 110 de l'Estatut, atribueix a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives i d'una manera íntegra, la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies, i d'acord amb l'article 150 l'Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'organització de la seva administració, tant en la regulació de la seva estructura, dels seus òrgans i directius públics, del seu funcionament i la seva articulació, com de les distintes modalitats organitzatives i instrumentals necessàries per a l'actuació administrativa.
La Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària, al capítol V, dedicat a la transformació, la comercialització i la qualitat dels productes agroalimentaris, fixa els objectius i les mesures de reforç de la cadena agroalimentària, a fi de promoure la producció, la comercialització i l'exportació de productes de qualitat, i incrementar la participació dels productors en el valor afegit final.
La Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, regula el sector agroalimentari des d'una visió global, per garantir la qualitat i la conformitat dels productes agroalimentaris a la normativa europea i a la resta de disposicions aplicables, i assegurar la protecció dels drets i els interessos legítims dels productors agraris, dels operadors econòmics, dels professionals del sector agroalimentari i dels consumidors finals.
Catalunya disposa d'una agricultura i una ramaderia altament tecnificades i molt productives que, juntament amb la seva indústria transformadora, li confereix un teixit sectorial competitiu i vertebrador del territori.
La producció alimentària catalana és segura, d'elevada qualitat i molt rica en diversitat. Això fa que Catalunya compti amb un patrimoni gastronòmic únic, genuí i molt valuós.
El sector alimentari ha de tenir molt present el marc europeu i el context mundial per a poder afrontar els reptes de futur en relació a la demografia i a les necessitats productives d'aliments. L'augment de la població mundial, especialment la població urbana, i una major esperança de vida, junt amb la millora de la renda per càpita, requereixen polítiques i planificacions estratègiques per fer-hi front. Tot plegat implica reptes de caire social, ambiental i tecnològic, els quals s'han d'abordar de forma equilibrada i sostenible.
Per fer front a aquests reptes i a les tendències del sector és necessari disposar d'una xarxa empresarial forta, integrada, cooperadora, que generi acords i amb capacitat innovadora. L'impuls de la competitivitat i l'orientació estratègica de les polítiques agroalimentàries s'afavoreixen amb la col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Es destaca que l'agroalimentació a Catalunya, i dins el context de la UE, gaudeix dels millors estàndards de qualitat i té com a premissa la seguretat, la qual és un requisit sine qua non.
Per tot això, des d'una perspectiva econòmica, territorial i ambiental, el sector agroalimentari a Catalunya es configura com un sector estratègic.
El Consell Català de l'Alimentació es crea per actuar com a òrgan de participació i col·laboració, de reflexió i debat i d'assessorament, consulta i proposta del departament competent en matèria d'alimentació, qualitat i indústries agroalimentàries en qüestions relacionades amb l'agroalimentació, sense perjudici de les competències atribuïdes legalment i reglamentàriament a les diverses Administracions públiques i als diferents departaments de l'Administració de la Generalitat i els organismes que en depenen.
El Consell Català de l'Alimentació ha d'actuar també com a observatori de l'agroalimentació, amb una visió transversal, que permeti proposar les mesures necessàries per a l'aprofitament de totes les oportunitats dels mercats i per oferir les millors condicions de qualitat i sostenibilitat.
Aquest Decret crea i desenvolupa les funcions, la composició i els aspectes procedimentals bàsics del funcionament intern del Consell Català de l'Alimentació, com a òrgan on es possibilita la participació dels agents econòmics i socials per tal de consolidar i reforçar els instruments d'interlocució de l'Administració amb aquests agents, en els diferents àmbits d'activitat en la cadena agroalimentària, amb la finalitat d'analitzar i debatre les futures línies d'actuació. També preveu la creació de la Comissió de la Cadena Agroalimentària, la Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, la Comissió de Gastronomia i Territori, i la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat, totes elles integrades en el Consell Català de l'Alimentació.
Dins de les funcions del Consell Català de l'Alimentació i de les seves Comissions, també s'aborda el tema de la sostenibilitat, la responsabilitat social i la lluita contra el malbaratament en tots els àmbits de la cadena agroalimentària, perquè té un impacte ambiental, social i econòmic evident. Tenint en consideració que el 7% dels aliments adquirits són malbaratats pels consumidors, els comerços i els restaurants, podem traslladar aquest valor al nombre de dies/menjar que es llencen a les deixalles durant l'any. Així, 25,5 dies de menjar cada any són llençats a les escombraries, un volum de menjar que serviria per alimentar més de mig milió de persones durant un any. La xifra, traslladada en termes econòmics, significa 841 milions d'euros anuals, d'acord amb el preu mitjà dels aliments a Espanya segons el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
Aquesta norma s'adequa als principis de bona regulació, establerts en l'article 129.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, atès que els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica i eficiència vénen supeditats que, d'acord amb l'apartat 1 de la Resolució 739/X del Parlament de Catalunya sobre el món agrari, adoptada pel...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba