DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l'establiment i l'ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
La Generalitat té la competència exclusiva sobre l'organització territorial, que inclou els topònims, d'acord amb l'article 151.b) de l'Estatut d'autonomia. Així mateix, l'article 6 de l'Estatut d'autonomia estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, que és la llengua oficial d'aquest territori. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya. L'article 143 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat.
La IX Conferència de les Nacions Unides sobre la normalització dels noms geogràfics (2007), en la Resolució IX/4, considera que els topònims formen part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, i que s'han d'inventariar, protegir i promoure d'acord amb la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d'octubre de 2003. La resolució esmentada s'ha d'emmarcar per la contribució més àmplia dels organismes especialitzats de l'ONU a l'estandardització dels noms geogràfics i la protecció del pluralisme lingüístic en aquest àmbit. En el marc del Consell d'Europa, s'inclouen referències a la protecció de la toponímia en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries de 1992 (article 10.2.g)), d'aplicació a la llengua catalana segons l'instrument de ratificació del tractat, i el Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals de 1995 (article 11.3).
El Decret 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia, desplegava l'article 12 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, en aquesta matèria. Aquest Decret va ser objecte de modificació pel Decret 59/2001, de 23 de gener, el qual va establir la Comissió de Toponímia. El Decret 60/2001, de 23 de gener, pel qual es regula el procediment per al canvi de denominació dels nuclis de població i les entitats municipals descentralitzades, va derogar alguns preceptes del Decret 78/1991, de 8 d'abril.
L'article 2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que el català, com a llengua pròpia, és la llengua de la toponímia. I l'article 18 de la mateixa Llei disposa que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Val d'Aran, que tenen l'aranesa. Així mateix, l'article 11 de la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, preveu que els topònims de l'Aran tenen com a única forma oficial l'aranesa.
Aquest Decret desplega aquestes previsions sobre les formes oficials dels topònims. L'establiment dels topònims s'adequa a la normativa lingüística i al corpus toponímic de la llengua catalana, d'acord amb la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, així com amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana pel que fa als topònims aranesos, d'acord amb la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran.
Així mateix, es regula el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya , que és el catàleg de topònims de Catalunya aprovat tant per la Generalitat com per les entitats locals competents i que ha esdevingut un instrument de referència. El Govern aprova el Nomenclàtor i se'n garanteix la publicitat tant mitjançant el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya com a través de la seu electrònica de la Generalitat.
Pel que fa als topònims de fora de Catalunya, el Decret estableix l'ús de les formes catalanes dels topònims de l'àrea lingüística catalana i també l'ús de les formes tradicionals catalanes, quan n'hi ha, d'exònims d'arreu del món, sens perjudici d'utilitzar-ne també formes oficials o en altres llengües de cada territori. Així mateix, també s'impulsa l'ús de formes originàries de topònims de l'àrea lingüística occitana, atès el caràcter oficial de la llengua occitana a Catalunya.
Aquest Decret també regula el procediment per establir els topònims que, de conformitat amb l'article 18.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, són competència del Govern de la Generalitat. El procediment el pot iniciar d'ofici la Comissió de Toponímia o bé es pot iniciar a sol·licitud d'una entitat local o del Conselh Generau d'Aran. Durant la tramitació del procediment s'ha de sol·licitar un informe a l'Institut d'Estudis Catalans o a l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana, es poden demanar informes de tipus geogràfic, històric o d'altra índole que es considerin pertinents, i s'ha de garantir l'audiència a les entitats locals i altres organismes públics o privats que en resultin afectats.
Finalment, es regula la Comissió de Toponímia, que és l'òrgan de coordinació, assessorament i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya. S'incorpora a la Comissió, com a novetat, una persona en representació de l'Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana com a organisme que exerceix funcions d'autoritat lingüística de l'aranès, d'acord amb el Decret 12/2014, de 21 de gener, pel qual s'atorga a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia i d'autoritat lingüística de l'occità.
Els continguts que incorpora aquest Decret s'ajusten als principis de bona regulació d'acord amb l'article 62 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquestes modificacions es justifiquen per raons d'interès general en la protecció i el foment de la llengua...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba