DECRET 149/2014, de 18 de novembre, del Consell Social de la Cultura de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix en l’article 43.1 que els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. Així mateix, l’article 127 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura, que comprèn en tot cas les activitats artístiques i culturals que es porten a terme a Catalunya, el patrimoni cultural, els equipaments culturals que no són de titularitat estatal i el foment de la cultura.
La cultura, en qualsevol de les seves facetes, és fonamentalment un afer individual, cívic i social. No només pel que fa a la creació, les pràctiques i el consum, sinó també pel que fa a les iniciatives —econòmiques o no lucratives— que fan efectiva la producció de béns i serveis culturals, respecte de les quals el paper dels poders públics és subsidiari i de foment.
De fet, a Catalunya singularment la cultura ha estat promoguda i sostinguda per la societat a través d’una multiplicitat d’iniciatives personals, cíviques i empresarials que han configurat la nostra realitat cultural contemporània.
En l’actualitat, i al marge de la presència de representants cívics i corporatius en els diversos consells rectors dels equipaments i les institucions culturals públiques, l’Administració de la Generalitat disposa d’alguns instruments de participació i seguiment de les polítiques culturals que executa a través del Departament de Cultura.
La Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, assigna a aquest organisme l’objectiu principal de vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural i artística a Catalunya i, a l’efecte d’assegurar la seva independència respecte de l’Administració, estableix el mecanisme de nomenament dels seus membres pel Parlament. Si bé les seves funcions són de caràcter general, la seva actuació s’adreça primordialment a l’anàlisi i el foment de la creació i la difusió artística.
Amb una llarga tradició des de la seva creació l’any 1907, la Junta de Museus de Catalunya és l’expressió de la col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya i les col·leccions i béns que els integren.
El Decret 116/2005, de 14 de juny, del Consell Social de la Llengua Catalana regula la composició i el funcionament d’aquest òrgan col·legiat, creat l’any 1991, i estableix la seva funció d’assessorament, consulta i participació social en la política lingüística desenvolupada o impulsada pel Govern.
Altres consells, derivats de mandat legal o creats per iniciativa del Govern, tot i no estar adscrits al departament que gestiona les competències en matèria de cultura, també tenen relació directa o parcial amb el sector cultural. Entre aquests, es poden esmentar el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, el Consell Català de Formació Professional, el Consell Assessor de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, el Consell Assessor de Turisme o el Consell Escolar de Catalunya.
Les múltiples dimensions de la cultura, l’econòmica, la laboral, l'educativa i la social, han esdevingut uns dels pilars del desenvolupament de Catalunya. Les dades contrastades al llarg dels darrers anys posen de relleu que el sector cultural, definit a partir de la classificació acordada per la UNESCO l’any 2009, fa una aportació significativa al PIB català i constitueix una part important del mercat de treball català. Així mateix, Catalunya disposa d’una gran quantitat d’oferta educativa en el sector de les arts i la cultura, especialment pel que fa als estudis superiors i professionals, que no només són un factor clau en la vitalitat de la creació i la producció cultural catalana sinó que formen part de la potència cultural del país.
La cultura proveeix la societat d’una gamma àmplia de valors que, en bona part, la defineixen. El valor intrínsec de la cultura proveeix les persones i les comunitats dels elements que determinen el coneixement, les creences, les percepcions, les actituds i els sistemes de relació. El seu valor instrumental fa un paper auxiliar i complementari en l’assoliment d’altres objectius de caràcter econòmic o social, tant en termes de cohesió com de desenvolupament. I, finalment, el seu caràcter...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba