DECRET 156/2015, de 14 de juliol, del Consell Assessor per a la Reforma Horària.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
L’actual organització horària a Catalunya és resultat de la superposició d’antics horaris, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant èpoques anteriors i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presentisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general.
En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual, incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tot Europa, l'horari laboral és de 8-9 h a 17-18 h, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol–i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar, a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19 h o les 20 h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21 h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva, se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, el Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20 h del vespre.
Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris per uns altres d’adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba