DECRET 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants.

Emissor:DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ
Rang de Llei:Decret
Secció:Disposicions Generals
 
EXTRACTO GRATUITO

Preàmbul

 

I

Com a conseqüència de l’aprovació i transposició a l’ordenament jurídic intern de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, fou modificat també el marc normatiu regulador de la venda no sedentària, tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit autonòmic, per tal d’adaptar la regulació existent als paràmetres i principis que aquesta norma europea estableix per a l’accés i exercici de les activitats anomenades de serveis, entre les quals figura el comerç al detall en totes les seves modalitats.

Mitjançant la Llei 1/2010, d’1 de març, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, es va adaptar el marc normatiu estatal en matèria de venda no sedentària a la Directiva de serveis en el mercat interior, d’acord amb els criteris següents:

  1. Manteniment del règim d’autorització administrativa prèvia, tenint en compte que el desenvolupament d’aquesta activitat requereix l’ocupació de sòl de titularitat pública.

  2. La durada de les autoritzacions no pot ser indefinida, atès que el sòl públic disponible és un recurs limitat. En tot cas, la durada de les autoritzacions ha de permetre l’amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits.

  3. En el procediment per a l’atorgament de les autoritzacions s’ha de garantir la transparència i la imparcialitat i, en concret, l’adequada publicitat de l’inici, el desenvolupament i la finalització.

  4. Els procediments d’atorgament d’autoritzacions no poden permetre renovacions automàtiques ni avantatges per als titulars cessants ni per a les persones amb què es trobin especialment vinculades.

    D’altra banda, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, determina que el comerç ambulant forma part de les competències pròpies que correspon exercir als municipis dins del marc normatiu establert per la legislació estatal i les comunitats autònomes.

    En l’àmbit territorial de Catalunya, l’aprovació de la Directiva de serveis en el mercat interior va implicar la modificació, entre altres disposicions, del Text refós sobre comerç interior, dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, mitjançant el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, la qual cosa, en relació amb la venda no sedentària, va comportar, entre d’altres, la concreció dels aspectes següents:

    Els procediments que comporten l’atorgament de noves autoritzacions no poden ser automàtics ni poden comportar cap tipus d’avantatge per als prestadors que cessen ni per a les persones que estan especialment vinculades amb ells.

    Als ajuntaments, mitjançant les corresponents ordenances municipals, els correspon determinar els criteris d’atorgament de les autoritzacions.

    Les autoritzacions són transmissibles i han de tenir una duració mínima de quinze anys per permetre l’amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits, i són prorrogables, de manera expressa per períodes idèntics.

    La transmissibilitat de les autoritzacions es pot dur a terme després de la comunicació prèvia a l’administració competent. La vigència de l’autorització transmesa és el termini que resta de l’autorització inicialment atorgada o de la seva pròrroga.

    Els supòsits de transmissió són:

  5. Per cessament voluntari del titular de l’activitat.

  6. Per situacions sobrevingudes, com els casos d’incapacitat laboral, malaltia o situacions anàlogues degudament acreditades.

    En data 13 de març de 2010 es va publicar el Reial decret 199/2010, de 26 de febrer, pel qual es regula l’exercici de la venda ambulant, o no sedentària, com a norma reglamentària que desenvolupa el capítol IV del títol III de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, autodeclarada com a bàsica per invocació de l’article 149.1.13 de la CE.

    Aquest reglament estatal entra a regular amb detall la venda no sedentària en diferents tipologies -com activitat comercial organitzada en mercats ocasionals o periòdics, com activitat comercial individualitzada en la via pública o com venda ambulant en vehicles tenda-, per la qual cosa fou recorregut pel Govern de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional per invasió de competències, el qual, en la Sentència 143/2012, de 2 de juliol de 2012 (BOE núm. 181, de 30.6.12), va declarar que vulnera les competències que té Catalunya en aquesta matèria, especificant que la regulació de la venda no sedentària no té incidència directa i significativa en l’activitat econòmica general, i per tant no considera admissible la invocació de l’article 149.1.13, de la CE.

    A partir d’aquesta situació, es fa necessari desenvolupar reglamentàriament el marc normatiu català, per tal de delimitar els aspectes que configuren l’exercici d’aquesta activitat econòmica sotmesa al règim d’autorització prèvia, tot establint les bases i els criteris comuns en què s’han de basar les diferents ordenances que els ajuntaments aproven en exercici de les seves competències.

    L’aprovació d’aquest reglament neix, doncs, de la necessitat de disposar d’uns criteris comuns que confereixin uns nivells mínims de seguretat jurídica en l’àmbit de la regulació dels diferents aspectes de la venda no sedentària, concretament en mercats de marxants, tant per a les administracions locals a l’hora de redactar i aprovar les seves disposicions, com per als comerciants i les seves organitzacions a l’hora de disposar d’uns paràmetres adequats en els quals poder basar les seves expectatives econòmiques.

     

    II

    Dins la modalitat de venda no sedentària, la casuística i la complexitat que en donen en mercats de marxants, així com la dimensió qualitativa i quantitativa, la converteixen en la principal afectada per la transposició de la Directiva de serveis en el mercat interior, la qual cosa requereix, com s’ha exposat, un desenvolupament reglamentari específic.

    Aquest Decret s’estructura en onze articles, una disposició transitòria i una disposició final.

    En l’article 1 s’estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació que es circumscriu a la venda no sedentària organitzada en mercats de marxants, i s’hi incorpora la definició corresponent.

    En l’article 2 es tracta de l’exercici de la competència municipal en la regulació dels mercats de marxants i la seva gestió. En aquest apartat es reafirma la competència de les administracions locals per a la regulació d’aquesta activitat comercial en el seu àmbit municipal, establint les pautes bàsiques que han de preveure les ordenances municipals per tal de garantir uns referents mínims comuns a la regulació de l’exercici d’aquesta activitat a tot el territori de Catalunya, però sense establir màxims, ni delimitar-ne els continguts, llevat de qüestions puntuals motivades per raons de seguretat o ordre públic. Així mateix, es reconeix la possibilitat de gestió indirecta dels mercats de marxants, però reservada als aspectes que no impliquen exercici...

Para continuar leyendo

REGÍSTRATE GRATIS