DECRET 27/2015, de 3 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Josep Maria Espinàs i Massip.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
Amb la concessió de la Medalla d’Or a Josep Maria Espinàs i Massip, la Generalitat de Catalunya vol honorar un dels referents de les lletres catalanes -amb una destacada presència periodística-, i una personalitat que, des de l’època del franquisme, ha intervingut decisivament en l’extensió de la nostra cultura a amplis sectors de la societat.
Josep Maria Espinàs i Massip va néixer a Barcelona l’any 1927. Llicenciat en dret, es dedicà ben aviat a la literatura i al periodisme. És autor d’una extensa obra narrativa en la qual ha dominat l’element realista i testimonial. En són exponents, en una primera època, les novel·les Com ganivets o flames (1954) –premi Joanot Martorell-, El gandul (1955), Tots som iguals (1956), L’home de la guitarra (1957), Combat de nit (1959), L’últim replà (1962, premi Sant Jordi) o La collita del diable (1968), entre d’altres. Després de més de dues dècades, publicà en el mateix gènere Vermell i passa (1992).
El realisme d’Espinàs parteix d’una visió escèptica de la societat. Els seus són uns personatges anònims que configuren un univers sense esperances. També és autor de les narracions aplegades a Variétés (1959, premi Víctor Català), Els joves i els altres (1960) i Un racó de paraigua (1997).
Molt remarcables en la seva producció són els llibres de viatges, iniciats amb volums dedicats al Pirineu de Lleida (1957, en col·laboració amb Camilo José Cela), el Priorat (1962) i la Segarra (1972). Posteriorment, la sèrie “A peu” destacà per la seva singularitat, amb diversos títols dedicats a contrades dels territoris de parla catalana i també a itineraris per diferents punts de l’Estat.
Aquesta capacitat constant d’observació l’ha traslladat als reportatges i les obres de divulgació, amb llibres sobre aspectes de Barcelona i les comarques de Catalunya. Ha publicat igualment volums situats entre l’assaig, la reflexió sociològica o ètica, l’autobiografia i la crònica quotidiana. Cal destacar-ne El teu nom és Olga (1986), El nen de la plaça Ballot (1988), Temps afegit (2001) o I la festa segueix (2009).
La condició de periodista de l’autor participa d’aquests dots valuosos de notari de la realitat i, alhora, crític social. Els seus articles figuren, d’una manera continuada, entre els més seguits de la premsa catalana. Entre d’altres capçaleres, publicà durant anys una columna diària a l’ Avui i, des del 1999, ho fa a El Periódico de Catalunya . Ha aplegat aquests textos en uns quants...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba