DECRET 72/2015, de 12 de maig, del Dia de la Justícia i de les distincions en matèria de justícia a Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Decret |
L’Estatut d’autonomia de Catalunya dedica el títol III al poder judicial a Catalunya i, concretament, el capítol III a les competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia, i s’estableixen, entre d’altres, competències en matèria de mitjans materials i mitjans personals, oficina judicial i institucions i serveis de suport, l’ordenació dels serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta, i competències en matèria de demarcació, planta i capitalitat judicials i sobre la justícia de pau i de proximitat.
El Decret 82/2002, de 5 de març, modificat pel Decret 276/2004, d’11 de maig, va declarar el Dia de la Justícia a Catalunya amb la finalitat d’afavorir l’apropament entre l’Administració de justícia i la ciutadania, i de ressaltar el valor de la justícia en un Estat de dret, tot emmarcant la celebració d’aquest Dia dins el període d’inici de l’any judicial, en una relació directa també amb el calendari judicial.
Per la seva banda, per tal de fomentar actuacions que contribueixin a aconseguir a Catalunya una justícia eficaç, àgil i eficient, capaç d’adaptar-se a les innovacions i a les necessitats de l’entorn social que l’envolten i un bon dret propi, el Decret 77/2003, de 18 de març, modificat pel Decret 320/2004, de 6 de juliol, va regular les distincions en matèria de justícia a Catalunya. Articulades en tres categories, Premi Justícia de Catalunya, Medalla d’Honor de la Generalitat per serveis excepcionals a la justícia i mencions honorífiques, aquestes distincions pretenen ser un estímul per als diferents col·lectius relacionats amb el món del dret i de la justícia a Catalunya, i les promou el departament competent en matèria de justícia.
Un dels criteris que regeixen l’elaboració i la revisió de normes és el de simplificació normativa. L’aplicació d’aquest criteri és una concreció dels principis de necessitat de la regulació i de coherència normativa i fa referència, d’una banda, a la racionalitat de la regulació normativa en el sentit de reduir la quantitat de lleis i de reglaments existents i, de l’altra, a la necessitat de simplificar o reduir el contingut dels textos normatius, per tal d’elaborar normes més clares, amb un llenguatge més senzill i accessible per als destinataris i els afectats per les mesures establertes, i facilitar-ne així el compliment.
Escau, per tant, reduir textos normatius, consolidant, codificant o refonent normes successivament modificades, i evitar-ne la dispersió.
Atès que, un cop aprovats, tant el Decret 82/2002, de 5 de març, com el Decret 77/2003, de 18 de març, es van modificar posteriorment, les raons de simplificació normativa exposades aconsellen ara refondre en un únic...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba