DECRET 75/2020, de 4 d'agost, de turisme de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Empresa i Coneixement |
| Rango de Ley | Decret |
DISPOSICIONS
DEPARTAMENT D'EMPRESA I CONEIXEMENT
Preàmbul
I
A partir de la meitat de segle XX i fins als nostres dies, el turisme ha esdevingut progressivament una activitat
estratègica en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya i en el posicionament mundial del nostre
país com a destinació turística de qualitat i d'alt valor afegit.
Conscients de la importància del turisme, les administracions i els agents turístics catalans disposen d'un
escenari complet de planificació estratègica del turisme a Catalunya: d'una banda, el Pla estratègic de turisme
de Catalunya 2018-2022, que estableix les bases per gestionar l'activitat turística a Catalunya en els pròxims
anys i que, com a mesura per millorar les condicions competitives, inclou la iniciativa d'impulsar l'adequació del
marc legal i regulador del turisme a les necessitats del sector; de l'altra, el Pla de màrqueting turístic de
Catalunya 2018-2022, que fixa els reptes en l'àmbit de la promoció turística de Catalunya a l'exterior d'acord
amb una estratègia de creixement responsable i sostenible.
La normativa turística reglamentària regula diversos aspectes del fenomen turístic que cal adaptar, tant als
diferents canvis legislatius que s'han produït en els darrers anys com a les noves necessitats del sector,
originades pel seu extraordinari dinamisme i evolució.
Aquest Decret té per objecte definir els requisits turístics i de classificació de les empreses i les activitats
turístiques, i regular la disciplina administrativa i el model de governança. A més, compleix una finalitat de
sistematització en la mesura que actualitza, integra i codifica la regulació reglamentària en aquest àmbit,
excepte la regulació dels guies de turisme.
II
L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, a l'article 171, la competència exclusiva de la Generalitat en
matèria de turisme, que inclou en tot cas l'ordenació del sector turístic i la regulació i la classificació de les
empreses i els establiments turístics. D'acord amb aquesta competència, es va aprovar la Llei 13/2002, de 21
de juny, de turisme de Catalunya (en endavant, Llei de turisme), la qual regula, entre altres qüestions, els
subjectes turístics, les competències de les administracions turístiques i la inspecció i el règim sancionador.
III
El marc legal derivat de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de
2006, relativa als serveis en el mercat interior, ha configurat un escenari de la regulació de les activitats de
serveis, com és ara l'activitat turística, que camina decididament cap a l'eliminació de càrregues i de barreres
d'entrada, i de qualsevol mena d'autorització turística. Aquest marc el constitueixen la Llei 17/2009, de 23 de
novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; la Llei 25/2009, de 22 de desembre,
de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de servei i
el seu exercici; la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya; el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de
llei a la Directiva 2006/123/CE, i la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.
La simplificació i la clarificació administrativa del procediment de legalització dels allotjaments turístics ha rebut
una nova empenta amb la publicació de dues lleis que confirmen aquests principis. Ens referim a la Llei
16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels
governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del
procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquestes lleis recullen aquests principis
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc
Núm. 8195 - 6.8.20201/72 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-20217073-2020
simplificadors i, en concret, la Llei 16/2015, de 21 de juliol, elimina qualsevol possible duplicitat d'intervencions
-que es produïen en el passat- en el cas d'activitats que no requereixen autorització habilitant prèvia.
IV
Com a principals novetats, aquest Decret simplifica el règim d'intervenció que preveia l'anterior Decret
159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjaments turístics i d'habitatges d'ús turístic, que consistia
a presentar una declaració responsable de compliment de la normativa turística. Aquesta modificació és
coherent amb el marc legal vigent esmentat, que estableix l'obligació de suprimir tota barrera o càrrega
administrativa que no estigui justificada en la protecció d'una raó imperiosa d'interès general. La normativa
sectorial turística no pot subjectar els allotjaments turístics a cap règim d'habilitació, i, en aquest sentit,
l'obligació dels prestadors de serveis turístics de presentar qualsevol mena de declaració responsable o
comunicació d'inici o sol·licitud d'autorització té aquesta consideració.
La simplificació anterior implica eliminar la intervenció de l'Administració turística de la Generalitat en el tràmit
d'inici de les activitats, que comportava a la persona titular de l'activitat una duplicitat de tràmits innecessària.
Això no obstant, la persona titular continua subjecta al control ex post dels requisits turístics, el qual es
continua realitzant d'acord amb el marc normatiu vigent.
Els ajuntaments comuniquen al Registre de turisme de Catalunya les altes i les baixes dels establiments
d'allotjament turístic per a la seva inscripció. El control ex post dels requisits turístics és compartit entre els ens
locals i l'Administració turística de la Generalitat en el marc de la col·laboració i la coordinació
interadministrativa exigida per la llei, i exerceixen la seva competència en la verificació del compliment dels
requisits turístics dels allotjaments pel que fa a la seva adequació a les modalitats o categories, si escau.
Es redefineix el Registre de turisme de Catalunya alhora que se'n clarifiquen les funcions i competències. D'una
banda, es dona publicitat de les dades de totes les seves seccions, les quals són d'accés públic i en línia; de
l'altra, fa la funció de cens permanentment actualitzat amb les altes, les baixes i les modificacions de les
empreses turístiques d'allotjament i dels guies de turisme degudament habilitats.
Es regulen tres noves modalitats que possibiliten prestar els serveis turístics d'allotjament: són les àrees
d'acollida d'autocaravanes, els allotjaments singulars i les llars compartides. Pel que fa a les modalitats
existents en hotels i turisme rural, es revisa la regulació anterior i s'eliminen les prohibicions innecessàries.
Aquest nou Decret integra diverses disposicions normatives de l'àmbit turístic. L'estratègia d'integració de la
normativa turística d'aplicació a Catalunya va iniciar-se amb l'aprovació del Decret 183/2010, de 23 de
novembre, d'establiments d'allotjament turístic, que va suposar la refosa, l'actualització i la integració en una
sola norma de tretze disposicions reglamentàries vigents fins aleshores. En la línia d'aquesta racionalització i
minvament del cos normatiu d'aplicació a l'àmbit del turisme a Catalunya, el Decret 159/2012, de 20 de
novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic, va suposar la fusió i actualització de
dos decrets vigents fins aleshores: el Decret 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament
turístic, i el Decret 164/2010, de 9 de novembre, d'habitatges d'ús turístic.
Amb el present Decret la integració normativa turística d'aplicació a Catalunya culmina el seu procés amb la
refosa de set disposicions normatives vigents en l'àmbit del turisme a Catalunya: el Decret 66/2014, de 13 de
maig, de regulació dels serveis d'informació, difusió i atenció turística de Catalunya; el Decret 159/2012, de 20
de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic; l'Ordre EMO/418/2012, de 5 de
desembre, d'estructuració del sistema català de qualitat turística; el Decret 420/2011, de 20 de desembre, de
creació de la Taula del Turisme de Catalunya; el Decret 46/2010, de 30 de març, pel qual es crea la Comissió
Interdepartamental de Turisme; el Decret 52/1997, de 4 de març, pel qual es regula la capacitat sancionadora
en matèria turística, i el Decret 161/2013, de 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Fons per al foment
del turisme.
En coherència amb aquest ànim de racionalització, idoneïtat sistemàtica i capacitat de permanent actualització
de la norma, s'opta per la tècnica legislativa pròpia dels sistemes de codificació francès i neerlandès, importat
en el nostre dret intern pel Codi civil català i el Codi de consum. Així, amb l'ànim de configurar un veritable
codi turístic català, l'estructuració del reglament permet una relació d'articulat coherent amb aquesta
identificació que ajuda la localització, la lectura, l'anàlisi i la contextualització dels continguts i les disposicions
de la norma, així com la seva actualització permanent. Per tal de possibilitar aquesta flexibilitat i l'actualització
continuada, el reglament de turisme opta per emprar un sistema de numeració decimal, de manera que els
articles es marquen amb dos números separats per un guionet: el primer número té tres xifres que es
refereixen, respectivament, al llibre, al títol i al capítol, i que indiquen, per tant, el lloc que ocupa l'article en el
marc del codi.
Aquest Decret dona continuïtat a la tendència iniciada de revertir la regulació turística innecessària d'activitats
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc
Núm. 8195 - 6.8.20202/72 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-20217073-2020
les quals, malgrat que poden ser molt rellevants des del punt de vista de la qualitat turística i del valor afegit
de la destinació, no requereixen una regulació en aquest àmbit. Parlem, a tall d'exemple, dels establiments de
restauració, les activitats fisicoesportives en el medi natural, els parcs aquàtics o els establiments d'agència de
viatges. Davant la rellevància d'aquests i molts altres equipaments o activitats d'interès turístic, la política
turística del Govern ha de desenvolupar les funcions de planificació, programació, creació i foment de productes
turístics i la seva promoció; per a aquests casos, l'àmbit d'ordenació és innecessari i superflu, i té el risc
evident d'inflació del cos normatiu per a aquests allotjaments i activitats.
La Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives i financeres i del sector públic, va introduir a
la normativa de consum la regulació de la garantia a la qual fa referència la Directiva 2015/2302, de 25 de
novembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als viatges combinats i als serveis de viatge vinculats, i
alhora va derogar els articles 54 i 55 de la Llei de turisme (que regulaven el concepte de viatge combinat i el
règim d'habilitació dels agents de viatges). Aquesta derogació va eliminar totes les barreres d'accés a l'activitat
i l'obligació de presentar declaracions responsables de requisits turístics o qualsevol altre document, així com
l'obligació de sol·licitar la inscripció al Registre de turisme de Catalunya. En coherència amb la legislació vigent,
aquest nou Decret deroga expressament la normativa reglamentària que desenvolupaven els preceptes de la
Llei ara derogats, tàcitament ja derogats amb l'aprovació de la Llei 5/2017 esmentada.
V
El Decret s'estructura en llibres, títols, capítols i seccions; sis disposicions addicionals, quatre transitòries, una
derogatòria i dues finals el completen, juntament amb set annexos referents als requisits turístics i de serveis
mínims per tal de classificar els allotjaments turístics d'acord amb les diferents tipologies sota l'empara de la
nova regulació.
El llibre primer inclou la regulació de caràcter general i s'estructura en tres títols. Les disposicions preliminars
del títol I versen entorn de l'objecte i l'àmbit d'aplicació del nou reglament. El títol II tracta de l'habilitació de
les empreses turístiques d'allotjament i el control del compliment dels requisits que estableixi la normativa
turística. El títol III regula el Registre de turisme de Catalunya.
El llibre segon estructura les empreses turístiques, tot definint el mosaic d'oferta d'allotjaments turístics d'acord
amb els requisits turístics i de servei (que es publica als annexos respectius del Decret): els establiments
d'allotjament turístic (títol I), l'habitatge d'ús turístic (títol II), els allotjaments singulars (títol III), les llars
compartides (títol IV), i els intermediaris i intermediàries d'empreses i establiments turístics d'allotjament (títol
V).
El títol I, d'establiments d'allotjament turístic, inclou la regulació dels allotjaments turístics que es troben en
edificis i complexos de concurrència pública, perfectament delimitats i identificats a l'efecte. Els dos primers
capítols inclouen una regulació genèrica per a tots els establiments d'allotjament turístic, amb el concepte, les
regles i els principis generals (capítol I), així com les condicions objectives de l'estada en qualsevol establiment
d'allotjament turístic (capítol II), recollint la possibilitat d'instal·lar un sofà llit en apartaments d'una superfície
mínima determinada.
El capítol III recull la reglamentació de cada tipologia d'establiment concreta mitjançant la seva secció
pertinent. Així, les seccions I i II corresponen als establiments hotelers i d'apartaments turístics, sense més
novetats que ratificar l'eliminació de la prohibició d'exercir la propietat en qualssevol de les formes permeses
en dret que s'adeqüin a la normativa urbanística prèvia, com ara el condomini o d'altres, sempre que, com a
bé turístic a protegir, es mantingui la unitat empresarial d'explotació de l'establiment. La secció III
(allotjaments a l'aire lliure) tracta sobre els establiments de càmping i la nova regulació de les àrees d'acollida
d'autocaravanes, infraestructures imprescindibles des d'un punt de vista de qualitat turística de la destinació,
diversificació i orientació a la demanda. La secció IV regula els establiments de turisme rural i augmenta la
seva capacitat màxima fins a un total de 20 places, per tal d'equiparar-la amb la dels allotjaments turístics que
preveu l'annex II de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, els quals no requereixen la verificació de les condicions de
prevenció i seguretat en matèria d'incendis prèviament a la seva posada en funcionament. També s'obre la
possibilitat que a la finca on hi ha situat un establiment de turisme rural es puguin desenvolupar altres
activitats de prestació de serveis.
El títol II tracta de la regulació dels habitatges d'ús turístic: la seva capacitat màxima no pot excedir de 15
places per tal de compatibilitzar l'activitat d'allotjament turístic amb la convivència veïnal, el dret al descans i
la prestació d'un servei de qualitat. S'han eliminat referències al compliment d'altres normatives. Pel que fa al
sistema d'intervenció, igual que la resta d'allotjaments, es remet a les normes amb rang de llei que ja el
defineixen. En els habitatges d'ús turístic, a més, cal tenir en compte que la Llei 5/2020, de 29 d'abril, de
mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions
que incideixen en el medi ambient, ha incorporat a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme, una disposició
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc
Núm. 8195 - 6.8.20203/72 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-20217073-2020
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba