DECRET 78/1991, de 8 d'abril, sobre l'ús de la toponímia.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de Cultura
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Els noms de lloc són una part essencial del patrimoni d'un poble i contenen elements importants de la seva història i la seva tradició. La Llei 12/1982, de 8 d'octubre, sobre canvis de nom dels municipis de Catalunya, va significar un pas important en la recuperació dels topònims de Catalunya, consolidat en l'article 12 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya. La conveniència de fer plenament efectives les prescripcions de la Llei de normalització lingüística en aquesta matèria fan necessari el seu desplegament reglamentari.

Atesos els articles 3 i 9.8 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; 12, 28 i la disposició final 1 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, i 29 i següents de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya; a proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Forma oficial dels topònims 1.1 Els noms de les comarques, dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades, dels nuclis de població, dels accidents geogràfics i de qualsevol altra demarcació territorial, i també els noms dels carrers i de les vies urbanes i interurbanes de Catalunya, tenen com a única forma oficial la catalana, excepte els de la Val d'Aran, que tenen com a única forma oficial l'aranesa. 1.2 Les denominacions en català o en aranès que estableixin els organismes competents, d'acord amb el procediment que estableix l'ordenament vigent, són les úniques legals a tots els efectes en el territori català.

Article 2

Retolació a les vies urbanes i interurbanes 2.1 La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial, amb l'única excepció del que disposa l'apartat 3 d'aquest article. 2.2 Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s'indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Val d'Aran, aquesta norma s'ha d'aplicar referida a l'aranès en el lloc del català. 2.3 Les prescripcions que estableix l'apartat anterior s'han d'aplicar també, dins el territori de Catalunya, als rètols situats fora de la Val d'Aran que designin topònims...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA