DECRET 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament general de carreteres.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de Politica Territorial i Obres Publiques
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

DECRET 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament general de carreteres.

En l'exercici de les competències exclusives que confereix a la Generalitat de Catalunya l'article 9.14 de l'Estatut d'autonomia sobre les carreteres l'itinerari de les quals transcorri íntegrament pel territori de Catalunya, es va promulgar la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres, amb la qual va quedar perfilada la regulació d'aquestes vies i es van establir els instruments necessaris per garantir la seva adequada ordenació, funcionalitat i protecció. Aquesta Llei ha estat posteriorment modificada per l'article 57 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que bàsicament introdueix un nou règim en allò referent a la planificació i als projectes de carreteres.

Amb la finalitat de desenvolupar l'esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament general de carreteres, el qual s'estructura amb una sistemàtica i ordenació de matèries similar a la de la pròpia Llei.

Al marge del compliment del mandat legal contingut en la norma que es desenvolupa, els principals objectius que persegueix el Reglament són, en primer terme, donar compliment a les remissions de la Llei a normes reglamentàries així com aprofundir en els conceptes que apareixen només apuntats en la Llei. En segon terme, incorporar els perfeccionaments conceptuals que l'experiència en l'aplicació de la Llei han fet aconsellables i, en definitiva posar a l'abast dels diferents operadors en matèria de carreteres un instrument normatiu útil en aquest àmbit sectorial.

D'entre les remissions legals que el Reglament complimenta tenen especial rellevància les referides a la determinació de les condicions per a l'establiment d'àrees i estacions de servei, a la línia d'edificació i al procediment sancionador a l'àmbit de carreteres.

S'ha de destacar igualment, entre les matèries que el Reglament desenvolupa, les que fan referència al contingut del Pla de carreteres, la documentació integrant dels projectes, la regulació dels accessos i el règim d'ús i protecció pel seu paper clarificador de la regulació continguda en la Llei.

Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'aprova el Reglament general de carreteres, que consta com annex a aquest Decret.

Barcelona, 18 de novembre de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Annex

Reglament general de carreteres

TÍTOL PRIMER

Disposicions generals

Article 1

Objecte

És objecte d'aquest Reglament el desenvolupament de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres, pel que fa a l'ordenació, funcionalitat i protecció de les carreteres de Catalunya, no reservades a la titularitat de l'Estat.

Article 2

Definició

Es consideren carreteres les vies de domini i ús públic, projectades i construïdes fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils.

Article 3

Àmbit d'aplicació

3.1 Aquest Reglament és d'aplicació a les carreteres de Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat.

3.2 Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:

a) Les vies que integren la xarxa viària municipal.

Integren la xarxa viària municipal les vies i accessos als nuclis de població que no tinguin la consideració de tram urbà o de travessera.

b) Els camins rurals, les pistes i els camins forestals

Es consideren camins rurals, pistes i camins forestals, als efectes d'aquest Reglament, el conjunt de camins rurals, camins i pistes forestals, camins de bast i ramaders, senders i corriols inclosos en l'àmbit d'aplicació de la legislació reguladora de l'accés motoritzat al medi natural.

c) Els camins de servei o d'accés, de titularitat pública o privada, construïts com a elements auxiliars o complementaris de les activitats específiques de llurs titulars.

L'obertura d'aquests camins a l'ús públic es pot acordar per raons d'interès general, de conformitat amb la normativa específica aplicable, en quin supòsit, s'han d'aplicar les normes d'ús i seguretat pròpies de les carreteres i, si s'escau, als efectes d'indemnització, la Llei d'expropiació forçosa.

d) Les noves vies que siguin executades directa o indirectament pels ajuntaments d'acord amb el planejament vigent.

e) Els camins que es construeixin alhora que es construeixen noves carreteres o es milloren les existents, per tal de millorar o mantenir l'accessibilitat al territori i que no reuneixin els requisits funcionals suficients com per ser considerats carreteres o bé no reuneixen les característiques tècniques pròpies de les carreteres.

Article 4

Condicions funcionals mínimes

4.1 Tenen la condició funcional de carretera, i com a tal poden ser integrables a les xarxes definides en aquest Reglament, les vies que reuneixin com a mínim algun dels requisits següents:

a) Que serveixin d'unió de nuclis de població de més de 150 habitants, segons el cens oficial, sempre que la via no estigui dins d'una zona urbana o d'un sector urbanitzable delimitat.

b) Que serveixin d'unió de nuclis, encara que siguin inferiors a 150 habitants, quan hi hagi en tot el seu recorregut una població total superior al cens esmentat.

c) Que comuniquin el nucli de més població del municipi amb la xarxa de carreteres.

d) Que constitueixin l'accés a estacions de ferrocarril amb servei de mercaderies separades més d'1 km del nucli de població o l'accés a centres d'activitat separats més de 3 km de la carretera o del nucli de població, i amb una IMD de vehicles pesants superior a 100.

e) Que constitueixin l'accés principal a aquells centres d'interès cultural, esportiu i de lleure amb més de 50.000 visitants anuals, i que estiguin separats mes d'un quilòmetre de la carretera o del nucli de població.

f) Que tinguin la condició de variant que escurci sensiblement itineraris entre dos nuclis i que, segons el corresponent estudi cost-benefici, resulti amortitzable en un període de trenta anys amb una taxa interna de retorn del 10%

g) Que permetin el tancament d'itineraris sempre que, mitjançant un estudi cost-benefici, resultin amortitzables en un període de 30 anys amb una taxa interna de retorn del 10%.

h) Que constitueixin un tram de variant que donant continuïtat a la xarxa de carreteres, elimini el pas per les travesseres.

4.2 És requisit previ per a la integració d'aquestes vies a la xarxa viària la prèvia redacció del corresponent pla zonal, el qual definirà el seu traçat, així com les seves característiques tècniques. En qualsevol cas, no s'integraran fins que els itineraris reuneixin les característiques tècniques fixades pel pla zonal.

Article 5

Classificació funcional

5.1 Segons llur funció, les carreteres es classifiquen dins les xarxes bàsica, comarcal i local.

5.2 La xarxa bàsica és la que serveix de suport al trànsit de pas i al trànsit intern de llarga distància i inclou també les vies intercomarcals i intracomarcals d'una especial importància viària.

En forma part, també, la xarxa arterial integrada per les vies segregades d'accés als nuclis de població que, passant totalment o parcialment per zones urbanes, tenen com a funció compatibilitzar el trànsit local i el trànsit de pas.

5.3 La xarxa comarcal és la que serveix de suport al trànsit generat entre les capitals comarcals i els principals municipis i nuclis de població i activitat de la mateixa comarca o de comarques limítrofes, al trànsit generat entre cadascun d'aquests centres i a la connexió d'aquests nuclis amb itineraris...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA