DECRET 94/2010, de 20 de juliol, de desplegament de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Vicepresidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
94/2010, de 20 de juliol, de desplegament de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte.
Preàmbul
La necessitat de la instal·lació de nous centres de culte que s'ha produït en els últims anys a Catalunya, en bona mesura com a conseqüència de l'augment de la immigració, ha situat les administracions públiques catalanes davant una nova realitat a la qual han de donar resposta.
Per això era oportuna la confecció d'una normativa específica des de la Generalitat de Catalunya per tal de coadjuvar a la garantia i al ple respecte del dret fonamental a la llibertat religiosa en el marc d'un estat de dret com el nostre.
La Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, estableix a l'article 8.2 el mandat al Govern de la Generalitat de desplegar reglamentàriament les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i per evitar molèsties a terceres persones que han de complir els llocs de culte de concurrència pública. Resultat del compliment d'aquest mandat és aquest Decret, coherent en la seva forma i en el seu fons amb el marc legal de referència.
Des d'un punt de vista material, aquest reglament desplega el nou marc jurídic per a l'establiment de centres de culte, amb l'objectiu de contribuir a la garantia plena de l'exercici del dret fonamental a la llibertat religiosa en conjunció amb el respecte als altres drets i llibertats consagrats a la Constitució. L'article 9 de la Llei preveu l'establiment d'una llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte que, en cap cas, no té per objecte sotmetre l'activitat religiosa com a tal a cap mena d'autorització o permís, sinó garantir que els locals on es realitzin aquestes activitats comptin amb unes condicions tècniques adequades i proporcionades al tipus d'activitat que s'hi ha de desenvolupar.
Aquest reglament té per objecte fixar el règim jurídic de l'obertura i ulterior ús dels centres de culte de concurrència pública de nova implantació, amb la finalitat de garantir l'aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, les confessions i les comunitats religioses a establir centres de culte. En aquest sentit, el títol preliminar s'ocupa d'indicar el seu àmbit d'aplicació, entenent per centres de culte l'edifici o el local de concurrència pública, de titularitat pública o privada, reconegut, declarat o certificat per la respectiva església, confessió o comunitat religiosa reconeguda legalment, i destinat principalment i de forma permanent a l'exercici col·lectiu d'activitats de culte, i deixant fora del seu àmbit d'aplicació els que estiguin ubicats en centres hospitalaris, assistencials, educatius, cementiris, tanatoris i centres penitenciaris. També resten exclosos de l'aplicació d'aquest reglament els centres de culte que estiguin inclosos en l'Inventari del patrimoni cultural català.
El títol primer preveu les condicions urbanístiques per a la implantació dels centres de culte, en atenció a les necessitats de disposar d'espais per a l'exercici d'activitats religioses, desplegant així l'article 4 de la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, que estableix que els plans d'ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on s'admetin els usos de caràcter religiós. En aquest sentit, s'estableix que la memòria dels plans d'ordenació urbanística municipal ha de contenir una avaluació i justificació de les necessitats de sòl per a la implantació de centres de culte en el municipi. Per a la determinació d'aquestes necessitats s'han de tenir en consideració els suggeriments que formulin les esglésies, les confessions i les comunitats religioses.
Les condicions mínimes en matèria de seguretat, aforament, salubritat i accessibilitat, i immissions i molèsties a terceres persones, que es concreten en el títol segon, pretenen donar resposta a la situació d'indeterminació legal que ha caracteritzat fins a l'actualitat l'exercici de la potestat de policia municipal pel que fa als criteris exigibles per a la utilització dels locals de culte. De conformitat amb la Llei, aquestes condicions mínimes exigibles als locals observen el principi de proporcionalitat entre les mesures previstes i els objectius perseguits. En aquest sentit es concreten les condicions de seguretat estructural i contra incendis, l'aforament i les condicions mínimes d'evacuació, d'estanqueïtat i aïllament, de ventilació i condicionament d'aire, dels serveis sanitaris i dels accessos i concentració de persones i d'accessibilitat. Així mateix, els centres de culte han de disposar de les mesures d'aïllament acústic necessàries per tal de prevenir les molèsties cap a l'exterior.
El títol tercer regula el procediment d'atorgament de la llicència municipal d'obertura de centres de culte prevista en la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, a la qual se subjecta l'obertura i ús dels centres de culte de pública concurrència que, de manera permanent en el temps i amb caràcter principal, s'orientin a l'exercici col·lectiu d'activitats de culte, tant si aquestes es desenvolupen en edificis o locals de titularitat pública com privada, quedant exclosos de l'exigència d'obtenir l'esmentada llicència els edificis o locals de titularitat pública destinats habitualment a altres finalitats, que acullin actes puntuals o esporàdics d'exercici col·lectiu del culte. Així mateix, es determina en quins casos aquesta llicència se substitueix per una comunicació prèvia.
El títol quart regula el procediment d'inspecció del compliment de les previsions reglamentàries relatives a les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i per evitar molèsties a terceres persones, així com a la comprovació de l'existència del títol habilitador o la realització de la corresponent comunicació. En tot cas, els actes d'inspecció es duran a terme sense interrompre ni pertorbar cap activitat de culte. També es regulen les possibles mesures cautelars a adoptar per tal de garantir la seguretat i salubritat públiques.
Finalment, i per no dificultar l'exercici del dret fonamental a la llibertat religiosa, s'estableix un règim transitori i específic per tal d'adaptar les disposicions d'aquest reglament als centres de culte preexistents a l'entrada en vigor d'aquesta norma. En aquest sentit, es determina, entre altres disposicions, que els centres de culte existents en el moment de l'entrada en vigor del present reglament que no disposin de llicència municipal d'activitats o equivalent hauran d'instar la corresponent comunicació davant l'administració competent en el termini de cinc anys comptats des de la seva entrada en vigor i complir unes condicions bàsiques de seguretat que s'especifiquen a la disposició transitòria tercera.
D'acord amb això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del vicepresident del Govern, el Govern aprova el següent Decret.
Per tot això,
Decreto:
Títol preliminar
De les disposicions generals
Objecte
En el marc del dret fonamental a la llibertat religiosa, i amb la finalitat de garantir l'aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, les confessions i les comunitats religioses a establir centres de culte, aquest reglament té per objecte fixar el règim jurídic de l'obertura dels centres de culte de concurrència pública.
Àmbit d'aplicació
-
Els preceptes d'aquest reglament s'apliquen als centres de culte de concurrència pública inclosos en l'àmbit de la Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa, d'acord amb la definició que d'aquests es realitzi en els acords amb la Santa Seu i amb la resta d'acords que l'Estat té signats amb les diferents esglésies, confessions i comunitats religioses; i també a l'ús esporàdic amb finalitats religioses d'equipaments o d'espais de titularitat pública no destinats habitualment a aquestes finalitats.
-
Resten fora de l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament els llocs de culte ubicats en centres hospitalaris, assistencials, educatius, cementiris, tanatoris i centres penitenciaris així com els situats en espais de titularitat pública o privada destinats a altres activitats principals.
-
També resten fora de l'àmbit d'aplicació d'aquest reglament tots aquells usos i activitats que, malgrat que es desenvolupin en els centres de culte o edificis annexos, no constitueixen pròpiament activitat de culte, com ara els usos docents, esportius, residencials, de pernoctació, de menjador col·lectiu, de manipulació d'aliments, així com els centres per a la infància, la joventut i la tercera edat. Aquests usos es regiran per la normativa sectorial que els sigui aplicable.
Títol primer
De les condicions urbanístiques per a la implantació de centres de culte en àmbits urbans
Avaluació i justificació de les necessitats d'ús religiós en el planejament urbanístic
La memòria dels plans d'ordenació urbanística municipal ha de contenir una avaluació i justificació de les necessitats quantitatives i de localització de sòl per a la implantació de centres de culte en el municipi. Per a la determinació de les necessitats municipals de sòl relatives a la implantació d'aquests centres, es prendran en consideració, a banda dels estudis específics que s'elaborin en la fase de preparació dels plans d'ordenació urbanística municipal, els suggeriments o al·legacions que a tal efecte formulin les esglésies, les confessions i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba