DECRET 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris. El Decret 300/1992, de 24 de novembre, d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris (DOGC núm. 1688, de 30.12.1992), i el Decret 71/1994, de 22 de febrer, sobre els procediments de gestió dels residus sanitaris (DOGC núm. 1883, de 13.4.1994), van omplir el buit legal existent en el seu moment sobre els residus sanitaris i van fixar els criteris a seguir en els processos de manipulació, classificació, transport, tractament i disposició del rebuig dels residus sanitaris. Aquests decrets van sistematitzar la pràctica intracentre i la gestió extracentre en concordança tant amb l'ordenació general de la gestió dels residus a Catalunya encomanada a la Junta de Residus, organisme adscrit al Departament de Medi Ambient, com amb les competències del Departament de Sanitat i Seguretat Social. L'implantació progressiva dels mètodes de gestió establerts per part dels centres, serveis i establiments sanitaris de Catalunya permet constatar avui en dia un alt grau d'eficàcia en el compliment dels esmentats decrets. Així mateix, l'experiència obtinguda en els anys de la seva aplicació, juntament amb l'entrada en vigor de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, així com l'aprovació per part del Govern de la Generalitat del Programa general de gestió de residus, aconsellen la revisió i actualització al nou marc normatiu dels esmentats decrets, de manera que s'inclouen les modificacions tècniques pertinents en relació amb la nova classificació de residus i de la regulació del transport, gestió i del seu control, que permetran una adequació més fidel a la realitat de la gestió dels residus sanitaris. A més a més, en aquesta norma es fixen objectius per tal d'impulsar i promoure totes les mesures dirigides a la minimització dels residus sanitaris. Per tot el que s'ha exposat, d'acord amb el que disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, vist l'informe de la Comissió de Govern Local de Catalunya, i d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta dels consellers de Sanitat i Seguretat Social i de Medi Ambient, Decreto: Capítol 1 Disposicions generals Article 1 Objecte 1.1 Aquest Decret té per objecte l'ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya. 1.2 La gestió esmentada comprèn les activitats de classificació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i disposició del rebuig, per tal de garantir la protecció de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals. Article 2 Definició i classificació dels residus sanitaris 2.1 Són residus sanitaris les substàncies i els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals els seus posseïdors o productors es desprenen o tenen la obligació de desprendre's. Als efectes d'aquest Decret es consideren centres, serveis i establiments sanitaris els centres, serveis i establiments de promoció de la salut i d'atenció sanitària i sociosanitària, i els d'investigació biomèdica i sanitària, com també els centres i serveis veterinaris assistencials. 2.2 Els residus sanitaris es classifiquen en els grups següents: a) Residus sense risc o inespecífics: Grup I. Són residus municipals que per la seva naturalesa i composició són inerts i no especials i no requereixen exigències especials de gestió ni dins ni fora del centre generador. Aquest tipus de residus inclouen materials com el cartró, paper, material d'oficines i despatxos, cuines, bars, menjadors, tallers, jardineria, i en general els residus que no deriven directament d'una activitat sanitària. Grup II. Són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre generador, i es consideren residus municipals. Aquests tipus de residus inclouen material de cures, guixos, robes i material d'un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria dels residus sanitaris de risc. b) Residus de risc o específics: Grup III. Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció en la recollida, l'emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden generar un risc per a la salut laboral i pública. Aquests residus són la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humans amb entitat suficient procedents d'avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques), cultius i reserves d'agents infecciosos, residus d'animals d'investigació i/o experimentació inoculats biològicament, i la resta de residus sanitaris infecciosos. Es consideren a aquest efecte residus sanitaris infecciosos els residus capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses que figuren en l'annex d'aquest Decret, i tots els residus procedents de malalts que per necessitats d'aïllament, i a criteri del centre generador, poden ser inclosos en aquest grup. Grup IV. Són els residus especials no inclosos en el grup III i els residus citotòxics, és a dir, els compostos per restes de medicaments citotòxics i tot el material que està en contacte amb ells que presenti propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, com també les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats, els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus radioactius, objecte de regulació en altres normes específiques. Per a la seva gestió aquests residus estan subjectes a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador. Els residus radioactius que s'emmagatzemen en el centre sanitari mateix, un cop desclassificats com a radioactius hauran de ser gestionats atenent...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba