DECRET 41/2007, de 20 de febrer, pel qual s'aprova el Pla de ports de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
41/2007, de 20 de febrer, pel qual s'aprova el Pla de ports de Catalunya.
La Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya, en l'article 31 estableix que el Pla de ports, com a pla territorial sectorial, ha de determinar el marc de referència per a l'autorització i la realització d'actuacions als ports i al litoral catalans, i té l'objectiu de definir els criteris per a una utilització portuària adequada i racional de la costa catalana, tenint en compte la conservació del litoral i la correcta gestió del medi ambient.
En compliment d'aquesta previsió legislativa, el Govern de Catalunya va aprovar en data 29 de maig de 2001 el Pla de ports de Catalunya vigent.
L'experiència obtinguda en l'aplicació d'aquest Pla, el fet que les obres que preveia estiguin finalitzades o en execució, la finalització el 31 de desembre de 2004 de la moratòria que estableix la Llei 5/1998, de ports, i la voluntat de l'Administració catalana d'ordenar acuradament el sector, han aconsellat la revisió del Pla vigent en un procés que finalment ha culminat amb l'elaboració d'un nou Pla de ports de Catalunya.
D'aquest Pla cal destacar la nova divisió del litoral per trams. De cada tram es defineix la vulnerabilitat a partir de la seva caracterització ambiental, urbanística, morfològica i dels serveis i infraestructures existents. Per tant, la informació que contenia el Pla de ports del 2001 s'amplia tenint en consideració les noves figures de protecció i les dades del Pla director urbanístic del sistema costaner, fet que permet obtenir un resultat més integrador, i així detectar els aspectes que fan el litoral més o menys vulnerable.
El Pla de ports de Catalunya atorga una especial rellevància als ports comercials i a les instal·lacions vinculades amb el sector pesquer per l'indubtable impacte econòmic que tenen les activitats que es desenvolupen en aquestes infraestructures portuàries. A aquest respecte, és molt destacable el paper que juguen tant els ports de Barcelona i Tarragona com a grans centres logístics, i els gestionats per l'empresa Ports de la Generalitat, ja que en conjunt constitueixen un motor de l'economia catalana alhora que suposen una font molt significativa de generació d'ocupació.
Quant a la vessant esportiva i a la demanda de nous amarradors, per tal d'evitar un creixement indiscriminat dels ports, dàrsenes i marines interiors, el Pla manté la relació entre el nombre d'embarcacions i el nombre d'amarradors en aquest tipus d'instal·lacions. Per tant, el Pla garanteix un creixement sostenible de l'oferta d'amarradors esportius que no esgota la capacitat d'acolliment del litoral atès que els nous amarradors a l'aigua corresponen majoritàriament a ampliacions de ports existents i es potencien les instal·lacions de temporada, els amarradors a terra i el xàrter nàutic.
Aquesta línia d'actuació en l'àmbit dels ports esportius es considera que pot tenir un impacte molt positiu sobre el sector turístic a Catalunya en general, i el vinculat a les activitats de lleure al litoral, molt particularment.
Les actuacions proposades pel Pla de ports es corresponen amb les que són necessàries per al desenvolupament dels objectius del Pla i alhora garanteixen el compliment dels objectius ambientals establerts. Per aquest motiu, qualsevol actuació no prevista al Pla que comporti la construcció d'un nou port al litoral català o l'ampliació d'un port existent haurà de ser objecte d'una valoració sobre l'adequació d'aquesta...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba