DECRET 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012.
| Fecha de Entrada en Vigor | 12 de Febrero de 2010 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Medi Ambient i Habitatge |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012.
La política d'habitatge es debat reiteradament entre, d'una banda, la necessitat d'oferir paràmetres d'actuació pública estables en el temps que dotin d'un marc normatiu de continuïtat el sector productor d'habitatges i els col·lectius necessitats de protecció pública per accedir o per mantenir un habitatge, i d'una altra, la necessitat d'introduir modificacions i propostes molt més vinculades amb el curt termini com a resposta a les realitats volubles i canviants d'aquest sector.
Per aquesta raó, els plans d'habitatge, que són tradicionals a Catalunya des dels anys vuitanta, conserven al llarg del temps unes determinades línies d'intervenció i de regulació de l'oferta d'habitatges, amb variacions de detall per fer-les operatives en cada nova circumstància, però, alhora, van introduint noves figures i nous enfocaments vinculats clarament a l'aparició de problemàtiques noves o, a les variacions d'intensitat dels problemes existents. Trobem, en el primer cas, les línies de foment de l'habitatge amb protecció oficial, figura que avui ja s'erigeix com a clàssica en la política d'habitatge, síntesi d'una voluntat de concertació entre el sector públic i el sector privat per proveir la població d'habitatges assequibles. També, en el mateix apartat de continuïtat, ocupa un rang de preeminència la política de foment de la rehabilitació d'edificis i habitatges, la qual no ha parat de créixer en importància a mesura que el nostre parc esdevé més vell i les necessitats de la nostra població s'intensifiquen pel que fa a qualitat de vida.
Aquestes línies, estables en el temps com a estratègies consensuades de suport públic, s'han vist, no obstant això, obligades a adaptar-se als temps canviants, i així s'ha observat que, els darrers anys, la promoció d'habitatge protegit ha anat variant de rumb, accentuant les estratègies de lloguer davant les més tradicionals de compravenda, a mesura que la població adopta modes de vida menys continuistes o a mesura que troba serioses dificultats per poder accedir a un habitatge de propietat. També el foment de la rehabilitació ha anat ajustant els seus objectius, prioritzant els tipus d'obres més essencials, com són les d'adaptació dels habitatges a una població creixent en els trams de més edat, o les de millora de l'eficiència energètica, en oposició a una rehabilitació indiscriminada d'elements probablement secundaris o menys fonamentals, que no justificaven plenament una aportació pública més enllà del moment inicial d'introducció de la cultura de la rehabilitació.
Però, a banda d'aquestes correccions de direcció o d'intensitat dels instruments de la política d'habitatge més tradicionals, han aparegut, en les darreres dues legislatures, noves línies d'intervenció abans no explorades, i molt especialment han aparegut nous marcs legislatius i de compromís social que introdueixen canvis estructurals en la política d'habitatge i obliguen a revisar postulats i moltes de les formes de fer.
La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb els seus decrets i reglaments de desplegament, i el Pacte nacional per a l'habitatge 2007-2016, constitueixen un nou marc de referència de la màxima transcendència, dins el qual, el Pla per al dret a l'habitatge no només és una emanació preceptiva, sinó que està obligat a recollir els nous requeriments.
El Registre de sol·licitants d'habitatges amb protecció oficial de Catalunya, el nou règim legal dels habitatges protegits, la durada de la qualificació dels habitatges d'acord amb l'aparició de noves reserves de sòl obligatòries per a habitatge protegit, les noves tipologies d'habitatge protegit (concertat, lloguer amb opció de compra, allotjaments col·lectius protegits), les noves formes de promoció o obtenció d'habitatges protegits (dret de superfície, copropietat, conversió d'habitatges lliures existents), els programes socials d'habitatge, les prestacions per al pagament de l'habitatge, el compromís d'atenció de les necessitats d'allotjament de les persones amb més risc d'exclusió social, garanties públiques a persones llogateres i a persones compradores d'habitatges, els compromisos de finançament del Pla de les entitats financeres que operen a Catalunya, la descentralització de la gestió dels ajuts del Pla entre les oficines locals d'habitatge i les borses de mediació són exemples més que eloqüents de les novetats que han aparegut en el panorama de la política d'habitatge a casa nostra i que justifiquen abastament la introducció de canvis en el Pla per al dret a l'habitatge vigent fins avui.
La Llei 13/2009, del 22 de juliol, crea l'Agència de l'habitatge de Catalunya i en determina com a funcions generals les de gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts que el departament competent en matèria d'habitatge encomana a l'Agència, inclosos, entre altres, els ajuts destinats a la promoció, el foment i la compra d'habitatges amb protecció oficial, al lloguer i a la rehabilitació d'habitatges i edificis d'habitatges, i a la mediació social en l'àmbit del lloguer privat. Fins que l'Agència no sigui plenament operativa es preveu un període transitori en que la empresa pública de la Generalitat de Catalunya Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa), col·laborarà amb la Secretaria d'Habitatge en la gestió del Pla per al dret a l'habitatge.
No obstant això, cal tenir en compte encara un element addicional a les novetats apuntades, que vol reforçar la necessitat de modificació i de posada al dia del Pla. Després del llarg període de creixement extraordinari del sector de l'habitatge, de la demanda i dels preus, que s'ha estès des de l'any 1997 fins al 2007, no és fàcil reaccionar davant un canvi sobtat i radical de cicle econòmic, experimentat a partir de començaments de l'any 2008. Els nous paràmetres de funcionament del mercat immobiliari i la nova realitat de la situació econòmica de moltes llars que necessiten un habitatge, que l'han de pagar o que han de fer obres, exigeix que els instruments que estaven pensats per a un context diferent s'hagin de revisar, i que altres que, tot i que segueixen estant ben plantejats, no són prou efectius si no es reforcen amb mesures d'acompanyament, col·laterals. La nova situació posa en evidència la feblesa d'un sistema de provisió d'habitatge fonamentalment basat en la promoció lliure, amb finançament lliure, per fer front a les necessitats d'allotjament de la població, ja no només de capes amb ingressos molt baixos, sinó també de trams de rendes mitjanes-altes.
Per aquest motiu, l'agenda del Govern de Catalunya està combinant amb rigor i amb equilibri fórmules de caire transitori, clarament enfocades a donar resposta a unes problemàtiques específicament lligades a una conjuntura concreta, amb fórmules de més llarg abast, basades en el reenfocament dels instruments més contrastats en el passat i que han d'assegurar que també hi haurà respostes a mitjà i llarg termini.
En ús de les competències atribuïdes a la Generalitat en relació amb l'habitatge i d'acord amb l'article 137 de l'Estatut d'autonomia, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. El títol V de la Llei, relatiu a la política de protecció pública de l'habitatge, determina que els plans d'habitatge són els instruments temporals que, respectant el marc de la planificació i la programació que regula el títol II, han d'establir el següent:
-
La delimitació i la concreció del règim de les actuacions susceptibles de ser protegides, les diferents modalitats d'habitatges amb protecció oficial i els criteris de prioritat en l'actuació pública.
-
El finançament i els ajuts públics a càrrec de la Generalitat i la gestió dels ajuts estatals per portar a terme les actuacions.
-
Les garanties i les condicions per accedir a habitatges amb protecció oficial en les diferents modalitats i al finançament i els ajuts per a qualsevol de les actuacions susceptibles de ser protegides.
-
El conjunt de mesures connexes i complementàries que permetin assolir els objectius dels plans en el període temporal que estableixen.
Per la seva banda, el Reial decret 2066/2008, de 12 de desembre, regula el Pla estatal d'habitatge i rehabilitació per al període 2009-2012. Per tal d'implementar i gestionar de manera urgent aquests recursos estatals, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 50/2009, de 24 de març, amb la finalitat d'actualitzar el Pla 2004-2007 i establir l'aplicació d'algunes mesures immediates, per fer front a la conjuntura econòmica del sector de l'edificació.
Per tot aquest conjunt de raons, es considera oportú elaborar el nou Pla per al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba