DECRET 188/2001, de 26 de juny, dels estrangers i la seva integració social a Catalunya.

Secció:Disposicions Generals
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

188/2001, de 26 de juny, dels estrangers i la seva integració social a Catalunya.

L’article 13 de la Constitució espanyola estableix que els estrangers gaudeixen a Espanya de les llibertats públiques que garanteix el seu títol 1, en els termes que estableixen els tractats i la Llei. En aplicació d’aquest mandat constitucional, es va aprovar la Llei orgànica 7/1985, d’1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la qual es referia més als requisits per assolir l’estatut dels residents legals, i, molt especialment, al control de l’entrada, la permanència i la sortida dels estrangers del territori de l’Estat, que als drets i a l’estatut jurídic dels residents legals.

El pas d’una perspectiva en què predomina el control dels fluxos migratoris a una altra en què predomina la preocupació per la integració dels immigrants residents, es posa de manifest en la nova Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000. La Llei orgànica 4/2000 derogà la Llei orgànica 7/1985 en la seva totalitat, i recull, en el seu títol 1, molt afectat per la reforma de la Llei orgànica 8/2000, un catàleg dels drets que corresponen als estrangers, més detallat, que el de la legislació anterior.

L’aplicació efectiva dels drets i llibertats reconeguts en el títol 1 de la nova Llei orgànica 4/2000, en l’àmbit territorial de Catalunya, afecta competències sectorials de la Generalitat, pròpies dels diferents departaments de l’Administració de la Generalitat, en àmbits que incideixen en les persones immigrades: salut, ensenyament, benestar social, infància, formació ocupacional i treball, etc.

El Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Benestar Social, va impulsar les actuacions que van originar la presentació de les diverses proposicions de llei en matèria d’estrangeria a la Mesa del Congrés de Diputats l’any 1998, en virtut de l’estudi de la incidència de la normativa vigent en la integració dels immigrants. Ara, davant un nou context jurídic, el Govern de la Generalitat vol consolidar els processos d’integració iniciats i dur a terme una política que faciliti la plena integració dels immigrants estrangers en la societat catalana.

D’altra banda, en les conclusions de la presidència del Consell Europeu, en la seva sessió especial sobre la creació d’un espai de llibertat, seguretat i justícia en la Unió Europea, realitzada a Tampere, el 15 i el 16 d’octubre de 1999, es preveu la necessitat que la Unió Europea dugui a terme una política d’integració dels nacionals de tercers països que resideixin legalment en el territori dels seus Estats membres destinada a reconèixer-los drets i obligacions comparables als dels ciutadans de la Unió, de fomentar l’absència de discriminació en la vida política, social i cultural, i el desenvolupament de mesures contra el racisme i la xenofòbia. Així mateix, la Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees al Consell i al Parlament Europeu de 22 de novembre de 2000, sobre una política comunitària de migració, té com a objectiu essencial coordinar i garantir la transparència, en un marc comunitari, de les accions dels diferents Estats membres en matèria d’immigració.

L’àmbit d’aplicació del Decret que es proposa s’emmarca en els articles 1 i 2 de la Llei orgànica 4/2000, referents al concepte d’estranger, a l’aplicació específica d’allò que disposen les lleis especials i els tractats internacionals, i a l’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la Llei orgànica esmentada dels col·lectius d’estrangers enumerats en el seu article 2.

Així mateix, cal esmentar, d’una banda, el mandat constitucional, present també en l’article 3.2 de la Llei orgànica 4/2000, en el sentit que les normes relatives als drets fonamentals dels estrangers s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans, i amb els altres tractats i acords internacionals sobre aquesta matèria vigents a Espanya, i d’altra banda, l’existència d’un capítol 4 en el títol 1 de la Llei orgànica esmentada, dedicat a les mesures antidiscriminatòries per motius racials, ètnics, nacionals o religiosos, com un intent de garantir la igualtat entre nacionals i estrangers en els àmbits de l’autonomia privada, més enllà de la igualtat formal en l’àmbit normatiu. La Llei orgànica 4/2000 preveu la impossibilitat d’al·legar la professió de creences religioses o conviccions ideològiques o culturals de signe divers per justificar la realització d’actes o conductes contraris a la normativa reguladora dels drets fonamentals.

En conseqüència, per tal de fer efectius, en l’àmbit de les seves competències, els drets que preveu el títol 1 de la Llei 4/2000, el Govern de la Generalitat estima imprescindible, per la seva transcendència, dur a terme la concreció de les funcions i serveis que caldrà prestar en l’àmbit competencial de la...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA