DECRET LLEI 12/2020, de 10 d'abril, pel qual s'adopten mesures pressupostàries, en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i en l'estructura de l'Administració de la Generalitat, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Decret-llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

El president de la Generalitat de Catalunya,

L'article 67.6.a) de l'Estatut preveu que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.

D'acord amb l'anterior, promulgo el següent

DECRET LLEI

Aquest Decret llei té per objecte adoptar mesures determinades per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19. S'estructura en quatre capítols, sis articles, set disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El capítol I està dedicat a les mesures pressupostàries, i preveu l'ampliació de crèdits al Fons de Contingència per atendre despesa derivada de la COVID-19, com a mesura temporal i que es prolongarà, d'acord amb la disposició transitòria, fins als dos mesos següents a l'aixecament de l'estat d'alarma.

El capítol II està dedicat a les mesures del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya. La pandèmia global causada per la COVID-19 ha generat una situació d'excepcionalitat mai coneguda fins ara sobre el sistema sanitari, de manera que aquest patirà un doble impacte: l'estrès de les organitzacions i dels seus professionals per una situació de col·lapse en tractar-se del sector directament implicat en la lluita contra la malaltia; i l'impacte posterior que patirà globalment tot el país en forma de la gairebé segura recessió econòmica que es preveu.

En aquest context, les entitats sanitàries estan fent front a l'emergència sanitària i assistencial, no només posant-hi tots els recursos disponibles, sinó explotant al màxim les seves capacitats i reorientant-les a la lluita contra la pandèmia.

Per al sector sanitari públic, aquesta actuació, l'única esperable i exigible en una situació excepcional com aquesta, té un impacte singularment negatiu per a les organitzacions subjectes a concert sanitari o contracte, en els termes previstos en el sistema de pagament regulat al Decret 118/2014, de 5 d'agost, sobre la contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, així com pels altres mecanismes normatius que en regulen la retribució. Efectivament, aquestes entitats destinaran multitud de recursos a una activitat sanitària no prevista, deixaran de fer-ne d'altres (ara no prioritàries i, per tant, molt encertadament ajornades), amb la penalització que això comporta, atesa l'aplicació d'un sistema de pagament que actua com a regulador de l'activitat concertada o contractada en moments de normalitat, però que ara castigarà els esforços per parar la pandèmia.

Es fa necessari, doncs, que s'aturi l'impacte negatiu dels sistemes de pagament singularment establerts per a les entitats del SISCAT, i a la vegada que en aquests moments especials se'ls doti de capacitat de tresoreria per no abocar-los a un escenari d'inviabilitat econòmica i al país a la pèrdua massiva de llocs de treball dins d'un col·lectiu de professionals imprescindible per superar aquest tràngol fins ara mai viscut.

Es tracta, doncs, de mesures adreçades a dotar d'estabilitat econòmica les entitats que lluiten en primera línia contra la pandèmia, de manera que puguin concentrar els seus esforços i energies a aquesta lluita.

Aquestes mesures per contenir l'impacte econòmic que acompanya la pandèmia haurien d'acordar-se per part del Govern de la Generalitat de Catalunya a través d'un decret llei, justificada la seva adopció en el rang de les previsions que es modifiquen i en la urgència a què responen.

El capítol III, estableix una mesura de caràcter tributari. L'article 64 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, estableix que el fet imposable del cànon de l'aigua, tribut ambiental afectat al finançament del cicle integral de l'aigua, és l'ús real o potencial de l'aigua de tota procedència i, en congruència, l'article 67.1 de la mateixa norma estableix que la base imposable del tribut és el volum d'aigua consumit o, si no es coneix, el volum d'aigua estimat, expressat, en tot cas, en metres cúbics.

La mateixa norma preveu uns mínims de facturació que, amb caràcter general, es fixen en 6 metres cúbics per usuari o usuària i mes, i que, com a mínims de facturació, que no de consum, es liquiden independentment del consum real i, en concret, en aquells casos en què el consum real n'és inferior. Es preveuen també mínims de facturació diferents per activitats econòmiques estacionals o per determinats tipus d'establiments, com són els càmpings i els establiments hotelers, a l'efecte d'adequar aquests mínims a determinades especificitats dels subjectes passius, i que prenen en consideració el nombre de places hoteleres o d'unitats d'acampada.

Tanmateix, el caràcter extraordinari i excepcional de la situació derivada de la declaració de l'estat d'alarma provocat per la COVID-19 requereix l'adopció amb urgència de mesures que puguin compensar, en la mesura del possible, els efectes socials i econòmics que té i pot tenir més endavant la situació creada. Una d'aquestes mesures és precisament la no aplicació en el cànon repercutit per les entitats subministradores en les seves factures o en el liquidat directament per l'Agencia Catalana de l'Aigua corresponents a consums dels mesos d'abril a desembre de 2020, els mínims específics per establiments hotelers i càmpings (així com a altres allotjaments de curta durada assimilables a aquests), sinó dels generals de 6 m 3 mensuals, amb un impacte econòmic molt menor, atesa la difícil situació en què l'estat d'alarma ha situat aquest tipus d'establiments, obligats a tancar les seves instal·lacions, i al sector turístic català.

El capítol IV, referit a l'estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya parteix de la constatació, per part de totes les autoritats competents, de la vulnerabilitat extrema del col·lectiu de persones grans que resideix en centres socials i de la necessitat d'una actuació urgent que contribueixi a la contenció de la COVID-19, ha comportat l'adopció d'un seguit de mesures, cada cop més concretes, que ajudi a pal·liar el flagell de la infecció sobre els centres de caràcter residencial.

Amb els antecedents exposats, la progressió de la malaltia i l'especial vulnerabilitat de les persones grans, les persones amb discapacitat i altres usuaris de centres socials amb internament front a la infecció per COVID-19, així com la necessitat de disposar dels recursos adients per a l'atenció de les mateixes obliga a adoptar noves mesures d'ordre competencial i organitzatiu.

A aquests efectes, s'atribueixen al Departament de Salut les competències que la normativa vigent atribueix a l'Administració de la Generalitat en aquest àmbit, i s'adscriu la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, fins ara adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, mitjançant la secretaria d'Afers Socials i Famílies, al Departament de Salut, sota la direcció del conseller o consellera. S'estableixen, amb caràcter ampli i no limitatiu, les facultats que pot desplegar el Departament de Salut en exercici d'aquesta nova funció directiva i de coordinació, així com la funció inspectora sobre els centres residencials. També s'estableixen mesures de cooperació amb els ens locals de Catalunya per dur a terme a executar els actes d'intervenció administrativa que, a l'empara de la normativa amunt esmentada, es puguin adoptar davant la situació d'una o unes determinades residències. Finalment, escau concretar les obligacions de subministrament d'informació a complir per part de les residències, amb independència de la seva titularitat pública o privada.

En les disposicions addicional primera a cinquena s'estableix el règim jurídic aplicable al personal que pertany a la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball, Afers Social i Famílies que es objecte d'adscripció al Departament de Salut. Per la seva banda, la disposició addicional sisena estableix el manteniment del caràcter reglamentari que afecta les disposicions del capítol IV, i, finalment, la disposició addicional setena estableix determinats aclariments en quan el termini de vigència de determinades disposicions del Decret llei 11/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i altres de complementàries.

Finalment, la disposició transitòria estableix la vinculació amb caràcter general de les disposicions al període de vigència de l'estat d'alarma, si bé s'estableixen determinades excepcions en relació amb el perllongament de la durada de les mesures imposades.

El Decret llei finalitza amb una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Tal com s'ha exposat, en aquest supòsit, el caràcter extraordinari i excepcional de la situació deriva de la declaració de l'estat d'alarma provocada per la situació sanitària que requereix l'adopció amb urgència de mesures que pal·liïn, tant com es pugui, la situació creada i que no es poden ajornar a un moment posterior, ni mitjançant la utilització de mitjans legislatius d'urgència.

Atesa la situació plantejada i, d'acord amb article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, el Govern, davant la necessitat extraordinària i urgent que pot suscitar la situació greu de pandèmia mundial decretada per l'Organització Mundial de la Salut, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

La norma del decret llei és un recurs extraordinari del Govern i, per tant, se n'ha de fer un ús prudent i limitat a les situacions que realment mereixen la consideració d'urgents i convenients.

A proposta del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol I

Mesures en matèria pressupostària

Article 1

Ampliació de crèdits al Fons de Contingència per atendre despesa derivada de la COVID-19

  1. Es pot ampliar crèdit, fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, a la secció pressupostària corresponent al Fons de Contingència, per atendre despesa sanitària i sociosanitària derivada de la COVID-19.

  2. El crèdit ampliat a la secció Fons de Contingència, d'acord amb els termes establerts a l'apart 1, s'ha de transferir al departament competent per raó de la matèria, perquè l'executi.

  3. Correspon al Govern, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, autoritzar les modificacions pressupostàries esmentades als apartats anteriors.

Capítol II

Mesures relatives al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya.

Article 2

Sistema de pagament d'atenció sanitària

  1. El sistema de pagament de l'atenció sanitària en el marc del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (regulat pel Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya-SISCAT) que està regulat pel Decret 118/2014, de 5 d'agost, sobre la contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut i pels articles 3 i 5 del Decret 170/2010 de 16 de novembre, de regulació del sistema de pagament dels convenis i contractes de gestió de serveis assistencials en l'àmbit del Servei Català de la Salut pel que fa a l'assistència psiquiàtrica i en salut mental, així com per les ordres d'establiment de tarifes i les clàusules contractuals per als serveis de rehabilitació ambulatòria, rehabilitació domiciliària i logopèdia i per als serveis de transport sanitari i altres serveis assistencials, amb els ajustaments derivats de les resolucions i manuals de facturació dictats pel Servei Català de la Salut en ordre a la seva aplicació, deixa d'aplicar-se temporalment a l'activitat que s'hagi prestat des de l'1 de març de 2020 i fins que es doni per finalitzada la situació d'emergència derivada de la COVID-19.

    1. Els centres sanitaris que presten atenció sanitària en el marc del SISCAT, el sistema de pagament de la qual s'ha suspès temporalment, percebran mensualment un pagament fix corresponent a la facturació del mes de febrer de 2020, com a pagament a compte. Es manté l'obligació dels centres de notificar tota la seva activitat al conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) durant la situació d'emergència (tant de pacients amb COVID-19 com de pacients sense COVID-19).

    2. L'apartat a no serà d'aplicació a la contractació dels serveis d'atenció primària, consultoris locals, atenció a la insuficiència renal (hospitalària i extrahospitalària), atenció podològica a les persones diabètiques amb patologies vasculars i neuropàtiques cròniques, medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA), teràpies respiratòries i centres específics on es tractin les interrupcions voluntàries d'embaràs. Tampoc serà d'aplicació als contractes d'altres serveis d'atenció hospitalària i especialitzada i d'atenció extrahospitalària, la contraprestació econòmica dels quals sigui un pagament fix. En tots aquests casos, es mantindrà el sistema de pagament vigent.

    3. Les entitats que hagin fet un ERTO hauran de comunicar al Servei Català de la Salut la reducció de despesa que els ha suposat l'ERTO, en relació amb l'activitat contractada pel Servei Català de la Salut, per tal de procedir al descompte d'aquest import en el pagament a compte corresponent.

    4. A l'import indicat en els apartats a i b es podrà afegir l'actualització de tarifes que s'acordi en el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut i s'aprovi per ordre o resolució de la persona titular del Departament de Salut, per fer front als costos dels acords laborals en el marc dels convenis laborals vigents que afecten els centres del SISCAT.

  2. En el moment que es doni per finalitzada la situació d'emergència derivada de la COVID-19, els centres que formen part del SISCAT hauran de facturar l'activitat ordinària d'acord amb els criteris que estableixen les normes que regulen la contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut.

  3. Addicionalment al pagament a compte establert al punt 1, els centres podran facturar l'activitat extraordinària derivada de l'atenció prestada per a la lluita contra la COVID-19 d'acord amb les tarifes següents:

    Alta hospitalària per COVID-19 amb estada a UCI: 43.400 euros.

    Alta hospitalària per COVID-19 sense estada a UCI:

    Estada menor o igual a 72 hores: 2.500 euros.

    Estada major de 72 hores o exitus : 5.000 euros.

    Alta de mitja estada sociosanitària per COVID-19:

    Si prové d'una alta menor o igual a 72 hores: 3.902,10 euros.

    Si prové d'una alta major de 72 hores 2.601,40 euros.

    Alta de convalescència en hospitals de campanya (pavellons) per COVID-19: 1.381,30 euros.

    Alta d'hospitalització a domicili per COVID-19: 942,08 euros.

    Prova PCR: 93 euros.

  4. Mentre duri la situació d'emergència, els centres sanitaris del SISCAT que realitzin l'activitat extraordinària regulada al punt 3, cobraran un import corresponent a les despeses d'habilitació de nous espais per a l'ús hospitalari d'assistència relacionada amb la COVID-19. Aquest import serà el 4% de la facturació del mes de febrer de 2020 i s'abonarà mensualment mentre duri la situació d'emergència.

  5. Si es considera necessari, el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut podrà proposar la creació de noves tarifes i/o nous programes per a la seva aprovació pel Departament de Salut, per donar resposta a les necessitats que puguin anar sorgint.

  6. Un cop s'hagi facturat tota l'activitat ordinària i extraordinària es procedirà a regularitzar els pagaments a compte efectuats de conformitat amb els punts 1 i 3. Les despeses vinculades a equipaments i material sanitari que de forma excepcional hagi assumit el Servei Català de la Salut durant la situació d'emergència sanitària podran ser regularitzades imputant-se als centres que hagin facturat l'activitat. De la mateixa manera, les despeses estructurals assumides per centres sanitaris en dispositius que no els són propis també podran ser regularitzades.

  7. Atesa la modificació obligada de l'activitat i la priorització d'objectius centrada en la lluita contra la COVID-19, l'any 2020, de forma excepcional, es garantirà a totes les entitats del SISCAT el mateix grau d'assoliment d'objectius de la clàusula de contraprestació per resultats que es va obtenir el 2019.

  8. Després d'haver regularitzat la facturació de l'activitat ordinària i de l'activitat extraordinària prestada per a la lluita contra la COVID-19, el total d'ingressos del 2020 de les entitats del SISCAT no podrà ser inferior al seu total d'ingressos del 2019, incloses les recurrències dels contractes, sense tenir en compte l'actualització de tarifes, d'acord amb la normativa de contractació administrativa.

  9. Les assignacions del 2020 de despesa màxima assumible (DMA) de receptes i MHDA tindran en compte l'excepcionalitat d'aquest exercici. Es determinaran per acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en el moment que es doni per finalitzada la situació d'emergència derivada de la COVID-19.

  10. Un cop el Servei Català de la Salut doni per finalitzada la situació d'emergència sanitària, es crearà un Consell Assessor format per responsables economicofinancers de les entitats més representatives del SISCAT i de les organitzacions representants de les entitats proveïdores de serveis assistencials i un representant del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda per tal d'analitzar l'impacte econòmic relacionat amb la resposta sanitària a la situació d'emergència . En base als resultats d'aquesta anàlisi el Servei Català de la Salut podrà efectuar, si escau, una revisió de les tarifes i/o nous programes i de la resta d'imports extraordinaris abonats a les entitats d'acord amb les disposicions d'aquest Decret.

  11. Quan una entitat no tingui conveni o contracte de serveis assistencials amb el Servei Català de la Salut, o el tingui establert per a una línia assistencial o activitat diferent a la requerida per a la contenció de la pandèmia o per a la descongestió del sistema sanitari durant la pandèmia, l'activitat extraordinària que es realitzi amb càrrec al Servei Català de la Salut s'haurà d'acreditar i haurà de ser compensada d'acord amb les tarifes següents:

    1. L'atenció a pacients amb COVID-19 es compensarà d'acord amb les tarifes especificades als punts 3 i 5, sempre i quan es realitzi per indicació i amb el vistiplau del Servei Català de la Salut. Addicionalment, els centres cobraran un import corresponent a les despeses d'habilitació de nous espais per a l'ús hospitalari d'assistència relacionada amb la COVID-19. Aquest import serà el 4% de l'activitat mensual facturada i s'abonarà mensualment.

    2. Els centres hospitalaris que no tenen una relació contractual vigent amb el Servei Català de la Salut, en concepte de MHDA, podran facturar, amb el vistiplau del Servei Català de la Salut, la medicació prescrita per al tractament específic de la COVID-19 als pacients que hagin rebut l'alta hospitalària.

    3. L'atenció de caràcter urgent a pacients sense COVID-19 es compensarà d'acord amb les tarifes següents, sempre que es realitzi per indicació i amb el vistiplau del Servei Català de la Salut:

      Urgència sense ingrés: 92,00 euros.

      Alta mèdica de pacient sense COVID-19: 1.381,30 euros.

      Alta quirúrgica de pacient sense COVID-19: 1.627,33 euros.

      Cirurgia major ambulatòria de pacient sense COVID-19: 1.464,60 euros.

      Alta obstètrica de pacient sense COVID-19: 1.194,24 euros.

    4. Qualsevol altra activitat no recollida en els apartats a , b i c que els centres sanitaris realitzin a requeriment del Servei Català de la Salut serà compensada d'acord amb el sistema de preus i tarifes dels serveis contractats pel Servei Català de la Salut aplicables al SISCAT.

  12. Els centres podran facturar l'activitat prevista en el punt 11, mentre duri la situació d'emergència sanitària. En el cas dels pacients que requereixen internament, la data d'ingrés s'haurà de correspondre amb el període d'emergència sanitària, però la factura podrà ser emesa un cop finalitzi aquest període, en el moment de l'alta del pacient.

  13. Els centres hospitalaris privats que no formin part del SISCAT però que prestin serveis amb càrrec al Servei Català de la Salut durant la situació d'emergència sanitària hauran de declarar al CMBD tota l'activitat d'hospitalització d'aguts i de cirurgia major ambulatòria que realitzin amb càrrec al Servei Català de la Salut. Aquesta declaració serà requisit indispensable per poder facturar l'activitat.

  14. Un cop es doni per finalitzada la situació d'emergència sanitària, el Servei Català de la Salut haurà d'encarregar una auditoria externa de les despeses incorregudes en la prestació de l'activitat extraordinària regulada al punt 11 per part de les entitats que no formen part del SISCAT, a l'objecte de determinar la valoració econòmica final d'aquesta activitat. A tal fi, les entitats afectades hauran de facilitar a l'auditor designat tota la documentació necessària per a la realització d'aquest treball. En base als resultats de l'auditoria externa, el Servei Català de la Salut podrà procedir, si escau, a la regularització, en positiu o negatiu, dels imports satisfets a les entitats afectades en base a les disposicions d'aquest Decret per tal de garantir que no hi ha un abús de posició de domini per part de l'administració sanitària ni tampoc un marge de benefici superior al raonable per part de les entitats en base a les recomanacions de la normativa de contractació pública.

  15. La regulació específica per la qual s'articularà el mecanisme d'integració temporal al Sistema sanitari d'utilització pública de Catalunya de centres i establiments sanitaris amb serveis no contractats pel Servei Català de la Salut, en el marc de l'estratègia de resposta a l'epidèmia del SARS-CoV-2, serà aprovada per Resolució del director del CatSalut.

    Capítol III

    Mesures de caràcter tributari

Article 3

No aplicació de mínims de facturació específics de cànon de l'aigua a establiments hotelers, càmpings i altres allotjaments de curta durada en relació amb factures i liquidacions corresponents al període de consum d'1 d'abril fins al 31 de desembre de 2020

En les liquidacions de cànon de l'aigua, així com en la repercussió d'aquest tribut que les entitats subministradores inclouen en les seves factures, que s'hagin d'emetre a establiments hotelers i de càmping, així com a altres allotjaments de curta durada, en relació amb consums dels mesos d'abril a desembre de 2020, no s'apliquen els mínims de facturació previstos en especial per aquests tipus d'establiments en els apartats b i c de l'apartat 2 de l'article 67 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, sinó els mínims generals de 6 metres cúbics mensuals per usuari industrial i assimilable, previstos en l'apartat a de l'esmentat article 67.2.

Capítol IV

Mesures de caràcter estructural i organitzatives

Article 4

Aquesta regulació té per objecte l'adopció de mesures organitzatives, competencials i materials per garantir una adequada direcció i coordinació en les actuacions de prevenció i control de la infecció pel SARS-CoV-2, així com de subministrament d'informació, en l'àmbit dels centres de serveis socials de caràcter residencial.

A aquests efectes, s'atribueixen al Departament de Salut les competències que la normativa vigent atribueix a l'Administració de la Generalitat en aquest àmbit, establint igualment mesures de cooperació amb els ens locals de Catalunya i concretant les obligacions de subministrament d'informació a complir per part de les residències, independentment de la seva titularitat pública o privada.

Article 5

Per tal de fer front a la situació generada per la pandèmia del COVID-19 en l'àmbit dels centres de serveis socials de caràcter residencial, la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, fins ara adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, mitjançant la Secretaria d'Afers Socials i Famílies, passa a adscriure's al Departament de Salut, sota la direcció del conseller o consellera.

Aquesta Direcció General adscrita al Departament de Salut i fins que no s'aprovin els corresponents decrets de reestructuració dels departaments de Salut i de Treball, Afers Social i Famílies, manté les funcions i l'estructura que li atribueixen l'article 19 del Decret 234/2019, de 12 de novembre, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Social i Famílies, en relació amb el Decret 289/2016, de 30 d'agost, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Article 6

  1. El Departament de Salut pot disposar àmpliament de totes les mesures organitzatives de caràcter sanitari i assistencial d'ordenació i coordinació que siguin necessàries relatives a la ubicació i aïllament de pacients amb la COVID-19 en les residències de gent gran i altres centres i establiments sanitaris, sociosanitaris i, en general, qualsevol dispositiu habilitat per a aquestes funcions o per confinament i que, per motius de salut pública, justifiquin la reubicació i trasllat dels residents a un altre dispositiu del territori de Catalunya.

  2. Les mesures d'intervenció previstes en l'apartat tercer de l'Ordre SND/275/2020, de 23 de març, per la qual s'estableixen mesures complementàries de caràcter organitzatiu, així com de subministrament d'informació en l'àmbit dels centres de serveis socials de caràcter residencial en relació amb la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, en la redacció donada per l'Ordre SND/322/2020, de 3 d'abril s'adoptaran i gestionaran d'acord amb els criteris següents:

    1. L'adopció i gestió de les mesures d'intervenció es farà sota un principi d'acció coordinada que incorpori l'impuls estratègic i l'àmbit de coneixement, en el vessant assistencial sanitari, i d'acord amb els criteris epidemiològics i de salut pública, i de l'àmbit social.

    2. Els centres socials de caràcter residencial queden subjectes a la inspecció dels serveis sanitaris. Aquestes inspeccions es podran dur a terme en qualsevol moment, i es podran ordenar les actuacions que siguin necessàries per complir les normes vinculades al control de la crisi sanitària originada per la COVID-19.

    3. En la gestió de la intervenció es procurarà comptar amb la col·laboració i el suport de recursos disponibles de l'àmbit local.

      A aquests efectes, les mesures que s'acordin seran comunicades de manera immediata a l'ajuntament de l'àmbit territorial corresponent. Igualment, quan es detecti que es considera necessària l'adopció de mesures, es comunicarà a l'ens local la situació existent. En tots dos casos, l'ajuntament comunicarà la disponibilitat o no de mitjans personals, especialment en l'àmbit dels serveis socials, per col·laborar en el control i prevenció de la situació detectada, els quals podran ser addicionals a les mesures, si aquestes ja han estat acordades.

    4. A l'efecte de donar compliment a l'apartat anterior, els ens locals de Catalunya comunicaran al Departament de Salut, a l'adreça de correu electrònic que es determini, les incidències de què tinguin coneixement.

    5. De la mateixa manera, les residències socials de Catalunya estan obligades a comunicar, en el termini de 48 hores de la publicació d'aquest Decret llei, les incidències actualment existents en relació amb la prevenció i control de la infecció pel SARS-CoV-2 i anar actualitzant aquesta informació en el termini màxim de 24 hores, en què es produeixi qualsevol fet que afecti la situació comunicada prèviament.

    6. Les mesures d'intervenció adoptades es comunicaran als ministeris de Sanitat i de Drets Socials i per a l'Agenda 2030, en els termes previstos a l'apartat cinquè de l'Ordre SND/275/2020, de 23 de març, que estableix mesures complementàries de caràcter organitzatiu i d'informació en l'àmbit dels centres de serveis socials de caràcter residencial.

      Disposicions addicionals

      Primera

      Adscripció i dependència del personal

      El personal de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat continua adscrit a la mateixa unitat orgànica i passa a dependre del Departament de Salut, amb efectes de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

      Segona

      Funcions del personal adscrit

      Les persones que ocupen els llocs de comandament, les àrees funcionals o les unitats laborals afectades per l'article 5 i concordants d'aquest Decret llei segueixen exercint les seves funcions corresponents.

      Tercera

      Percepció de retribucions

      El personal funcionari i la resta de personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que resultin afectats per les modificacions orgàniques de l'article 5 i concordants d'aquest Decret llei continuen percebent totes les seves retribucions amb càrrec als crèdits als quals s'imputaven, fins que s'adoptin les disposicions de desplegament, d'acord amb la normativa vigent, i es duguin a terme les adaptacions pressupostàries i de relacions de llocs de treball corresponents.

      Quarta

      Adscripció de les entitats i els òrgans col·legiats

      Resten adscrits al Departament de Salut o s'hi relacionen, les entitats i els òrgans col·legiats que s'adscriuen o es relacionen amb al Departament Treball, Afers Socials i Famílies per raó de les funcions de la Direcció General l'Autonomia Personal i la Discapacitat.

      Cinquena

      Referències normatives

      Totes les referències que la normativa vigent faci al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per raó de l'estructura o funcions de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat s'entenen fetes al Departament de Salut.

      Sisena

      Les previsions del que es disposa en el Capítol IV d'aquest Decret llei i de les disposicions addicionals primera a quarta, incloses, mantenen rang reglamentari als efectes del seu desplegament, la seva modificació i derogació

      Setena

      Termini de vigència

      El termini de vigència previst a la disposició transitòria del Decret llei 11/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i altres de complementàries no és d'aplicació als supòsits previstos a l'article 4 i a la disposició addicional cinquena del Decret llei esmentat.

      Disposició transitòria

  3. El que es disposa en aquest Decret llei restarà vigent fins que no s'aixequi l'estat d'alarma decretat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, que declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, llevat d'aquells supòsits en què s'estableixi un altre període de vigència.

  4. En especial, el que es preveu a l'article 1 i a la disposició addicional quarta d'aquest Decret llei, mantindrà la seva vigència fins els dos i sis mesos següents, respectivament, al dia en què s'aixequi l'estat d'alarma.

    Disposició derogatòria única

    Es deroguen totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin aquest Decret llei o que s'hi oposin.

    Disposicions finals

    Primera

    Habilitació

    Es faculten la persona titular del Departament de Salut i la persona titular del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública per al desplegament d'aquest Decret llei, i la persona titular del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda per realitzar, en el seu moment, les adaptacions pressupostàries necessàries per donar compliment a aquest Decret llei.

    Segona

    Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

    Barcelona, 10 d'abril de 2020

    Joaquim Torra i Pla

    President de la Generalitat de Catalunya

    Pere Aragonès i Garcia

    Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda