DECRET LLEI 2/2019, de 22 de gener, de modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per tal d'incorporar mesures contra els trastorns de la conducta alimentària.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya,
Sia notori a tots els ciutadans i ciutadanes que el Govern ha aprovat i jo, d'acord amb el que estableix l'article 67.6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo el següent
Decret llei
Exposició de motius
Els trastorns de la conducta alimentària (d'ara endavant TCA) són trastorns mentals i del comportament, d'etiopatogènia multidimensional resultat de la interacció de diferents causes d'origen biològic, psicològic, familiar i sociocultural, que comporten greus anomalies en el comportament alimentari. S'entén, doncs, que el símptoma extern podria ser una alteració de la conducta alimentària (restriccions calòriques severes, no fer els àpats principals, afartades amb conductes de purga posterior, negació a menjar determinats aliments, vòmit autoinduït, ús de laxants o d'altres fàrmacs o productes, amb l'inici o l'augment de l'activitat física per incrementar la despesa energètica en determinats casos, totes elles amb l'objectiu bàsic de perdre pes). Però l'origen d'aquests trastorns s'hauria d'explicar a partir d'alteracions de tipus psicològic (descontentament amb la imatge corporal amb una preocupació important pel pes, autoestima baixa, percepció errònia de les mides corporals pròpies, nivell elevat d'insatisfacció personal, por de madurar, índexs elevats d'autoexigència, idees distorsionades pel que fa al pes o al menjar, entre d'altres).
Aquests trastorns suposen la tercera malaltia crònica més prevalent en les dones adolescents després de l'obesitat i l'asma. A Catalunya, els TCA afecten actualment el 5% de la població adolescent i jove. És preocupant, també, que un 11% dels nois i les noies estiguin duent a terme conductes que els poden portar a patir una malaltia d'aquest tipus. Aquestes dades epidemiològiques es tradueixen en el fet que, de mitjana, hi ha 1,5 alumnes per aula patint aquestes malalties. L'afectació entre nois i noies és diferent: per cada 9 noies que pateixen un trastorn de la conducta alimentària trobem un noi. Aquestes xifres ens indiquen que el grup més vulnerable a patir aquestes malalties són les noies joves i adolescents (entre 12 i 24 anys). Tot i que les persones afectades per un TCA es poden recuperar si reben un tractament especialitzat (el 70% dels afectats/ades es recuperen), no s'ha d'oblidar que la taxa de mortalitat se situa al voltant del 5% i que la mitjana de tractament ronda els 4-5 anys de durada. L'origen d'aquestes malalties és multicausal pel que fa a l'inici i al seu desenvolupament: interactuen múltiples factors (personals, genètics, ambientals i socials) .
L'apologia de l'anorèxia i la bulímia nervioses a Internet (col·loquialment coneguts com a continguts “pro Ana” i “pro Mia”) des de diferents webs, blogs, xats i xarxes socials s'ha convertit en els darrers anys, pel que fa al desenvolupament i el manteniment d'aquests trastorns, en un dels factors de risc més perillosos per la seva fàcil accessibilitat i reproductibilitat.
En els darrers 8 anys s'ha constatat un increment significativament elevat dels continguts “pro Ana” i “pro Mia”.
Any 2010
Anorèxia i bulímia: 3.070.000 resultats en 0,14 segons.
Ana i Mia: 403.000 resultats en 0,10 segons.
“Pro Ana” i “pro Mia”: 35.800 resultats en 0,05 segons.
Any 2018
Anorèxia i bulímia: 12.800.000 resultats en 0,48 segons.
Ana i Mia: 92.200.000 resultats en 0,34 segons.
“Pro Ana” i “pro Mia”: 25.000.000 resultats en 0,35 segons.
Les dades i les conclusions a les quals ha arribat la Taula de Diàleg per la prevenció dels TCA durant els anys 2015 i 2016 són les següents:
El 59,2% de les persones usuàries accedeixen a continguts no saludables.
Un 40,8% de persones accedeixen a continguts sobre el trastorn i consells sobre dietes.
La mitjana d'edat de la primera cerca se situa en els 15,51 anys.
El 85% de les persones que realitzen aquesta cerca són menors d'edat.
El 25,9% dels pacients que cerquen informació ho fan habitualment.
El 71,3% indiquen que la contribució d'aquests continguts és negativa per al desenvolupament i el manteniment del trastorn.
En un 87,3% de les famílies no coneixien que la persona afectada havia fet aquesta cerca a Internet.
Només un 40% de les famílies acaben coneixent que la persona afectada havia fet aquesta cerca a Internet.
Per aquests motius a la sessió plenària de la Taula de Diàleg que va tenir lloc el dia 20 de juliol del 2017 es va evidenciar la necessitat urgent d'establir mesures de protecció i prevenció davant la informació potencialment perjudicial a Internet sobre els TCA, conjuntament amb la presentació de les recomanacions sobre l'apologia dels trastorns de la conducta alimentària a la xarxa.
Davant el que s'ha exposat, el Govern de la Generalitat, mitjançant l'Agència Catalana de Consum, havia d'assolir els compromisos necessaris per modificar el Codi de consum per tal de vigilar, investigar i, si s'escau, sancionar, les empreses, les plataformes i els serveis digitals que, tot i tenir coneixement de l'existència d'aquest tipus de contingut a les seves plataformes, no duguin a terme accions per eliminar-los.
El Congrés Hispano-Llatinoamericà de Trastorns de la Conducta Alimentària, que va tenir lloc a Barcelona el mes novembre de 2016, va concloure que l'augment de casos d'aquest tipus de trastorns així com les conductes de risc es donen en edats cada cop més primerenques (hi ha un augment significatiu de casos de joves amb edats d'entre 6 i 12 anys).
D'altra banda un dels objectius del Codi de consum de Catalunya és la protecció especial de col·lectius, com són els infants i els joves, relacionats especialment amb la salut i la seguretat de les persones que preveuen els articles 121-3 i el capítol II del títol I, Llibre I, de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (DOGC núm. 5677, de 23.7.2010).
L'augment que s'ha constatat en els darrers anys del risc d'aquests col·lectius en relació amb els TCA, especialment pel que fa al contingut de les xarxes socials i d'Internet, fa que siguin necessàries unes actuacions tant preventives com correctores d'aquests supòsits.
Per tal que l'Administració de la Generalitat pugui actuar eficaçment en aquest àmbit, cal un marc legal adient i suficient, i per aquest motiu és necessària una reforma del Codi de consum de Catalunya que inclogui de manera expressa aquestes conductes com d'especial protecció, i també una modificació en la responsabilitat dels intermediaris de les xarxes socials perquè assumeixin les obligacions que determina la Directiva 2000/31/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2000, relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular el comerç electrònic en el mercat interior (Directiva sobre el comerç electrònic), així com el Codi de consum de Catalunya.
Així doncs, amb la finalitat d'atendre la situació d'urgència social de moltes persones, especialment infants i joves, davant la situació de vulnerabilitat en relació amb els TCA, i en aplicació de l'article 64 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, es fa imprescindible la tramitació d'aquest Decret llei.
Tot el que regula aquest Decret llei fa referència a les competències en consum.
Aquesta norma es dicta en el marc dels drets que atorga l'article 28 l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i d'acord amb les competències exclusives que preveu l'article 123 del mateix Estatut, i la competència del Govern que estableix l'article 64 de la mateixa norma, segons el qual en cas d'una necessitat extraordinària i urgent el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
Per tot això, a proposta de la consellera d'Empresa i Coneixement, i d'acord amb el Govern
Decreto:
S'afegeix una nova lletra x) a l'article 111-2 , Definicions, del títol I del Llibre primer de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (DOGC núm. 5677, de 23.7.2010), amb el redactat següent:
“x) Persones susceptibles de patir trastorn de la conducta alimentària (TCA): persones consumidores que poden adoptar hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris com l'anorèxia i la bulímia, entre altres”.
S'afegeix un nou apartat 6 a l'article 122-1 Obligació general, del títol II del Llibre primer de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, esmentada, amb el redactat següent:
“6. Les persones susceptibles de patir trastorns alimentaris com l'anorèxia i la bulímia, entre altres, gaudeixen de la protecció especial que preveu l'article 121-3, i especialment pel que fa a la promoció, la publicitat, l'oferta i qualsevol actuació en relació amb la comercialització de béns i serveis, sigui quin sigui el mitjà a través del qual es transmet”.
S'afegeix un apartat 2 a l'article 211-2 , Requisits exigibles en matèria de seguretat i salut, del títol I del Llibre segon de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, amb el redactat següent:
“2. No es poden dur a terme activitats relacionades amb la posada en el mercat de béns i serveis que fomentin o indueixin a les persones consumidores hàbits no saludables o trastorns alimentaris com són l'anorèxia i la bulímia, entre altres”.
S'afegeix un apartat 5 a l'article 312-5 , Principi de responsabilitat, del títol I del Llibre tercer de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, amb el redactat següent:
“5. Les persones intermediàries en els serveis de la societat de la informació són responsables de la veracitat i la legalitat de la informació que publiquen referent a l'àmbit dels trastorns de conducta alimentària des del moment que coneixen o poden haver conegut -emprant una diligència normal- la manca de veracitat o la il·licitud dels continguts, i sempre que no actuïn de manera ràpida per procedir a la retirada d'aquestes les dades o a impossibilitar el seu accés”.
S'afegeix una nova lletra m) a l'article 331-6 Altres infraccions, del títol III del Llibre tercer de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, amb el redactat següent:
“m) Realitzar activitats de promoció, publicitat, oferta o qualsevol altra que fomenti o indueixi les persones consumidores a l'adopció d'hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris com l'anorèxia i la bulímia, entre altres”.
Es modifica l'article 332-3.1.e), Infraccions greus, del títol III del Llibre tercer de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, el qual queda amb el redactat següent:
“e) Els apartats a), b), c), d), e) i m) de l'article 331-6”.
Es dona una nova redacció a l'article 334-1 apartat quart, Subjectes responsables, del títol III, del Llibre tercer de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, que queda com segueix:
“4. Les persones, les plataformes digitals o els serveis en línia (online) que cooperen o encobreixen una conducta infractora referent a l'àmbit dels trastorns de conducta alimentària en són els responsables, com a cooperadors o encobridors. Qualsevol persona, plataforma digital o servei en línia que actua com a intermediari i que conegui o pugui conèixer una conducta infractora n'és també responsable si no adopta les mesures necessàries per suprimir o retirar els enllaços o els continguts afectats”.
Disposició final única
Aquesta norma entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans i ciutadanes als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin en el seu compliment, i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 22 de gener de 2019
Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Maria Àngels Chacón i Feixas
Consellera d'Empresa i Coneixement
