DECRET LLEI 26/2020, de 23 de juny, de mesures extraordinàries en matèria sanitària i administrativa.

El president de la Generalitat de Catalunya,

L'article 67.6.a de l'Estatut preveu que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.

D'acord amb l'anterior, promulgo el següent

DECRET LLEI

Exposició de motius

Des que l'11 de març de 2020 l'Organització Mundial de la Salut va declarar la situació d'emergència ocasionada pel brot epidèmic de la Covid-19 com a pandèmia internacional i la declaració de l'estat d'alarma mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, el Govern de la Generalitat ha aprovat diferents mesures en diversos àmbits per tal de pal·liar els efectes desfavorables que ha ocasionat aquesta crisi sanitària, mesures que, en alguns cassos, resulta necessari, atesa la nova situació, mantenir o adaptar, sens perjudici de complementar-les amb altres que assegurin i coadjuvin a l'efectivitat de les actuacions fins ara adoptades.

És per això que es dicta aquest nou Decret llei que s'estructura en 3 capítols, 10 articles, dues disposicions addicionals, una disposicions transitòria i dues disposicions finals.

En el capítol 1, referit a les mesures de caràcter sanitari, es contenen un seguit de mesures que han de permetre mantenir el control dels mecanismes de resposta a la situació sanitària. Així, l'article 1, parteix del reconeixement que l'impacte de la pandèmia de la Covid-19 sobre el nostre país ha exigit un sobreesforç al sistema públic de salut de Catalunya. La implicació dels professionals i entitats del sistema ha estat exemplar i, a la vegada, s'ha complementat amb una àmplia mobilització dels recursos disponibles al conjunt de la societat, en especial amb la suma a la resposta assistencial dels centres i establiments sanitaris privats i de les mútues d'accidents de treball organitzada per l'autoritat sanitària (Departament de Salut i Servei Català de la Salut) en coordinació amb els conjunt del sistema.

En aquests moments, en un context d'excepcionalitat en què la crisi sanitària, malgrat continguda, encara no s'ha superat, es requereix preservar aquelles eines de gestió que s'han mostrat eficaces per afrontar col·lectivament els reptes de la pandèmia i garantir el dret a la protecció de la salut de la població en les millors condicions possibles. L'adopció de les mesures normatives proposades s'ha d'interpretar en aquest context. L'evidència clínica apunta a la incidència de possibles rebrots de la malaltia. Davant això, l'experiència acumulada al llarg dels darrers mesos ha demostrat l'interès social en mantenir oberts canals institucionalitzats per facilitar a l'autoritat sanitària un accés immediat a l'augment de la capacitat productiva del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Les condicions actuals de l'evolució de la pandèmia no justifiquen una reserva integral del conjunt del potencial assistencial dels recursos sanitaris privats, ni una intervenció sobre els mateixos. No obstant, les necessitats de salut pública i una planificació responsable i coherent amb aquesta realitat, sí justifiquen preservar la capacitat d'accés immediat del Sistema públic de salut als seus recursos i la continuïtat de la seva integració funcional, en termes temporals, al SISCAT sota una triple dimensió.

En primer lloc, respecte la gestió del període transitori de recuperació de la normalitat en l'àmbit de l'atenció sanitària. La dedicació integral dels recursos públics a la pandèmia també ha tensionat els serveis sanitaris en relació a la seva activitat ordinària, amb una afectació sobre l'assistència a la salut de les persones que pot mitigar-se si, temporalment, el SISCAT veu ampliats els seus recursos funcionals.

En segon lloc, amb l'objectiu d'afrontar augments de demanda assistencial fruit de la incidència directa de la Covid-19, que poden manifestar-se amb un alt grau de variabilitat en funció de cada territori i, per tant, requereixen mantenir estructures de resposta flexibles i immediates, procurant protegir la continuïtat dels serveis en el conjunt de línies assistencials.

En tercer lloc, sota la perspectiva d'abordar plans de contingència en aquells àmbits on sigui necessari i amb la intensitat que la realitat de cada supòsit exigeixi.

La possibilitat real d'un rebrot també aconsella garantir la capacitat productiva dels laboratoris i poder utilitzar mesures per evitar abusos o manca de capacitat, i per aquest motiu es preveuen mesures com la de fixar preus màxims en cas necessari, o subjectar l'activitat privada dels laboratoris a autoritzacions prèvies.

Certament, l'evolució de la pandèmia mostra signes positius. No obstant, el deure de donar una resposta eficaç al dret a la protecció de la salut, atesa l'evidència clínica que pronostica possibles rebrots, la intensitat dels quals pot tornar a constituir una amenaça per a les estructures estables del SISCAT, aconsella una acció proactiva i decidida de l'autoritat sanitària per anticipar-se als pitjors escenaris. En aquest sentit, les polítiques i mesures normatives ja desenvolupades amb èxit fins al moment, no poden, encara, suprimir-se sense incórrer en un risc innecessari. Les extensions funcionals d'espais al servei de centres hospitalaris del SISCAT al conjunt del país, constitueixen una xarxa de seguretat per absorbir pics de pressió assistencial com a conseqüència directa de la pandèmia. L'autoritat sanitària, doncs, actuant a través del Servei Català de la Salut, ha de continuar retenint la capacitat per gestionar-les i valorar la seva necessitat de continuïtat en cada context, sempre en funció de les previsions dels experts en salut pública i la valoració objectiva de les necessitats i la capacitat d'obtenir la cobertura requerida per a l'atenció sanitària en cada moment. Aquesta necessitat també aconsella mantenir la mesura d'excepcionar aquests espais de les regulacions tecnicosanitàries i l'autorització sanitària.

A l'article 3, es dona una nova redacció a l'article 11 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, el qual, amb aquesta redacció adaptada, es manté vigent en els termes de la disposició addicional primera. La fonamentació de la modificació proposada ve donat pel fet que l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 és vigent i aquesta mesura en matèria de personal, en concret en matèria d'incompatibilitats, resulta adient a fi de poder abordar eventuals situacions de reactivació per rebrots que es poguessin produir en l'evolució d'aquesta emergència sanitària.

Per la seva part, a l'article 4, es modifica el Decret 159/2007, de 24 de juliol, pel qual es regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica a càrrec del Servei Català de la Salut, mesura que enllaça amb la implantació efectiva de l'administració electrònica. En un context on la seguretat de pacients i professionals pot veure's significativament millorada per accions en aquesta línia de cara a promoure una assistència sanitària menys dependent, en allò que no sigui estrictament imprescindible, de la presencialitat directa. Aquesta mesura, a més va en la línia de determinades accions de desburocratització dels serveis assistencials.

L'article 5 modifica el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió de residus sanitaris, la mesura es fonamenta en el fet que ells residus Biosanitaris del grup 3, son residus de risc que requereixen l'adopció de mesures de prevenció tant dintre com a fora del centre sanitari generador, atès que poden representar un risc per a la salut laboral i pública.

Entre els residus biosanitaris trobem els residus infecciosos, que són els residus procedents de pacients amb malalties infecto-contagioses que poden ser origen de transmissió a través dels seus residus. Entre aquestes malalties es troba la Covid-19.

L'estat de coneixement de la malaltia en el moment de la seva inclusió en l'annex del Decret 27/1999, de 9 de febrer, de residus sanitaris, mitjançant el Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, no va permetre concretar quin residu, dels procedents de malalts de la Covid-19, era susceptible de transmetre la malaltia. Actualment som coneixedors que són les secrecions respiratòries dels malalts de la Covid-19 les que tenen capacitat infecciosa, la qual cosa aconsella modificar l'annex en aquest sentit.

A l'article 6 es regula el règim d'informació per part de les empreses de serveis funeràries i que afecta a la Resolució SLT/799/2020, d'1 d'abril, per la qual es determina la recollida i transmissió de les dades de les persones difuntes per part de les empreses prestadores de serveis funeraris durant la situació de pandèmia causada per la Covid-19 ha servit per registrar les defuncions per Covid-19 a Catalunya de manera exhaustiva i immediata durant la pandèmia i les fases de desconfinament.

Aquest Registre ha mostrat la seva utilitat en el monitoratge de la Covid-19 a Catalunya i serà de major utilitat en potencials rebrots que es puguin esdevenir. Per la qual cosa es considera oportú mantenir la col·laboració amb les empreses de serveis funeraris durant els propers mesos. La continuïtat en la declaració diària de defuncions permetrà identificar amb rapidesa qualsevol canvi de la tendència o de les característiques de la mortalitat i, en conseqüència, prendre les decisions de manera més informada i diligent.

L'article 7 estableix la regulació de l'àmbit de la intervenció del Departament de Salut en les residències tot mantenint els criteris que s'han seguit durant el període de vigència de l'estat d'alarma. Aquest precepte ha de ser dictat atès que la normativa estatal en què es concretava l'abast de la intervenció, com s'ha dit de contingut semblant, ha perdut vigència. Per altra banda aquesta disposició es complementa amb el manteniment de la resta de preceptes dels decrets llei 12/2020, de 10 d'abril i 13/020 de 21 d'abril, en relació amb les competències en matèria de residències.

El capítol 2, amb dos articles, introdueix dues mesures administratives. L'article 8, introdueix una mesura preventiva en relació amb les cooperatives catalanes. Davant la possibilitat que es produeixin més expedients de regulació d'ocupació, tot i la finalització de l'estat d'alarma, es prorroga fins el 31 de desembre de 2020 la mesura que estableix l'article 5.3 del Decret Llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s'estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del Covid-19, que, de forma excepcional, autoritza el consell rector a acordar la suspensió total o parcial de l'activitat cooperativitzada de totes les persones sòcies treballadores, sòcies de treball, o persones treballadores o d'una part d'aquestes quan es donin una sèrie de requisits establerts a l'article 5.3 esmentat.

L'article 9 modifica l'article únic del Decret llei 22/2020, de 2 de juny, pel qual es determinen els òrgans competents per tramitar les sancions per incompliments de la normativa reguladora de l'estat d'alarma denunciats pels diferents cossos policials. Aquest Decret llei es va tramitar perquè el conseller competent en matèria d'Interior pogués delegar la competència sancionadora en matèria de protecció civil, però no pretenia afectar les competències locals. Amb la nova redacció aquesta delegació s'entén sens perjudici de les competències que la normativa vigent atribueixi a les administracions locals i es deixa constància del règim especial del municipi de Barcelona.

El capítol 3 es refereix a les mesures en l'àmbit de les persones jurídiques de dret privat i juntes de propietaris en règim de propietat horitzontal. Les restriccions a la mobilitat imposades durant la vigència de l'estat d'alarma podien incidir d'una forma especialment negativa sobre l'organització, l'activitat i el compliment de les obligacions legals i estatutàries per part de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català, incloses les societats cooperatives, i de les juntes de propietaris de les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal. Per evitar-ho, el Govern va adoptar diverses solucions, mitjançant el Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s'estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del Covid-19, com l'ampliació dels terminis inicialment previstos per a la reunió dels òrgans d'aquestes entitats, la possibilitat d'ajornar o modificar les reunions convocades amb anterioritat a la declaració de l'estat d'alarma, l'ampliació del termini per elaborar, aprovar i presentar els comptes anuals o la possibilitat de celebrar reunions i adoptar acords per mitjà de videoconferència o, fins i tot, d'adoptar acords sense reunió, de conformitat amb els requisits previstos pel Codi civil de Catalunya i encara que els estatuts no ho preveiessin.

Amb la finalització de l'estat d'alarma, terme final de les habilitacions esmentades, s'han aixecat completament les restriccions a la circulació, però segueixen vigents diverses mesures, com el manteniment d'una distància física mínima interpersonal, que dificulten o impedeixen la concentració de nombres elevats de persones en un mateix lloc. L'impacte de la pandèmia, la durada de l'estat d'alarma i la vigència d'aquestes mesures aconsellen mantenir temporalment diverses mesures de caràcter extraordinari amb la mateixa finalitat perseguida per l'article 4 del Decret llei 10/2020, de 27 de març, de facilitar el funcionament i el compliment de les obligacions legals per part de les associacions, les fundacions i les juntes de propietaris. En aquesta mateixa línia, en l'àmbit de les societats cooperatives, el Decret llei 19/2020, de 19 de maig, de mesures complementàries en matèria social i sanitària per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19, va perllongar algunes de les mesures previstes pel Decret llei 10/2020, de 27 de març, més enllà de la data de finalització de la declaració de l'estat d'alarma i fins al 31 de desembre de 2020.

Amb aquesta mateixa finalitat, l'article 10 d'aquest Decret llei estén de forma temporal i extraordinària algunes de les mesures adoptades sota la vigència de l'estat d'alarma per facilitar el funcionament de les associacions, les fundacions i les comunitats de propietaris, tot tenint en compte les noves circumstàncies i, per tant, la conveniència de reduir o condicionar l'abast de la regulació extraordinària vigent fins ara. Així, es disposa que el còmput dels terminis per convocar reunions ajornades i per elaborar, aprovar i presentar comptes anuals es reprendrà una vegada transcorreguts tres mesos a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma, s'estén fins a 31 de desembre de 2020 la possibilitat de celebrar reunions i adoptar acords per videoconferència o altres mitjans anàlegs, encara que els estatuts no ho prevegin, s'admet l'adopció d'acords sense reunió, fins a la mateixa data i en determinades circumstàncies, i se suspèn fins al 30 d'abril l'obligació de convocar i celebrar les juntes de propietaris en les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal, tot admetent la possibilitat que la junta ordinària es pugui reunir dins d'aquest termini, amb determinades condicions, i entenent que el darrer pressupost anual aprovat resta prorrogat fins a la celebració de la propera junta ordinària.

Les mesures contingudes en aquest article es dicten a l'empara de l'article 129 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i es fonamenten en l'extraordinària i urgent necessitat d'adoptar-les per facilitar que les associacions, les fundacions i les juntes de propietaris puguin desenvolupar llur activitat i fer front a llurs obligacions legals en un context de represa en què la prevenció i la seguretat obliguen a evitar la concurrència d'un gran nombre de persones en un mateix espai.

Respecte la disposició addicional primera, l'apartat 1 manté vigents determinats preceptes d'anteriors decrets lleis dictats durant l'estat d'alarma.

En primer lloc, es manté la vigència, en la nova redacció donada per l'article 3 d'aquest Decret llei, de l'article 11 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, els motius ja explicats anteriorment.

En segon lloc, es manté la vigència dels articles 5, 6 i disposició addicional tercera del Decret llei 8/2020, 24 de març, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures. Respecte de l'article 5, malgrat la bona evolució de la pandèmia en el nostre territori, la situació d'emergència sanitària encara perdura i es preveu que en qualsevol moment puguin ser necessàries actuacions sanitàries urgents i immediates davant l'aparició de rebrots de la Covid-19. Aquesta circumstància aconsella que tant el Departament de Salut, com les entitats que d'ell en depenen, disposin d'una cobertura legal que estableixi clarament i sense interpretacions la possibilitat de celebrar contractes per fer front a la Covid-19 a l'empara del que preveu l'article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes de sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. D'altra banda, respecte de l'article 6 és el resultat de la constatació del fet que la utilització de mitjans electrònics en sessions d'òrgans de govern resulta necessària, ja que l'evidència clínica en el context de la pandèmia aconsella l'adopció de mesures de distanciament físic com a acció preventiva en tots els àmbits on sigui possible. En paral·lel, l'evolució tecnològica posa a l'abast de les entitats els recursos per garantir la seguretat i la confidencialitat en el procés de presa de decisions a distància amb plenes garanties, que en cap cas les comprometen ni qüestionen el model de funcionament dels òrgans col·legiats en cap extrem. Actualment, doncs, es constata plena solvència de les solucions tecnològiques disponibles per no amenaçar cap dret ni garantia en els termes que estableix la normativa. La mesura proposada també resulta congruent amb la legislació bàsica i la tendència a la implantació efectiva de l'administració electrònica. D'altra banda, qualsevol nova incidència en l'evolució de la crisi sanitària que pugui requerir accions de confinament no pot posar en risc la continuïtat en el funcionament de les entitats i del conjunt d'òrgans susceptibles de resultar instruments clau per a donar-hi una resposta socialment responsable i sota plenes garanties jurídiques. En relació amb la mesura referida al manteniment de la disposició addicional tercera, respecte el règim especial dels convenis relacionats amb la Covid-19, la seva necessitat deriva de de la constatació del fet que, la coordinació en l'acció de les diferents administracions territorials, les entitats proveïdores de salut i d'altres institucions de la nostra societat s'ha mostrat com un actiu rellevant per afrontar les exigències de la crisi sanitària en diversos nivells (obtenció de subministraments, estímul de la investigació, dotació d'equipaments, gestió de recursos destinats a l'atenció, etcètera).

En tercer lloc, es manté vigent la disposició transitòria setena del Decret llei 10/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administraves, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries.

Finalment, en quart lloc, es manté vigent el sistema de pagament de l'activitat concertada, per una qüestió de seguretat jurídica i deixa clar que continua vigent l'article 2 del Decret llei 12/2020, de 10 d'abril, modificat per l'article 1 del Decret llei 14/2020, de 28 d'abril, pel qual s'adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i social, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i d'adopció d'altres mesures urgents amb el mateix objectiu.

L'apartat 2 de la disposició addicional primera, manté vigent la simplificació regulada pels òrgans corresponents dels tràmits procedimentals de caràcter economicofinancer amb relació a les actuacions derivades de procediments administratius susceptibles de produir obligacions de naturalesa econòmica o financera que s'hagin de dur a terme de forma presencial i/o amb documentació original, pels quals no es faci ús de mitjans electrònics o telemàtics, d'acord amb l'establert a la disposició transitòria setena del Decret llei 10/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries. Amb aquesta previsió y la del apartat anterior d'aquesta mateixa disposició s'assegura la continuïtat de la prestació de determinats serveis que de forma gradual es tornin a restar en forma presencial.

Finalment, l'apartat 3 de la disposició addicional primera, estableix un mecanisme per tal d'assegurar que respecte de les disposicions prorrogades en la seva vigència, aquesta es manté igualment en relació amb les disposicions de rang inferior, acords del Govern, instruccions o resolucions que les desenvolupen, sens perjudici de la potestat en ordre a la seva modificació o derogació.

Per la seva part, la disposició addicional segona, d'ajuts en suport l'ocupació, preveu, en relació a la convocatòria per a l'any 2020 de la Línia 2 dels ajuts destinats a dues línies de suport a l'ocupació de treballadors amb discapacitat de característiques especials dels centres especials de treball, regulada mitjançant l'Ordre TSF/223/2017, de 28 de setembre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió dels ajuts destinats a dues línies de suport a l'ocupació de treballadors amb discapacitat de característiques especials dels centres especials de treball un mecanisme que permeti donar solució al supòsit en que el nombre de peticions excedeixi l'import de la partida pressupostària.

Respecte de la disposició transitòria, al seu punt primer s'estableix el període de vigència de determinades disposicions, fonamentalment les referides a aspectes de caire sanitari o relacionades amb aquest i que es vincula a la finalització del pla d'acció PROSICAT. En el seu apartat segon és preveu la possibilitat de fer us del procediment de contractació en la seva modalitat d'emergència però limitat a l'àmbit sanitari i a la deguda justificació. Per contra, la resta de disposicions contingudes al decret llei estenen la seva vigència fins al 30 de setembre de 2020, data en la que es considera s'haurà produït la normalització dels procediments afectats pe la pandèmia originada per la Covid-19 en ordre a permetre la presencialitat en la prestació de determinats serveis.

Finalment, la disposició final estableix l'entrada en vigor del present Decret llei amb efectes des del dia 20 de juny de 2020, per permetre la continuïtat de les mesures una vegada aixecat l'estat d'alarma.

D'acord amb l'article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. En el present supòsit, el caràcter extraordinari i excepcional de la situació deriva de la declaració de l'estat d'alarma provocada per la situació sanitària que requereix adoptar de manera urgent mesures per al nou context de represa i que no poden ajornar-se, fins i tot, mitjançant la utilització de mitjans legislatius d'urgència a un moment posterior.

En ús de l'autorització que concedeix l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a proposta del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol 1

Mesures en matèria de salut

Article 1

Mesures de continuïtat respecte la posada al servei del Sistema públic de salut dels recursos de centres i establiments sanitaris privats i de mútues d'accidents de treball.

1.1 En funció de les necessitats del Sistema Sanitari Públic de Catalunya per gestionar la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, s'habilita al Departament de Salut, actuant a través del Servei Català de la Salut, per disposar de la capacitat productiva dels centres i establiments sanitaris privats, laboratoris clínics i mútues d'accidents de treball en els termes que s'especifiquen en el present article. La finalitat d'aquesta mesura és proporcionar major capacitat assistencial de forma immediata en cas que, a causa de la incidència directa o indirecta de la pandèmia, es requereixi.

1.2 Aquesta habilitació comporta la integració funcional, transitòria i parcial, d'aquests centres i establiments al Sistema Sanitari Integral de Catalunya (SISCAT). A aquestes efectes, els centres i establiments sanitaris privats, laboratoris clínics i mútues d'accidents de treball han d'atendre els encàrrecs d'activitat procedents del Servei Català de la Salut, en el ben entès que no s'estableix una reserva íntegra d'activitat assistencial a favor seu i poden desenvolupar la que els sigui pròpia amb normalitat, sempre que això no entri en contradicció amb el compliment de l'obligació d'atenció que se'ls assigna per motius d'interès general en compliment del dret a la protecció de la salut de la població.

1.3 El Servei Català de la Salut establirà, mitjançant Resolució amb aquest objecte, els mecanismes de relació amb els centres i establiments sanitaris privats, laboratoris clínics i mútues d'accidents de treball per fer efectius els encàrrecs en el marc del SISCAT així com el sistema de contraprestació econòmica per la realització d'activitat per compte del Sistema públic de salut que els correspongui.

1.4 La posada a disposició dels laboratoris a què fa referència els paràgrafs anteriors inclou la facultat d'imposar autoritzacions per a la realització de proves de caràcter privat amb l'objecte de garantir la disponibilitat de la capacitat productiva màxima pel sistema públic de salut en cas de necessitat, així com la possibilitat de d'adoptar les mesures necessàries per a l'establiment de preus màxims aplicables a la realització de proves diagnòstiques per garantir un accés en condicions d'equitat i evitar el risc de qualsevol situació

Article 2

Mesures de continuïtat respecte l'habilitació d'espais per a ús sanitari.

2.1 Es confereix al Departament de Salut, que en aquest àmbit actuarà a través del Servei Català de la Salut, la potestat d'habilitar espais per a ús sanitari en locals públics i privats que reuneixin les característiques necessàries per prestar serveis d'atenció sanitària i per establir el seu règim de gestió en el marc del Sistema Sanitari Integral de Catalunya. Aquesta mesura s'amplia a la continuïtat d'aquells espais ja habilitats amb anterioritat, a l'empara de la normativa derivada de la declaració de l'estat d'alarma per la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, que el propi Servei Català de la Salut consideri necessari mantenir sota disponibilitat del Sistema de Salut de Catalunya.

2.2 L'anterior disposició es fonamenta en dotar el Sistema Sanitari Públic de Catalunya de major flexibilitat per augmentar la seva capacitat de resposta davant les necessitats canviants de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 i al Servei Català de la Salut de noves eines per gestionar eventuals pics de major pressió assistencial.

2.3 Els espais habilitats per a ús sanitari de conformitat amb aquest precepte, i, per tant, sota la capacitat de decisió del Servei Català de la Salut a través de la seva integració funcional i temporal al SISCAT, resten exempts de complir els requisits tècnic-sanitaris d'autorització.

Article 3

Declaració d'interès públic i compatibilitat del desenvolupament, per part del personal sanitari del sistema públic, d'altres activitats públiques sanitàries

Es dona nova redacció a l'article 11 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, que queda redactat de la manera següent:

“Article 11

Declaració d'interès públic i compatibilitat del desenvolupament, per part del personal sanitari del sistema públic, d'altres activitats públiques sanitàries

Amb caràcter excepcional i transitori, amb la finalitat d'afrontar l'emergència sanitària provocada per la Covid-19 i durant la vigència d'aquest article, es declara d'interès públic que el conjunt del personal sanitari del sistema públic pugui desenvolupar altres activitats públiques sanitàries en els sectors, serveis, empreses públiques, centres i unitats que es preveuen en els punts 1 i 2 de l'Acord GOV/183/2013, de 23 de desembre, prorrogat per l'Acord GOV/185/2019, de 17 de desembre, i consegüentment, esdevé compatible l'exercici d'aquestes activitats públiques.

En aquest cas, no és necessari obtenir l'autorització expressa i formal prèvia a l'exercici de la segona activitat, que serà substituïda per una declaració responsable.

Article 4

Modificació del Decret 159/2007, de 24 de juliol, pel qual es regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica a càrrec del Servei Català de la Salut

Es modifica la lletra n de l'article 2 del Decret 159/2007, de 24 de juliol, pel qual es regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica a càrrec del Servei Català de la Salut, que queda redactada de la manera següent:

“n) Full de medicació activa: document, en format paper o electrònic segons l'elecció de la persona pacient, que inclou la informació que sobre la prescripció s'ha de donar a la persona pacient i un codi que el vincula amb la recepta electrònica.”

Article 5

Modificació del Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió de residus sanitaris

Es modifica l'annex del Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió de residus sanitaris, en el sentit següent:

On diu:

“Infecció: Covid-19”

Ha de dir:

“Infecció: Covid-19. Residus contaminats amb secrecions respiratòries.”

Article 6

Comunicació de dades per part de les empreses funeràries

6.1 Les empreses que presten serveis funeraris han de continuar comunicant al Departament de Salut en relació amb cada persona difunta les dades següents: DNI o NIE; sexe; edat; data i causa de defunció; municipi de residència; lloc de defunció i destí final (inhumació o incineració).

6.2 El procediment de recollida és l'establert en cada moment pel Departament de Salut i comunicat formalment a les empreses que presten serveis funeraris.

Article 7

Intervenció dels centres residencials

7.1 Per mantenir el nivell de resposta necessari i urgent davant de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, que encara subsisteix, i protegir els col·lectius que s'han mostrat més vulnerables, així com prevenir possibles rebrots, s'atribueix a les autoritats sanitàries competents la potestat d'intervenir els centres residencials, de caràcter públic i privat, en funció de la situació epidemiològica i assistencial de cada centre residencial, i sempre atenent als principis de necessitat i de proporcionalitat. Aquesta potestat d'intervenció, davant la absència de mitjans personals, materials, circumstàncies físiques i altres que posin en risc la salut de les persones residents, pot comportar l'adopció de les mesures preventives necessàries per garantir la salut de les persones residents i, específicament, les mesures d'ordre temporal següents:

1. Trasllat de les persones residents a altres dispositius residencials.

2. Redistribució del personal del centre residencial.

3. Suspensió de l'activitat, de mutu acord amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de l'entitat gestora del centre residencial i atribució de la gestió a una altra entitat prestadora de serveis socials autoritzada.

4. Mesures de direcció i coordinació de l'activitat assistencial de la residència mitjançant la designació d'un professional del sistema públic de salut que pugui disposar dels recursos materials i humans del centre intervingut, així com dels recursos vinculats amb l'activitat sanitària assistencial que es presta de forma habitual a les persones residents, tant del mateix centre com del sistema públic de salut.

   Aquesta persona podrà adoptar les decisions que corresponguin per garantir les mesures preventives en relació amb la ubicació i aïllament, condicions d'higiene, coordinació per al diagnòstic, seguiment i, si s'escau, derivació de les persones residents.

5. Mesures de control i prevenció de la infecció, actuacions de sectorització, higienització i desinfeccions.

6. Mesures de suport puntual al centre residencial amb personal, en cas de necessitat.

   7.2 Les previsions contingudes en matèria de serveis socials de caràcter residencial al Decret Llei 12/2020, de 10 d'abril, pel qual s'adopten mesures pressupostàries, en relació al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i en l'estructura de l'administració de la Generalitat, així com al Decret llei 13/2020, de 21 d'abril, pel qual s'adopten mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu, així com mesures en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat, així com les seves modificacions, mantindran la seva vigència fins que es mantingui activat el Pla d'actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.

   Capítol 2

   Mesures administratives

Article 8

Mesures concretes aplicables a les societats cooperatives catalanes

Es prorroga fins al 31 de desembre de 2020 la mesura establerta a l'article 5.3 Decret llei 10/2020, de 27 de març pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administraves, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries, que, de forma excepcional, autoritza el consell rector a acordar la suspensió total o parcial de l'activitat cooperativitzada de totes les persones sòcies treballadores, sòcies de treball, o persones treballadores o d'una part d'aquestes quan es donin una sèrie de requisits establerts a l'article 5.3 esmentat.

Article 9

Modificació del Decret llei 22/2020, de 2 de juny, pel qual es determinen els òrgans competents per tramitar les sancions per incompliments de la normativa reguladora de l'estat d'alarma denunciats pels diferents cossos policials

Es modifica l'article únic del Decret llei 22/2020, de 2 de juny, pel qual es determinen els òrgans competents per tramitar les sancions per incompliments de la normativa reguladora de l'estat d'alarma denunciats pels diferents cossos policials, que queda redactat de la manera següent:

“Article únic

Òrgans competents

1. L'exercici de la potestat sancionadora derivada dels incompliments de la normativa reguladora de l'estat d'alarma denunciats pels diferents cossos policials que actuen a Catalunya, i que constitueixin infraccions de la normativa sectorial que resulti aplicable, inclosa la resolució dels recursos administratius que eventualment s'interposin, correspon al conseller d'Interior, que la podrà delegar en qualssevol altres òrgans del Departament d'Interior.

2. El que disposa el paràgraf anterior s'entén sens perjudici de les competències que la normativa vigent atribueixi a les administracions locals.

3. En atenció que el municipi de Barcelona disposa d'un règim especial, l'exercici de la potestat sancionadora derivada dels incompliments de la normativa reguladora de l'estat d'alarma denunciats per la Guàrdia Urbana de Barcelona, i que constitueixin infraccions de la normativa sectorial que resulti aplicable, inclosa la resolució dels recursos administratius que eventualment s'interposin, correspon als òrgans establerts a la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.”

Capítol 3

Mesures en l'àmbit de les persones jurídiques de dret privat i juntes de propietaris en règim de propietat horitzontal

Article 10

Modificació de l'article 4 del Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s'estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19

Es modifica l'article 4 del Decret llei 10/2020, de 27 de març, que resta redactat de la forma següent:

“Article 4

Mesures aplicables a les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català i a les juntes de propietaris en les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal

4.1 El còmput dels terminis previstos legalment per a la reunió dels òrgans de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret català, suspesos a partir de la data de declaració de l'estat d'alarma, es reprèn una vegada transcorreguts tres mesos a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma. Les reunions convocades abans de la declaració d'aquest estat que hagin estat ajornades durant la seva vigència s'han de tornar a convocar dins dels tres mesos següents a la data d'aixecament d'aquest estat.

4.2 No obstant el que disposa l'apartat anterior, i fins al 31 de desembre de 2020, els òrgans que s'hi esmenten es poden reunir i adoptar acords per mitjà de videoconferència o d'altres mitjans de comunicació, d'acord amb el que disposa l'article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya, encara que els estatuts no ho prevegin. Si no és possible utilitzar aquests mitjans, i fins a la mateixa data, també poden adoptar acords sense reunió, de conformitat amb allò que disposa l'article 312-7 del Codi civil de Catalunya, encara que els estatuts no ho prevegin, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o que ho sol·licitin almenys dos membres o, si es tracta de l'assemblea general d'una associació, un vint per cent de les persones associades.

4.3 El còmput dels terminis previstos legalment per elaborar, aprovar i presentar comptes anuals i altres documents exigibles, suspesos a partir de la data de declaració de l'estat d'alarma, es reprèn una vegada transcorreguts tres mesos a partir de la data de finalització de l'estat d'alarma.

4.4 L'obligació de convocar i celebrar les juntes de propietaris en les comunitats subjectes a règim de propietat horitzontal resta suspesa fins al 30 d'abril de 2021, sens perjudici de la possibilitat de cada comunitat de convocar i celebrar la junta de propietaris dins d'aquest termini, atenent les seves circumstàncies i les mesures de seguretat en cada moment aplicables, a iniciativa de la Presidència o si ho demana almenys un vint per cent dels propietaris amb dret a vot, que representin el mateix percentatge de quotes. La celebració de la junta també es pot dur a terme a través dels mitjans establerts en l'article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya.

El darrer pressupost anual aprovat s'entén prorrogat fins a la celebració de la junta ordinària, en la qual també s'ha de procedir a l'aprovació dels comptes anteriors i a la renovació dels càrrecs, d'acord amb allò que estableix l'article 553-15 del Codi civil de Catalunya.

Mentre no es convoqui i celebri la junta ordinària, es poden prendre acords sense reunió a instància de la persona que la presideix, si es compleixen els requisits establerts a l'article 312-7 del Codi civil de Catalunya.

4.5 Les mesures previstes en aquest article s'entenen vigents des de la finalització de l'estat d'alarma.”

Disposicions addicionals

Primera

Manteniment de la vigència de determinats preceptes i actes de desenvolupament

1. Es declaren vigents les disposicions següents dictades durant l'estat d'alarma decretat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març:

   - L'article 11 i la disposició addicional segona del Decret llei 7/2020, 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmic, en la redacció donada per l'article 3 d'aquest Decret llei.

   - Els articles 5, 6 i la disposició addicional tercera del Decret llei 8/2020, 24 de març, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries.

   - La disposició transitòria setena del Decret llei 10/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries.

   - L'article 2 del Decret llei 12/2020, de 10 d'abril, pel qual s'adopten mesures pressupostàries, en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i en l'estructura de l'Administració de la Generalitat, per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19.

2. Durant l'etapa de la represa al territori de Catalunya en el marc de l'emergència sanitària vigent provocada per la Covid-19, roman vigent la simplificació regulada pels òrgans corresponents dels tràmits procedimentals de caràcter economicofinancer amb relació a les actuacions derivades de procediments administratius susceptibles de produir obligacions de naturalesa econòmica o financera que s'hagin de dur a terme de forma presencial i/o amb documentació original, per als quals no es faci ús de mitjans electrònics o telemàtics, d'acord amb l'establert a la disposició transitòria setena del Decret llei 10/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries.

3. Les disposicions normatives de rang inferior, els acords de govern, les instruccions i resolucions dictades en desenvolupament de les disposicions legals que d'acord amb el present Decret llei mantenen la seva vigència, es mantenen igualment vigents fins que ho faci la disposició que desenvolupen, sens perjudici de la seva modificació o derogació.

   Segona

   Ajuts en suport l'ocupació

   En relació a la convocatòria per a l'any 2020 de la Línia 2 dels ajuts destinats a dues línies de suport a l'ocupació de treballadors amb discapacitat de característiques especials dels centres especials de treball, regulada mitjançant l'Ordre TSF/223/2017, de 28 de setembre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió dels ajuts destinats a dues línies de suport a l'ocupació de treballadors amb discapacitat de característiques especials dels centres especials de treball, i en el cas que el nombre de sol·licituds que compleixen els requisits fixats superi la quantia prevista en la partida pressupostària establerta en la convocatòria esmentada s'ha d'aplicar, per a la concessió de la subvenció, la puntuació obtinguda en la Resolució de concessió de la subvenció corresponent a la convocatòria de l'any 2020 de les subvencions del Programa 1, regulat mitjançant l'Ordre TSF/91/2017, de 15 de maig, fins exhaurir el pressupost establert en la convocatòria, i per tant, s'han de prioritzar l'atorgament de les subvencions dels expedients segons aquesta puntuació.

   Disposició transitòria

1. Les disposicions contingudes al capítol 1 i a l'apartat 1 de la disposició addicional primera d'aquest Decret llei, mantindran la seva vigència fins que es mantingui activat el pla d'actuació PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc.

2. L'adopció de mesures de caràcter urgent adreçades a la protecció de persones derivades del Pla d'actuació PROCICAT i mentre aquest estigui vigent pels òrgans del Departament de Salut i de les entitats adscrites per fer front a la Covid-19, podrà justificar l'ús del procediment d'emergència previst a l'article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

   D'acord amb la previsió establerta en el paràgraf anterior, en els contractes que celebri el Departament de Salut i les seves entitats adscrites fent ús del procediment d'emergència, caldrà justificar a l'expedient que no es pot assolir la finalitat perseguida fent ús d'un altre procediment contractual

3. La resta de disposicions contingudes en aquest Decret llei seran vigents fins el 30 de setembre de 2020.

   Disposició final

   Primera

   Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, excepte el capítol 1 i la disposició addicional primera, que entren en vigor amb efectes des de el dia 20 de juny de 2020.

   Segona

   Les modificacions d'aquest Decret llei si afecten disposicions de rang reglamentari continuen mantenint el seu rang normatiu.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

   Barcelona, 23 de juny de 2020

   Joaquim Torra i Pla

   President de la Generalitat de Catalunya

   Pere Aragonès i Garcia

   Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda