DECRET LLEI 30/2020, de 4 d'agost, pel qual s'estableix el règim sancionador específic per l'incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyDecret-llei

El president de la Generalitat de Catalunya,

L'article 67.6.a de l'Estatut preveu que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.

D'acord amb l'anterior, promulgo el següent

DECRET LLEI

Exposició de motius

La situació actual de risc sanitari a conseqüència de la COVID-19, com acrediten l'evidència científica i les dades epidemiològiques actuals, determina que s'hagin d'emprar, en la lluita contra la pandèmia, tots els instruments legals necessaris que l'ordenament jurídic preveu.

El Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, va establir un seguit de mesures i pautes generals de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària.

D'altra banda, la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix a l'article primer que “amb l'objecte de protegir la salut pública i prevenir la seva pèrdua o deteriorament, les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques podran, dins l'àmbit de les seves competències, adoptar les mesures previstes en la present Llei, quan això ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat”.

També la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat determina a l'article 26.1 que «en el cas que existeixi o es sospiti raonablement de l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries adoptaran les mesures preventives que estimin pertinents”.

A Catalunya, la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública, defineix aquesta com el conjunt organitzat d'actuacions dels poders públics i de la societat mitjançant la mobilització de recursos humans i materials per protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut pública, i a l'article 55 estableix que l'autoritat sanitària, per mitjà dels òrgans competents, pot intervenir en les activitats públiques i privades per protegir la salut de la població i prevenir la malaltia.

També la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya permet sancionar els incompliments de les instruccions i de les mesures de prevenció i de seguretat establertes per les autoritats competents en el marc del Pla d'actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, mentre aquest romangui activat.

L'article 5 del Decret 63/2020, de 18 de juny, de la nova governança de l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 i d'inici de l'etapa de la represa al territori de Catalunya faculta la consellera de Salut i el conseller d'Interior, en la seva condició d'autoritats integrants del Comitè de Direcció del Pla d'actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc, per tal que adoptin les resolucions necessàries per fer efectives les mesures que han de regir la nova etapa que s'inicia.

En virtut d'aquesta habilitació, i en el marc de la legislació sanitària i de protecció civil esmentada, s'han adoptat resolucions que contenen mesures generals preventives de caràcter personal i social i mesures amb determinades restriccions aplicables a la mobilitat de les persones i a l'exercici d'activitats.

Amb aquest conjunt de mesures, disposicions, resolucions i actes administratius s'imposen obligacions per als ciutadans i ciutadanes en benefici del conjunt de la societat i, conseqüentment, el seu incompliment ha de ser objecte de sanció.

El règim sancionador existent fins ara es troba dispers en diferents textos legals, atenent al bé jurídic a protegir i la conducta concretament exigible i, malgrat estar regulat de forma completa en cadascuna de les normes, disposa d'un caràcter general que, si no impedeix, dificulta el coneixement ciutadà d'aquelles conductes o omissions reprovables justificadament des d'un punt de vista jurídic. Aquesta dispersió normativa també dificulta l'activitat de l'Administració que es presenta complexa en el moment d'enquibir la conducta concreta en el tipus infractor punible, i que ha d'assegurar que la seva actuació no pugui incórrer en non bis in idem .

Així, trobem conductes tipificades com a infraccions en la Llei 14/1986, de 25 de abril, general de sanitat; en la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública; en la Llei 18/2009, de salut pública; en el Decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària; en la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència; en la legislació laboral a l'empara del Decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social, i en determinades ordenances municipals dictades en exercici de les potestats reglamentàries dels ens locals de Catalunya.

En conseqüència, aquests distints règims sancionadors particularitzen determinats comportaments que poden ser sancionables, fins i tot simultàniament, davant d'incompliments d'obligacions imposades per diferents normes dictades per prevenir la pandèmia de la COVID-19.

Per aquesta raó, a l'efecte de millorar la seguretat jurídica, amb aquest Decret llei es clarifica i es detalla el règim d'infraccions i sancions en matèria relativa a l'incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19, alhora que s'estableixen els òrgans sancionadors amb aquesta finalitat. Aquest règim sancionador, per raó del principi d'especialitat, hauria de prevaler sobre altres règims establerts, sens perjudici que pugui resultar d'aplicació el règim general d'infraccions i sancions en matèria sanitària o d'altre tipus previstes en l'ordenament vigent, en la mesura en què les conductes concretes encaixin més acuradament en un tipus més específic del que s'introdueix amb aquesta regulació.

La tipologia d'infraccions i sancions introduïdes, tal com indica la disposició transitòria única, no s'aplicarà als fets produïts amb anterioritat a la seva entrada en vigor, excepció feta que el règim sancionador establert en aquest Decret llei hagi d'operar retroactivament pel fet de constituir norma més favorable.

Tal com s'ha exposat, l'establiment i concreció d'un règim sancionador ordenat i agrupat en una norma és el que constitueix l'objecte del present Decret llei.

D'altra banda, és del tot necessari i urgent, per poder afrontar l'evolució de la pandèmia i els brots que estan sorgint al llarg del territori, dur a terme la modificació normativa que ha de permetre que les funcions del Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) puguin ser desenvolupades per personal sanitari multidisciplinari i no exclusivament per metges i professionals d'infermeria. La disposició final primera del Decret llei modifica el Decret 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics, amb aquesta finalitat, duent a terme una revisió del model de vigilància epidemiològica en línia amb altres models estatals i europeus.

En relació amb la concurrència del pressupòsit de necessitat extraordinària i urgent, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que s'exigeix no només la presentació explícita i raonada dels motius que han servit de base per a la seva aprovació, el que s'ha denominat situació d'urgència, sinó també l'existència d'una necessària connexió entre la situació d'urgència definida i la mesura concreta adoptada.

D'acord amb l'article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, davant la necessitat extraordinària i urgent que pot suscitar la situació sanitària actual, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.

En ús de l'autorització que concedeix l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a proposta de la consellera de Salut i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

  1. És objecte d'aquest Decret llei l'establiment del règim sancionador aplicable a les infraccions comeses per l'incompliment de les mesures ja establertes i les que adoptin les administracions competents per fer front a la situació de crisi sanitària provocada per la COVID-19.

  2. L'àmbit d'aplicació d'aquest Decret llei és el territori de Catalunya.

Article 2

Activitat d'inspecció i control

Correspon als ajuntaments de Catalunya i a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del que preveu aquest Decret llei.

Article 3

Infraccions

Són infraccions tipificades en aquest Decret llei les accions o les omissions que vulnerin el que estableixen les disposicions, les resolucions i els actes adoptats per les autoritats competents per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19 objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o al butlletí oficial corresponent. Les infraccions són objecte de les sancions administratives corresponents, sens perjudici de la responsabilitat civil, penal o d'un altre ordre que hi concorri.

Article 4

Classificació de les infraccions

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 5

  1. Constitueixen infraccions lleus les actuacions següents:

    1. L'incompliment de l'obligació de l'ús de la mascareta o l'ús inadequat d'aquesta, en els termes establerts per les autoritats competents.

    2. L'incompliment de l'horari d'obertura i tancament d'establiments i activitats establert per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    3. L'incompliment dels plans sectorials específics i protocols organitzatius aprovats per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    4. L'incompliment de l'elaboració dels protocols o plans de contingència en relació amb aquells establiments o activitats en què s'hagi establert aquesta exigència per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    5. L'incompliment de les mesures d'higiene i prevenció establertes per les autoritats competents, per a qualsevol mena d'establiment o activitat, en espai obert o tancat, públic o privat, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    6. L'incompliment de les limitacions de concentració de persones en reunions i o trobades tant en l'àmbit privat com el públic, en els termes acordats per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    7. L'incompliment de la distància física interpersonal de seguretat, en llocs públics o privats, oberts o tancats, en els termes acordats per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    8. L'incompliment per part dels establiments oberts al públic o d'activitats públiques de les mesures de limitació en l'organització i l'exercici de l'activitat, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    9. L'incompliment per part de les persones titulars de les diferents activitats d'establiment de mesures organitzatives que garanteixin una atenció preferent de les persones vulnerables, o que per les seves característiques personals no puguin usar la mascareta, d'acord amb els criteris establerts per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    10. L'incompliment de les mesures de dur a terme registres de dades i sistemes de control de nombre de persones, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    11. L'incompliment del deure d'informació als treballadors i treballadores i a les persones clientes i usuàries de l'activitat dels protocols establerts per a la prevenció de la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    12. L'incompliment del deure d'aïllament domiciliari acordat per les autoritats competents per part de persones que, no havent donat positiu de COVID-19, siguin contactes estrets d'una persona que constitueixi un cas confirmat.

    13. L'incompliment d'una ordre general de confinament decretat.

    14. El consum compartit de begudes alcohòliques a la via pública i a la resta d'espais oberts al públic que no disposin de la corresponent llicència d'activitat.

    15. Qualsevol altre incompliment de les mesures, ordres, resolucions i actes adoptats per les autoritats competents per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població .

  2. Als efectes d'aquest article es considera que es produeix un risc o dany lleu per a la salut de la població quan l'incompliment suposi un risc de contagi per a un màxim de 15 persones.

Article 6

  1. Constitueixen infraccions greus les actuacions següents:

    1. L'incompliment dels límits d'aforament establerts específicament com a mesures de contenció de la COVID-19, en espais tancats o a l'aire lliure, i per a les diferents tipologies d'establiments i activitats.

    2. L'incompliment de l'horari d'obertura i tancament d'establiments i activitats establert per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    3. La celebració i comercialització de reunions, festes o qualsevol altre tipus d'activitat o acte permanent o esporàdic, sigui de caràcter privat o obert al públic, en espais públics o privats, en el que es produeixin aglomeracions que impedeixin o dificultin l'adopció de mesures sanitàries de prevenció i produeixin un risc o dany greu per a la salut de la població.

    4. L'incompliment dels plans sectorials específics i protocols organitzatius aprovats per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    5. L'incompliment de l'elaboració dels protocols o plans de contingència en relació amb aquells establiments o activitats en què s'hagi establert aquesta exigència per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    6. L'incompliment de les mesures d'higiene i prevenció adoptades per les autoritats competents, per a qualsevol mena d'establiment o activitat, en espai obert o tancat, públic o privat, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    7. L'incompliment de les limitacions de concentració de persones en reunions i o trobades tant en l'àmbit privat com el públic, en els termes acordats per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    8. L'incompliment per part de les persones titulars de les diferents activitats d'establiment de mesures organitzatives que garanteixin una atenció preferent de les persones vulnerables, o que per les seves característiques personals no puguin usar la mascareta, d'acord amb els criteris establerts per les autoritats competents, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    9. L'obertura de locals, celebració d'actes o realització d'activitats que hagin estat expressament prohibides o suspeses per les mesures acordades per les autoritats competents, o que no hagin estat expressament autoritzades per aquestes en els supòsits en què així sigui exigible.

    10. L'incompliment de les mesures de dur a terme registres de dades i sistemes de control de nombre de persones, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

    11. L'incompliment del deure d'informació als treballadors i treballadores i a les persones clientes i usuàries de l'activitat dels protocols establerts per a la prevenció de la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany lleu per a la salut de la població.

    12. L'incompliment del deure d'aïllament domiciliari acordat per les autoritats competents per part de persones que hagin donat positiu de COVID-19.

    13. L'incompliment reiterat del deure d'aïllament domiciliari acordat per les autoritats competents per part de persones que, no havent donat positiu de COVID-19, siguin contactes estrets d'una persona que constitueixi un cas confirmat.

    14. L'incompliment reiterat d'una ordre general de confinament decretat.

    15. No comunicar a l'autoritat competent els casos de sospita o diagnòstic de la malaltia o d'un fet rellevant la declaració del qual resulti obligatòria.

    16. Incomplir les mesures cautelars o definitives establertes d'acord amb aquest Decret llei i les disposicions, ordres i resolucions que hi concorden.

    17. Dificultar o impedir la tasca d'inspecció per acció o omissió.

    18. Negar-se o resistir-se a proporcionar la informació requerida per les autoritats competents o llurs agents, o a col·laborar-hi, o proporcionar-los informació inexacta o documentació falsa.

    19. Reincidir en la comissió d'infraccions lleus, si un any abans de la seva comissió la persona responsable d'aquesta ha estat sancionada en aquesta matèria mitjançant una resolució ferma per una infracció tipificada com a lleu.

    20. Qualsevol altre incompliment de les mesures, ordres, resolucions i actes adoptats per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany greu per a la salut de la població.

  2. Als efectes d'aquest article es considera que es produeix un risc o dany greu per a la salut de la població quan l'incompliment suposi un risc de contagi per a un nombre superior a 15 persones i fins a 150 persones.

Article 7

  1. Constitueixen infraccions molt greus les actuacions següents:

    1. L'incompliment dels límits d'aforament, en espais tancats o a l'aire lliure, establerts per les autoritats competents per als diferents establiments o activitats, com a mesures de contenció de la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

    2. La celebració i comercialització de reunions, festes o qualsevol altre tipus d'activitats o actes permanents o esporàdics, siguin de caràcter privat o obert al públic, en espais públics o privats, en què es produeixin aglomeracions que impedeixin o dificultin l'adopció de mesures sanitàries de prevenció i produeixin un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

    3. L'obertura de locals, celebració d'actes o realització d'activitats que hagin estat expressament prohibides o suspeses per les mesures acordades per les autoritats competents, o que no hagin estat expressament autoritzades per aquestes en els casos en què sigui exigible, quan es produeixi un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

    4. Reincidir en la comissió d'infraccions greus, si un any abans de la seva comissió la persona responsable d'aquesta ha estat sancionada en aquesta matèria mitjançant una resolució ferma per una infracció tipificada com a greu.

    5. L'incompliment de les mesures d'higiene i prevenció adoptades per les autoritats competents, per qualsevol mena d'establiment o activitat, en espai obert o tancat, públic o privat, quan aquest produeixi un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

    6. L'incompliment de les mesures de dur a terme registres de dades i sistemes de control de nombre de persones, quan aquest produeixi un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

    7. L'incompliment del deure d'informació als treballadors i treballadores i a les persones clientes i usuàries de l'activitat dels protocols establerts per a la prevenció de la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

    8. L'incompliment reiterat del deure d'aïllament domiciliari acordat per les autoritats competents per part de persones que hagin donat positiu de COVID-19.

    9. L'incompliment reiterat dels protocols, plans o instruccions rebudes per les autoritats competents.

    10. L'incompliment de les mesures, ordres, resolucions i actes adoptats per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19, quan aquest produeixi un risc o dany molt greu per a la salut de la població.

  2. Als efectes d'aquest article es considera que es produeix un risc o dany molt greu per a la salut de la població quan l'incompliment suposi un risc de contagi per a un nombre superior a 150 persones.

Article 8

Sancions

  1. Les infraccions lleus poden ser sancionades amb multa de fins a 3.000 euros. La infracció lleu prevista a l'article 5 a) ha de ser sancionada amb multa de 100 euros i la infracció lleu prevista a l'article 5 n) ha de ser sancionada amb multa de 500 euros a 3.000 euros.

  2. Les infraccions greus poden ser sancionades amb multa de 3.001 a 60.000 euros i es poden acordar també com a sancions accessòries les següents: la suspensió o prohibició de l'activitat per un període màxim de sis mesos; la clausura del local o establiment per un període màxim de sis mesos, o la inhabilitació per a l'organització o promoció d'espectacles públics i activitats recreatives per un període màxim de sis mesos.

  3. Les infraccions molt greus poden ser sancionades amb multa de 60.001 a 600.000 euros i es poden acordar també com a sancions accessòries les següents: la clausura del local o establiment per un període màxim de cinc anys; la suspensió o prohibició de l'activitat fins a cinc anys, o la inhabilitació per a l'organització o promoció d'espectacles públics i activitats recreatives fins a cinc anys.

Article 9

Gradació de les sancions

Una vegada qualificades les infraccions segons la tipificació que en fa aquest Decret llei, s'ha d'imposar la sanció en grau mínim, mitjà o màxim, d'acord amb els criteris següents:

  1. La negligència i la intencionalitat del subjecte infractor.

  2. La quantia de l'eventual benefici obtingut.

  3. La gravetat de l'alteració sanitària i social produïda.

  4. L'incompliment dels requeriments o les advertències previs per qualsevol mitjà.

  5. El nombre d'afectats.

  6. La durada dels riscos.

  7. L'existència de reiteració o reincidència.

Article 10

Concurrència de sancions

El previst en aquest Decret llei no exclou la possibilitat de l'aplicació, quan resulti necessària segons el cas concret, del règim sancionador previst en altres normes, sense que en cap cas es puguin sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament en els casos en què s'apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.

Article 11

Responsabilitat

  1. Són subjectes responsables les persones físiques i jurídiques que incorrin en les accions o omissions tipificades per aquest títol com a infraccions en aquest Decret llei.

  2. Quan la persona infractora sigui menor d'edat, en són responsables subsidiaris els pares, tutors o guardadors legals.

Article 12

Prescripció de les infraccions i les sancions

Les infraccions i les sancions establertes en aquest Decret llei prescriuen en els terminis i en els termes fixats a l'article 75 de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública.

Article 13

Procediment sancionador

  1. El procediment sancionador relatiu a les infraccions comeses per vulneració de l'establert en aquest Decret llei s'ha d'ajustar a les disposicions legals i reglamentàries en matèria de règim jurídic i procediment administratiu per a l'exercici de la potestat sancionadora administrativa.

  2. El termini per dictar i notificar la resolució d'un expedient sancionador és de nou mesos.

Article 14

Competència per sancionar

  1. L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents de l'Administració de la Generalitat d'acord amb la distribució següent:

    1. El Govern, per imposar les sancions corresponents a les infraccions molt greus amb una multa superior a 450.000 euros.

    2. El conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, per imposar les sancions corresponents a les infraccions molt greus fins a una multa de 450.000 euros.

    3. El secretari o secretària de Salut Pública, per imposar les sancions corresponents a infraccions greus amb una multa superior a 10.000 euros.

    4. Les persones titulars de les sub-direccions regionals de la Secretaria de Salut Pública, en l'àmbit territorial respectiu, per imposar les sancions corresponents a les infraccions lleus i les sancions corresponents a infraccions greus amb una multa de fins a 10.000 euros.

  2. Els òrgans competents per sancionar les infraccions greus i molt greus seran competents per imposar sancions accessòries.

  3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1 d'aquest article, es pot delegar la competència sancionadora per la comissió d'infraccions lleus en els ajuntaments de Catalunya que ho sol·licitin, d'acord amb la normativa de règim local vigent, mitjançant resolució del conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, que ha de ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

  4. Correspon a qualsevol dels òrgans competents per sancionar la facultat d'incoar el procediment sancionador.

Article 15

Competències sancionadores de l'Agència de Salut Pública de Barcelona

  1. En exercici de les competències que li atribueix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública i la Llei 5/2019, de 31 de juliol, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i de modificació de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública, correspon a l'Agència de Salut Pública de Barcelona:

    1. La incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors per la comissió de les infraccions lleus i greus.

    2. La incoació i la tramitació dels expedients sancionadors per la comissió de les infraccions molt greus, els quals seran traslladats per a la seva resolució a l'òrgan de l'Administració de la Generalitat competent per raó de la quantia.

  2. La capacitat per sancionar infraccions greus comporta la d'imposar sancions accessòries i la de proposar sancions per la comissió d'infraccions molt greus, la de proposar sancions accessòries.

Article 16

Competències sancionadores del Consell General d'Aran

  1. En exercici de les competències que li atribueix la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública i la Llei 5/2019, de 31 de juliol, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i de modificació de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública, correspon al Consell General d'Aran:

    1. La incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors per la comissió de les infraccions lleus i greus.

    2. La incoació i la tramitació dels expedients sancionadors per la comissió de les infraccions molt greus, els quals seran traslladats per a la seva resolució a l'òrgan de l'Administració de la Generalitat competent per raó de la quantia.

  2. La capacitat per a sancionar infraccions greus comporta la d'imposar sancions accessòries i la de proposar sancions per la comissió d'infraccions molt greus, la de proposar sancions accessòries.

Article 17

Mesures cautelars

Si, com a conseqüència de les activitats de vigilància i control, es comprova que hi ha risc per a la salut individual o col·lectiva o s'observa l'incompliment greu o molt greu de les mesures adoptades per fer front a la situació de crisi sanitària provocada per la COVID-19, les persones titulars dels òrgans amb la condició d'autoritat sanitària del Departament de Salut, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i del Consell General d'Aran, els alcaldes i les alcaldesses o, si escau, llurs agents, han d'adoptar les mesures cautelars a què fa referència l'article 63 de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública, d'acord amb el procediment establert en la mateixa Llei.

L'incompliment de les mesures cautelars podrà donar lloc a la imposició de multes coercitives, d'acord amb el que estableix l'article 65 de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública.

Disposició addicional primera

Òrgans sancionadors de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

Una vegada entri en vigor el decret d'aprovació dels estatuts de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, les referències que aquest Decret llei fa al secretari o secretària de Salut Pública i a les persones titulars de les sub-direccions regionals de la Secretaria de Salut Pública s'han d'entendre que es fan al director o directora de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i a les persones titulars de les direccions dels serveis regionals.

Disposició transitòria

  1. Els procediments sancionadors incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei s'han de continuar tramitant i resoldre d'acord amb la normativa vigent en el moment de la comissió dels fets o actuacions, llevat que el règim establert en el Decret llei constitueixi norma més favorable, tant pel que fa a la tipificació de la infracció com a les possibles sancions a imposar i als terminis respectius de prescripció.

  2. Els procediments sancionadors pendents d'incoació per fets o actuacions anteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei s'han de tramitar i resoldre d'acord amb la normativa vigent en el moment de la comissió dels fets o actuacions, amb excepció de les previsions sobre la competència per sancionar, essent d'aplicació als procediments esmentats les determinacions dels articles 14 a 16 d'aquest Decret llei. Així mateix, també els és d'aplicació el règim establert en el Decret llei, si constitueix norma més favorable, tant pel que fa a la tipificació de la infracció com a les possibles sancions a imposar i als terminis respectius de prescripció.

    Disposició final primera

    Modificació del Decret 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics.

  3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 18 del Decret 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics, que resta redactat de la manera següent:

    “18.1 El Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya funciona mitjançant un servei de guàrdies que s'assignen, segons un sistema de rotació, al personal sanitari adscrit als diferents serveis de vigilància epidemiològica intervinents.”

  4. L'article 18.1 de Decret 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics en la redacció continguda a l'apartat anterior manté el seu rang normatiu reglamentari.

    Disposició final segona

    Entrada en vigor i efectes

    Aquest Decret llei entra en vigor el dia següent a la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

    Barcelona, 4 d'agost de 2020

    Joaquim Torra i Pla

    President de la Generalitat de Catalunya

    Alba Vergés i Bosch

    Consellera de Salut

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR