DECRET LLEI 4/2018, de 17 de juliol, pel qual s'assumeix la gestió directa del servei d'abastament d'aigua a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del rei, i d'acord amb el que estableix l'article 67.6.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo el següent
Decret llei
Preàmbul
L'article 117 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques intracomunitàries, que inclou, en tot cas, l'organització de l'Administració hidràulica de Catalunya.
Així mateix, l'article 150 de l'EAC disposa que correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació de la seva administració, la competència exclusiva sobre l'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l'articulació territorial, així com sobre les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa.
La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament d'aigua a poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, de conformitat amb l'article 34 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. En origen, la Generalitat de Catalunya va prestar aquest servei de manera directa, mitjançant l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter- Llobregat, tot i que l'article 37.1 del text refós preveia expressament que la seva explotació i gestió es podia realitzar també de manera indirecta.
La Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, va introduir un seguit de modificacions adreçades, d'una banda, a facilitar la prestació del referit servei públic de manera indirecta, tot establint els elements essencials del seu règim jurídic, i, d'altra banda, a adaptar les funcions i l'estructura de l'Agència Catalana de l'Aigua a la nova forma de prestació del referit servei públic. La disposició addicional segona d'aquesta Llei preveia la dissolució de l'Ens d'Abastament d'Aigua, creat per la Llei 4/1990, de 4 de març, tot establint que la dita dissolució no produiria efectes fins que no es fes efectiva la formalització dels contractes administratius de gestió i prestació dels serveis públics. Aquesta mateixa disposició va atribuir al departament d'adscripció de l'Ens d'Abastament la licitació i adjudicació d'aquest contracte administratiu, que es va formalitzar en data 27 de desembre de 2012.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 22 de juny de 2015 va estimar parcialment el recurs contenciós administratiu interposat contra la Resolució 1/2013, de 2 de gener, de l'Òrgan administratiu de recursos contractuals de Catalunya i va confirmar l'anul·lació de l'Acord d'adjudicació del contracte de gestió del servei d'abastament d'aigua en alta Ter-Llobregat. En data 3 d'abril de 2018, el TSJC ha declarat la fermesa de la Sentència 390 de 22 de juny de 2015, atès que el Tribunal Suprem ha desestimat, mitjançant la Sentència 269/2018, els recursos de cassació interposats contra aquella.
El text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, aplicable al contracte de gestió del servei d'abastament en alta Ter-Llobregat, de conformitat amb la disposició transitòria primera de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix, en el seu article 35, que la fermesa de la declaració de nul·litat de l'adjudicació del contracte comporta la del mateix contracte que entra en fase de liquidació.
Mitjançant la resolució de l'òrgan de contractació de data 4 de juny de 2018 i, de conformitat amb el que estableix l'apartat 3 de l'esmentat article 35, s'ha disposat la continuació dels efectes del contracte sota les mateixes clàusules fins que s'adoptin les mesures urgents per evitar el perjudici, atès el greu trastorn que suposaria per al servei públic.
La disposició addicional sisena de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, recull un mandat al Govern a fi que, en el cas que el Tribunal Suprem confirmi la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, presenti al Parlament la voluntat de recuperar la gestió directa del servei en considerar que aquest tipus de gestió pública pot donar millor resposta a la satisfacció del dret humà a l'aigua, reconegut per la Resolució 64/292, de 28 de juliol de 2010, de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquest mandat parlamentari impedeix l'Administració de pronunciar-se sobre el sistema de gestió del servei i fa decaure les iniciatives anteriors i els seus efectes que siguin contràries a aquesta decisió.
Aquesta situació fàctica requereix d'una intervenció normativa immediata ja que tant la creació d'una entitat de dret públic per poder gestionar el servei, com la modificació del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, requereixen d'una norma amb rang legal, per tal que el poder executiu pugui fer front als objectius de governabilitat d'extraordinària necessitat com són, en aquest cas, la gestió del servei públic d'abastament d'aigua potable a les poblacions.
La urgència establerta en l'article 35.3 de l'esmentat text refós de la Llei de contractes del sector públic per a l'adopció de mesures que posin fi a la situació transitòria de la continuïtat legalment permesa, justifiquen la impossibilitat d'implementar el contingut de la regulació mitjançant el procediment parlamentari ordinari, previst per a la resta d'iniciatives legislatives.
Mitjançant aquest Decret llei s'adopten les mesures extraordinàries i d'urgent necessitat per fer front a la problemàtica exposada i, en aquest sentit, guarden una relació directa i de congruència amb la situació fàctica conjuntural. A aquest efecte, es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat encarregat de la prestació del servei de producció i subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions mitjançant aquelles instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat. Aquest Decret llei és l'instrument per assolir, d'una banda, la immediata assumpció per part d'aquest ens del servei d'abastament d'aigua potable de titularitat i de competència de la Generalitat, de manera que la substitució d'operadors no causi cap interrupció en el servei ni en pertorbi l'accés general a població que es xifra en uns cent quaranta municipis i uns cinc milions de persones i, d'altra banda, per donar compliment al mandat del Parlament de Catalunya, contingut en l'esmentada disposició addicional sisena de la Llei 5/2017.
Es considera que la configuració d'aquest ens com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya de les previstes a l'article 1.b1. del text refós de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, és la que millor respon al mandat contingut a la disposició addicional sisena de la Llei 5/2017. Ateses les reserves de Llei contingudes a l'article 21 i 3.1 de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, és necessària l'aprovació d'una norma amb rang de llei per a la creació d'aquest tipus d'entitats i per a la regulació de les funcions, els recursos econòmics que se li assignen i les bases de la seva organització i el seu règim jurídic.
Aquest Decret llei s'estructura en 17 articles agrupats en dos capítols, cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, tres disposicions finals i un annex.
Els articles que integren el capítol 1, a més de la definició de l'objecte del Decret llei, disposen la creació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, defineixen la seva naturalesa jurídica com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya de les previstes a l'article 1.b1. de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, estableixen la seva adscripció al departament amb competències en matèria d'aigües, descriuen les seves funcions i fixen aquells altres continguts mínims de les lleis de creació d'aquest tipus d'entitats de dret públic, de conformitat amb els articles 21 i 3.1 de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, com els recursos econòmics que se li assignen, entre els quals cal destacar la tarifa per la prestació del servei, el seu règim jurídic i les bases de la seva organització.
L'atribució a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat de la prestació directa d'un servei públic d'interès i competència de la Generalitat de Catalunya, al qual s'adscriuen un conjunt d'instal·lacions que permeten aportar a la xarxa cabals necessaris per abastar uns cent quaranta municipis i cinc milions d'habitants, ha de poder acomplir amb la seva funció de manera immediata dins del seu àmbit territorial, de manera que no es vegi compromesa la regularitat i la continuïtat en la prestació del servei, circumstància que justifica que el Decret llei desenvolupi en el seu capítol 2 l'estructura orgànica i de funcionament de l'Ens, sens perjudici que les eventuals modificacions de les provisions que es contenen en aquest capítol es duguin a terme mitjançant un decret, d'acord amb l'habilitació que conté la disposició final primera.
El Decret llei configura aquest ens com a un operador que produeix aigua potable i la distribueix entre el seus usuaris, mitjançant l'explotació de les instal·lacions de titularitat de la Generalitat que integren la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. En tot cas, la prestació d'aquest servei resta subjecta a les facultats reservades a l'Agència Catalana de l'Aigua en matèria de planificació, d'adopció de decisions sobre l'origen, assignació i repartiment de recursos hídrics, i de control i vigilància de les instal·lacions que integren la xarxa, pel text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. En conseqüència, les modificacions de la vigent regulació legal del servei són limitades, tal com reflecteixen les seves disposicions addicionals i la disposició derogatòria d'aquest Decret llei.
D'altra banda, donada la situació que l'anul·lació del contracte comporta, s'adopta la decisió de mantenir el règim tarifari de l'any 2017 a l'efecte de minorar l'impacte en l'usuari, sens perjudici que s'hagi de tenir en compte en la liquidació del contracte.
Les mesures previstes són congruents amb la finalitat perseguida de garantir l'abastament d'aigua potable a les poblacions des de la xarxa d'abastament Ter- Llobregat mitjançant un nou ens, que assumeix la prestació del servei, tot subrogant-se en la posició jurídica de l'anterior prestador, i són les mínimes mesures per permetre l'esmentada assumpció del servei per part d'aquest ens i la seva prestació efectiva. La urgència en l'adopció d'aquestes mesures per la via extraordinària del Decret llei resta justificada en la necessitat d'afrontar de manera immediata la situació derivada de la confirmació de l'anul·lació de l'acord de l'adjudicació del contracte i del mandat parlamentari per recuperar-ne la gestió directa, de conformitat amb la disposició addicional sisena de la Llei 5/2017, de 28 de març, i la conseqüent necessitat peremptòria d'assegurar, mitjançant la creació d'aquest nou ens, que la prestació del servei públic d'abastament d'aigua des de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat es realitzi de manera ininterrompuda a fi de garantir l'accés regular i continu de la població destinatària a un recurs tan essencial per a la vida i el desenvolupament de l'activitat humana com és l'aigua potable.
Tot el que s'ha exposat determina que sigui imprescindible aquesta intervenció normativa immediata per part del Govern, atès que la consecució d'aquest objectiu imprescindible per satisfer una necessitat social de primer ordre amb la celeritat requerida no pot ser atesa recorrent al procediment legislatiu ordinari.
Per tant, en ús de l'autorització continguda a l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, de conformitat amb l'article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals i creació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
Objecte
1 És objecte d'aquest Decret llei assumir la gestió directa del servei públic d'interès i competència de la Generalitat de producció i subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions mitjançant les instal·lacions de titularitat de la Generalitat de Catalunya de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat.
2 La prestació d'aquest servei s'efectua mitjançant l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat.
Creació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 Es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat amb l'objectiu de prestar el servei públic d'interès i competència de la Generalitat de producció i subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat, i construir, conservar, gestionar i explotar la xarxa d'abastament Ter Llobregat.
2 L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, que en el tràfic pot usar l'acrònim ATL, té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera, i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions. En conseqüència pot adquirir, fins i tot com a beneficiària d'expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar qualsevol tipus de béns, concertar crèdits, establir contractes, executar i explotar obres i serveis, obligar-se, interposar recursos i executar les accions previstes en les lleis.
3 La naturalesa jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat és la d'entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb les previsions de l'article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, que sotmet la seva activitat en les relacions externes, amb caràcter general, a les normes del dret civil, mercantil i laboral que li siguin aplicables, si bé se sotmeten al dret públic:
-
El règim d'acords i funcionament dels seus òrgans de govern, que se sotmet a la normativa general sobre òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.
-
Les relacions de l'Ens amb l'Agència Catalana de l'Aigua, els departaments de la Generalitat i amb altres ens públics.
-
El règim de contractació administrativa, de conformitat amb el que preveu l'article 8.2.
-
L'exercici de potestats públiques.
4 L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat resta adscrit al departament competent en matèria d'aigua.
5 L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat es regeix per aquest Decret llei, per la normativa que aprovi el Govern, i per la normativa reguladora de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Funcions de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat exerceix les funcions següents en relació amb els béns i les instal·lacions de titularitat de la Generalitat de Catalunya que integren la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, sens perjudici del règim de titularitat i gestió que tinguin i de les competències sectorials en la matèria:
-
Produir i subministrar aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament. Aquesta funció, que inclou el tractament, l'emmagatzematge i el transport de l'aigua, ha de realitzar-se de conformitat amb les decisions sobre el repartiment i l'assignació de recursos hídrics adoptades pel Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua i els criteris i les directrius que aprova el Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat. Així mateix inclou la realització de les determinacions analítiques exigides per la legislació vigent, la qual pot ser encomanada a l'Agència Catalana de l'Aigua mitjançant conveni.
-
Executar, mantenir, conservar i explotar les instal·lacions que integren la xarxa d'abastament. Aquesta funció inclou l'aprovació dels plans de conservació i de manteniment, la proposta a l'Agència Catalana de l'Aigua dels plans d'inversió i de reposició, la redacció i aprovació de projectes constructius, l'execució de les obres de millora, renovació i reposició, inclòs l'exercici de la direcció tècnica i facultativa.
-
Proposar a l'Agència Catalana de l'Aigua l'aprovació i la revisió de la tarifa per la prestació del servei.
Organització de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 Els òrgans de govern de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat són:
-
El Consell d'Administració.
-
La Direcció.
2 El Consell d'Administració és l'òrgan col·legiat de govern de l'Ens i està integrat per representants de l'Administració de la Generalitat. L'organització, la composició, les funcions i les normes de funcionament del Consell d'Administració es desenvolupen en el capítol 2 o la norma que el substitueixi.
3 La Direcció és l'òrgan de govern unipersonal que assumeix la direcció de l'Ens, d'acord amb els criteris d'actuació fixats pel Consell d'Administració i la Presidència d'aquest òrgan. La persona titular de la Direcció és designada pel Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d'aigua. Les funcions de la Direcció són les que estableix el capítol 2 o la norma que el substitueixi.
4 L'estructura organitzativa de l'Ens, llevat la que es preveu en el capítol 2, correspon aprovar-la al seu Consell d'Administració.
Recursos econòmics i pressupost de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 Els recursos econòmics de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat són constituïts per:
-
La tarifa per la prestació del servei d'abastament d'aigua des de les instal·lacions de la Xarxa Ter-Llobregat, de conformitat amb l'article 39 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
-
La quota de connexió, fixada pel Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua, que s'ha de satisfer per a la incorporació de noves poblacions a l'abastament des de la xarxa d'abastament o l'ampliació dels cabals aprofitats per un o diversos municipis, de conformitat amb l'article 38 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
-
El rendiment dels béns que li siguin adscrits i dels béns i els valors que adquireixi en exercici de les seves funcions.
-
Les assignacions pressupostàries de la Generalitat i del seu sector públic i, si escau, d'altres administracions públiques.
-
Les subvencions, les aportacions voluntàries o les donacions que li concedeixi qualsevol persona pública o privada.
-
Els ingressos obtinguts per operacions de crèdit.
-
Qualsevol altre que li pertoqui d'acord amb les lleis que siguin aplicables.
2 Per a la realització dels seus fins, l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat pot fer ús de l'endeutament en qualsevol modalitat, dins de l'import fixat per les lleis de pressupostos i d'acord amb les tarifes que siguin autoritzades, el producte de les quals pot garantir les operacions efectuades.
Patrimoni de I'Ens d'Abastament d'Aigua Ter- Llobregat
-
Constitueixen el patrimoni de I'Ens d'Abastament d'Aigua Ter- Llobregat els béns que li són adscrits i els béns i drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol.
-
Els béns adscrits conserven llur qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini ni llur desafectació.
-
S'adscriuen a I'Ens d'Abastament d'Aigua Ter - Llobregat els béns immobles, les obres i instal·lacions, els drets reals constituïts a favor d'aquests, les autoritzacions, els permisos i les llicències atorgats a benefici seu i qualsevol altres actius, drets i obligacions que en derivin de la prestació del servei públic de producció i subministrament d'aigua potable de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat mitjançant les instal·lacions de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Aquests béns són de titularitat de la Generalitat de Catalunya i es relacionen en l'annex.
-
L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat és el titular dels béns immobles, les obres i instal·lacions, els drets reals constituïts a favor d'aquests, les autoritzacions, els permisos i les llicències atorgats a benefici seu i qualsevol altres actius, drets i obligacions que en derivin de la xarxa Ter- Llobregat, que executi amb càrrec als seus recursos econòmics.
-
El regim d'aquests béns, adscrits i propis, és el previst a la normativa reguladora de l'empresa pública catalana i a la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb les especificitats que preveu aquest Decret llei i el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
-
La resta de béns o drets adquirits per I'Ens d'una altra manera que l'expressada als apartats 1 i 2 s'integren en el seu patrimoni.
-
L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter- Llobregat ha de dur un inventari detallat de tots els béns i drets que siguin de la seva titularitat i d'aquells que en tingui l'adscripció.
Recursos humans de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 El personal de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat es regeix pel dret laboral, sens perjudici de la possibilitat d'adscripció de personal funcionari d'acord amb els sistemes previstos a la normativa de funció pública.
2 La selecció del personal propi de l'Ens s'ha de fer d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, i la resta de principis previstos a la normativa aplicable al personal laboral al servei de les administracions públiques.
Contractació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 Els contractes que l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat signi per a la construcció, la instal·lació i l'explotació del servei d'abastament d'aigua, així com els que regulin les seves relacions de subministrament amb les entitats i persones destinatàries de l'abastament, estan sotmesos a la normativa vigent en matèria de contractació en els sectors de l'aigua.
2 El règim jurídic de contractació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, pel que fa als contractes no inclosos a l'apartat anterior, s'ajusta a la normativa reguladora dels contractes del sector públic. Als efectes de l'aplicació d'aquesta normativa, l'Ens té la consideració d'Administració pública i els contractes que formalitzi tenen la naturalesa de contractes administratius.
Règim de recursos i reclamacions de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter- Llobregat
Els actes i els acords de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat subjectes al dret administratiu esgoten la via administrativa als efectes d'impugnació en la via contenciosa administrativa.
Comptabilitat i control financer de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 El règim de comptabilitat de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat és el que disposi la normativa reguladora de les finances públiques de la Generalitat per a aquest tipus d'entitats.
2 L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat ha d'elaborar anualment un pressupost d'acord amb la normativa reguladora de les finances públiques de Catalunya i seguint els criteris del Departament competent en matèria d'economia i finances.
3 El control financer de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat té per objecte comprovar-ne el funcionament economicofinancer i s'efectua per la Intervenció General d'acord amb el previst a la normativa de finances públiques de Catalunya, sense detriment de les competències de control de la Sindicatura de Comptes i del Tribunal de Comptes.
Capítol 2
Organització i règim de funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
Forma de vinculació
L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat es relaciona amb el departament competent en matèria d'aigua mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua.
Domicili i àmbit territorial d'actuació
1 El domicili de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, per a qualsevol tipus d'efectes legals, radica al carrer de Sant Martí de l'Erm, núm. 30, de Sant Joan Despí, Barcelona.
2 L'àmbit territorial d'actuació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat es correspon amb el dels termes municipals abastits des de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat.
Composició del Consell d'Administració
1 El Consell d'Administració té la composició següent:
-
La Presidència, que és exercida per la persona titular de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i que té vot diriment en cas d'empat.
-
La Vicepresidència, que és exercida per la persona titular de la Secretaria General del departament competent en matèria d'aigua.
-
Una vocalia de l'Agència Catalana de l'Aigua.
-
Una vocalia del departament competent en matèria d'administració local, amb rang mínim de sub-direcció general.
-
Una vocalia del departament competent en matèria d'economia, amb rang mínim de sub-direcció general.
-
Una vocalia del departament competent en matèria de salut, amb rang mínim de sub-direcció general.
2 Les persones titulars de les vocalies del Consell d'Administració a què fan referència les lletres c), d), e) i f) són nomenades i cessades pel Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d'aigua. Cada persona vocal del Consell d'Administració és substituïda en cas d'absència o vacant per una persona suplent, designada de la mateixa manera.
3 La composició del Consell d'Administració respon a criteris de representació i participació paritària de dones i homes. A aquest efecte, s'ha de procurar assolir la presència en aquest òrgan d'un nombre de dones que representi, com a mínim, la meitat total del nombre de vocalies.
4 El/la director/a de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat assisteix a les reunions del Consell amb veu i sense vot.
5 La presidència del Consell d'Administració designa una persona membre del personal de l'Ens, que exerceix les funcions de Secretaria d'aquest òrgan i assisteix a les seves reunions amb veu però sense vot.
Funcions del Consell d'Administració i règim de funcionament
1 El Consell d'Administració té les funcions següents:
-
Aprovar els plans de manteniment i conservació de les infraestructures i instal·lacions i proposar al Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua els plans d'inversió i de reposició de les infraestructures i instal·lacions.
-
Fixar les directrius generals d'actuació de l'Ens i avaluar-ne periòdicament el compliment.
-
Aprovar el programa d'actuacions, inversió i de finançament i els pressupostos d'explotació i de capital de l'Ens i fer-ne el seguiment de l'execució.
-
Aprovar els comptes anuals de l'Ens, el balanç i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat segons la normativa comptable i instruccions de la Generalitat que siguin d'aplicació a l'Ens.
-
Aprovar les operacions de crèdit o emprèstit a concedir a l'Ens amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives, de conformitat amb la vigent normativa.
-
Proposar al Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua els actes d'adquisició, disposició, alienació o transacció de béns vinculats a la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, la desafectació de béns de domini públic afectats a la prestació del servei d'abastament o l'adscripció d'altres que no ho estiguin, per tal que ho autoritzi amb caràcter previ a la seva tramitació d'acord amb la legislació reguladora del patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
-
Autoritzar la signatura de convenis amb l'Administració de la Generalitat o amb altres entitats.
-
Proposar a l'Agència Catalana de l'Aigua la tarifa a què fa referència l'article 39 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i l'import de la quota de connexió a què fa referència l'article 38.2 del mateix text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.
-
Emetre informe sobre les disposicions de caràcter general que siguin sotmeses a la seva consideració.
-
Autoritzar la subscripció d'un contracte programa amb el departament d'adscripció.
-
Designar, a proposta de la Direcció, el/la gerent de l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat, amb subjecció als principis d'accés a l'ocupació pública.
2 El Consell d'Administració es reuneix amb una periodicitat mínima trimestral o quan sigui convocat per la Presidència a iniciativa pròpia o a petició de com a mínim dues persones vocals.
3 El règim d'acords i de funcionament del Consell d'Administració és el que estableix la normativa aplicable als òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.
La Direcció
1 La Direcció té les funcions següents:
-
Acomplir les directrius generals d'actuació fixades pel Consell d'Administració i executar-ne els acords.
-
Redactar la proposta de programa d'actuacions, inversions i finançament, tenint en compte els plans, programes i directrius, aprovats pel Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua, i els pressupostos d'explotació i de capital.
-
Formular els comptes anuals de l'Ens i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat segons la normativa comptable i instruccions de la Generalitat que siguin d'aplicació a l'Ens.
-
Aprovar els projectes d'obres, d'instal·lacions i serveis.
-
Atorgar i formalitzar, quan s'escaigui amb l'autorització del Consell d'Administració, tots els contractes i convenis.
-
Exercir la direcció superior i la inspecció de la prestació del servei, l'execució de les obres i el funcionament de les instal·lacions, de conformitat amb les directrius tècniques aprovades pel Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua.
-
Presentar al Consell d'Administració de l'Ens la proposta de tarifes i de quota de connexió.
-
Emetre informe sobre la incorporació de nous abastaments o proveïments a la xarxa d'abastament o l'ampliació dels existents i sobre l'import de la corresponent quota de connexió, a sol·licitud de l'Agència Catalana de l'Aigua.
-
Representar l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat i el seu Consell d'Administració davant tota classe de persones i entitats, interposar accions i comparèixer en els procediments administratius i judicials, tot donant-ne compte al Consell d'Administració, conferir mandats a persones procuradores i lletrades que representin i defensin l'Ens. També autoritzar l'exercici d'accions i recursos i la compareixença en els procediments d'interès de l'Ens.
-
Exercir les funcions que li siguin delegades i qualsevol altra no expressament atribuïda a un altre òrgan de l'Ens.
-
Fixar les bases d'organització dels serveis de l'Ens, aprovar-ne la plantilla i establir el procediment general de selecció i admissió del personal, amb subjecció a la legislació específica i els convenis subscrits entre l'Ens i la representació del personal, i conforme als principis de mèrit, capacitat i publicitat.
-
Exercir la direcció superior del personal i serveis de l'Ens.
-
Dirigir la selecció i contractació del personal de l'Ens.
-
Autoritzar i ordenar els pagaments de l'Ens, de conformitat amb la vigent normativa.
2 La Direcció pot delegar en la persona gerent de l'Ens d'Abastament Ter-Llobregat funcions de gestió i administració ordinàries de l'Ens com les previstes a les lletres l), m) i n) de l'apartat anterior.
L'òrgan de contractació i la composició de la mesa de contractació
1 L'òrgan de contractació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat és la seva Direcció.
2 Les meses de contractació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat tenen la composició següent:
-
Un president, designat entre l'equip directiu de l'Ens, en els termes previstos a la vigent normativa.
-
Fins a tres vocalies ocupades per persones membres del personal de l'Ens, designades per la seva Direcció.
-
Una persona designada per la Direcció de l'Ens entre el seu personal amb formació jurídica que exerceix les funcions de Secretaria.
Pressupost
1 L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat ha d'elaborar anualment un pressupost, d'acord amb la normativa del departament competent en matèria d'economia i finances que estableix les regles d'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
2 L'adquisició de compromisos pluriennals de despesa per part de l'Ens que es financin totalment o parcialment a càrrec dels pressupostos de la Generalitat requereix que prèviament s'hagi tramitat i autoritzat per part del Govern el corresponent expedient de compromisos de despesa amb càrrec a pressupostos d'exercicis futurs del departament que financi l'actuació.
Disposicions addicionals
Primera
Constitució i entrada en funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
-
L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat que crea aquest Decret llei ha de constituir el seu Consell d'Administració abans del 31 de desembre de 2018. D'aquesta sessió constitutiva se n'ha de donar publicitat a través del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , la qual cosa determina l'adquisició de la plena personalitat jurídica.
-
L'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat ha d'entrar en funcionament com a màxim l'1 de gener de 2019.
Segona
Subrogació
-
En el moment d'entrada en funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, aquest se subroga en tots aquells drets i deures d'ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, derivats de contractes i altres compromisos vinculats amb la prestació del servei, tret de clàusules contractuals expresses en sentit contrari, sempre que hagin estat presos en consideració en la liquidació del contracte.
-
El personal subjecte a l'Estatut dels Treballadors que en el moment d'entrada en funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat presti serveis a ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, queda integrat a l'Ens, el qual se subroga de manera expressa respecte a les relacions contractuals de caràcter laboral d'aquest personal, amb el mecanisme de successió d'empresa, previst a l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors. El personal subrogat s'integra a l'Ens en la condició de personal laboral indefinit no fix sense que adquireixi la condició d'empleat públic.
Tercera
Adscripció de béns
El que s'ha previst a l'article 6.1 serà efectiu en el moment en què, d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació, l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat pugui adquirir la possessió dels béns i drets als quals es refereix l'esmentat apartat.
Quarta
Modificacions del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya
-
Es modifica la lletra d) de l'apartat 2 de l'article 8 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que queda redactada de la manera següent:
“d) El control, la vigilància, la inspecció, la planificació, l'adopció de decisions sobre el repartiment i l'assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de col·laboració amb les entitats locals dirigides a la incorporació d'aquestes entitats a l'abastament des de la xarxa bàsica, sens perjudici de les relacions d'assistència i col·laboració que en el seu àmbit territorial i en exercici de les seves funcions dugui a terme l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat. Així mateix, també exerceix el control, la vigilància i la inspecció d'altres instal·lacions hidràuliques que se li encomanin.”
-
Es modifica l'apartat 18 de l'article 11 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que queda redactat de la manera següent:
“11.18 El Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat és integrat per quinze persones representants dels ens locals de l'àmbit abastat des de la xarxa Ter- Llobregat, de la ciutadania i de la Generalitat. El nombre de representants dels ens locals i de la ciutadania no pot ser inferior al 45% del total de membres del Consell.”
-
Es modifica la lletra c) de l'apartat 3 de l'article 34 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que queda redactada de la manera següent:
“c) Ordenar les condicions de prestació i de recepció del servei d'abastament d'aigua potable a les poblacions des de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, mitjançant el reglament regulador del servei que ha d'aprovar el Govern, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua.”
-
Es modifica l'article 39 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que queda redactat de la manera següent:
“39.1 Els ingressos que són producte de les tarifes del servei públic d'abastament d'aigua en alta mitjançant les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat, que gestiona la Generalitat, són prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari i llur import correspon a l'entitat prestadora del servei. Les tarifes responen al criteri de l'equilibri econòmic del servei.
39.2 Les tarifes del servei han de permetre la recuperació íntegra de tots els costos suportats per l'Ens prestador del servei d'abastament en alta, de tal manera que el resultat econòmic anual de la seva activitat no generi pèrdues. En conseqüència, en l'establiment de la tarifes cal incorporar:
-
Les despeses d'explotació i conservació de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat adscrites a l'Ens o que siguin de la seva titularitat.
-
Les amortitzacions de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, adscrites a l'Ens o que siguin de la seva titularitat, calculades d'acord amb la seva vida útil, sens perjudici de les eventuals subvencions de capital que pugui rebre per al seu finançament.
-
Les despeses generals i d'estructura.
-
La dotació destinada anualment al fons de sequera i fixada pel Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat de l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquesta dotació es considera, a tots els efectes, com a despesa de l'exercici de l'Ens i resta afectada a finançar les despeses addicionals de funcionament de les infraestructures de producció i potabilització d'aigua, d'acord amb les directrius d'explotació que fixi el Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat per fer front a situacions de sequera.
-
Les despeses de finançament de les inversions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat.
-
Els resultats negatius de l'exercici anterior sempre que no hagin pogut ser compensats amb resultats positius d'altres exercicis.
A l'efecte de l'establiment de les tarifes, cal deduir aquells ingressos no tarifaris obtinguts per l'Ens.
39.3 En el supòsit que per raons de política econòmica es modifiqui l'import de la tarifa, la Generalitat ha d'adoptar les mesures econòmiques necessàries per garantir la recuperació íntegra dels costos del servei, de conformitat amb el que preveu l'apartat anterior.
39.4 La gestió, la liquidació i el cobrament de les tarifes per l'abastament d'aigua en alta a què es refereix l'apartat 1 corresponen a l'Ens prestador del servei, que en percep directament l'import de les persones físiques o jurídiques usuàries o de les entitats públiques o privades subministradores d'aigua en baixa. En conseqüència, l'Ens prestador ha d'emetre a les entitats subministradores d'aigua en baixa i a les persones físiques o jurídiques usuàries les liquidacions que correspongui en funció dels consums realitzats i els ha d'aplicar la tarifa vigent en cada moment.
Si alguna de les entitats subministradores en baixa o de les persones físiques o jurídiques usuàries no abona els imports corresponents a la liquidació emesa en el termini voluntari de pagament, l'Ens prestador del servei d'abastament d'aigua en alta pot recórrer a la via de constrenyiment per reclamar la totalitat dels conceptes que integren el deute.”
-
-
La referència a “ATLL concessionària (Abrera)” continguda a l'annex 7 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, queda substituïda per una referència a “Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (Abrera)”.
Cinquena
Modificació dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua
-
Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l'article 17 dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, que queden redactats de la manera següent:
“Article 17
17.1 El Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat és integrat per representants de la Generalitat, de les entitats locals destinatàries de l'abastament des de l'esmentada xarxa i de la ciutadania.
17.2 El Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat és integrat per les persones membres següents:
-
La persona titular de la Direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua que n'exerceix la presidència. El seu vot és diriment.
-
La persona titular de la Gerència de l'Agència Catalana de l'Aigua.
-
Sis persones vocals representants de l'Administració de la Generalitat designades a proposta dels departaments competents en les matèries següents: aigua, economia, salut, indústria, Administració local i afers socials.
-
Una persona representant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
-
Quatre persones vocals en representació de les administracions locals que es troben dins de l'àmbit d'abastament des de la xarxa Ter-Llobregat, designades de manera que dues vocalies siguin proposades per cadascuna de les dues organitzacions d'ens locals més representatives.
-
Dues persones vocals en representació de la ciutadania, designades per l'organització de defensa de les persones consumidores més representativa a l'àmbit d'abastament des de la xarxa Ter-Llobregat i l'entitat ecologista més representativa al mateix àmbit.
17.3 Les persones membres del Consell de la Xarxa d'Abastament Ter-Llobregat, tret de les titulars de la direcció i la gerència de l'Agència Catalana de l'Aigua, i les seves persones suplents són designades per la persona titular del titular del Departament competent en matèria d'aigua a proposta dels departaments, administracions i entitats indicats en l'apartat anterior.”
-
-
Es modifica la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 18 dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, que queda redactada de la manera següent:
“a) Aprovar les directrius generals d'explotació de la xarxa d'abastament Ter- Llobregat.”
-
S'afegeix una nova lletra, la k), a l'apartat 1 de l'article 18 dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, amb el contingut següent:
“k) Establir la dotació anual del fons de sequera adreçat a finançar les despeses addicionals de funcionament de les infraestructures de producció i potabilització d'aigua per fer front a situacions de sequera.”
Disposicions transitòries
Primera
Prestació del servei
En el període entre l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i l'entrada en funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, ha de continuar prestant el servei d'acord amb les clàusules del contracte de 27 de desembre de 2012, que ha entrat en fase de liquidació, llevat del que s'estableix a la disposició transitòria tercera.
Segona
Obligacions adquirides en el període entre l'entrada en vigor del Decret llei i l'entrada en funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter Llobregat
En el període entre l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i l'entrada en funcionament de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, ha de notificar a l'Agència Catalana de l'Aigua, de manera que en quedi constància, la necessitat de subscriure qualsevol tipus d'acte, conveni i/o contracte susceptible de generar drets i obligacions, per tal que aquesta ho autoritzi amb caràcter previ a la seva subscripció.
En cas que se subscriguin aquests actes, convenis i/o contractes sense la notificació i l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua, no es produeix, respecte dels drets i obligacions que se'n desprenguin, la subrogació, prevista a la disposició addicional segona.
Tercera
Tarifa per la prestació del servei d'abastament d'aigua en alta des de les instal·lacions de la Xarxa Ter-Llobregat durant l'exercici 2018
Des de l'1 de gener de 2018 i fins que no s'aprovi la nova tarifa a aplicar per l'Ens d'Abastament, l'import de la tarifa per la prestació del servei d'abastament d'aigua des de les instal·lacions de la Xarxa Ter-Llobregat és el que s'estableix per a l'exercici 2017.
Disposició derogatòria
Es deroguen les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.
Disposicions finals
Primera
Habilitacions
-
El Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d'aigua, pot modificar, per decret, el capítol 2 i la disposició addicional cinquena d'aquest Decret llei.
-
Es faculta el Departament de Territori i Sostenibilitat per a la realització de les gestions necessàries davant d'organismes oficials relatives a la constitució de l'Ens i per presentar el balanç d'obertura en la sessió constitutiva del Consell d'Administració de l'Ens.
Segona
Autorització al Govern i al Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua
-
S'autoritza el Govern per determinar les condicions en les quals l'Ens assumirà els passius financers de la Generalitat subrogats el 2012 de l'extinta ATLL pública i aquells altres que es puguin derivar de la liquidació del contracte de l'ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA.
-
S'autoritza el Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua per transferir els fons necessaris per atendre les obligacions de naturalesa econòmica derivades de la resolució de liquidació del “contracte de concessió de gestió del servei de proveïment d'aigua en alta Ter-Llobregat” i les despeses operatives inicials de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat a la Generalitat de Catalunya o a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, en els termes i sota les condicions que estableixi el Govern mitjançant un acord. Aquests fons han de ser retornats a l'Agència per l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat en un termini de 36 mesos a comptar a partir de la data d'entrada en funcionament de l'Ens.
Tercera
Entrada en vigor
Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 17 de juliol de 2018
Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Damià Calvet i Valera
Conseller de Territori i Sostenibilitat
Annex
Relació d'obres i instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat de Catalunya que s'adscriuen a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat
1 Planta potabilitzadora del Ter (ETAP Ter), que inclou les torres de presa als embassaments de Sau i Susqueda, les instal·lacions de derivació del Pasteral, la conducció de transport fins a l'estació de tractament i l'Estació Distribuïdora Ter (ED Ter) amb els dipòsits i bombaments d'aigua potable.
2 Planta potabilitzadora del Llobregat (ETAP Llobregat), que inclou la instal·lació de dessalinització mitjançant electrodiàlisi reversible (EDR), així com les instal·lacions de captació i bombament des del riu Llobregat i l'Estació Distribuïdora Llobregat (ED Llobregat) amb els dipòsits i bombaments d'aigua potable.
3 Planta dessalinitzadora del Llobregat (ITAM Llobregat).
4 Planta dessalinitzadora de la Tordera (ITAM Tordera) inclosos els bombaments i les conduccions fins a les plantes potabilitzadores de Palafolls, de Lloret-Tossa i de Blanes.
5 Estació Distribuïdora de la Trinitat (ED Trinitat).
6 Estació Distribuïdora de la Fontsanta (ED Fontsanta).
7 Estació Distribuïdora Cota 250 (ED C250).
8 Estació Distribuïdora de Masquefa (ED Masquefa).
9 Artèria ED Fontsanta-ED Trinitat.
9.1 Derivació municipal de Barcelona (cota 200).
9.2 Derivació municipal de Barcelona (cota 130,1).
9.3 Derivació municipal de Barcelona (cota 130,2).
9.4 Derivació municipal de Barcelona (cota 100).
9.5 Derivació municipal de Barcelona (cota 70).
10 Derivació municipal de la Central de Relleu.
11 Derivació municipal del Prat de Llobregat.
12 Derivació municipal del Prat de Llobregat (peatge AGBAR).
13 Artèria ETAP Ter-ED Trinitat (PTT-EDT1).
13.1 Conducció comarcal del Maresme Sud.
13.1.1 Derivació municipal d'Alella (Can Magarola).
13.1.2 Derivació municipal d'Alella.
13.1.3 Derivació municipal de Teià.
13.1.4 Derivació municipal de Tiana.
13.1.5 Derivació municipal de Montgat.
13.2 Derivació municipal de l'Àrea Metropolitana (A-60) (Can Ruti).
13.3 Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles.
13.4 Derivació municipal de l'Àrea Metropolitana (cap d'entrada).
13.5 Derivació municipal del sifó del Besòs 1.000.
13.6 Derivació municipal del sifó del Besòs 400.
14 Segona artèria ETAP Ter–ED Trinitat (PTT-EDT2).
14.1 Derivació municipal de la Roca del Vallès (Can Messeguer).
14.2 Conducció comarcal del Vallès Oriental Centre (abans anomenada presa B).
14.2.1 Derivació municipal de la Roca del Vallès (Quatre Camins).
14.2.2 Derivació municipal de la Roca del Vallès (la Torreta).
14.2.3 Derivació municipal de les Franqueses del Vallès.
14.2.4 Derivació municipal de Granollers.
14.2.5 Derivació municipal de Canovelles.
14.2.6 Derivació municipal de les Franqueses del Vallès (pla de Llerona).
14.2.7 Derivació municipal de les Franqueses del Vallès (Santa Digna).
14.2.8 Derivació municipal de l'Ametlla del Vallès (Mas Dorca).
14.2.9 Derivació municipal de la Garriga.
14.2.10 Derivació municipal de l'Ametlla del Vallès.
14.2.11 Derivació municipal de l'Ametlla del Vallès (pla de la Violona).
14.3 Conducció comarcal del Vallès Oriental (Interconnexió).
14.3.1Derivació municipal de Vilanova del Vallès.
14.4 Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud.
14.4.1 Derivació municipal de Montornès (Can Xec).
14.4.2 Derivació municipal de Vallromanes.
14.5 Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud-est.
14.5.1 Derivació municipal de Montmeló (les Tres Creus).
14.5.2 Derivació municipal de Montornès (les Tres Creus).
14.6 Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud-oest.
14.6.1 Derivació municipal de Martorelles (dipòsit 3.000).
14.6.2 Derivació municipal de Martorelles (Cobega).
14.6.3 Derivació municipal de Montornès (Can Bosquerons).
14.6.4 Derivació municipal de Martorelles (polígon industrial).
14.6.5 Derivació municipal de Martorelles.
14.6.6 Derivació municipal de Santa Maria de Martorelles.
14.7 Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles.
14.8 Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià).
14.9 Conducció comarcal del Vallès Oriental Oest.
14.9.1 Derivació municipal de Mollet del Vallès (2).
14.9.2 Derivació municipal de Lliçà de Vall.
14.9.3 Derivació municipal de Lliçà de Vall (Can Farnés).
14.9.4 Derivació municipal de Montmeló (2.000) (Turó de la Bandera).
14.9.5 Derivació municipal de Parets de Vallès (Can Volart).
14.9.6 Derivació municipal de Parets de Vallès.
14.10 Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud.
14.10.1 Derivació municipal de Montcada i Reixac.
14.10.2 Derivació municipal de Ripollet (presa directa).
14.10.3 Derivació municipal de Ripollet.
14.10.4 Derivació municipal de Barberà del Vallès.
14.10.5 Derivació municipal de Cerdanyola del Vallès.
14.10.6 Derivació municipal de Sant Cugat del Vallès.
14.10.7 Derivació municipal de Barberà del Vallès (peatge).
15 Conducció comarcal del Vallès Oriental Est.
15.1 Derivació municipal de Cardedeu.
15.2 Derivació municipal de Llinars del Vallès.
15.3 Derivació municipal de Sant Antoni de Vilamajor.
15.4 Derivació municipal de Sant Pere de Vilamajor.
15.5 Derivació municipal de Cànoves i Samalús.
16 Artèria ED C250-Riera de Caldes.
16.1 Derivació municipal de Badia del Vallès.
16.2 Derivació municipal de Barberà del Vallès (riera de Caldes).
16.3 Derivació municipal de Polinyà.
16.4 Derivació municipal de Polinyà (Can Rovira).
16.5 Derivació municipal de Santa Perpètua de Mogoda (polígon Urvasa).
16.6 Derivació municipal de Santa Perpètua de Mogoda.
16.7 Derivació municipal de la Llagosta.
16.8 Derivació municipal de Mollet del Vallès (riera de Caldes).
17 Conducció comarcal del Vallès Occidental Centre-nord
17.1 Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Pallars i Llobateres).
17.2 Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Can Pallars).
17.3 Derivació municipal de Sabadell (Serra Galliners).
17.4 Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Arraona).
17.5 Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Cobega).
17.6 Derivació municipal de Sant Quirze (Can Feu 2).
17.7 Derivació municipal de Sabadell (Arraona 300).
17.8 Derivació municipal de Sabadell (Arraona 200).
17.9 Derivació municipal de Sabadell (Can Llong).
17.10 Derivació municipal de Castellar del Vallès.
18 Conducció comarcal del Vallès Occidental-Oriental.
18.1 Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans (el Trenet).
18.2 Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans – Sentmenat.
18.3 Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans.
18.4 Derivació municipal de Lliçà d'Amunt.
18.5 Derivació municipal de Sentmenat.
18.6 Derivació municipal de Caldes de Montbui.
18.7 Derivació municipal de Santa Eulàlia de Ronçana (els Lledoners).
18.8 Derivació municipal de Santa Eulàlia de Ronçana – Bigues i Riells.
19 Artèria ETAP Ter-Maresme.
19.1 Derivació municipal de Dosrius.
19.2 Derivació municipal d'Òrrius.
19.3 Derivació municipal d'Argentona.
19.4 Derivació municipal de Mataró (Cota 100).
19.5 Conducció comarcal del Maresme Centre-nord.
19.5.1 Derivació municipal de Mataró (Cota 180).
19.5.2 Derivació municipal de Sant Andreu de Llavaneres.
19.5.3 Derivació municipal de Sant Vicenç de Montalt.
19.5.4 Derivació municipal de Caldes d'Estrac.
19.6 Conducció comarcal del Maresme Centre-sud.
19.6.1 Derivació municipal de Cabrera de Mar.
19.6.2 Derivació municipal de Vilassar de Mar.
19.6.3 Derivació municipal de Premià de Mar.
19.6.4 Derivació municipal de Premià de Dalt.
19.6.5 Derivació municipal de Premià de Dalt (la Cisa).
19.6.6 Derivació municipal de Cabrils.
19.6.7 Derivació municipal de Vilassar de Dalt.
19.6.8 Derivació municipal del Masnou.
19.6.9 Derivació municipal del Masnou (vall de Rials).
19.7 Conducció comarcal del Maresme Nord.
19.7.1 Derivació municipal d'Arenys de Mar 1.
19.7.2 Derivació municipal d'Arenys de Munt 1.
19.7.3 Derivació municipal d'Arenys de Mar 2.
19.7.4 Derivació municipal d'Arenys de Mar 3.
19.7.5 Derivació municipal de Canet de Mar 1.
19.7.6 Derivació municipal de Canet de Mar 2.
19.7.7 Derivació municipal de Sant Cebrià de Vallalta.
19.7.8 Derivació municipal de Sant Pol de Mar 1.
19.7.9 Derivació municipal de Sant Pol de Mar 2.
19.7.10 Derivació municipal de Sant Pol de Mar 3.
19.7.11 Derivació municipal de Calella 1.
19.7.12 Derivació municipal de Calella 2.
20 Artèria ITAM Tordera-ETAP Ter.
20.1 Derivació municipal de Fogars de la Selva.
20.2 Derivació municipal d'Hostalric.
20.3 Derivació municipal de Santa Maria de Palautordera.
21 Artèria ETAP Llobregat-ED C250.
21.1 Derivació municipal de Castellbisbal 1.
21.2 Derivació municipal de Castellbisbal 2.
21.3 Derivació municipal de Rubí (Can Carreres).
21.4 Derivació municipal de Rubí (la Verneda).
21.5 Derivació municipal de les Fonts de Terrassa.
21.6 Conducció comarcal del Vallès Occidental Centre-sud.
21.6.1 Derivació municipal de Rubí (Can Rosés).
21.6.2 Derivació municipal de Sant Cugat del Vallès (Llobregat).
22 Derivació municipal de Terrassa (els Bellots).
23 Derivació municipal de Martorell.
24 Artèria ETAP Llobregat-ED Masquefa.
25 Derivació municipal de Masquefa.
26 Derivació municipal de Sant Esteve Sesrovires.
27 Conducció comarcal de l'Anoia.
27.1 Derivació municipal de Piera.
27.2 Derivació municipal de Vallbona d'Anoia.
27.3 Derivació municipal de la Pobla de Claramunt.
27.4 Derivació municipal de Castellolí.
27.5 Derivació municipal de Vilanova del Camí.
27.6 Derivació municipal d'Igualada.
27.7 Derivació municipal de Santa Margarida de Montbui.
28 Conducció comarcal del Baix Llobregat Centre.
28.1 Derivació municipal de Gelida.
28.2 Derivació municipal de Castellví de Rosanes.
29 Conducció comarcal del Penedès-Garraf.
29.1 Derivació municipal de Sant Llorenç d'Hortons.
29.2 Derivació municipal de Sant Sadurní d'Anoia.
29.3 Derivació municipal del Pla del Penedès.
29.4 Derivació municipal de Subirats.
29.5 Derivació municipal de Puigdàlber.
29.6 Derivació municipal de la Granada.
29.7 Derivació municipal de Sant Cugat Sesgarrigues.
29.8 Derivació municipal d'Olèrdola (Sant Pere Molanta).
29.9 Derivació municipal d'Olèrdola (Moja).
29.10 Derivació municipal d'Olèrdola (Daltmar).
29.11 Derivació municipal de Canyelles (Daltmar).
29.12 Derivació municipal d'Avinyonet del Penedès.
29.13 Derivació municipal d'Olèrdola (Can Trabal).
29.14 Derivació municipal d'Olivella.
29.15 Derivació municipal d'Olèrdola (les Masies).
29.16 Derivació municipal de Canyelles.
29.17 Derivació municipal de Sant Pere de Ribes (les Roquetes).
29.18 Derivació municipal de Sitges.
29.19 Derivació municipal de Sant Pere de Ribes.
29.20 Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (sector Marquès).
29.21 Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (sector Mas Roquer).
29.22 Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (Santa Maria).
29.23 Derivació municipal de Cubelles.
29.24 Conducció comarcal de l'Alt Penedès.
29.24.1 Derivació municipal de Vilafranca del Penedès.
29.24.2 Derivació municipal de Sant Martí Sarroca.
29.24.3 Derivació municipal de Torrelles de Foix.
29.24.4 Derivació municipal de Vilobí del Penedès.
30 Artèria ETAP Llobregat-ED Fontsanta.
30.1 Derivació municipal de Castellbisbal.
30.2 Derivació municipal de Sant Andreu de la Barca.
30.3 Derivació municipal de Corbera del Llobregat.
30.4 Derivació municipal del Papiol.
30.5 Derivació municipal de Pallejà.
30.6 Derivació municipal de Pallejà (pous).
30.7 Derivació municipal de Molins de Rei.
30.8 Derivació municipal de Cervelló – La Palma.
30.9 Derivació municipal de Sant Vicenç dels Horts.
31 Artèria ETAP Llobregat-Abrera.
31.1 Derivació municipal de Terrassa (Mina Pública).
31.2 Derivació municipal d'Abrera (Can Vilalba).
31.3 Derivació municipal d'Abrera (Sant Ermengol).
31.4 Conducció comarcal del Baix Llobregat Nord.
31.4.1 Derivació municipal d'Esparreguera 2.
31.4.2 Derivació municipal d'Esparreguera 3.
31.4.3 Derivació municipal de Collbató.
31.4.4 Derivació municipal dels Hostalets de Pierola.
31.4.5 Derivació municipal del Bruc.
31.4.6 Derivació municipal d'Esparreguera (el Mas d'en Gall).
32 Instal·lacions fotovoltaiques de producció d'energia elèctrica de la xarxa Ter–Llobregat.
33 Artèria ITAM Llobregat-ED Fontsanta.
34 Artèria ETAP Cardener-Òdena.
34.1 Derivació municipal dels Prats de Rei.
34.2 Derivació municipal de Sant Pere Sallavinera.
34.3 Derivació municipal de Fonollosa.
34.4 Derivació municipal de Calonge de Segarra.
34.5 Derivació municipal de Calaf.
34.6 Derivació municipal de Pinós.
34.7 Derivació municipal de Sant Mateu de Bages.
