DECRET LLEI 6/2020, de 12 de març, de mesures urgents en matèria assistencial, pressupostària, financera, fiscal i de contractació pública, per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia generada pel coronavirus SARS-CoV-2.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya
L'article 67.6.a) de l'Estatut preveu que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.
D'acord amb l'anterior, promulgo el següent
DECRET LLEI
Exposició de motius
L'avanç de la pandèmia del coronavirus (COVID-19) és una situació de desenvolupament ràpid, que no només genera riscos sobre la salut pública, sinó també per a les perspectives econòmiques i el funcionament dels mercats financers. En el context actual d'alerta sanitària, la prioritat del Govern de Catalunya és garantir la salut dels ciutadans i ciutadanes. Al mateix temps, s'està realitzant un seguiment estret dels desenvolupaments i de les seves potencials implicacions per a l'economia catalana i l'economia global, per tal d'activar les mesures més adequades per minimitzar els riscos subjacents.
Hi ha tres vies principals a través de les quals el coronavirus afecta l'economia.
En primer lloc a partir d'un xoc d'oferta o de producció que afecta les cadenes de valor o de subministrament globals. El fet que la Xina sigui el principal proveïdor mundial de béns intermedis industrials fa que les cadenes de valor globals es vegin afectades per interrupcions en les cadenes de producció, fet que pot derivar en aturades en la producció de béns finals i reducció de vendes. El xoc en l'oferta pot afectar sobretot empreses importadores que depenguin, en un grau elevat, del mercat xinès, mentre que les que disposin d'un mercat de proveïdors diversificat seran més resilients.
Un segon factor d'impacte sobre l'economia és que un xoc de demanda pot frenar la demanda mundial de béns i serveis, sobretot en les economies avançades, i afectar la despesa dels consumidors i la situació financera de les empreses, especialment de les pimes i dels autònoms, que podrien experimentar tensions de liquiditat. La reducció dels moviments internacionals de persones des de l'inici de la pandèmia fa que els sectors vinculats a aquests moviments es vegin especialment afectats. Aquest és el cas del sector turístic, que representa aproximadament un 12% del VAB de Catalunya. A més, les empreses vinculades a la logística i a les indústries culturals i esportives també podrien patir un alentiment de l'activitat.
Una darrera via per la qual el coronavirus podria afectar l'activitat econòmica és per una reducció de la confiança, que es traduiria en menor consum i inversió. La inversió és un dels principals determinants del creixement econòmic a llarg termini i, per tant, les mesures que vagin adreçades a reforçar la confiança i ajudin a estabilitzar la inversió tindran un impacte més dilatat en el temps.
Tenint en compte les consideracions exposades, les darreres previsions de creixement publicades per l'OCDE a principis de març ja preveuen un deteriorament del context macroeconòmic i revisen a la baixa les previsions de les principals economies europees per al 2020. En termes globals, l'OCDE ha revisat a la baixa el creixement mundial en 0,5 punts, fins al 2,4%, tot i que si l'avanç del coronavirus fos més extens i durador, el creixement es podria reduir pràcticament a la meitat d'aquest valor, fins a l'1,5%.
L'impacte del coronavirus en l'economia no dependrà només de la intensitat i durada del brot, sinó que també serà clau la resposta dels governs. A la zona euro, la política monetària pot jugar un paper rellevant quant a la provisió de liquiditat, malgrat el reduït marge de maniobra de què disposa pel que fa als tipus d'interès, que ja estan en nivells molt baixos. Altres mesures d'estímul seran cabdals per reforçar la confiança i minimitzar l'impacte, les quals comprenen, entre d'altres, expansions quantitatives (compra d'actius dels bancs comercials), operacions de finançament a més llarg termini i relaxació dels requeriments de capital contracíclics dels bancs.
La Comissió Europea (CE) ha anunciat la mobilització de 25.000 milions d'euros (7.500 milions dels quals provindran dels fons estructurals) dirigits a reforçar els sistemes de sanitat pública, les pimes, el mercat laboral i altres elements sensibles de l'economia. En el cas concret d'Itàlia la CE ha anunciat que qualsevol despesa pressupostària en relació amb les actuacions que s'activin per donar resposta al brot de Covid-19 quedarà exclosa del càlcul del saldo estructural i no es tindrà en compte per al compliment de les normes fiscals. Aquesta mesura es preveu que es faci extensible a la resta d'estats membres.
En qualsevol cas la coordinació d'iniciatives de política monetària i fiscal en l'àmbit internacional serà essencial per tal d'assegurar un suport òptim a les llars, empreses i autònoms que experimentin caigudes transitòries de la seva renda. Així com també serà imprescindible aquesta cooperació internacional per fer front a un xoc que combina interrupcions en les cadenes de subministraments, caiguda de la confiança i contagi de la por. En aquest sentit, cal tenir present que l'estabilització econòmica dependrà en gran mesura de les accions de les autoritats de salut pública, a les quals caldrà donar suport i reforçar amb els recursos que siguin necessaris. Sobre la base de tot això, mitjançant aquest Decret llei, el Govern de la Generalitat proposa un primer paquet de mesures fiscals i financeres que tenen com a objectiu, entre d'altres, alleugerir possibles tensions de tresoreria de les empreses i dels autònoms, així com ajudar a reforçar les mesures de contenció del coronavirus.
Per tot el que s'ha exposat, resulta necessari i urgent adoptar un seguit de mesures en diversos àmbits que coadjuvin les que ja s'han adoptat, i que permetin, d'una banda, ampliar l'assistència, sobretot en l'àmbit de la informació als ciutadans. Per aquesta raó a l'article 1 s'adopten mesures que fan referència als telèfons d'informació i d'atenció ciutadana 061 i 012, que determinen que el primer sigui gratuït i el segon ampliï els períodes temporals d'assistència. D'alta banda, es constata que els efectes de la pandèmia tenen una incidència negativa molt directa en l'àmbit de l'economia, fet que requereix adoptar de manera urgent mesures que coadjuvin a evitar el seu alentiment i, fins i tot, recessió amb els efectes negatius que això pot comportar en relació amb l'estabilitat del treball. Tot plegat sense oblidar les situacions personals de qui, amb rendes reduïdes, es veu més directament afectat per la situació actual.
Amb aquest objectiu, el Decret també estableix un seguit de mesures tant en l'àmbit pressupostari com el fiscal i financer. Respecte de les primeres, a què fa referència l'article 2, destaca el destinar, dins de les disponibilitats pressupostàries fons del Fons de Contingència previst en l'actual pressupost prorrogat, a finalitats concretes relacionades directament amb l'objecte d'aquest Decret llei, corresponent al Govern, en atenció a les situacions específiques, adoptar les mesures adients. Des de la perspectiva financera, i per tal d'evitar com s'ha indicat una eventual recessió de l'economia catalana i garantir l'estabilitat dels llocs de treball, s'articulen, mitjançant l'Institut Català de Finances i les entitats que en depenen, com a òrgans especialitzats de la Generalitat de Catalunya, línies d'aval i de finançament destinades a petites i mitjanes empreses. En concret i per garantir el risc que assumeixi l'Institut Català de Finances i Avalis davant les entitats financeres, per raó dels crèdits que aquestes atorguin per finançar activitats destinades a pal·liar els efectes de la pandèmia, el Govern ha de constituir per l'import de 188 milions d'euros en 5 anys un fons que garanteixi el 75% del risc que assumeixi aquestes entitats.
En relació amb l'àmbit fiscal, es constata que un dels sectors més directament afectat pels efectes de l'actual pandèmia és el sector turístic, sobre el qual gravita l'impost sobre estades turístiques creat per la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics és per això que s'ajorna el termini per presentar les autoliquidacions que s'haurien de produir entre el dia 1 i 20 d'abril de 2020 als dies 1 i 20 d'octubre del mateix any.
En l'àmbit de la contractació pública, atesa la problemàtica que es produeix en relació amb el subministrament, sobretot en l'àmbit sanitari, però també en altres àmbits com transports i telecomunicacions, i les necessitats imperioses que han de ser objecte de cobertura, fan indispensable activar el mecanisme de la contractació d'emergència prevista en la normativa reguladora del sector públic, per a aquests subministraments. Per això, s'insta el Govern que de manera immediata aprovi un acord en el qual determini els sectors i subministraments que resten afectats per la pandèmia en els quals s'autoritza amb caràcter general la contractació d'emergència. Amb aquest acord es pretén agilitar al màxim la tramitació dels corresponents expedients.
Finalment, en el Decret llei s'insta el Govern que porti a terme determinades actuacions en relació amb l'àmbit concret de Fira Internacional de Barcelona que, com a conseqüència de la pandèmia, ha vist reduïda molt substancialment la seva activitat, fet que ha afectat de manera essencial la seva situació economicofinancera. Per això, s'insta el Govern que adopti mesures en relació amb les aportacions que el consorci esmentat i, en virtut dels actuals pactes subscrits, ha d'efectuar en favor de l'entitat Fira 2000, SA, respecte de la qual s'autoritza el Govern a adoptar les mesures pressupostàries adients per garantir la seva estabilitat patrimonial.
En el present supòsit, el caràcter extraordinari i excepcional de la situació deriva de la qualificació de pandèmia de l'actual situació sanitària que requereix l'adopció amb urgència de mesures que pal·liïn, tant com es pugui, la situació creada i que no es poden ajornar, fins i tot mitjançant la utilització de mitjans legislatius d'urgència a un moment posterior.
Atesa la situació plantejada i, d'acord amb article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, el Govern, davant la necessitat extraordinària i urgent que pot suscitar la situació sanitària actual, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
La norma del decret llei és un recurs extraordinari del Govern i, per tant, se n'ha de fer un ús prudent i limitat a les situacions que realment mereixen la consideració d'urgents i convenients.
Aquest Decret llei conté sis articles, als quals hem fet esment abans i una disposició final.
A proposta del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Previsions en matèria assistencial
1.1 S'autoritza el Govern a adoptar les mesures adients dirigides a establir la gratuïtat del servei prestat pel telèfon 061 que gestiona l'entitat Serveis d'Emergències Mediques, SA, adscrit al Departament de Salut.
1.2. S'autoritza el Govern a adoptar les mesures adients per tal que la prestació dels serveis del telèfon d'atenció ciutadana 012 s'estengui als caps de setmana, fins que no s'acordi el contrari, segons l'evolució de la pandèmia a Catalunya.
Previsions en matèria pressupostària
El Govern ha de destinar dins de les disponibilitats pressupostàries, fons provinents del Fons de Contingència amb la finalitat d'atendre necessitats directament relacionades amb la pandèmia objecte del present Decret. Correspon al Govern, mitjançant un acord, determinar les actuacions concretes que han de ser objecte del que es preveu en aquest article.
Previsions en matèria financera
Amb l'objectiu de mantenir l'activitat econòmica i l'estabilitat del llocs de treball en l'àmbit de les petites i mitjanes empreses, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha de constituir un fons per un import màxim de 188 milions d'euros a dotar en un període de 5 anys amb les finalitats següents:
-
177.500.000,00 euros per garantir el risc que assumeixin l'Institut Català de Finances i Avalis de Catalunya, SGR en garantia del 75% del principal dels préstecs que les entitats financeres atorguin a les petites i mitjanes empreses per pal·liar els efectes de la pandèmia a què es refereix el present Decret llei.
-
10.000.000,00 euros per aportar al Fons de Provisions Tècniques d'Avalis de Catalunya, SGR.
Previsions en matèria fiscal
De manera excepcional, el termini de presentació i ingrés de les autoliquidacions de l'impost sobre les estades en establiments turístics corresponent al període de l'1 d'octubre del 2019 al 31 de març del 2020, serà entre els dies 1 i 20 d'octubre del 2020.
Previsions en matèria de contractació
El Govern de la Generalitat, mitjançant un acord ha de determinar els serveis i subministraments que pel fet de ser essencials per portar a terme la lluita contra la pandèmia del SARS-CoV-2 poden fer ús del mecanisme de la contractació d'emergència, previst en la normativa vigent que regula els contractes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic i la resta de normativa que sigui d'aplicació.
Previsions en matèria econòmica
El Govern ha d'adoptar les mesures necessàries en relació amb el cànon a satisfer en l'exercici 2020 per part de Fira Internacional de Barcelona a favor de Fira 2000, SA, per tal de garantir la continuïtat i estabilitat de l'activitat firal que s'ha vist afectada com a conseqüència de la pandèmia del SARS-CoV-2. Amb aquest objectiu, aquestes mesures es podran concretar en la reducció en la quantia que es fixi del cànon esmentat. L'eventual compensació per aquesta pèrdua d'ingrés per l'entitat Fira 2000, SA es podrà assumir en els termes que legalment determinin els socis de l'entitat esmentada, i en atenció al pacte de socis vigent actualment.
Disposició final
Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 12 de març de 2020
Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda
