DECRET LLEI 7/2019, de 2 d'abril, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya,
Sia notori a tots els ciutadans i ciutadanes que el Govern ha aprovat i jo, d'acord amb el que estableix l'article 67.6.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo el següent
DECRET LLEI
Exposició de motius
El Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 no es va poder presentar al Parlament de Catalunya dins els terminis necessaris perquè s'aprovés i entrés en vigor l'1 de gener del 2019.
La Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), modificada per la Llei orgànica 3/2009, de 18 de desembre, disposa, a l'article 21 apartat 2, que si els pressupostos no s'han aprovat abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, automàticament, queda prorrogada la vigència dels anteriors.
En aquest mateix sentit, l'article 33 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, estableix que, si per qualsevol motiu l'1 de gener el pressupost no està aprovat, es considera prorrogat automàticament el de l'any anterior en els seus crèdits inicials fins a l'aprovació i la publicació dels nous al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La darrera Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya aprovada és la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017.
Durant aquests dos anys, des de l'aprovació del pressupost que es prorroga, han coincidit diversos factors que fan que els costos de prestar els serveis públics, en un nivell de servei equiparable al de 2017, s'hagin incrementat. D'una banda, la població de referència d'alguns serveis o ha augmentat (com per exemple la població en edat escolar) o n'ha augmentat la complexitat del tractament (envelliment de la població), o el cost de produir aquests tractaments (tecnologia mèdica, nous medicaments, etc.). D'altra banda, i després d'uns anys de contenció, s'han desplegat lleis que creen drets subjectius (la renda garantida de ciutadania) i han augmentat els preus de bona part dels subministraments i manteniments, després d'uns anys de contenció.
Un dels components de la despesa que ha experimentat un creixement més important ha estat el de personal. D'una banda, per l'efecte de l'increment de personal per atendre una població beneficiària en creixement (personal docent i personal sanitari, bàsicament) i, de l'altra, per l'augment de les retribucions i dels costos de la Seguretat Social.
Després d'uns anys de congelació salarial, el 2016 i el 2017 es van incrementar les retribucions un 1%. El 9 de març de 2018, el Govern de l'Estat i les organitzacions sindicals van subscriure un acord per millorar l'ocupació pública i les condicions de treball, pel qual s'acordaven increments salarials per als anys 2018, 2019 i 2020 que podien arribar a un 1,95%, 2,75% i 3,85%, respectivament.
Cal dir que l'Administració de l'Estat pren aquesta decisió sense consultar la resta d'administracions públiques que tenen un pes més important sobre les despeses de personal. Així, el pes de les despeses de personal de l'Administració General de l'Estat és del 19% del total d'administracions públiques, mentre que les comunitats autònomes representen el 61% del total. Per tant, aquest acord sindical té una repercussió molt més important en les comunitats autònomes, sense que s'hagi previst cap recurs addicional per finançar-lo. En aquest sentit, s'ha de recordar, de nou, que el model de finançament autonòmic s'hauria d'haver revisat l'any 2014 i encara no hi ha data per a una revisió, cinc anys més tard.
L'impacte d'aquest increment salarial per als anys 2018 i 2019, tant directe (sobre els treballadors i treballadores del sector públic de la Generalitat) com indirecte (sobre els concerts educatius, sanitaris, de serveis socials i universitats) ascendeix a més de 650 M€.
A aquest impacte, s'hi ha de sumar el de l'augment de personal en l'àmbit d'educació general i sanitari (per l'augment de la població beneficiària), i el derivat de l'acord signat entre la Generalitat i els sindicats l'11 de desembre de 2018, per fer efectives les quantitats equivalents a una paga extra deixades de percebre pels treballadors i treballadores de la Generalitat els anys 2013 i 2014, el 40% de les quals s'ha de fer efectiu durant el 2019. En aquest darrer punt, cal recordar que el Parlament de Catalunya ha adoptat diferents resolucions (resolucions 221/ XII de 20 de desembre de 2018, 333/XII, de 19 de març de 2019, 7/ XI, de 20 de gener de 2016, 410/XI de 13 de desembre de 2016, entre d'altres) per les quals ha instat el Govern a arribar a acords per retornar als empleats i empleades públics drets econòmics, laborals i socials suspesos. Finalment, cal fer esment de l'impacte de l'Acord de l'Institut Català de la Salut amb els representants sindicals, del 29 de novembre de 2018, que conté una sèrie de mesures com ara les relatives a la direcció per objectius, carrera professional, plantilla, modificació de complements als professionals d'atenció primària i incorporació de nous professionals per a l'atenció primària.
Per al 2019, el Decret llei 3/2019, de 22 de gener, sobre l'increment retributiu per a l'any 2019 i la recuperació parcial de l'import de la paga extraordinària de l'any 2013 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya, ha establert l'increment de les retribucions del personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en un 2,25% respecte dels imports vigents a 31 de desembre de 2018, i aquest increment ja s'està abonant a tot el personal des del mes de gener. També es preveu, addicionalment, per a l'any 2019, un increment en funció del PIB, d'un 0,25% com a màxim, d'acord amb un increment del PIB igual o superior a un 2,5% i un increment retributiu addicional d'un 0,25 % de la massa salarial de 2018, que s'ha de concretar als àmbits de negociació corresponents. També habilita el retorn d'un 10% de les quantitats deixades de percebre el 2013, equivalents a una paga extra.
Altres modificacions normatives que tenen caràcter bàsic, com les del Reial decret llei 24/2018, de 21 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic, el Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d'ocupació i, més recentment, el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, adopten mesures que afecten de forma directa les despeses de personal, o tenen un impacte indirecte per la necessitat de desplegament de personal conjuntural per fer front a les necessitats que deriven del seu contingut per a tota la ciutadania.
Per tant, la Generalitat ha de fer front a aquests increments d'un dels principals components de la seva despesa, la de personal, amb uns crèdits pressupostaris que estan congelats des del 2017. És rellevant que el 2017 i el 2018 s'hagi fet front a aquests compromisos i augments retributius i, alhora, s'hagi complert amb els objectius de dèficit. S'ha fet un esforç per compassar el creixement d'ingressos i de despeses i s'han pres les mesures necessàries per fer front als riscos de desviació dels objectius fiscals.
Ara, però, davant la situació d'haver d'afrontar nous increments retributius que poden arribar a un 2,75%, i de retorn d'una part de les quantitats no percebudes durant el 2013, es constata la insuficiència del crèdit prorrogat de 2017 per atendre tots aquests compromisos.
Si bé en els exercicis anteriors es van poder transferir crèdits per atendre aquests increments, ara cal tenir en compte que, a banda de les despeses de personal, també hi ha altres despeses que presenten un creixement important en relació amb el 2017, com ara les derivades del desplegament de la renda garantida de ciutadania; les despeses de farmàcia i de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria; les despeses d'atenció a la dependència; les despeses d'atenció a la infància i joventut (menors estrangers no acompanyats), entre d'altres.
Per tant, és imprescindible poder comptar amb aquest suplement de crèdit per atendre l'increment de les despeses de personal i, a més, cal elaborar un pla de contingència que permeti garantir el nivell i la qualitat d'atenció als serveis públics fonamentals. Per això, s'ha de revisar a fons la despesa, reprioritzar les intervencions públiques i dedicar els recursos públics als àmbits on tenen més impacte, dedicant una atenció especial a qui més ho necessita.
L'estimació d'ingressos que ha de percebre la Generalitat permet finançar el suplement de crèdit necessari per atendre aquests compromisos de despesa tot garantint el compliment dels objectius de dèficit, deute i regla de despesa, d'acord amb la normativa d'estabilitat pressupostària.
Actualment, la pròrroga del pressupost compta amb una previsió d'ingressos i uns crèdits prorrogats que comporten un superàvit pressupostari, quan l'objectiu actual que té assignat la Generalitat de Catalunya és d'un dèficit equivalent al 0,1% del PIB (241 M€). Per tal de vetllar pel compliment dels objectius fiscals, el suplement de crèdit es limita estrictament a les necessitats de despeses de personal descrites anteriorment i es proposa que sigui finançat, d'una banda, a compte de l'objectiu de dèficit assignat el 2019 i, de l'altra, pels majors ingressos de les bestretes del model de finançament que correspondrien a l'exercici 2019, d'acord amb les estimacions efectuades, en relació amb l'exercici 2017.
Atesa la situació de necessitat extraordinària i urgent que suposa l'actual situació de pròrroga, el Govern, en el marc de l'article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
La norma del decret llei és un recurs extraordinari del Govern que s'ha d'emprar de forma prudent i limitada a situacions que realment es considerin urgents i convenients.
Per tot el que s'exposa i atès que no hi ha crèdit suficient en el pressupost vigent per atendre obligacions necessàries i urgents, cal la tramitació d'aquest Decret llei per a concedir un suplement de crèdit en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 prorrogats per al 2019, d'acord amb el que estableix l'article 5. a del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i complint els tràmits de l'article 39 de l'esmentat text refós.
En ús de l'autorització concedida per l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a proposta del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, i d'acord amb el Govern
Decreto:
Suplement de crèdit
-
Es concedeix un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 prorrogats per al 2019, per un import màxim de 813.900.000 euros a la secció pressupostària Despeses de Diversos Departaments, Servei Altres Despeses de Personal. DGP VEH (DD09) , aplicació pressupostària DD09 D/1200009/1210/0000 Imprevistos i millora en matèria de personal.
-
S'autoritza el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda a fer les modificacions pressupostàries que calgui, d'acord amb la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, prorrogats per al 2019 i d'acord amb els termes i condicions previstos pel principi d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per desplegar i executar aquest Decret llei.
Finançament del suplement de crèdit
La despesa derivada del suplement de crèdit a què fa referència l'article 1 es finança amb les operacions de crèdit del compartiment Facilitat financera del Fons de finançament a les comunitats autònomes i amb els drets econòmics de les bestretes a compte del model de finançament.
Recuperació parcial de l'import de la paga extraordinària de l'any 2013.
-
Addicionalment al que estableix l'article 2 del Decret llei 3/2019, de 22 de gener, el personal del sector públic, inclosos els alts càrrecs i directius, que va deixar de percebre de forma efectiva durant l'exercici 2013 la quantia equivalent a l'import d'una paga extraordinària, paga addicional del complement específic o equivalent, percebrà, durant el segon semestre de l'exercici 2019, el 30% de l'import que va deixar de percebre en aplicació d'aquesta mesura de reducció retributiva.
-
Aquest abonament es realitzarà en una sola vegada i en concepte de recuperació dels imports deixats de percebre de manera efectiva, en aplicació de l'Acord GOV/19/2013, de 26 de febrer, pel qual s'adopten mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l'exercici pressupostari 2013 i de l'Acord GOV/20/2013, de 26 de febrer, pel qual s'adopten mesures excepcionals de reducció de les despeses del personal de l'Administració de justícia, per a l'exercici pressupostari 2013.
-
Les quantitats que en resultin seran objecte d'adequació, si escau, en els casos en què s'hagin percebut quantitats equivalents per aquest concepte en execució d'una sentència o d'altres resolucions judicials, o per altres circumstàncies.
Disposició final
Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 2 d'abril de 2019
Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda
