DECRET 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

Data d'entrada en vigor:03 de juny de 2010
Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Vicepresidencia
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

DECRET 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

Preàmbul

I

L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix en el seu article 134.1.d) que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'esport, que inclou en tot cas "l'establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l'esport i de l'activitat física en l'àmbit de Catalunya". A més, també se li reconeix la competència exclusiva en la "regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva", d'acord amb la lletra e) de l'article 134.1 de l'EAC.

D'altra banda, el text únic de la Llei de l'esport de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l'esport), inclou en el Títol Primer una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. Tanmateix, aquesta regulació legal requereix un desenvolupament reglamentari per resoldre nombroses qüestions. Si bé en aquests moments les entitats esportives estan regulades reglamentàriament, també és cert que aquesta regulació de les entitats esportives de Catalunya es troba dispersa en diversos reglaments que, a més, no s'acomoden a les previsions de la Llei de l'esport. Per tant, en primer lloc és inajornable adaptar aquesta regulació reglamentària al nou marc legal de l'esport a Catalunya a través d'un sol text que posi fi a la dispersió normativa.

II

A més de complir aquesta exigència, el Decret persegueix nombrosos objectius. En primer lloc, el Decret ordena algunes de les entitats esportives reconegudes per les disposicions reglamentàries fins avui: clubs, associacions esportives, agrupacions esportives, unions esportives de clubs i associacions, federacions esportives uniesportives, federacions esportives poliesportives, grups esportius, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, etc.

En aquesta línia desapareix, per exemple, la figura del grup esportiu, que va gaudir d'una migrada acollida i es pot incardinar en la figura de club esportiu. Així mateix, el Decret elimina la distinció artificiosa entre club de lleure, club federat i club mixt. En tots els casos són clubs esportius que projecten la seva activitat sobre sectors diferents, o sobre un mateix sector amb objectius diferents, però no se n'ha d'inferir un règim jurídic propi i diferenciat.

Així l'article 5 de la Llei de l'esport defineix com a club esportiu o associació esportiva qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'actuar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

En la mesura que els clubs i les associacions esportives que el Decret regula són associacions privades sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia, s'ha optat per simplificar-ne el règim jurídic mitjançant la remissió a la normativa general en matèria d'associacions, llevat dels aspectes singulars que requereixin un règim especial. Aquest és el cas dels clubs esportius de règim simplificat que, donades les seves característiques, es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada.

La regulació de les seccions esportives també és objecte de simplificació. No tenia sentit exigir-los tota una sèrie de requisits que no se sol·liciten a d'altres entitats esportives, com ara petició de documentació acreditativa de llicències urbanístiques, de titulacions, de la titularitat d'instal·lacions esportives, etc.

El Decret regula part de la tipologia d'agrupacions esportives que existeixen actualment, concretament, les unions de clubs i associacions dedicades a fomentar la pràctica esportiva de les modalitats o disciplines que no assumeixi cap federació catalana. Requereixen una menció especial els consells esportius, que han estat exclosos de l'àmbit del Decret, així com la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Aquestes entitats seran objecte d'una disposició específica en consideració al seu substrat públic rellevant. Finalment, es regulen per primera vegada les agrupacions esportives de tipus general, en concret, les agrupacions esportives territorials, definint-les com a agrupacions generals de clubs i entitats esportives en els àmbits territorials supracomarcals que defineixi la Generalitat de Catalunya.

III

En matèria de federacions esportives, les novetats que incorpora el Decret són nombroses. El text articulat, en contrast amb el mínim règim previst per als clubs i les agrupacions esportives, aborda amb detall el règim jurídic de les federacions esportives catalanes per raó del seu important paper en el sistema esportiu català.

La Llei de l'esport de Catalunya vigent és una disposició oberta que permet diferents opcions reglamentàries respecte al sempre delicat problema del nivell d'intervenció pública. És evident que, a causa del gran esforç pressupostari que l'administració esportiva catalana realitza en l'esport federat, l'especial interès públic subjacent en aquesta àrea de l'esport i el marc especial que posseeixen les federacions esportives catalanes sobre la respectiva modalitat esportiva, que impedeix el reconeixement de més federacions, queda justificada amb escreix certa intervenció pública sobre el sistema federatiu, tal com ha succeït fins avui.

El Decret, que inclou la fixació dels criteris bàsics per al reconeixement de modalitats i disciplines esportives, estableix el règim d'unicitat federativa per a cada modalitat esportiva, però contempla la possibilitat que una federació, per raons d'interès públic, pugui tenir adscrita més d'una modalitat esportiva. La unicitat significa que sobre cada modalitat esportiva només es preveu el reconeixement d'una federació esportiva catalana que, d'aquesta manera, ostenta l'exercici de les funcions encomanades. Tanmateix, això no evita, per descomptat, que dues modalitats esportives puguin ser gestionades per la mateixa federació. A més, aquesta previsió reglamentària està d'acord amb la lloable tendència d'evitar l'atomització federativa.

El Decret mira de regular les competicions oficials i els calendaris federatius. En certa manera, aquestes matèries van passar desapercebudes en el vigent Decret 70/1994 i mereixen una regulació que permeti superar les mancances manifestades fins avui. Les qüestions relatives a l'aprovació i el contingut dels calendaris oficials de les federacions esportives, així com els seus efectes, disposen de regulació pròpia. Així mateix, cal assenyalar que es regula una realitat molt present en el món de les competicions esportives: les competicions mixtes amb la participació de federats i no federats.

El nou text reglamentari permet expressament que les federacions esportives més modestes prescindeixin d'un òrgan col·legiat d'administració, funció que pot desenvolupar el/la president/a de la federació respectiva. S'ofereix cobertura legal a les juntes directives universals, realitzades sense convocatòria prèvia, a l'adopció d'acords urgents emprant les noves tecnologies de la comunicació i la informació, i a la realització de notificacions per mitjà d'aquestes tecnologies.

En matèria de mandats de les juntes directives, se segueix la línia del recent Decret 215/2008, de 4 de novembre, que permet augmentar els mandats fixant-los en 6 anys i es deixa oberta la possibilitat que, a criteri de les federacions esportives catalanes, es reguli la fixació d'un límit del nombre màxim de mandats consecutius.

L'estructura territorial de les federacions esportives catalanes no experimenta grans novetats. Cada federació esportiva catalana es pot continuar organitzant d'acord amb les necessitats pròpies del...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA