DECRET 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.

Data d'entrada en vigor:18 de juny de 2014
Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de Territori i Sostenibilitat
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

L’article 137 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge. Aquesta competència es desplega a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. El títol V de la Llei, dedicat a la política de protecció pública de l’habitatge, determina a l’article 67 que els plans d’habitatge són els instruments temporals que han d’establir la delimitació i la concreció del règim de les actuacions susceptibles de ser protegides, les modalitats d’habitatges amb protecció oficial, els criteris de prioritat en l’actuació pública, el finançament i els ajuts públics a càrrec de la Generalitat i la gestió dels ajuts estatals per portar a terme les actuacions, les garanties i les condicions per accedir als habitatges amb protecció oficial, al finançament i als ajuts per a qualsevol de les actuacions susceptibles de ser protegides, i el conjunt de mesures connexes i complementàries que permetin assolir els objectius del pla en el període temporal que estableixen.

El segon apartat de l’article 67 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, estableix que el Govern te l’obligació de promulgar plans d’habitatge d’una durada mínima de quatre anys, tot garantint que sempre hi hagi un pla d’habitatge vigent. Per aquesta raó va ser necessari aprovar el Decret 171/2012, de 27 de desembre, pel qual es prorroga la vigència del Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge del 2009-2012, que inicialment era vigent fins al 31 de desembre de 2012.

Els plans d’habitatge són l’instrument que utilitzen les administracions per tal de canalitzar les polítiques públiques de foment de l’habitatge. Si bé la denominació existia anteriorment, es pot afirmar que el concepte de pla d’habitatge com el coneixem en l’actualitat prové del sistema de convenis entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya en el marc dels plans d’habitatge estatals.

Tradicionalment el Pla català s’integrava en el Pla estatal i el complementava, però en la darrera dècada això s’ha anat invertint. En aquest sentit, en el darrer Pla vigent 2009/2012, regulat en el Decret 13/2010, de 10 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge, el Pla estatal s’integra de manera subsidiària en el Pla català.

Aquest Pla es va aprovar en un moment en què ja s’havia iniciat la crisi econòmica que caracteritza el context actual. No s’intuïen els greus efectes que hi hauria en el sector de l’habitatge. En els dos darrers anys de vigència del Pla la restricció del crèdit protegit també ha afectat greument els promotors, de manera que no han pogut accedir a les línies de finançament necessari. En conseqüència, la majoria d’habitatges qualificats amb protecció oficial en els darrers temps no han obtingut els préstecs necessaris per finançar les promocions, malgrat que les línies del Pla que ho permetien continuaven obertes.

A més de la restricció al crèdit, l’aspecte que afecta més greument els ciutadans és la possibilitat de perdre l’habitatge habitual per no poder respondre al seu pagament, i obliga a un canvi en la priorització de les polítiques públiques d’habitatge.

A l’agreujament de la situació econòmica general, s’hi ha d’afegir un canvi en el marc legal de la política d’habitatge estatal que redueix les línies clàssiques de foment compartides amb les comunitats autònomes. Així, el Reial decret 233/2013, de 5 d’abril, que regula el Pla estatal de foment al lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbanes, 2013-2016, no preveu línies de foment de l’habitatge protegit de nova construcció, ni cap sistema de finançament de la rehabilitació d’habitatges, i es redueixen els àmbits i les previsions pressupostàries d’altres línies com la rehabilitació o els ajuts a llogaters a la mínima expressió. Per aquesta raó aquest Decret preveu que, si s’escau, els ajuts previstos en el Pla estatal es desenvolupin directament i independentment dels que es regulen aquí, d’acord amb els termes que s’estableixin en el necessari conveni interadministratiu de col·laboració.

Cal, doncs, un nou model de Pla, tant pel que fa als continguts com a l’estructura formal. En la sessió de 19 de febrer de 2013 es van presentar al Govern les línies mestres del que ha de contenir el nou Pla per al dret a l’habitatge, que es poden sintetitzar de la manera següent:

Priorització dels programes socials

El nou Pla posa l’accent en els programes socials, a diferència dels plans d’habitatge anteriors, que es basaven principalment en els programes de foment de l’habitatge protegit. Això no obstant, no es volen oblidar les línies clàssiques d’actuació, ja que la regulació que es proposa té voluntat de permanència més enllà del període quadriennal habitual i, per tant, cal tenir vigents instruments que puguin servir en el moment en què canviï de tendència l’actual situació econòmica.

Dos grans eixos d’actuació

L’eix social, per facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutadania i evitar l’exclusió social residencial, amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics, de facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles, i d’incentivar l’entrada al mercat de lloguer d’habitatges desocupats.

L’eix econòmic, per facilitar la recuperació econòmica del sector de l’habitatge per recuperar l’ocupació, amb l’objectiu d’incentivar la reactivació de la promoció d’habitatge protegit de nova construcció, i de promoure la rehabilitació.

Cadascun dels objectius dels dos eixos es desenvolupen mitjançant un seguit de mesures, que són les que es regulen en el present Decret.

Amb la finalitat de desenvolupar aquests objectius, el projecte de Decret s’estructura de la manera següent: cinc capítols, sis disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, quatre disposicions derogatòries i quatre disposicions finals.

El primer capítol del Decret es refereix a les disposicions generals, determina l’objecte, les actuacions protegibles, els àmbits geogràfics d’aplicació del Pla, la forma de computar els ingressos dels sol·licitants, els tipus d’ajuts que es poden obtenir i les condicions per accedir-hi, i la manera com s’encabirà dins del Pla català el Pla estatal.

Entre les actuacions protegibles destaquen les que despleguen les tres grans línies del Pla: la primera, referent a les actuacions dels programes socials d’habitatges, com són els ajuts al pagament de l’habitatge i la mediació per al lloguer social; la segona, que es refereix a la rehabilitació d’habitatges i d’edificis d’habitatges; i la tercera, dedicada a la promoció i qualificació d’habitatges amb protecció oficial per destinar-los a venda, lloguer o altres usos.

El segon capítol, relatiu als programes socials d’habitatge, té cinc seccions que es detallen a continuació:

La primera secció, de disposicions generals, determina el contingut de les quatre mesures que es despleguen en el capítol dels programes socials. La primera es refereix als ajuts per al pagament de l’habitatge, la segona a la mediació per al lloguer social, la tercera es refereix als habitatges d’inserció com a formes d’accés de les persones que requereixen una especial atenció i tutela, i la quarta es dedica a les actuacions socials en àrees de risc d’exclusió residencial o amb degradació urbana.

La segona secció es refereix al programa d’ajuts per al pagament de l’habitatge, que es desplega per mitjà del sistema de les prestacions per al pagament del lloguer, del sistema de prestacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària en situacions especials i del sistema d’ajuts implícits per al cas de persones usuàries d’habitatges del parc públic de lloguer de la Generalitat de Catalunya.

La tercera secció tracta la mediació per al lloguer social i disposa que la Xarxa de mediació és un sistema integrat per entitats i administracions que impulsen la posada en el mercat d’habitatges desocupats per destinar-los a lloguer social. S’hi inclou el sistema de cessió d’habitatges desocupats a l’Administració pública per destinar-los a lloguer social, i es regula el procediment i la contraprestació per a la cessió.

La quarta secció es refereix als habitatges d’inserció, adreçats a persones que requereixen una especial atenció social, i estableix l’objecte, les condicions d’aquests habitatges; en preveu la coordinació mitjançant una Xarxa d’habitatges d’inserció i els ajuts que poden obtenir les entitats que gestionen aquests habitatges.

La secció cinquena defineix l’objecte i el procediment de declaració de les anomenades actuacions socials en àrees de risc d’exclusió residencial o amb degradació urbana. Es preveu aquí un instrument per actuar coordinadament amb les entitats locals en zones o barris on la problemàtica social de l’habitatge és especialment greu i necessita una actuació global i no individualitzada.

El tercer capítol, relatiu al foment de la rehabilitació, s’estructura en tres seccions.

La primera secció conté disposicions...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA