DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
A proposta de la consellera de Cultura i d'acord amb el Govern,Decreto:
Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a les persones següents:
Xavier Amorós Solà
Escriptor. En reconeixement a la qualitat de la seva obra literària, que a partir d'una poesia inscrita inicialment dins els corrents realistes de la postguerra s'ha desplegat després en diversos gèneres. I també per la valuosa tasca que ha dut a terme, des de Reus, en la defensa i l'extensió de la llengua i la cultura catalanes, i dels valors democràtics i nacionals.Lina Badimon Maestro
Experta en recerca cardiovascular. Per la seva notòria aportació a la ciència del nostre país, singularment com a directora del Centre de Recerca Cardiovascular de Barcelona. Formada als Estats Units i autora de nombrosos treballs de relleu, l'any 1999 va ser nomenada presidenta de la Societat Europea per a la Investigació Clínica, la qual cosa va convertir-la en la primera dona al capdavant d'aquest organisme.
Pilar Benejam i Arguimbau
Pedagoga. Per haver excel·lit en la formació del professorat a Catalunya. Catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i també directora del seu Institut de Ciències de l'Educació, cal destacar igualment la seva participació molt activa en l'etapa constituent de la UAB i en la redacció del conegut Manifest de Bellaterra.
Roser Capdevila i Valls
Il·lustradora. Per la qualitat i la projecció internacional de la seva obra, preferentment adreçada al públic infantil i que es basa en una observació, entre humorística i amable, del món quotidià. Creadora, entre d'altres, dels populars personatges de Les tres bessones, la seva col·laboració amb la productora Cromosoma ha dut aquests dibuixos arreu del món de la mà d'una de les sèries d'animació més llargues d'Europa.
Francesc Casares i Potau
Advocat laboralista. En reconeixement a la seva ben valuosa tasca en defensa dels drets dels treballadors i dels perseguits en el combat antifranquista. Impulsor dels drets humans i dels ideals de les Nacions Unides, cal destacar igualment el seu paper en l'extensió de l'espai socialista a Catalunya i dels valors democràtics, nacionals i de l'esquerra en el seu conjunt.
Agustí Cohí Grau
Compositor. En reconeixement al conjunt de la seva producció, que abasta tant el camp de la música culta com de la música i la dansa popular i tradicional. I també per la seva dilatada dedicació, des del Vendrell, a la direcció, la interpretació i la pedagogia del fet musical, com a professor d'ensenyament secundari i en diversos orfeons i corals.
Tomasa Cuevas Gutiérrez
Activista. Com a referent del combat antifranquista .que li comportà presó i tortures. i de la lluita per la democràcia des de l'espai del comunisme a Catalunya. És remarcable la valuosa trilogia que ha escrit sobre les dones a les presons de Franco i la reivindicació que hi fa de la contribució de destacades lluitadores a l'extensió de les llibertats durant els anys més difícils.
Mercè Durfort i Coll
Biòloga. Per la seva trajectòria acadèmica com a catedràtica de biologia cel·lular i pel prestigi d'una tasca de recerca centrada, preferentment, en la gametogènesi de mol·luscos i crustacis i en la hispatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d'interès en aqüicultura. Ha presidit la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual és membre numerària.
Marta Estrada i Miyares
Biòloga. En reconeixement a la sevatrajectòria científica, centrada sobretot en l'ecologia del fitoplàncton marí. Vinculada a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, els principals resultats de la seva recerca es refereixen a la caracterització de la distribució de comunitats de fitoplàncton en relació amb característiques ambientals, singularment al Mediterrani occidental i a l'oceà Antàrtic.
Manel Giménez...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba