DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic.
Setanta anys després de l'inici de l'exili republicà, el Govern de Catalunya manifesta el seu profund agraïment i admiració al poble de Mèxic per l'excepcional generositat, valentia i fraternitat que van fer possible la persistència amb dignitat de la nació catalana. La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya reconeix els serveis extraordinaris prestats al país en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. El poble mexicà és mereixedor integral d'aquesta distinció, ja que el seu acolliment a l'exili republicà va tenir un impacte decisiu en cadascuna d'aquestes àrees.
Amb la repressió franquista, la mera existència del nostre país es veia amenaçada i, en aquestes circumstàncies, molts catalans i catalanes es van veure forçats a l'exili. La brutalitat feixista hauria interromput irremeiablement el desenvolupament de Catalunya si no hagués estat per Mèxic, aleshores presidit pel Sr. Lázaro Cárdenas del Río, que ens va estendre una mà generosa en moments d'extrema adversitat.
La dignitat caracteritzava l'exili republicà a Mèxic. Dones i homes que fugien de la misèria -material, humana i d'idees- van trobar a Mèxic un espai on tornar a il·lusionar-se pel futur. El poble mexicà va saber sumar i no dividir, va nodrir les seves branques amb la saba que hi arribava a bord del Sinaia, de l'Ipanema o del Mexique. Des d'aleshores, milers d'històries de vides enllaçarien per sempre més els destins de Catalunya i Mèxic.
La fraternitat mexicana s'evidenciava, per exemple, en la concessió de la nacionalitat mexicana com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar terres mexicanes. I encara més, el 1940, amb l'arribada de les tropes nazis, l'horror i la mort tornaven a amenaçar els refugiats a l'Estat francès. Des del Govern de Mèxic, país compromès amb la justícia també fora del seu territori, el Govern francès va rebre l'anunci que els exiliats republicans que es trobaven a França rebrien la protecció de la bandera de Mèxic.
La generositat d'aquest poble va permetre molt més que una supervivència al límit dels exiliats; Mèxic va fer possible la persistència del patrimoni nacional i el reforçament de la cultura catalana. La producció científica i intel·lectual del país va continuar el seu curs, comptant no només amb la llibertat de què gaudia en terres mexicanes, sinó també amb el suport...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba